4 des. 2013

PARETS QUE ES CONVERTEIXEN EN UN GRAN LLIBRE DE VISITES. EXCURSIÓ A LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA DE SITGES



La setmana passada vaig realitzar una interessant excursió per "terres" de Miralpeix.

Després de la darrera visita "d'estudi" a aquest bell paratge l'any 2009, de la qual en va sortir aquest petit informe històric, les coses han canviat molt. De la masia, actualment propietat municipal, no en queda gairebé res; el molí ara forma part d'un edifici contemporani i es troba situat al mig del jardí de l'hotel Dolce i del castell en queden 4 pedres, fruit dels treballs arqueològics que es van realitzar fa uns anys. 



Però el que més el va cridar l'atenció fou  l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia, un petit edifici construït entre el segle XII i el XIV amb característiques arquitectòniques que remunten al romànic i al gòtic.Del primer període podríem destacar la coberta a dues aigües i el petit absis rodó. Pel que fa a les característiques que remeten al gòtic, ens trobem amb un arc de mig punt amb dovelles de pedra, i un ull de bou, a mode de rosetó, en el costat de ponent, una obertura desproporcionada, igual que la gran porta d’entrada, si ens fixem en la resta del petit i sever edifici religiós.



L'any 1936 aquest edifici fa ser cremat, i des d'aquell moment la seva degradació ha sigut molt evident. Actualment la porta de l'ermita està oberta, i un cop dins el primer que crida l'atenció són les moltes inscripcions que omplen les parets del petit temple. Un cop perduda la por d'estar dins d'aquest petit, brut i.... sagrat espai, comences a mirar i a llegir tot el que s'ha volgut plasmar als murs. És en aquest moment quan te n'adones, i no puc negar que m'hi vaig enganxar, que es tracta d'un gran (i incívic) llibre de visites en el que pots trobar-hi noms i dates que van des de principis dels anys 40 del segle XX, pocs anys després de l'incendi que el portà a la ruïna, fins a l'actualitat!!!!

Què porta a la gent a deixar la seva empremta en un edifici abandonat? No ho se, però el que confirmo és que m'hi hauria passat hores llegint dedicatòries, dates, declaracions d'amor.... i que el que més m'hauria agradat seria trobar cada una de les persones que han plasmat allà el seu nom i cognom!!! Però no és viable.... tot i que no me n'he pogut estar de provar-ho. Així que m'he decidit per una de les rúbriques més completes i més antigues de les que allà podem llegir. Algú els coneix?



J. Vilarrassa Bagul (en por favor) José Vilarrasa Bagul, Montserrat Lopez Jijón. Calle Jesus nº 56, Sitges. 26-3-48

Haig de tornar-hi aviat! No m'esperava trobar això i només portava el mòbil per fer fotografies. Hi havia moltes més històries com aquesta, uns noms, uns records.... que combinen a la perfecció amb una vista de Sitges que és impagable! No se sap mai si la propera vegada jo també tindré la tentació de deixar anotada la meva visita a tan bell i màgic paratge......




2 comentaris:

  1. Felicitats i moltes mercès per aquest treball,molt maco!.
    Només llegir-lo,vaig fer memòria d'una anècdota meva davant els alumnes de Ribes del Penedès al Col.legi El Pi. "Si se sap que l’any 1662 (segle XVII) que mentre el Vicari de Sant Pere de Ribes hi celebrava una missa “se movió una gran tempestad y entró un rayo en la capilla resultando seis muertos”.ACS.

    ResponElimina
  2. fas be de dir-ho... Froilà

    ResponElimina