11 nov. 2013

D'HOTEL TIBIDABO A COL.LEGI JESUS MARIA DE SANT GERVASI. DE MAGÍ RIUS A ENRIC SAGNIER



Fa uns anys que estic realitzant l'estudi dels diversos edificis que conformen l'escola Mary Ward (coneguda com les monges Alemanes) del carrer de Copèrnic de Barcelona, unes instal.lacions en les que hi vaig passar uns pocs anys de la meva vida, i en les que actualment hi passen moltes hores els meus fills. Però quan vaig començar aquesta investigació el cor el tenia una mica partit, i a la vegada vaig anar buscant informació sobre una altra escola en la qual encara hi havia passat molts més anys i de la que en tinc diversos records.... 

Foto del Fons Cuyàs,  penjada per Miquel Barcelonauta a la pàgina Amigos de Barcelofilia a facebook
Doncs avui al grup de facebook Amigos de Barcelofilia, Miquel Barcelonauta ha penjat una fotografia d'un edifici neoclàssic ja desaparegut que es trobava al Passeig Bonanova cantonada Teodora Lamadrid, just al davant de la meva escola, i que va ser enderrocat a principis de la dècada dels 70. Entre els molts comentaris que ha suscitat aquesta imatge n'hi havia un que feia referència a l'antic Hotel Tibidabo i m'ha fet recordar el meu petit estudi sobre aquest edifici. 


Plànol del terreny que ocupava aquest edifici neoclàssic conegut com El Pinar. Foto penjada  per Miquel Barcelonauta a la pàgina Amigos de Barcelofilia a facebook

Col·legi Jesús Maria de Sant Gervasi d'Enric Sagnier

L’edifici del Col·legi Jesús Maria de Sant Gervasi (1892-1897) és obra d’Enric Sagnier Villavechia (Barcelona, 1859-1931), un dels arquitectes que més obres va firmar a la capital catalana durant els primers anys del segle XX. Entre els seus edificis hi destaquen el Temple Expiatori del Tibidabo, la Nova Duana, el Palau de Justícia, l’església de Pompeia, la Casa Lluís Sagnier Nadal, actual Centre Cívic del Barri de Sarrià Sant Gervasi, la casa Arnús, més coneguda com “el Pinar” als peus del Tibidabo, la casa Garriga Nogués (1899-1901), actual seu de la Fundació Godia, la casa Muñoz (Torre del Marqués d’Alella) de 1913, al Carrer d’Avenir, edifici que actualment es troba en mal estat de conservació, degut al llarg litigi viscut entre Ajuntament i propietaris que ha acabat amb sentència favorable al consistori barceloní. Sagnier també te obres molt més noucentistes, com la casa Assumpció Parellada (1916) al carrer Muntaner 315, cantonada amb carrer Madrazo.

Però a Sitges també tenim bells exemples de cases firmades per Enric Sagnier. Una de les més conegudes és la Casa Isabel Ferret Martorell, al Passeig de la Ribera, construïda l’any 1899. Un cop més, l’arquitecte ens demostra el seu eclecticisme a l’hora de dissenyar la façana. Per a la planta baixa tria obertures amb arcs lobulats, els quals donen pas a un primer pis amb balcó ondulat i finestres rematades per llindes i dovelles. En els segon pis hi col·loca una galeria amb cinc finestres gòtiques, i l’edifici el corona amb una barana d’inspiració àrab, coronat per merles medievals.... tota una barreja que als meus ulls dona un conjunt harmònic de gran bellesa i equilibri. Posterior és la casa Francesc Ferrer (1915), al carrer sant Francesc número 24.


Foto del col.legi Jesus Maria de Sant Gervasi de l'arquitecte Enric Sagnier penjada a la pàgina www.todocolección.net
Tornant a l'escola. Fins aquest moment, la congregació de Jesús Maria havia tingut altres col·legis a Barcelona. L’any 1850 decideixen establir-se a Sant Andreu del Palomar (1), amb la intenció d’erigir un col·legi només per a nenes. Fou així com construirien un gran edifici en el que hi destacava l’església. A la premsa del moment descriuen aquesta capella com: “Ocupa la citada iglesia una superficie de 400 metros y tiene una elevación de 22. Es de estilo ojival, y aunque consta de una sola nave forma el terreno una cruz latina cuyos brazos le constituyen dos espacios capillas, únicas que hay en el templo, a ambos lados del presbiterio, cerradas por unas verjas de hierro con remates de carácter igual al del nuevo edificio..”. (2) 

Aquest col·legi va ser inaugurat el dia 19 de gener de 1880 amb la benedicció del bisbe de Barcelona.
L’any 1859 les religioses havien adquirit un solar darrera del carrer de Redines? on es volia construir una gran escola. (3)

L’any 1881, a la botiga del Sr. Duarri, s’hi mostrava una rica custodia, dissenyada per Gaudí, i realitzada al taller de l’argenter D. Vicente Badia, una important peça litúrgica destinat a la capella de l’escola de Sant Andreu (4)Antoni Gaudí ja havia col·laborat amb aquesta ordre religiosa, ja que l’any 1881 va dissenyar l’altar per a la capella del col·legi que les monges tenien a Tarragona. Altar que durant uns dies es va exposar al taller del Sr. Puntí de Barcelona, i que estava conformat per una taula d’alabastre de Saragossa decorada amb columnetes amb serafins. L’ara és una peça en blanc. (5)

Altres col·legis com el del Carrer Foment de Barcelona, la primera pedra del qual fou col·locada durant el mes de gener de 1898.


El Hotel Tibidabo

El col·legi va ser aixecat on antigament hi havia l’Hotel Tibidabo, original construcció inaugurada el 4 de novembre de 1882, sobre el terreny que poc temps abans ocupava la Finca Bellsolell, en el “tros de carretera que va des de la Bonanova als Jusepets, llindant amb la Torre Castañer i molt proper al manicomi de Nueva Belén”. 

Les cròniques de la inauguració fetes a La Vanguardia (6) descriuen un interessant edifici al qual s’hi arribava a través d’un passeig de plataners, i que estava envoltat de grans jardins amb llacs, un kiosc, aquari, cascades, grutes, parcs i llocs d’oci, tots ells espais creats pel jardiner Oliva. Al referir-se a l’interior del local, el cronista parla de “lujo verdaderamente asiático, profusión de mesa con rica vajilla y adornos suntuosos en todas partes; ricas habitaciones decoradas espléndidamente y con muebles de gran valor ...... ”. L’edifici estava format per dos pisos i baixos, era obra de l’arquitecte Magí Rius i Mulet arquitecte de la Reial Academia de San Fernando.

L’èxit de l’Hotel entre la societat barcelonina fou tal, que pocs dies desprès de la inauguració, els seus propietaris van acordar construir un gran menjador de restaurant, capacitat per a fer cabre entre 500 i 600 persones, i així deixar lliure les sales de menjador del propi hotel per a que les famílies que estaven allà hostatjades pugessin gaudir d’una estança més tranquil·la (7).

Aquest hotel va tancar les seves portes el 10 d’octubre de 1884, es va traspassar a uns nous propietaris (8), els quals van realitzar-hi uns treballs de decoració per tornar-lo a obrir el dia 1 de novembre del mateix any (9), reformes que van fer augmentar el gran número de visitants que hi anaven els dies de festa, com per exemple el dimecres de cendra de l’any 1885. A la crònica publicada a La Dinastia llegim: “ La tradicional costumbre de salir al campo el miércoles de ceniza ......; tal era el gentío que acudió a enterrar la sardina, según la frase vulgarmente admitida. El Hotel Tibidabo y el Parque de La Montaña se vieron concurridísimos y éstos y las empresas de tranvía, lo mismo que la del ferrocarril de Sarriá debieron hacer si agosto”(10).

L’any 1892 les monges compren la finca Moragas i s’instal·len a l’antic Hotel Tibidabo. El col·legi-internat de noies, donava primera ensenyança i també feia funcions de noviciat (1895-1972) i Seu Provincial (1896). El mateix any comencen les obres, però aquest treballs s’han de parar l’any 1894 per manca de fons, a l’hora que s’inaugurava el nou internant. Van quedar per fer el Saló d’actes (1904), i la Capella (1918-20), fins conformar l’edifici actual.

L’any 1907 obren dues escoles gratuïtes: la de Sant Josep i la Sagrada Família per a serventes (dominicals). L’any 1920 s’accepten alumnes externes, i des de 1922 funciona la 2ª ensenyança.
L’any 1894 l’escola tenia 70 alumnes, l’any 1908 n’hi havia 80... i l'any 1985 ja en són 1614. (11)

Tot i que en el primer projecte realitzat per Sagnier s’hi preveia la construcció d’una gran església en un dels laterals del col·legi, finalment la gran capella es va situar integrada dins de l’edifici principal. La decoració d’aquest espai té un gran treball i exemples importants. Durant el mes de juny de 1896, a la “quincalleria” del senyor Cruspinera, al carrer de Ferrando VII, s’hi exposava una imatge tallada en fusta pel jove escultor Soler i Forcada, i pintada pel Senyor Espelta?, figura destinada al Col·legi de Jesús Maria de Sant Gervasi (12).

Durant el mes d’octubre de 1923 s’inaugura i es beneeix la imatge de mida gairebé natural del Sagrat Cor de Jesús, que estava al nou altar realitzat de marbre blanc y or, que havia estat realitzat per la “casa Esteve y Compañía”(13).

La República (1933) va obligar a traslladar la segona ensenyança a una Torre a part de l’edifici, a l’Avinguda Tibidabo i a la que li posaren el nom d’Acadèmia Tibidabo. L’any 1936, durant la Guerra Civil, l’escola es va convertir en Sanatori i Clínica Psiquiàtrica Municipal i des de 1938 també fou Hospital de Guerra. Durant tots aquests anys, l’edifici no va patir greus desperfectes, i l’any 1939 l’escola va tornar a funcionar com a tal. Les escoles gratuïtes no es reobren fins l'any 1948, fonent-se posteriorment amb la resta del col·legi. L’any 1965 l’internat comença a desaparèixer i durant el curs de 1983 l’escola passa a ser mixta.


L’arquitecte Magí Rius i Mulet (Barcelona 1838-1897)

Fou l’arquitecte de la Casa de la Misericòrdia entre 1876 i 1885, substituint en el càrrec a Francesc de Paula Villar Lozano. Aquest convent, actualment desaparegut i del que només se’n conserva la capella, ha deixat el seu lloc a l’edifici de la nova Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona; també fou un dels col·laboradors del gran projecte del Pla Cerdà, durant la segona meitat del segle XIX . També és l’autor del passatge del Crèdit (1879), entre els carrers Ferran i Baixada de Sant Miquel de Barcelona, exemple de l’arquitectura del Ferro que tant furor feia en altres capitals europees com París, Milà o Brussel·les. Segons Joan Bassegoda Nonell, la fàbrica Batlló, que ocupava els terrenys que actualment ocupen els carrer Provença, Viladomat, Borrell, Urgell, Rosselló o Còrsega, i que serà la futura seu del Museu Nacional d’Arquitectura de Barcelona, fou dissenyada l’any 1868 per Magí Rius, tot i que l’obra se li atribueix integrament a l’arquitecte valencià Juan Guastavino (1842-1908).

Altres obres són l’Església Parroquial de Gràcia (1878-1888), i moltíssimes cases al barri de Sant Gervasi. Entre aquestes petites torres encara se’n conserva una, la Villa Urània, que té façanes al carrer Saragossa (núm. 29) i a la Via Augusta (núm. 102-104), molt a prop de la Plaça Molina. Aquesta casa rep el nom en memòria del seu darrer propietari, l’astrònom més il·lustre del nostre país, Josep Comas i Solà, que hi va viure i treballar fins a la seva mort, l'any 1937, llegant-la a l'Ajuntament de Barcelona amb la finalitat de destinar-la a observatori popular, grup escolar o institució cultural. La casa fou encarregada per Bienvenido Comas, pare de l’astrònom l’any 1868 a Magí Rius. Originàriament la casa estava formada per una sola planta de 190 m2, amb un petit soterrani. La primera planta està afegida l’any 1965 per a satisfer les necessitats d’una guarderia, nou ús de l’edifici. Darrerament aquest edifici va estar a punt de desaparèixer però la lluita popular va aconseguir manteni-la per a les generacions futures. 



1 El Ancora, 4 d’agost de 1850, pag 4
2 Diario de Barcelona, 21 de enero de 1880, Pág. 851
3 Diario de Barcelona, 10 de novembre de 1859, pag. 11419
4 Diario de Barcelona, 4 de junio de 1881, pag.6666
5 Diario de Barcelona, 8 de junio de 1881, pàg. 6856-57
6 La Vanguardia, 5 de noviembre de 1882, Pág.4 i 5
7 La Vanguardia, 14 de novembre de 1882, pag. 7235
8 La Dinastía, 30 d’octubre de 1884, pag. 6850
9 La Vanguardia, 11 d’octubre de 1884, pag. 6706
10 La Dinastía, 19 de Febrer de 1885, pag. 1094
11 García Gargallo, Manuel. “L’ensenyament de l’església a la ciutat de Barcelona. Directori estadístic”. Tesi Doctoral, UB, 1999
12 Diario de Barcelona, 17 de junio de 1896, pag. 7273-74
13 El Correro Catalan, 30 octubre de 1923, pàg.3

1 comentari:

  1. Bon dia, moltes gràcies per emprar la meva tesi per referenciar aquest interessant article, tot i que la tesi no és de 1999 sinó de 2002 :-) . Avui, cercant a on havia estat esmentat, m'he trobat aquest article; simplement gràcies i espero que sigui de profit en un futur.
    Encara recordo la visita que vaig fer al col·legi del carrer Copèrnic, 55 per a la meva recerca. De les monges alemanyes fundadores ja no quedava cap, però van explicar-me que l'edifici era d'uns antics laboratoris (Boehringer, crec que posava al portal).
    Espero que de Sitges es pugui rehabilitar totalment l'Autódrom de Terramar. Salutacions! Manel

    ResponElimina