24 des. 2013

MOLT BON NADAL I UN FELIÇ I HISTÒRIC ANY 2014



Un any més ens tornem a plantar davant d'aquests dies durant els quals, vulguis o no vulguis, el cap et porta a recordar el que t'ha passat al llarg d'un any sencer!  Com sempre, i per sort, les coses bones s'han anat intercalant amb algunes de dolentes.... però la vida, com el món, gira i nosaltres girem amb ell passi el que passi. Així, tot i que aquest Nadal serà més trist i els dies de festa "més curts" ja que ni el dia de Nadal ni el dia de Reis podrem anar a "envair" la casa l'àvia Lluïsa, els nens són la viva representació de la il.lusió i la felicitat.... i no els podem trair. 

Pel que fa als objectius que em vaig marcar pel 2013 estic feliç pq al final crec que els que estaven a les meves mans els  he pogut aconseguir tots.  Destaco l'èxit que finalment ha aconseguit el llibre de Modernisme. Modernismo en Barcelona, el qual ja es pot trobar a les llibreries Laie i Happy Books-Formiga d'Or de Barcelona i al Museu del Modernisme . No puc deixar de recordar el meu agraïment a Daniel Giralt-Miracle per la seva magnífica crítica a La Vanguardia


Les altres dues propostes d'aquest any eren les exposicions Els Germans Albors al Miramar, i la de Serrano. El pintor dels silencis. La primera va ser una fita difícil, no només pel fet de tractar quatre artistes molt diferents en un sol espai, sinó per la dificultat que suposa "parlar" d'uns sitgetans reconeguts i estimats per tot el poble. Ara, amb el cap fred i el cor calent, us puc dir que estic molt feliç d'haver complert amb aquest encàrrec "familiar" que entre altres molt bones coses m'ha regalat aquest dibuix que jo he convertit en felicitació de Nadal, un regal que em va fer en Lluís Albors just al tancar la mostra. És la seva visió tan original i especial sobre la meva persona la que m'ha portat a compartir-la.... com us podeu imaginar em sento molt identificada amb l'àngel... tot i que de tant en tant em costi una mica amagar la cua de dimoniet.....


Sobre l'exposició de Josep Miquel Serrano només puc dir coses bones. Una gran experiència laboral que m'ha servit per conèixer i aprofundir en l'art i la persona del que va ser un dels grans pintors catalans de la segona meitat del segle XX. 

Els altres objectius no estaven ni estan a les meves mans, així que el seu compliment o incompliment no es cosa meva. Però com que sí que els sento meus, desitjo que l'any 2014, i com han tornat a anunciar públicament, acabin les obres dels museus de Sitges i s'obrin al públic.... així com també desitjo que sigui l'any en que la justícia es pronunciï sobre la legalitat o no de l'enderroc de la Casa Romacora, edifici que recordo que estava catalogat amb el màxim nivell de protecció i que per art de ..... va desaparèixer per convertir-se en un bloc de ferro i formigó amb façana "vintage". 

I quins objectius em poso pel 2014? Doncs primer de tot fer feliç als que m'envolten per així jo poder ser feliç! Ah...i poder organitzar algunes de les exposicions que tinc al cap, com la que ha d'homenatjar al pintor Alfred Sisquella (1900-1964) del qual l'any 2014 es commemoraran els 50 anys de la seva mort. 



I desitjos? Uffff.... desitjo que ningú ens posi "cadenes" a poder decidir quin ha de ser el futur dels nostres fills.... i que aquest futur pel que alguns porten molts anys lluitant, i pel que altres de més joves portem anys anel.lant, arribi en pau el proper 9 de novembre de 2014!

Sitges en un vespre de finals de desembre de 2013


8 comentaris:

  1. Quebec, Grenlàndia, Flandes, Escòcia, Euskadi, Catalunya,volen configurar-se com a Nous Estats.
    Negar-ne és negar la realitat d’uns processos que reclamen una atenció pedagògica i acadèmica per entendre i explicar millor què està succeint.Tot força comlicat...!!!
    La Beli,amb bon criteri diu: ".Que ningú ens posi "cadenes" a poder decidir quin ha de ser el futur dels nostres fills....!!

    ResponElimina
  2. jo el llegeixo, pero hi ha un inconvenient, jo no soc ningú. No pinto horitzons dignes de ser exposats a la Miró, ni res de res.

    ResponElimina
  3. Avui i sempre des de l'anonimat ! us desitjo a tots un any 2014 sa i estalvi. ple de petits moments d'amor i alegria. Tal com un bon àpat i un copa de bon vi català.

    ResponElimina
  4. encara que no pinto res, m'agradaria tenir un lloc per pintar, si algú me'n pot oferir un, li estaria agraïda.

    ResponElimina
  5. Hi ha gent que necessita menjar cada dia, tenir un sou fix que li doni tranquil·litat, una casa on refugiar-se amb els seus estimats. jo necessito un espai amb llum i parets buides on pintar i penjar els meus quadres que no valen res però que a mi em donen la vida.

    ResponElimina