21 nov. 2013

UNA FÀBRICA DE SOMNIS. L'AUTÒDROM DE TERRAMAR DEL SEGLE XXI






Imatge dels Jardins de Terramar

En aquest blog hem parlat moltes vegades d’algunes de les construccions i infraestructures que conformaven la Ciutat Jardí de Terramar a Sitges. Els articles han anat des d’estudis  sobre la vida i obra d’un dels seus principals artífex del gran projecte, l’arquitecte Josep Maria Martino i Arroyo, fins a intenses històries, algunes tristes i altres més alegres,  viscudes en edificis com l’hotel Terramar Palace

Doncs seguint aquesta línia, avui li toca el protagonisme, no sols en aquest blog sinó en l’àmbit nacional, a una monumental construcció, única a Catalunya per les seves característiques, que tot i aquesta singularitat,  fins el dia d’avui es trobava en un estat deplorable i en greu perill de desaparèixer: l’Autòdrom de Terramar.

Imatge de la construcció de l'Autòdrom de Terramar.
Les obres de l’Autòdrom, firmades conjuntament per Josep Maria Martino (autor del disseny de les grades i dels equipaments que conformaven el complex esportiu) i per Jaume Mestres i Fossas (responsable del disseny de l’original pista ovalada) es va iniciar l’any 1922 en els terrenys que ocupaven les masies del Clot dels Frares i de can Panxampla, una gran esplanada en el terme municipal de Sant Pere de Ribes, però tocant a Sitges, propietat de la societat anònima “Autódromo Nacional”. Es tractava d'un projecte complert i complex, situat en un espai estratégit com eren aquestes terres properes a la ciutat-jardí de Terramar, ja que l'objectiu era clar: la construcció del principal autòdrom a Espanya. Els treballs de construcció de tan magne projecte, que va trigar 300 dies a ser enllestit, van anar a càrrec de la constructora “Tanner and Eigenheer”. 

Dibuix realitzat per Josep Maria Martino de la presidència a la grada de l'Autòdrom

A l'expedient d’obres de l’Autòdrom de Terramar que es conserva a l'Arxiu del Col.legi d'Arquitectes de Barcelona, un gruix important de documents cedits per la família de Josep Maria Martino, hi trobem plànols, alçats, dibuixos.... i el que més pot sobtar, un complet estudi en el qual l'arquitecte català descriu exhaustivament les característiques d’un dels principals autòdroms del món, el de Monza. Unes bases constructives que li serviran a Martino com a exemple i guia per a l’autòdrom de Terramar. 

Vista de les grades de l'Autòdrom

Però Martino i Mestres van entendre que el projecte que tenien entre les seves mans  era únic, i van decidir utilitzar un material durador i que els hi donava múltiples possibilitats constructives. Així doncs, el formigó es converteix en el protagonista constructiu d’aquest modern circuit, utilitzant-lo tant per a les grades com per a la pista. La gran resistència d’aquest material ha permés que 90 anys després de la seva construcció encara es conservin aquestes parts essencials de l’autòdrom, i que la possibilitat de recuperar-les i restaurar-les no sigui una utopia. 



El dia 17 de setembre de l’any 1922, el general Primo de Rivera va visitar Sitges per posar la primera pedra d’aquest ambiciós projecte. A El Baluard de Sitges del 9 de setembre de 1922 llegíem la notícia: 

“La societat “Autòdrom Nacional”, si bé rectificant un xic el primer plan d’emplaçament,- a l’objecte de defugir a exigències desmesurades de certs propietaris,- es proposa inaugurar les obres el vinent diumenge, revestint de solemnitat tan important acte, ja que, ademés de les representacions de la Premsa de Madrid i Barcelona, hi assistiran també les Autoritats superior, l’Excm. Delegat Regi del Turisme i una representació de S.M. el Rei d’Espanya; constituint, per consegüent, aquella data, uns dels dies històrics per la nostra estimada Sitges, dintre el seu període ascendent.
No cal dir que amb tal motiu serà bona ocasió de demostrar a l’iniciador del magne projecte, D. Francesc Armengol, i a tots quants ens visitin, que l’esperit i l’ànima del nostre poble s’hi associen amb tot entusiasme, i procurarà demostrar-ho així, ben ostentosament, d’aquella manera que sap fer-ho quan es tracta de exterioritzar l’entusiasme col·lectiu.....”

Després de gairebé un any, un temps récord si pensem en l’envergadura del projecte, l'autòdrom de Terramar es va inaugurar el 28 d’octubre de 1923 ara fa 90 anys, convertint-se en el primer circuit permanent d’Espanya, i un dels més interessant de tota Europa, fins al punt que el Primer Gran Premi Internacional d’Espanya, celebrat per a la inauguració de l’Autòdrom de Terramar, va comptar amb la presència del rei Alfons XIII.  



El circuit de dos quilòmetres, i amb uns peralts impressionants de més de 60 graus, les obres del qual van tenir un cost de 4 milions de pessetes, massa inversió que no es va veure compensada per la falta de visitants al circuit. 
El 19 de setembre de 1926, a l'autòdrom de Sitges es va viure una gran tragèdia. Durant una jornada d'entrenaments per al premi Basté, cursa organitzada per la Penya Rhin el dia 26 de setembre, el motorista Francisco Abril Pujol va patir una greu caiguda que el va deixar inconscient a terra. El ferit va ser portat urgentment a casa del doctor Benaprés i es va anar a buscar al doctor Corachan, dues de les grans personalitats mèdiques del moment, que van realitzar les primeres cures d'urgència, però que no van poder salvar la vida d'aquest jove pilot de tan sols 23 anys.

Poc a poc les curses van anar espaiant-se, així que l'any 1927 ja no se’n va realitzar cap. L'any 1930 l'Autòdrom, encautat per l'Estat als seus propietaris per no haver pagat ni les contribucions ni els impostos,  va passar a mans d'un grup de financers, els quals volien realitzar una forta inversió per tal de poder restaurar el circuit i tornar a disputar-hi curses. Entre les idees d'aquests empresaris hi havia la de construir una fàbrica d'automòbils als terrenys interiors de la pista. Tot i que l'autòdrom no recuperava la seva activitat, l'espai s'aprofitava per organitzar-hi actes lúdics com la competició entre un avió i un cotxe durant els actes de Festa Major de 1931. 

Durant el mes d'octubre de 1931, tal com es publica al Baluard de Sitges (18 d'octubre), al Restaurant “Hostal del Sol” es va organitzar un sopar amb l'objectiu de tractar la possibilitat de trobar una sortida millor i aconseguir reanimar la pista automobilística de Terramar. En aquesta trobada hi havia el senyor Edgar Morawitz, principal inversor, l’arquitecte de l'autòdrom el senyor Josep Maria Martino, el senyor Robert Basses, així com els directius de l’entitat organitzadora.

El 18 d'octubre va tenir lloc les proves organitzada pel Moto Club de Catalunya, una jornada intensa en què hi havia cursa de cotxes, de motos i d'avionetes. Aquesta jornada  s'havia posposat anteriorment per no coincidir amb el partit de futbol que jugava el Barça i l'Espanyol  el dia 11 d'octubre, una decisió que  tenia com a principal motiu de no restar mútua importància a les dues manifestacions esportives. Fou aquesta la primera de les diverses curses de motor que es van viure a l'autòdrom de Terramar el la que podem anomenar la seva segona etapa d'esplendor. 

Paradoxalment,  si un dia l'Autòdrom de Terramar es va omplir del tot, aquest va ser durant l'Aplec de la Federació de Joventuts de la Lliga Catalana el diumenge 1 d'octubre de 1933.  

L’esclat de la Guerra Civil Espanyola va ser un altre moment de crític pel circuit. Morawitz, alma mater d’aquest segon període de l’autòdrom, s’havia posicionat en contra de Franco i això va fer que hagués d'abandonar la gestió del circuit per por a les represàlies de la dictadura. Els terrenys passaren a ser una explotació agrícola i s'abandonà definitivament l'organització d'activitats automobilístiques.

Però sembla que la sort de l’Autòdrom de Terramar ha tornat a canviar i que avui pot ser el dia que s’inici un tercer període d’esplendor. Aquest matí, en el mateix recinte del circuit, s’hi ha presentat un “mega projecte” que proposa la restauració i recuperació dels elements patrimonials que encara s’hi conserven, com la pista, les grades i altres petites construccions originals, així com la construcció d’un complex lúdic dedicat al món de l’automobilisme i el motor.

Ja fa temps que la idea de convertir aquest gran terreny en parc temàtic del motor rondava pel cap d’algunes persones. Alguns plànols rondaven per les taules de les grans empreses mundials, multinacionals, bancs.... Trobar finançament per a aquest projecte no era fàcil, i menys en moment de crisis com la que es viu actualment. Un dels principals objectius era restaurar i recuperar la pista del circuit, així com els elements arquitectònics que conformen l’espai, ja fossin les masies com les grades de l’autòdrom. El pressupost de restauració és molt elevat, i sense un projecte que suposes uns beneficis econòmics no hi havia possibilitat de realitzar aquestes obres tan necessàries per conservar el nostre patrimoni... així doncs, era prioritari aconseguir els diners, el finançament, una persona, diverses persones, empreses... que també s’il.lusionessin amb aquest projecte. 

Finalment el somni sembla que es complirà. Els plànols, alçats, dibuixos, 3D, idees... passaran a ser una realitat. L’autòdrom del segle XXI ja té el seu nou alma mater, la societat VIP Terramar S.L., nova propietària de l’Autòdrom, així com un equip d’arquitectes i urbanistes que segueixen l’estel.la marcada per Martino i Mestres. Es tracta de tres sèniors catalans: Toni Poch, Estanislau Roca (director de l’equip redactor del Pla d’Ordenació Urbanística de Sitges l’any 2005, que inclou el catàleg del patrimoni arquitectònic de la vila) i  del sitgetà Ramon Artigas, la vida, o el naixement del qual, deu molt al projecte de Terramar, tal com explico en aquest article dedicat al meu avi

Així doncs, sort a tots i moltes felicitats.... 

4 comentaris:

  1. M'ha agradat molt l'article. Espero es faci realitat el projecte.

    ResponElimina
  2. M'ha agradat molt l'article. Espero es faci realitat el projecte.

    ResponElimina
  3. El autódromo de Terramar, situado en Sant Pere de Ribes (Garraf) –que fue el primer autódromo que se construyó en toda España hace 90 años– se transformará en un parque temático del motor. Así lo pretenden un grupo de empresarios que han comprado los terrenos para que el circuito esté remodelado y acompañado de un hotel de cinco estrellas, un parque temático de ocio familiar, apartamentos, un centro de convenciones y un museo del motor. El espacio también incluirá una zona de restauración de vehículos clásicos. El promotor Juan Gutiérrez ha explicado que la inversión que se calcula será de unos 230 millones de euros procedentes de capital privado. Sus impulsores quieren abrirlo al público durante el primer trimestre del 2017.

    ResponElimina
  4. I de la fàbrica d'ambulàncies durant la guerra que ne saps ??

    ResponElimina