15 set. 2013

VAL LA PENA FER UN PAS ENRERE PER AGAFAR EMBRANZIDA PER AQUEST NOU CURS






Tornem a començar un nou curs i com cada any amb nous projectes al calaix, amb renovades il.lusions i sense oblidar les lluites i els objectius personals, patrimonials i de llibertat que ens han portat fins aquí. 

Aquests mesos d’estiu he deixat enrere dues exposicions que m’han servit, entre moltes altres coses, per aprendre més d’aquest ofici tan màgic però complex que practico, i que té com a objectiu mostrar als altres la bellesa i la complexitat que s’amaga darrera el món de l’art. 

Aquesta darrere exposició  encara sou a temps de visitar-la ja que, serà oberta durant tota aquesta setmana, fins al diumenge 22 de setembre a les nou del vespre, al primer pis de l’Edifici Miramar de Sitges. Es tracta d’un ampli recull amb més de 100 obres, procedents totes elles de col.leccions particulars, i en el que es fa una retrospectiva pictòrica de Josep Miquel Serrano Serra (Barcelona, 1912-1982), un pintor amb forts lligams personals i pictòrics a Sitges. Mentre acabo de preparar una entrada més àmplia sobre l’artista que publicaré els pròxims dies, us deixo aquí els links d’alguns articles i reculls de fotografies que s’han publicat aquests mesos sobre l’expo Serrano. Primer la web de l’Ajuntament de Sitges, organitzador de la mostra; la Crònica de Vicenç Morando a l’Eco de Sitges; els blogs amb fotos de VisitSitges i de Josep Maria Alegre; i els magnífics articles de Montse Frisach a El Punt-Avui i de Núria Escur a La Vanguardia.


Part de la Sala de Flors a l'exposició Serrano. Fot. Josep Maria Alegre

Sala dels retrats a l'exposició Serrano. Fot. Josep Maria Alegre

Aquest estiu també m’ha servit per reafirmar, un cop més i com ja vaig publicar aquí, la idea de que aquest blog, amb els seus articles i les meves recerques, té utilitat com a font documental. Tot i que en alguns casos, i sembla que s’està posant de moda, i per alguns ja és constum fer-ho, no es cita la font o l’autoria dels estudis consultats. Un exemple, o suposat exemple, vosaltres mateixos podeu opinar, és l’article que Josep Playà va publicar a La Vanguardia el 24 d’agost, el dia de Sant Bartomeu, al seu espai Postal de Vacances. Estraperlo a Terramar és el títol que li dóna a l’article que il.lustra amb una foto antiga de l’Hotel Terramar de Sitges (h. 1950) de Zerkowitz. Entre les moltes informacions llegim: 

"Del projecte inicial només es va dur a terme una petita part, l'hotel Terramar Palace, un parc dissenyat per Forestier, un camp de golf, (....). Entre altres històries llegendàries de l'hotel Terramar se cita la presència de Jack Bilbo, secretari d'Al Capone, i de l'escriptora francesa Simone Weil, quan l'hotel havia estat confiscat i era un hospital militar. Hi va estar ingressada després de cremar-se el peu amb oli bullent al front de guerra. Però la més rocambolesca és la relacionada amb Daniel Strauss i el seu soci Perlovitz, que va donar nom a un nou joc de ruleta conegut com a estraperlo. 
Van venir el 1933 per preparar un combat de boxa entre Uzcudún i Max Schmelling i van fer una gran festa al Terramar. Hi estava convidat el president de la Generalitat Lluís Companys, però un anònim va avisar en l'últim moment que a l'habitació núm.17 tenien la famosa ruleta i que el seu objectiu era aconseguir una foto amb el president...."

Per si en voleu saber alguna cosa més, aquí us deixo alguns articles que he anat publicant aquí al bloc!

Visca la república. Crònica alegre d'un Sitges diferent. 19-4-2012.
- Jack Bilbo, tan fer com el dibuixen? 15-11-2011.
Sitges entre l'hotel Terramar Palace i l'hospital de sang de Terramar. 12-04-2012
-  Feliços 80 anys Hotel Terramar de Sitges. 9-03-2013
- Què s'amagava a l'habitació 17 del Terramar Palace? La relació entre Sitges i l'estraperlo. 16-10-2012


Via Catalana tram 303 a l'Arboç

I per acabar, coses bones i esperançadores! Primer de tot l'èxit de la Via Catalana aquesta diada. Amb la mirada posada en l'any 2014, vaig ser molt feliç de poder viure aquesta gran festa de la llibertat al tram 303 a l'Arboç. Allà vaig poder unir la mà dels meus pares, els quals des del meu primer 11 de setembre de 1976 m'ha portat a manifestacions on es reivindica la llibertat del nostre país, amb la dels meus fills, que espero que aviat puguin gaudir de diades festives en un país lliure! 


I avui he variat el meu camí al Miramar. Després de molts mesos baixant o pujant pel carrer de la Davallada, aquest matí he passat pel carrer de Fonollar, on ja no hi ha la bastida de ferro que durant anys ha tapat la llum del Recó de la Calma. Un primer pas cap a l'obertura del Cau Ferrat, un dels dos museus sitgetans, el projecte de reforma dels quals, en molts punts, els hi ha fet tant de mal...  És un moment important... però recordo que la Plataforma SOS Sitges segueix el seu camí judicial per tal de demostrar que la casa Rocamora, edifici enderrocat (excepte façana al carrer) tot i està catalogat, estava protegit amb el màxim nivell de protecció.... 


Ja ho deia al principi del post... nous projectes, il.lusions renovades, però sense oblidar les lluites i els objectius personals, patrimonials i de llibertat... però res de foc nou!

15 comentaris:

  1. Moltes felicitats per l'exposició, quin descans això de les bastides i de política no en parlaré, que no és aquest el moment. ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Luis.... això de les bastides és un despans visual.... però jo segueixo recordant que el tema no està tancat... que algú va permetre enderrocar l'interior de la casa Rocamora, així com destrossar la façana marítima del Maricel de Mar... ara potser recuperada parcialment, però que va veure com els grans finestrals que donen al mar van ser tapiats..... La lluita de la PlataformaSOS Sitges segueix el seu camí.... més lentament del que haviem pensat quan va començar tot aquest projecte de remodelació i destrucció dels museus de Sitges... la justícia és així... però no ens aturem i amb noves proves, algunes de molt contundents, seguim el tema molt de prop!! i de política.... uffff.... quina mandra!! ;-)

      Elimina
  2. Perita de COCO's CCOO UGT18 de setembre de 2013, 1:00

    He visitado la exposición pero no entendí el subtítulo, pintor de silencios? supongo que lo explicaras en tu proximo capítulo. De verdad Serrano era un silencioso, no sé me dió por pensar que quizas no està bien justificado.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perita.... estic molt contenta que hagis visitat l'exposició... i et mereixes l'explicació del subtítol. Pintor dels Silencis ve per diverses raons. La principal és que Serrano és conegut per les seves natures mortes en forma de bells rams de flors... uns quadres en els que tot i els colors vibrants, allà no s'hi pot sentir res.... Els retrats també ens presenta personatges situats en espais neutres, sense res que destorbi a l'espectador... silenciosos!!! Característica que es repeteix en els paisatge que es mostren.....si et plantes davant de les vistes de Venècia potser sentiràs con surten volant els coloms.... però tambñe hi domina el silenci!!
      Té raó en Luis amb que hi ha un gall que ens dóna el cant de matinada... però és el contrast necessari a tanta pau, una pau que no hi havia en la vida pública de Serrano... un pintor bon amic dels seus amics, molt generós, fins i tot en algunes ocasions massa.... una vida personal envoltada de polèmiques que va ser la causant del "silenci" posterior que ha suposat el reconeixement artístic i pictòric de Serrano....

      Elimina
  3. Clar i sitgetà, el teu màgic ofici que hi practiques,tot i mostrant-nos-en la "Bellesa de l'Art",sí que va de debò que ens en presentes un "Font Documental" tant per a la recerca com per a l'estudi,no només de Sitges,sinó de Catalunya.Sóc un seguidor més que agrait...!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies super seguidor.... ja t'ho he dit moltes vegades... però estic encatada de tenir lector com tu que fa que cada article, cada estudi que publico, sigui un repte.... parlem aviat!!!

      Elimina
  4. Particularment, m'agrada molt "pintor de silencis". Crec que és molt encertat. Dit això, hi ha una sèrie de quadres d'en Serrano on surt un gall donant-nos la matinada... Silenciós, molt silenciós, no gaire. ;)

    ResponElimina
  5. Un pas enrera? tu? no et reconec em va dir el metgeFui a preguntarle al doctor
    si es que soy un caso normal
    o si es mi destino fatal
    el estar de tan mal humor.

    porque todos me rehuyen si me ven así
    será que tengo una pinta muy rara
    o se creen que me he vuelto majara
    mas cuando quiero estar solo vienen a por mí.

    No le reconozco, me dijo el doctor
    pues no sé dónde va usted a parar
    si hasta su sombra ha empezado a cambiar
    y en el caos no hay error.

    Eso me dijo el doctor,
    . La cosa pierde color
    cuando la piensas dos veces
    y más dispuesto pareces
    a pensar en lo peor.

    ResponElimina
  6. Pongamos la cosa clara
    busquemos alguna luz
    lo hechamos a cara o cruz
    o lo hacemos por la cara

    Nunca se puede saber
    lo que va a ocurrir mañana
    salvo que al fin de semana
    sigue un lunes otra vez

    La cosa pierde color...
    Pongamos la cosa clara...


    M'ha encantat recordar aquesta cançó!! quan parlo de pas enrere, aquest no és en cap decisió ni pensament... sinó que és un pas enrere en el temps per poder explicar algunes de les coses de l'estiu!!
    Gràcies per retornar-me a anys molt divertits!!!

    ResponElimina
  7. La Beli Artigas i Coll,Historiadora de l’Art,potser és la persona en femení de la que més es va parlar a la nostra Vila i no pas a causa de la remodelació del Cau Ferrat i el Maricel de Mar,sinó com una professional reconeguda amb profunds coneixements de la Història de l’Art,cosa que la constitueix com una -Professional documentalista- de les obres d’art sitgetanes i catalanes.Per llogar-hi cadires!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llogar-hi cadires o lligar-hi butifarres ! El rebombori que la Beli ha causat en el Projecte i remodelació o reforma de Sitges passarà als annals de la història com si fos la Joana d'Arc del segle XXI de la Història de Sitges. Ja se sap que si poses un elefant en una botiga de objectes de ceràmica pot passar el pitjor. També podriem dir que si poses una garça dins d'una joieria pot passar de tot. I també podriem del que pot passar si posses un cent peus en l'escaparat d'una espardanyeria...
      Més enllà de les elucubracions i dels generes femenins o masculins Sitges està totalment ensopida i deprimida en el que art es refereix , Uis Noooo! que ara tenim una escola de Batllet i escenografia La BiIppA ( abreme la puerta) una escola d'alt estanding Sr. Franco, vusté que sap com han anat les coses de les escoles en aquest poble !).
      Dèu me'n guard de llogar una cadira, més aviat portaré un xoriço el proper diumenge al palau de Marivent, Uis vull dir de Mari... seil, allà ens explicaran L'Estat de la Nació dels Museus Sitgetans, Parats, aturats eternament per culpa de... del tren de les flors, Beli ves que hi farem algú te de pagar els plats trencats!.

      Elimina
    2. Isolda.....com va pel pazo!!??? com veus per Sitges les coses no canvien gaire.... em conformo en que la remodelació dels museus de Sitges no passin als annals de la història per ser la gran desfeta patrimonial (catalana) del segle XXI... la veritat és que jo no tinc vocació de màrtir... però quan crec en una cosa la lluito fins al final.... i poques coses m'aturen... i encara menys elefants, garces o cent peus......

      Espero que l'explicació del diumenge el convenci... ja m'explicarà quina és el "suposat" estat de la nació dels Museus... jo només tinc clar que aquest projecte actual segueix sent tant il.legal (potser una mica arregladet) com el primer.... ja que no em canso de repetir que la casa Rocamora, avui un edifici totalment nou de formigó i ferro i amb la façana conservada per miracle de Sant Bartomeu, es va enderrocar tot i estar catalogat i amb un nivell màxim de conservació.... i tot i que es podia fer... el nou projecte, o la reforma de la reforma del projecte, no ha fet res per retornar a aquest edifici un mínim de dignitat... i segueix el projecte inicial de col.locar en el primer pis i d'esquenes al mar, la gran llar de foc i el parament ceràmic que omplia la planta baixa de l'edifici, dissenyat per Miquel Utrillo per encàrrec de Charles Deering, i que estava estratègicament situat de cara a les magnífiques vistes del blau mar sitgetà!

      Com veu, jo segueixo la meva reivindicació.... i tb li puc dir que si s'hagués fet tot bé des del principi, o com a mínim, si s'hagués fet bé quan es va reconduir el projecte, el conjunt d'edificis ja estarien oberts.... així que a mi em poden trencar tots els plats que vulguin al meu cap.... però altres ho haurien de pagar (metafòricament, ja que per desgràcia tot aquest desastre l'estem pagant entre tots).

      Elimina
    3. CARMEN POLO DE FRESIA28 de setembre de 2013, 1:23

      SE HA PERDIDO UNA GRAN OPORTUNIDAD DE TRANSFORMAR LOS MUSEOS EN UNA ATRACCION PARA SITGES Y SU CONTRADA. LA GENTE QUIERE ESPECTACULO Y EL MUSEO MARICEL ESTABA PENSADO COMO TAL CON UNA PLATAFORMA SOBRE LAS AGUAS DEL MEDITERRANEO. CREO QUE SE HA PERDIDO UNA OCASION UNICA

      Elimina
  8. Isolda : parlant-ne d'edificis escolars a Sitges és tota una tràgicomedia:molt bé la teoria durant anys i panys,però la realitat pura i dura és tragicòmica.Santiago Rusiñol és el gran protagonista internacional i el mecenes,que de l'escola pública a Sitges i dels infants sitgetans,cap protagonisme,el tenia a menys.La República sitgetana va intentar crear el Col.legi Santiago Rusinyol,que no l'accepta pel concepte tan baix que tenia del seus mestres.
    S'intenta crear l'Escola de l'Art de la Forja Santiago Rusiñol al C/ de'n Bosch,amb eminents professors sitgetans i tampoc no s'arribarà a construir.Globalment el tema "Escoles" a Sitges,a més de tràgic i còmic,necessita eminències i excel.lències de tota mena...!.En Miquel Utrillo i Morlius diu "Canviaria la Festa Major i el seu Ramell defocs,per un edifici escolar propi per tal d'acollir-ne tants infants del carrer...!!
    *L'IAB és el primer institut d'Arts Escèniques d'Educació Superior a Europa Continental que integra dintre del seu Pla d'Estudis la innovació empresarial i l'esperit emprenedor creatiu junt amb el desenvolupament de les habilitats artístiques i els coneixement tècnics.
    Aquesta institució ofereix als estudiants una oportunitat única d'aprendre les diferents habilitats sota un mateix sostre a través d'un enfocament interdisciplinari, fet que permet als graduats convertir-se en professionals independents capaços de trobar o crear els seus propis llocs de treball.Sort sitgetans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Karl Marx i Groux Marx28 de setembre de 2013, 1:19

      Llastima que L'IAB sigui una escola o instuitut de PAGO o de Pagament, una veritable llastima i un greuge social. Tornem a l'èlite de les classes aristocràtiques i burgueses que son les que es poden pagar una educació de qualitat, WErtgonya

      Elimina