6 juny 2013

GRAN HOMENATGE ALS GERMANS ALBORS




Després de molts dies amb l’agenda plena de coses a fer, aquesta setmana ja he pogut tornar a ordenar la meva taula de treball i així tenir espai físic i mental per reprendre el que és el meu proper projecte, l’exposició retrospectiva de l’obra de José Miquel Serrano Serra, una mostra que tindrà lloc durant els mesos de juliol i agost a l’edifici Miramar de Sitges.


Però abans d’endinsar-me de ple en l’obra (i vida) de Serrano, vull recomanar-vos una gran exposició que es pot veure al mateix edifici Miramar des del passat divendres 31 de maig fins al 28 de juliol: Els Germans Albors.





Una intensa setmana de muntatge, desmuntatge (ja que en el mateix edifici Miramar, i dos dies abans de la inauguració de la mostra s’hi va celebrar una audiència pública de l’alcalde de Sitges, acte que es preveia mogudet) i de nou muntatge de l’exposició, amb arribada per terra i aire d’un vell barco de fusta que ha quedat instal.lat al pati del Miramar, passant per un viatge a Miami, un casament, una comunió doble i unes complicades operacions properes amb resultats positius, té com a premi el Miramar ple de gom a gom de sitgetans que van voler estar a la inauguració de la mostra Els Germans Albors. Aquest acte multitudinari va ser la millor representació de l’estima que Sitges té per aquests quatre artistes, el millor  homenatge i reconeixement que podien rebre el Jordi, el Lluís, l’Agustí i en Jesús Albors Soler. 


Des d’aquí donar les gràcies a tots els que han confiat en mi com a comissària d’aquesta exposició. L’Ajuntament de Sitges, i especialment la regidoria de cultura, des d’on m’han donat totes les facilitats per al muntatge de la mostra, fins al punt de no pensar que estava boja (o com a mínim no dir-m’ho) quan vaig proposar buscar un vell barco de fusta per posar com a reclam al Miramar. 


Però sobretot, agrair al Lluís, a l’Agustí i a tota la família Albors, especialment a l’Ignasi, fill del Jordi, i als fills del Jesús, per acceptar la meva proposta d’exposició conjunta, i per tota la seva ajuda i la seva col.laboració en aquest projecte, quatre exposicions reunides en un sol espai, de les que se n’ha fet una petit quadernet, el text del qual també us deixo publicat aquí!


Si voleu escoltar els parlaments d'aquesta inauguració teniu l'audio a Ràdio Maricel, i si en voleu llegir la crònica aquí el text de l'Ajuntament de Sitges!

ELS GERMANS ALBORS AL MIRAMAR 

Si bé, no serien pocs els exemples que es podríem citar, no hi ha cap estudi científic que confirmi que les capacitats artístiques es transmetin genèticament. Pocs, però en trobaríem, si hom volgués citar una família en la que tots els fills han sentit la crida de l’art, i que han fet d’ell un motiu indispensable de la seva vida. És aquest el cas dels germans Jordi, Lluís, Agustí i Jesús Albors i Soler, els quals ja de molt petits van sentir la crida de l'art, una passió que a través del anys, acabarien convertint, d'una manera o altra, en la seva professió. D'aquests anys plens de llibertat artística, es conserven mostres, petites  joies en forma de retalls de cartró. Exemple poden ser els dibuixos d'el cercolet, el pastoret, el bastoner i la moixiganga que en Lluís dibuixava l’any 1948, quan només tenia 7 anys. Les mateixes representacions de les essències populars més estimades de la vila, que els quatre germans repetiran en múltiples ocasions i formats: en Jordi, amb els seus quadres a l’oli; en Lluís i l’Agustí, amb els dibuixos per a cartells oficials de Festa Major i en Jesús amb belles fotografies que il·lustren alguns programes de la Festa. 

No és estrany doncs, que Sitges, el poble on van néixer i que tant estimen, malgrat en alguns casos la vida els ha portat a viure lluny, vulgui homenatjar-los amb una exposició conjunta que es podrà visitar, durant dos mesos al Miramar.  


Diorama de Lluís Albors


 “Els Germans Albors al Miramar”  

La mostra pot definir-se com un fet tan interessant com a sorprenent: quatre exposicions individuals que s’ajunten com una col·lectiva. En ella es veurà a uns artistes de potent personalitat que mostren interessos i estils artístics molt diferents. La diversitat de estils i tècniques son esplèndids reflexos de llurs  personalitats, maneres de fer tan diverses com interessants, que seran mostrades en aquesta exposició que per la seva particularitat pot ser considerada com “única”.  

Quadres de Jordi Albors


L’exposició tindrà lloc un any abans de complir-se una dècada de la mort d'en Jordi Albors Soler (Sitges, 1937-2004). És sorprenent que sigui aquesta la seva primera exposició antològica, un fet que, desprès de conèixer l’alt valor pictòric de les seves obres, en sembla poc comprensible. El seu fill Ignasi, en el text que trobareu en aquest mateix catàleg, fa un interessant i emotiu repàs dels records personals i artístics que té del seu pare. Jo, després de les seves paraules, només puc dir que per a mi la pintura d’en Jordi  va ser un gran descobriment, al adonar-me com assolia una obra pictòrica unint un magnífic dibuix  a un savi cromatisme posat amb una pinzellada tan segura com sensitiva. Aquestes particularitats es posen en evidència en la selecció que es presenta, una tria que també permetrà adonar-nos de la seva capacitat de treballar en totes les tècniques pictòriques: dibuixos amb diferents medis, pintura a l'oli i aiguada, tècnica de la que també en fou un mestre. El voler redescobrir al poble de Sitges l’obra d’en Jordi, és un dels motius que em va motivar plantejar-me aquesta exposició. 


Espais expositius de Lluís Albors


En Lluís Albors Soler (Sitges, 1941) ens presenta un repàs històric molt personal de la seva trajectòria professional i artística com a dissenyador gràfic, creatiu publicitari i il·lustrador. Com a professional  en el món de la publicitat va crear campanyes de gran èxit per a reconegudes marquestambé fou el responsable durant anys del disseny de llibres de text per a les mes importants editorials, així com va crear molts anuncis per premsa i televisió. La professió i la família el va portar a marxar de Sitges, però ell sempre va seguir molt lligat al poble, mantenint una estreta amistat amb els seus amics de sempre. En la seva vessant artística, les obres de Lluís destaquen per ser uns dibuixos de precís arabesc.  En el dibuix ell fa el que vol. És aquesta una tècnica que domina i a la que uneix una sensibilitat personal a l’hora de triar els temes, uns temes a través dels quals se’ns permet ser testimonis de la manera de ser, oberta i afectuosa, d’en Lluis. Una persona que no li costa estimar i el que estima o ha estimat, queda representat de manera clara i nítida en els seus dibuixos. El vell Sitges, el que ha sentit explicar o bé el que ha viscut, és plasmat en les representacions de la Xatonaire, el Pradista, el Retirista, el pinxo de platja, el lletraferit... uns personatges que són un original i real repàs per les arrels de la població. L’estimació per la nostra vila es fa palesa en el fet que la imatge de la Punta esdevingui una constant en molts dels seus dibuixos. Però si hi ha uns personatges que esdevenen particulars aquests són els seus àngels, figures adorables, irònics i crítics, que des del seu lloc privilegiat ens donen a conèixer el poble que ells volen mostrar-nos... el Sitges antic i tranquil de principis del XX, tot i que també saben plorar quan desapareix algun amic.

Obres de Lluís Albors


La seva relació amb la vila també queda clarament representada en els molts cartells que ha dissenyat per a entitats i per a festes populars, així com les belles il·lustracions per a llibres sobre història local. Però potser va ser la seva presència setmanal a la secció  “Coses” del setmanari  l'Eco de Sitges, va ajudar al reconeixement popular d'en Lluís, una col·laboració que va durar més de divuit anys i que va donar com a fruït milers de dibuixos que ens serveixen de crònica local sitgetana d'aquestes gairebé dues dècades. 

La darrera etapa artística d'en Lluís està íntimament lligada a Menorca, illa en la que després de passar-hi molts estius l'any 2007 s'hi va instal·lar a viure. El seu interès per l’arqueologia, motivació que li ve de molts anys enrere,l’ha portar a integrar-se al mon cultural menorquí, investigant la seva historia i el  seu costumari. Un coneixement que ha estat aplicat en els seus darrers treballs, ens els quals hi trobem els murs de pedra que separen els camins, la gran varietat de finestres passant per la inclusió de vestits tradicionals, de les festes locals així com cases senyorial o masies. De tot el seu coneixement sobre l'illa en vaig ser testimoni quan vaig tenir la sort de passar uns dies amb en Lluís i l’Anna, la seva esposa, a la seva casa de Menorca. Van ser uns dies perfectes d’excursions, de talaiots, d’art i, lògicament, parlant de Sitges i parlant de la família. Llargues nits de conversa que van ser motiu també de decidir plantejar-me l’exposició que ara presentem.

Espai expositiu d'Agustí Albors

Pel que fa a l'Agustí Albors Soler (Sitges, 1943), el tenia localitzat artística i personalment per les exposicions que li havia pogut veure i gaudir, però també per les moltes vegades que ens creuàvem pel carrer de les Parellades. Si bé, confesso que fins a l’inici d'aquest projecte havíem parlat poques vegades, una situació que hem solucionat amb escreix aquests darrers mesos. Un temps en el que hem tingut intenses converses en el seu taller, el seu particular “Cau” i el seu refugi, un estudi ordenat i ple de detalls on l’Agustí passa hores i hores creant les seves obres. I és d’aquesta reflexió de la que surten uns quadres que mostren una intensa sensació de calma i ordre, resultant-ne una obra ben particular que pot definir-se basada en la relació entre la realitat i un ideal d’artista. Uns aspectes que es fan evidents en les obres que es poden veure en aquesta exposició, les protagonistes de les quals són unes imatges creades a partir de la combinació de múltiples figures geomètriques, de línies pures i de lluminós i brillant cromatisme. Amb tots aquests elements, l’Agustí aconsegueix unes obres plenes de màgia, en les que té com a protagonistes a unes figures femenines que ens parlen d’un altre món i que ens desperten el sentiment volgut per l’artista. Aquest personal univers de sensibilitat ja es deixava veure en la mostra “Geometria i pensament” que l'Agustí va presentar l’any 2008 a la Sala Vaixells de Maricel. És per aquest motiu que, per entendre millor el desenvolupament i evolució de l’artista, hem volgut incloure algunes de les peces que formaven part de dita mostra, com és el cas de  Fractal  i lluna roja de 2007. Els quadres exposats mostren clarament el camí artístic experimentat per l'Agustí Albors, en el que el seu dibuix pur i sever dóna un caràcter molt decoratiu a les seves obres, per les quals utilitza unes sàvies harmonies cromàtiques, entre les quals destacaríem com treballa les amplies superfícies de blanc que aplica als seus quadres.  

Obra d'Agustí Albors
   
A la recerca d’un nou estil, Agustí Albors afegeix a les seves obres referències de grans artistes, entenent la seva com una pintura concebuda com unificació de les arts. Així, en els seus quadres poden aparèixer elements arquitectònics com la silueta d'edifici del Guggenheim de Bilbao; formes escultòriques, com les d'Eduardo Chillida; o bé, en el cas de la pintura, el record de la bella figura de l'escultura de “La petita ballarina” de Degas.  Unes obres que aconsegueixen que l’espectador no quedi indiferent, sinó que el fan pensar de la mateixa manera que ho faria la lectura d’un poema.


Espai expositiu de Jesús

finalment l'exposició al Miramar també té l'objectiu de re-descobriment en Jesús Albors i Soler (Sitges 1945, Igualada 2002). A diferència dels seus germans, Jesús no va seguir estudis artístics i no va sentir la crida de la pintura, optant per expressar-se a través de la fotografia. Es a través del objectiu fotogràfic que Jesús elaborà la seva particular reflexió estètica. 
  
El conjunt de les seves obres ens ofereix un ric panorama del petit món que és Sitges. Per una banda, paisatges i racons sitgetans, en la representació dels quals tant es pot deixar portar per un cert lirisme com pot preferir crear amb més rigor, sense cap concessió al pintoresc. D’aquest segon cas en són mostra unes fotografies de paisatges basats en composicions espontànies i fragmentaries, amb una tendència de simplificar els plans.  

Les figures tenen interès pel fotògraf. Entre elles hi trobem un bon nombre de retrats infantils, en els quals aconsegueix invencions plenes de calidesa, obres que ens ofereixen unes visions tant fresques com  poètiques. Un altre tema de predilecció fou els reportatges teatrals, en les quals dóna el millor d’ell mateix, reptes que possiblement  es creava motivat per l'admiració que sentia davant dels seus amics-actors. En ambdós grups, Jesús Albors s’esforça per assolir unes representacions de la realitat aparent, una voluntat que no implicava que no deixés espai per el sentiment i l’expressió.  

Un altra component de la seva poètica la trobarem en fotografies molt properes a la seva vida personal i privada, escenes intimistes. En elles no podem pensar que el fotògraf en té prou de plantar el seu aparell davant del motiu a captar, sinó que, com a bon fotògraf,  assoleix trobar el feliç instant on la més senzilla visió permet un millor equilibri entre la forma i el sentiment . 


Completarà la visió artística de Jesús Albors una sèrie de cartells dissenyats per ell, així com el fet que fou un dels principals artífex de la reconstrucció de l'Àliga de Sitges (1983)convertint aquesta bestia mitològica en un dels principals protagonistes de la Festa Major. Els plànols que aquí exposemens serveixen per demostra la seva capacitat pel dibuixqualitat que comparteixen tots els germans Albors.   

Per la meva part, voldria agrair a l’Ajuntament de Sitges el fet que se’m encarregués aquesta exposició. La meva gratitud perquè m’ha permès trobar uns artistes, a uns fills, a unes esposes,  que, d’una manera generosa, no han dubtat en ajudar-me a que l’exposició es portés a terme. Però també les gràcies- i això, ja es més personal- per permetrem conèixer una part de família que tenia una mica lluny, i que, des de la nostra primera trobada, varem tractar-nos amb el mateix afecte que ho havien fet els nostres avantpassats.  

Amb  tots aquests sentiments i experiències, s’ha anat realitzant aquesta exposició, la qual ha estat plantejada de manera que pugui enriquir el nostre coneixement  dels  pintors que han fet i continuen fent que la nostra població continuí assolint el lloc que té i es mereix dins el panorama artístic català.  



Beli Artigas Coll 
Comissària de l’exposició











2 comentaris:

  1. Hola,em voldria posar en contacte amb els hereus de Jordi Albors,he trobat uns gravats en fusta que potser els volen conservar,no hi tinc cap interés economic
    Em podrieu fer arribar un mail de contacte

    gracies

    Carlos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carlos!!! i tant!!! et deixo el meu mail i si m'envies missatge jo li reenvio al fill del Jordi i ja parleu vosaltres!!
      beliartigas@hotmail.com

      Moltes gràcies
      Beli

      Elimina