10 jul. 2013

PART DE LA COL.LECCIÓ D'ART QUE RAMON CASAS TENIA AL MONESTIR DE SANT BENET DE BAGES SURT A SUBHASTA DE FORMA "ANÒNIMA"


Sembla que darrerament Ramon Casas, o el seu llegat, está de pega. Si fa dos any la seva casa a Sitges, coneguda com casa Rocamora, i catalogada amb el màxim nivell de protecció, va ser endecorrada vilment per tal de converti-la en un simple distribuidor entre dos museus, el Cau Ferrat i el Maricel, ara li toca rebre a la  col.lecció d'art que durant anys ell i la seva família van atesorar al monestir de Sant Benet de Bages. 

Fa una setmana vaig rebre l'encàrrec de documentar una selecció d'obres d'alta època que surten a subhasta a la casa de subhastes per internet Setdart. En un primer moment la informació que vaig rebre, i que era la que tenien els responsables de Setdart, era que aquestes obres procedien d'una col.lecció privada castellana que els seus hereus havien decidit vendre i que no volien donar el seu nom. Posada en l'encàrrec que se m'havia fet vaig començar a buscar documentació que em permetés catalogar o com a mínim trobar alguna informació artística i històrica d'aquestes obres. La meva consulta va passar per experts en aquesta alta època de la UB, i per fonts més properes que coneixien la procedència de la col.lecció, una informació que no concordava amb la procedència castellana. Tot al contrari.... aquesta col.lecció estava originariament més propera del que ens podiem pensar.  

Una documentació gràfica on no hi cabia cap dubte sobre la procedència de les peces, ja que es mostraven on havien estat penjades aquestes peces, no deixava dubte a que havien pormat part de  la col.lecció d'art que Ramon Casas i la seva família tenien al monestir de Sant Benet del Bages. 

Davant la negativa per part de la fundació Catalunya Caixa la Pedrera (darrera propietària d'aquestes obres des de la fusió de caixes en la que s'hi va incloure Caixa Manresa) de fer pública la procedència d'aquesta col.lecció, i amb el volgut convenciment de que la venta d'aquestes obres és plenament legal i lícita (ja que desconeixo totalment quin és el contingut dels estatuts que regeixen aquestes fundacions) la única explicació que hi trobo a tot aquest silenci i ultracisme per part de la fundació  propietaria del monestir de Sant Benet de Bages i tot el que aquest conté, és que tenen clar que no és molt étic ni moral vendre en subhasta privada part del patrimoni de la fundació d'una caixa que té com a base i reclam la difusió cultural.

Ahir al vespre la notícia ja corria per les seccions de cultura d'alguns diaris, i avui surt a portada al diari ARA, que li dedica una article interessant que deixa molts fronts oberts.






La relació entre Ramon Cases i Carbó (Barcelona, 1866-1932) amb Sant Benet de Bages ve de lluny. Ja des del seu naixement, el pintor, fill d'una família benestant d'industrials catalans, va estar lligat a aquesta població ja que a Sant a Fruitós de Bages, municipi en el qual es troba Sant Benet, estava instal·lada la fàbrica de vapor dels Carbó, els seus avis materns. Però va ser a partir de l'any 1907, quan la seva mare Elisa Carbó i Ferrer va comprar el derruït monestir romànic de Sant Benet del Bages, juntament amb les terres que  l'envoltaven, quan les estades del pintor en aquesta terra van ser més recurrents.


Després d'una llarga història, de ser seu de grans esdeveniments i de caure en l'oblid, el monestir de Sant Benet de Bages, peça fonamental del romànic català, es trobava en estat de ruïna, una situació que no va  impedir a la família Casas Carbó d'iniciar un gran projecte per restaurar-ho i retornar-li l'esplendor que havia viscut aquest edifici des de la seva construcció l'any 972 fins que el seu desamortitzat i abandonat pels últims monjos benedictins l'any 1835. 

Per a tan important objectiu Ramon Casas va comptar amb un dels grans arquitectes del modernisme, Josep Puig i Cadafalch, que al igual que ell era un gran amant de l'art i una persona que entenia la necessitat de recuperar i valorar el patrimoni català. En aquest sentit, anys més tard Casas no va dubtar a acceptar la direcció de les obres de restauració del castell de Tamarit, edifici en ruïnes que havia adquirit el seu gran amic, el nord-americà Charles Deering. 

Des d'un primer moment Ramon Casas es va sentir molt lligat al monestir, ja convertit en una magna residència d'estiu per a tota la família, lloc on van passar llargues temporades. Aquesta passió  que el pintor sentia per Sant Benet la va saber contagiar als seus amics més propers, fins al punt de que durant el mes de juliol de 1911 Casas va passar uns dies al monestir organitzant les noces d'un altre gran amic, Miquel Utrillo Morlius amb Lola Vidal. 

La parella va celebrar la cerimònia religiosa a la parròquia de Sant Fruitós de Bages, ja que la capella del monestir estava desconsagrada per la desamortització, però el banquet va tenir lloc en un dels salons de Sant Benet. Unes grans estances decorades amb peces de mobiliari, objectes decoratius i pintures, principalment de temàtica religiosa, que amb els anys havia anat adquirint Ramon Casas. 

A la mort de la seva mare Elisa el 10 de novembre de 1912, Ramon Casas va passar a ser el propietari del monestir de Sant Benet de Bages. Aquest fet no va canviar els costums de la família Casas Carbó que durant dècades, ja que van ser els nebots del pintor els que van heretar l'edifici quan aquest va morir en 1932, va seguir passant-hi tots els estius fins que l'any 2000 el monestir de Sant Benet de Bages i gran part de la col·lecció d'art que albergava va ser venut a Caixa Manresa. Algunes d'aquestes peces tornen a ser exposades en les dependències del monestir de Sant Benet. 

Les 200 peces que surten a subhasta  a Setdart, són una selecció de les obres descartades pels gestors de la fundació que actualment gestiona el complex cultural de MonSantBenet. Obres d'art, principalment pintura i escultura religiosa de procedència diversa i èpoques diferents, així com peces de ceràmica espanyola, relicaris, medalles i objectes diversos que tenen el seu valor en el context i objectiu en el qual van ser adquirides per la família Casas. 

Entre aquests obres m'ha cridat l'atenció que tot i els molts sants i santes que es subhasten no n'hi ha cap que representi Sant Benet, així com també m'ha pica la curiositat, pel seu interès patrimonial i documental, l'oli anònim d'una perspectiva del Real Monestir de Sant Lorenzo de l'Escorial, del qual he realitzat un petit estudi que publico en un altre post. 




Per cert, demà 11 de juliol és Sant Benet..... esperem que ens protegeixi a tots i al nostre patrimoni, que tanta falta fa!!!




1 comentari:

  1. tururut el gemegaire17 de juliol de 2013, 16:49

    Sembla que el rebre aquest cop t'ha tocat a tu. SEt d'art

    ResponElimina