16 gen. 2014

"IRIS GARTEN", LA CASA DEL SENYOR EDUARD SCHÄFER. 2ª PART DE LA HISTÒRIA DE L'ESCOLA MARY WARD DE BARCELONA


Ja fa uns mesos (potser masses, així que si voleu us deixo el link pq pugueu agafar el fil del tema) vaig publicar l’origen d’un dels quatre edificis que actualment conformen l’escola Mary Ward del carrer Copèrnic de Barcelona. El meu propòsit final és explicar la història d’aquest col.legi des de la seva fundació fins a l’actualitat, però crec que primer és important que expliquem quin era el context històric, geogràfic i social del barri en el qual es van construir tots els edificis que conformen el complex educatiu que ens interessa. 


L’actual barri de Sant Gervasi té el seu origen en el municipi rural de Sant Gervasi de Cassoles, nucli urbà que abans del segle XIX estava format per diverses masies amb les corresponents extensions de terra. Amb l’esclat de la Barcelona industrial, el poble es converteix en un dels llocs triats per la burgesia per construir-hi les segones residències, bells edificis dels quals actualment se’n conserven alguns exemples. Degut a la proximitat amb el centre de la ciutat i amb la urbanització de l’Eixample de Barcelona a mitjans del segle, l’any 1897 Sant Gervasi de Cassoles, a l’igual que el poble de Gràcia, va ser annexionat a la capital catalana convertint-se en un dels seu barris. 

Com ja hem dit es tractava de terrenys rurals amb grans extensions de terra, finques que ocupaven el que avui són múltiples edificis de pisos.  

Una de les grans propietats que havien conformat el poble de Sant Gervasi era la Casa Gil, o Villa Lotus, situada al Turó de Monterols, topònim que ja tenim documentat l’any 987, tot i que en un plànol de 1847 l’anomenen turó de Pau de les Veles. La gran casa, envoltada de jardins i horts, tenia la porta principal on ara hi ha el carrer Atenes, i els terrenys actualment són el carrer Hercegovina. A la mort del senyor Gil, la casa passà a mans de la seva esposa Josepa Serra i Cabañes, la qual en el seu testament de 1855 feu hereva a la seva germana soltera Eulàlia. Per tal de retornar la propietat a la família Gil, l’any 1872 aquesta li ven la finca al seu nebot Josep Gil i Serra, terres que al morir aquest l’any 1877 passen a mans dels seus germans Pau, Leopold, Claudi i al seu nebot Pere Gil Moreno de Mora, fill d’un germà difunt Pere.

Una altra de les altres propietats destacades era la finca de Nicolasa de Tavern Núñez-Pastor amb la casa principal coneguda com a  Torre d’en Lladó. Els terrenys originals eren els del Mas d’en Romanyà Rifós foren adquirits l’any 1839 per Joan Balle i Ruira, espòs de Nicolasa, la quals els heretà l’any 1874. Els carrers que actualment delimitarien aquesta gran finca eren els de Madrazo, Santaló, Muntaner, Herzegovina, Marc Aureli, Via Augusta, Plaça Molina i la línia que uneix Balmes i Aribau fins a Madrazo.(Escrits autobiogràfics 1872-1899. Josep Yxart). Cap a 1876, poc després d’haver heretat els terrenys, la senyora de Tavern va decidir  associar-se als seus veins, els senyors Josep Castelló i Francesc Vilarós, per urbanitzar les seves terres.

Qui era Nicolasa de Tavern, a la que se li deu el nom del carrer que arriba a la nostra escola des del sud. Doncs Nicolasa de Tavern (1800-1876) estava casada amb Joan de Balle i Ruira amb el que va tenir dos fills, Carme (1842-1896) i Joan. 

La família, composta per la mare, els germans d’aquesta, Rafael i Juan Marcial, juntament amb els seus dos fills, vivien a la torre de Lladó a Sant Gervasi de Cassoles. Però la mare tenia altres germans com la Teresa Tavern (1795-1855) casada amb Fidel de Moragas Dot els quals van tenir vuit fills. Un d’aquests fills, Fidel de Moragas de Tavern, es va casar amb la filla de Nicolasa, Carme Balle i de Tavern, fent que les dues germanes de Tavern es convertissin a l’hora en consogres. I per enredar la troca.... dels vuit fills de Teresa, dues noies van ser mares de dos coneguts literats catalans del segle XIX: Narcís Oller i Moragas (1846-1930), autor de La febre d’or i Josep Yxart i Moragas (1852-1895), cosins que van mantenir una gran amistat al llarg de la seva vida, així com van realitzar diverses estades a la casa de la tia Nicolasa a la Torre del Lledó. La casa, que com ja hem dit, també era coneguda com Mas de Romanyà de Rifós, es trobava exactament on ara hi ha els jardins Moragas, cantonada amb Madrazo. 

Molt a prop d’aquesta casa, al carrer Laforja 41, l’any 1939 començaria la història de l’escola Santa Elisabet de Barcelona, anys més tard coneguda com les Monges Alemanes del carrer Copèrnic.... però per arribar aquí encara necessitem saber alguna cosa més dels edificis del barri!

Casa dels Senyors Huelin, actualment Clínica Plató

En l’antic Mas Lladó, la senyora Beatriu Rocamora i Anglada, casada amb Francesc Xavier Huelin i Serra i va construir un edifici, el terreny del qual quadava limitat perl carrer de Copèrnic, Plató, Marc Aureli i Tavern. L’any 1904 el senyor Huelin va encarregar a l’arquitecte Eduard Mercader i Sacanella la construcció d’una nova torre. El resultat fou una gran casa familiar de tres plantes amb un cotxera en construcció annexa, en la que poder encabir els 12 fills del matrimoni (que per pura intriga us dic els seus noms: Beatriz, Javier, José María, María, María Teresa, Luis, Ángeles, Eduardo, Mercedes, Jorge, María del Carmen i  Alberto).

Hermen Anglada Camarasa
La primera filla, Beatriz, es va casar amb el reconegut pintor  post-impressionista Hermen Anglada-Camarasa (1871-1959), el qual a la vegada era oncle de la seva mare, Beatriz Rocamora Anglada. Així doncs la neboda-neta es va casar amb l’oncle l’any 1931, quan aquest ja era un reconegut pintor de 60 anys i ella una jove burgesa barcelonina trenta anys més jove. La parella va tenir una filla, també de nom Beatriz, nascuda a Palma l’agost de 1933, que va seguir els passos del seu pare en el món de l’art, i un nen que va morir poc després de néixer durant la Guerra Civil. 

L’any 1925, quan els senyors Huelin Rocamora ja s’havien  traslladat a un pis de la Gran Via de les Cortes Catalanes, número 635 de Barcelona, la gran casa de Sant Gervasi es va llogar a Plató S.A. Per tal d’adequar-lo a la seva nova utilitat com a clínica privada, la casa va ser modificada convertint-se en el reconegut Institut Policlínic, també conegut com a clínica Plató. Els arquitectes del projecte van ser Ramon Reventós i Farrerons com a director d’obres, i Roig com a autor. L’any 1943 la senyora Rocamora, viuda de Huelin des de 1930, va vendre la casa als socis de la clínica. Ella moriria el 2 de maig de 1952. 

El "castell" del senyor Eduardo Schäfer. 

El carrer Copèrnic uneix dues de les vies més importants de Barcelona: el carrer Balmes i l’avinguda del General Mitre, creuant carrers com Muntaner i Santaló. El primer tram de carrer va ser aprovat el 27 de setembre de 1876 i anava des de General Mitre al carrer Marc Antoni (actualment Marc Aureli), i en aquell moment ja se li va posar el nom de Copèrnic. 

Façana de la Casa Àrab
Fruït d’aquesta urbanització és la casa Àrab, construïda l’any 1882 per encàrrec del Dr. Joan Marsillach Parera seguint el projecte del mestre d’obres Jaume Brossa Mascaró. En a aquesta torre hi va viure uns pocs mesos, i també hi va morir l’any 1883, el fill del propietari, Joaquim Marsillach Lleonart, un dels grans crítics wagnerians de finals del segle XIX. 

Per les llicències d’obra que es conserven tenim segur que la casa va pertànyer al Dr. Joan Marsillach fins l’any 1891, tot i que podem imaginar que aquest hi va seguir vivint fins a la seva mort el 8 de març de 1896. 

Actualment aquesta interessant casa s’amaga darrere dels “murs” d’un castell neo-medieval construït l’any 1917 per encàrrec del senyor Eduard Schäfer.  


Eduard Schäfer i Reichert va néixer a la petita ciutat Alemanya de Wiernsheim l’any 1864. Fill dels propietaris d’una reconeguda fonda, la casa d’hostes, possiblement la zum Waldhorn.

Alguna de les cases d'hostes de Wiernsheim, poble de neixement de Schäfer

Alguna de les cases d'hostes de Wiernsheim, poble de neixement de Schäfer

Cases d'hostes de Wiernsheim,  entre les que hi ha la del Sr. Schäfer

Alguna de les cases d'hostes de Wiernsheim, poble de neixement de Schäfer

Alguna de les cases d'hostes de Wiernsheim, poble de neixement de Schäfer

Edward va estudiar a la universitat de Tübingen (Tubinga), ciutat de grans castells situada molt a prop de la seva Wiernsheim natal. Un cop acabats els estudis, Schäfer va marxar cap a Barcelona i és aquí on el trobem instal.lat fins ven entrat el segle XX. 

Ciutat universitària de Tübingen amb els seus castells

Un dels edificis de Tübingen

Comisari d’averies de diverses empreses aseguradores  alemanes com la Danuvio de Viena, Fortuna de Berlín, La Nacional Suiza de Winterthur, Lloy de Bavaro, Reunión Sindicato de Seguros Marítimos, Sud Alemania, compañía de reaseguros y coaseguros de Múnich..., Schäfer era la persona encarregada de peritar i valorar els sinistres  i  desperfectes en les mercancies transportades per vaixells.  Ja l’any 1901 trobem que té la seva seu social al primer pis del Passatge de la Pau, número 10 bis, al igual que les empreses de seguros, que a l’Anuario Riera ja apareixen entre 1905-1908. Actualment aquest edifici alberga la fundació Enric Miralles (arquitecte, 1955-2000). 


També va invertir en la naviliera “Armadores Salinas y Schäfer”. L’any 1902 l’empresa va adquirir el vapor “Vicente Salinas” que fins a la seva venta l’any 1913, va unir setmanalment Barcelona amb Vinaròs, Dénia i Gandia. 

L’any 1913 el comerciant Alemany va comprar un gran terreny delimitat pels carrers Muntaner i Copèrnic, turó de Monterols i can Gil dins del qual es trobava la casa àrab de Joaquim de Marsillach. Més tard, durant 1916 demanà a l’ajuntament de Barcelona permís per reparar un mur del carrer Muntaner 430 llindant amb el carrer Copèrnic. Aquest era l'inici de les moltes obres de construcció que va realitzar el senyor Schäfer en el seu gran terreny.

L’any 1917, durant els treballs de moviments de terres per urbanitzar i construir els terrenys del Sr. Schäfer propers al carrer Muntaner, cantonada Copèrnic, just al peu del Turó de Monterols, es va trobar una tomba amb restes òssies i dues fulles de silex. Aquest enterrament va ser datat dins dels Sepulcres de fossa del Neolític, amb una antiguitat de 2500 a 3000 anys abans de Crist.

Tot el que es va trobar en l’ excavació va anar a parar a la col.lecció del senyor Schäfer, el qual el va entregar al Dr. Pericot, restes que anys més tard van formar part de la col.lecció de l’Institut Municial d’Història de Barcelona, actualment Museu d’Història de la Ciutat.

Tenim poca informació sobre la personalitat del senyor Schäfer, però l’historiador Lluís Pericot García, en el seu estudi “Los sepelitos de la calle de Muntaner”, publicat al Cuaderno de Arqueología e historia de la Ciudad, nº1 de 1960, i en motiu dels restes trobats l’any 1917 a les terres del senyor Schäfer, el descriu així: 

“Concretamente el el jardín de la casa número 430 de la calle de Muntaner esquina a la de Copérnico (...). El terreno era propiedad del Dr. Schäeffer, por grata coincidencia, amante de las antigüedades. El Dr. Schaeffer, que ha vivido en nuestra ciudad hasta hace pocos años, era un personaje muy interesante, gran amante de España y de su bondad; después de la primera guerra europea él fue uno de los que con su ayuda económica permitió al profesor Schulten continuar su labor de investigación....”

Pericot es refereix al professor Adolf Schulten (1870-1960), arqueòleg, historiador i filòsof alemany que va dedicar les seves investigacions a la història espanyola i principalment a l’origen dels Tartessos. Eduardo Schäfer i el senyor Vincke, tots dos comerciants alemanys residents a Barcelona, juntament amb l’Institut d’Estudis Catalans, van  finançar l’any 1919 una de les principals investigació de Schulten, un examen de la costa mediterrània espanyola per tal de poder fer una revisió crítica de l’obra Ora Maritima de Rufo Festo Avieno. Fou durant aquest estudi de camp quan Schulten comptà amb un altre historiador, Lluís Pericot, iniciant una gran amistat entre els dos. 

Pel que sembla, Eduard Schäfer era una gran col.lecionista d’art. A falta de confirmació, podem pensar que era seu  un quadre de Velázquez amb el tema de “El neixement de Jesus o l’adoració dels pastors”, així com dos Tizianos,  el “Retrat de Cesar” i el “Retrat d’Othon”. Aquest darreres obres les  va cedir per a l’Exposició de retrats i dibuixos que va tenir lloc a Barcelona durant els mesos de maig i juny de 1910. Les peces es van veure a la Sala Complementaria de pintures amb els números 13 i 14. 


Casa del Sr. Schäfer any 1917-1918

El senyor Schäfer, que en aquells moments vivia a la casa Àrab, l'entrada de la qual estava al carrer Muntaner 430, va voler ampliar la seva propietat construint un edific annex que uniria a la casa original. Així que a finals de 1916 encarregà el projecte a l’arquitecte Barceloní Joan Baptista Serra de Martínez (1888-1962), el qual havia obtingut el títol d’arquitecte per l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona l’any 1914, i que fou  arquitecte municipal en poblacions com Montcada i Reixach, Ripollet, Begues, Molins de Rei i Sant Feliu, en les que encara es conserven algunes de les obres firmades per ell. A Barcelona també realitzà gran quantitat d'obres, tant als barris de Sarrià Sant Gervasi, com a l' Eixample. Però entre les seves obres més reconegudes tenim l'ampliació i remodelació que va fer l'any 1925 de la casa Vicens (1883-1888) del carrer Carolines, obra d'Antoni Gaudí. Per a aquest projecte, J.B. Serra va treballar amb el mateix Gaudí, el qual moriria un any més tard. Va dissenyar aquest temple del jardí i la font de Santa Rita.

Templet de la casa Vicens dissenyat per J.B Serra. Construcció ja desapareguda

Amb els anys, J.B Serra va viure en un edifici que ell mateix va dissenyar al carrer del Turó de Monterols, al costat mateix del seu "castell", el qual, ja convertit en escola de noies, va ser el centre d'estudis al que van anar les seves nétes. 


Tornant a la casa del senyor Schafër, no és d'estranyar que sent aquest un gran amant de les arts estigués encantat amb el projecte del senyor Serra. Es tracta  d’un edifici historicista, amb aparença de castell medieval, que en alguns aspectes ens pot recordar als grans castells que hi ha a la ciutat alemanya de Tübingen en la qual va estudiar el senyor Schafër abans de venir a Barcelona. 

Façana romànica de Sant Pau del Camp, El Raval, Barcelona
Porta de la façana de la casa d'Eduard Schäfer al carrer de Copèrnic.
Actualment a la gran façana al carrer Copèrnic hi trobem diverses portes d’entrada, però la porta principal, la més destacada, és la portalada neo-romànica, còpia gairebé exacta de portalada de l’església romànica del monestir benedictí de Sant Pau del Camps, del barri del Raval de Barcelona. En pedra trobem l'arc de mig punt, i la representació animalística dels quatre evangelistes: Sant Lluc, Sant Mateu, Sant Joan i Sant Marc. Així com elements decoratius vegetals, animalístics, astrals i geomètrics, amb un simbolisme que ja comentarem en un altre article.







A través d'aquesta porta, s'accedia a la cotxera de la casa, un espai diàfan en el qual hi havia una escala per accedir a les estances privades. Encara avui, a l’entrada a aquest espai, actualment reformat per convertir-se en l’església de l’escola, es poden seguir veient les pedres gastades pel pas de les roderes dels carruatges i cotxes. 








Entre els espais privats que trobem al primer pis de l'edifici destaca la sala de Música, que era el despatx i l'espai personal del Sr. Schäfer. Es tracta d'una sala amb finestres al carrer Copèrnic decorada amb interessants treballs de fusta tallada, una llar de foc i un terra amb dibuix d'escac.

Fotografia del Fons Salvany  de l'any 1924 on es veu el despatx del Sr. Schäfer
Fotografia Fons Salvany, 1924. Detall despatx Sr. Schäfer
Foto Fons Salvany, 1924


Fotografia del Fons Salvany









En una de les parets de la sala hi ha un dibuix sobre fusta en la que es pot veure l'escut triat pel senyor Schäfer: una àliga bicèfala amb un lleó, símbol heràldic molt relacionat amb la història dels pobles germànics, ja que simbolitza el Sacre Imperi Romà Germànic.



També destacava la gran sala de columnes i els diversos "túnels" que unien aquesta nova construcció amb la casa neoàrab adquirida a Marsillach.

Fotografia del Fons Salvany, 1924


A la façana de l’edifici hi ha una inscripció en la qual queda marcada la data de construcció, 1917, en números romans, MCMXVII, així com el nom de la casa, IrisGarthen (el Jardí d’Iris). Aquesta inscripció va acompanyada per la representació d’una figura d’Hermes. 




Durant el mes de maig de 1918 el mateix Schäfer encarrega la construcció d’una altra casa torre dins del seu terreny, just a la cantonada entre el carrer Copèrnic i el carreró que allà s’havia projectat obrir, l’actual Montecasino.  Aquest cop el projecte l’encarrega al mestre d’obres Josep Masdeu i Puigdemasa (1851-1930), el qual firma diversos xalets a la colònia del Tibidabo de Barcelona. Es tracta d’un edifici amb sótan, planta baixa i un pis, amb la porta principal  al carrer Copèrnic mateix. Posteriorment, sent ja propietat d’una altra societat, aquest edifici va ser ampliat amb dos pisos més, i la porta principal va ser tapiada i convertida en el marc d’un relleu escultòric que encara es pot veure avui a Copèrnic 61.

Alçat de la façana del carrer Copèrnic cantonada Montecassino. Josep Masdeu, Mestre d'obres, 1818

Alçat de la façana del c Montecassino. Josep Masdeu, Mestre d'obres, 1818

Primera Planta de la casa del carrer Copèrnic cantonada Montecassino. Josep Masdeu, Mestre d'obres, 1818 




L’any 1926 el Schäfer demana permís per realitzar obres a la seva casa del carrer Copèrnic, torre 14, Iris Garden. Aporta uns plànols firmats per l’arquitecte Albert Carbó i Pompidó (Barcelona 1893-1950), el qual va obtenir el títol d’arquitecte l’any 1920, el mateix any que es va casar amb Ana Sacarella, filla del Doctor Emili Sacanella. Per al sogre Carbó va dissenyar l’any 1925 un xalet noucentista a l’Avinguda Sofia de Sitges. 

Es tractava de fer una entrada pel carrer Copèrnic per unir diversos espais del conjunt d’edificis del Sr. Schäfer.  El 21 de febrer de 1926 al diari El correo catalán apareix la notícia “Está proyectada la transformación del montículo existente en San Gervasio, ocupado actualmente por las grandes fincas de Casa Brusi y de Gil. Los terrenos serán destinados a la edificación de torres de escasa altura. En la cumbre de dicho montículo se establecerán unos jardines públicos”.

El 10 de març de 1929 va morir Paulita Vosseler, esposa d’Eduardo Schäfer a la seva casa del carrer Copèrnic número 14. Un mes i mig després de la seva desaparició, a  La Vanguardia del 25 d’abril de 1929 es publica un anunci que diu: “Suntuosa torre se alquila en la calle Copénico 10, S.G, reodeada de pinos, incluido garaje y viviendas para el chofer. Recién construida.”

De l’agost de 1929 és l’expedient per a fer obres d’adicionar la casa de la seva propietat, Villa Cariño, situada al carrer Copèrnic cantonada amb una altre en aquell moment sense nom (actualment Montecasino). Al permís Schäfer torna a dir que viu al carrer Copèrnic, a la villa “Iris Garten. De nou els plànols que presenta són de l’arquitecte Albert Carbó. igual que els de 1930 quan construeix un garatge al carrer Copèrnic 10.  








L'any 1935 la propietat del senyor Schäfer, que per raons econòmiques ha perdut la casa, està a mans del Banco Aleman Transatlántico, entitat que es fa càrrec de la hipoteca que hi havia sobre la casas. És en aquest moment quan la casa comença a canviar d'ús i de mans. Es segreguen els edificis i aquest són adquirits per diferents persones, entre les que destaquen una comunitat de monges benedictines de Sant Antoni i de Santa Clara, que s'hi instal.len entre 1942 i 1946, any en que el complex d'edificis és comprat per l'Institut Bienaventurada Virgen Maria.....i aquí ja segueix la història de l'escola... el pròxim capítol!


Porta finestra que connecta la sala de música amb la terressa exterior

Monges Benedictines a la mateixa porta de la Sala de Música. c.1945


7 comentaris:

  1. Fantàstic! Felicitats.

    ResponElimina
  2. Uf, això si que és trobar documentació a tort i dret!

    ResponElimina
  3. Tinc varies fotos de la Torre Lledó (finca de la meva familia) que m'agradaria compartir en aquest article siusplau diguem com puc pasarteles

    ResponElimina
  4. Muchas gracias Beli. Se queda uno con ganas de mas

    ResponElimina
  5. Enhorabona,estimada Beli,que amb 57 fotografies de l'Escola -Mary Word de Barcelona C/ Copèrnic-de 4 edificis,més el context històric,geogràfic i social del barri on és ubicada,un cop més ens hi il.lustres sobre la funció social de l'ensenyament i
    la seva concepció constructivista.Molt agraït !

    ResponElimina
  6. >Enciclopèdica Beli, en ci clo pè di ca !!

    ResponElimina
  7. Un buen trabajo, Beli. Gracias por aportar tanta información del espacio donde muchas y muchos ex alumnos vivieron sus años de formación. Un trabajo entrañable
    Ana Gloria Tamburini

    ResponElimina