7 maig 2013

SITGES ÉS SITGES, NI MILLOR NI PIJOR... SIMPLEMENT, SITGES. Presentació del llibre sobre "Charles Deering i Ramon Casas" a Miami


Primera posta de sol a Miami.......

Eiiiiii!!! ja torno a estar aquí.... plena d'energia i amb moltes idees al cap!!! Un mes sense escriure res al blog no significa que no hi hagi donat voltes i més voltes, tot al contrari, les ja "mítiques" carpetes de "possibles temes pel blog" han anat creixent amb els dies i no se per quin d'aquests temes començar.... però abans de res us vull fer cinc cèntims de la meva setmana a Miami fent de "filla de l'artista".


El dijous 25 d'abril, al Deering State at Cutler de Miami, es va presentar el llibre "Charles Deering and Ramon Casas: A Friendschip in Art" editat per la Northwestern University de Illinois. Us podria fer la crònica típica i tòpica d'un acte com aquest, però com que ja l'han fet al blog "The Miami Hal" potser el millor és que ho llegiu vosaltres mateixos aquí. I sobre el llibre? Doncs també us deixo bones referències com els articles que sobre ell s'han publicat a El Punt/Avui o a l'Ara, així com la columna d'opinió que avui mateix escriu Oriol Pi de Cabanyes  a La Vanguardia.


Façana principal de la "Stone House" de Cutler

Jo el que vull és intentar transmetre els meus sentiments al poder estar, però sobretot passejar i gaudir de la casa i dels jardins que Charles Deering es va fer construir a la vora de l'oceà Atlàntic. La coneguda com "Stone House", la casa de pedra, va ser aixecada l'any 1922 just pocs mesos després de que Deering decidís marxar de Sitges per sempre més. 


Es tracta d'una construcció que, seguint el que  havia fet al Palau Maricel de Sitges, s'utilitzen diversos estils arquitectònics que es barregen aconseguint un edifici original, tot i que el resultat no té la bellesa i l'espectacularitat que havia aconseguit en el seu somni sitgetà.


A l'interior i a la galeria que envolta la casa de pedra, al saló principal de la qual es va fer la presentació del llibre, trobem diversos elements decoratius que ens remeten directament al Maricel de Sitges, un descobriment que es va repetint durant les visites a altres cases que, d'una manera o altra, tenen una relació directa amb Charles Deering.  El primer que et va saltar el cor és la placa de bronze que Llimona va esculpir per encàrrec de l'Ajuntament de Sitges quan l'any 1916 es va nomenar Deering fill adoptiu de Sitges, una història que ja vaig explicar fa uns anys en aquest article


Altres trobades que emocionen són les cartes  enviades per Ramon Casas a Deering il.lustrades amb dibuixos de l'artista català que emmarcades decoren algunes parets de la casa, unes cartes que trobem reproduïdes al llibre protagonista de l'article; també sobta la presència d'unes fotos recents del Palau Maricel de Sitges realitzades per la fotògrafa espanyola resident a Miami Patricia Gonzalez que ens demostren el descobriment americà de la nostra joia arquitectònica; i finalment, presidint la sala d'actes el gran quadre de Ramon Casas de "El dimecres de Cendra", la història del qual també he tractat anteriorment en un altre article d'aquest mateix bloc.

Hunt i Coll a la baia de Cutler, casa de Charles Deering a Miami

En el llibre queda clar que Charles Deering i Ramon Casas, tot i  viure en dos continents llunyans, de no parlar el mateix idioma, de tenir professions diferents.... van aconseguir ser bons amics i conservar aquesta relació fins al final. Una amistat que es va basar en l'admiració mútua, el respecte per les seves diferències, així com per compartir una gran passió per l'art. Els dos es mostraven orgullosos de la seva vida més personal, dels seus paisatges, de la seva família, amistats..... i no van dubtar en fer-ne partícip a l'amic. Doncs cent anys després la història es repeteix.... i de nou Sitges-Chicago-Miami-Barcelona es retroben en aquest llibre escrit per Isabel Coll i editat per la Northwestern gràcies al suport de Chris Hunt, rebesnét de Charles Deering i un dels membres de la Biblioteca Charles Deering de la Northwestern University, editora del llibre. Aquest cop Isabel Coll ha retornat a Miami per presentar la seva investigació (així com per continuar-la) i ha pogut gaudir d'alguns dels paisatges vitals de Charles Deering, una experiència i un redescobriment que també va viure Chris Hunt fa uns anys quan va visitar el Palau Maricel de Sitges per primera vegada, una visió que li va frapar i que l'ha fet tornar diverses vegades.

Lluna plena a Deering State, Cutler.... una visió magnífica i única

Però les obres d'art que van decorar el Palau Maricel de Sitges i que Charles Deering es va emportar cap als EEUU l'any 1921 quan va decidir que ja en tenia prou (llegiu el llibre...) les podem trobar en altres edificis singulars i cases de Miami. En una vivenda particular, de la que molt cordialement s'ens va obrir la porta,  et pots topar amb les cadires de fusta del menjador dels Deering a Sitges, amb diverses columnes tallades, companyes de decoració de les que encara podem veure al nostre (actualent desgraciat) Maricel de mar; un dels llits que Casas va poder pintar quan dormia a la casa d'hivern de Maricel, l'actualment desapareguda casa Rocamora; bells quadres del mateix Casas, així com obres fonamentals de l'art espanyol del XVII, escultures, peces de retaules, obres orientals............ 

Un no pot parar de mirar, admirar i fotografiar.......

Fins i tot Villa Vizcaya, la magnífica i "abarrocada" casa que James Deering (1859-1925), germà petit de Charles, es va fer construir l'any 1910 al magnífic paratge de la Bahia de Bizcaia, a Miami, desa entre les seves parets algunes de les peces que van formar part de la col.lecció sitgetana. A la mort de James, el qual no tenia ni esposa ni fills, la seva fortuna i les seves possessions van passar a mans dels seus germans i nebots. Una herència que dos anys més tard es veuria ampliada amb llegat de Charles Deering, que morí l'any 1927. Això va fer que les col.leccions dels dos germans es barregessin i que actualment poguem trobem obres procedents de la casa Sitges de Charles en un edifici que va ser propietat de James..... Per cert, potser és en aquest punt on hi ha la resposta a la pregunta que Toni Sella feia aquesta setmana en el seu article a l'Eco de Sitges sobre una suposada relació homosexual entre Charles Deering i Miquel Utrillo. Possiblement aquest rumor que diu Sella corria per Sitges es referia o es confomia amb la vida íntima de James Deering, que va manternir una relació sentimental amb el decorador de Villa Vizcaya.... 

Vaixell de pedra que hi ha a la baia de Bizcaia, just al davant de la façana "marítima" de Villa Vizcaya

Tots aquests llocs que he pogut visitar són espectaculars, magnífics, d'una bellesa especial....., però fins que no he pogut trepitjar aquests jardins, tocar aquestes pedres, olorar aquest oceà..... no he pogut donar resposta a tots aquells dubtes que m'havien vingut al cap quan llegia les magnífiques històries sobre Florida......  pq Charles Deering va decidir construir el seu somni a Sitges? pq va estimar tant aquest poble mediterrani? pq se li va trencar el cor quan va tenir que marxar d'aquella manera d'una terra en la que ell hi va posar tanta esperança? Ara ja us puc donar la resposta..... Sitges no és Miami, Sitges és Sitges, ni millor ni pitjor.... simplement, SITGES. Una cosa així deuria pensar Charles Deering quan va arribar a Sitges de la mà del seu gran amic Ramon Casas.... i com segueix la història molts ja la sabeu... i els que no la podeu trobar ampliament explicada al magnífic llibre que avui us presento i si en voleu un petit resum aquí us el deixo

Paleta de colors al cel de tots... al cel que uneix Miami amb Sitges...

Ara, un cop superat el Jet lag i amb el record d'uns grans dies a Miami on he pogut viure una magnífica experiència, ja toca començar a obrir les carpetes de "possibles temes pel bloc".... 
 

13 comentaris:

  1. No en sé si encertaré el pinyol,però dos cops llegit el blog,només me'n resta destacar-lo com una lliçó d'Història de Sitges a Miami,tot i enaltint els continguts del Llibre,ben bé presentat per Isabel Coll i Mirabent i per la Beli Artigas,mare i filla,però una mena de transsubstanciació com a Historiadores sitgetanes.La meva enhorabona.Quant vaig aprendre i encara seguint personatges sitgetans
    d'aquesta embranzida.Moltíssimes mercès.
    A més de la Presentació del Llibre en un Saló d'Actes,on presidia el gran amic Ramon Casas,potser ple de personal,fan una revelació:que a la casa de Charles Deering STONE HOUSE,àlies Casa de pedra amb perfils arquitectònics barrejats,construïda pel nostre Mecenes és el repte per marxar de Sitges per smpre.En ella hi ha la Placa de Bronze,que memoritza que l'any 1916 és l'Adopció per Sitges,però no reflecteix el somni sitgetà.

    ResponElimina
  2. Sitges-Chicago-Miami-Barcelona,es retroben en l'excel.lent Llibre de Presentació i escrit per la Dra Isabel Coll i Mirabent,i,editat mercès al suport del Rebesnet d'en Charles Deering,àlies el Chris Hunt.
    L'estimada Beli ens comenta que la seva mare ha retornat a Miami per seguir contactant i fent recerca,i fins i tot redescobrint-ne els mateixos paisatges,sota la mateixa vivència que va viure el Chris Hunt,de qui en sabem que va visitar el Palau Maricel de Sitges per primer cop.
    Gràcies per la informació:"Que les obres d'art de Cherles Deering,mecenes de Sitges, se'n van portar als EEUU l'any 1921 i s'hi troben concretament a Miami en una vivenda particular.
    Sitges veurà en això com una cartificació dels bells quadres i escultures del segle XVII i fins i tot n'hi ha peces de la Col.lecció Sitgetana a la Bahia de Biscaia (Miami) a la casa d'un familiar.Visca Sitges i els seus Museus!!

    ResponElimina
  3. Olivicein Maiami7 de maig de 2013, 20:00

    Quin safareix més entretingut!! El Eco amb columnes i pilans parlant de la sexualitat dels nostres procers. Inclus La Vanguardia a trvés del ïnclit Uri de Pi i Ca Banyes fent de les seves i u- pi - nant a tort i a dret que si a Buenos Aires plantava el caballet en un balco i que si el Cutrillo feia el fatxenda... Documents que surten ara com drapets d'una bugaderia on no hi manca ni les tovalloles de la peluquera ni les calces de la Requena!! Conxo Beli dedicvat a la Premsa Rosa o a la Televisió per Cabeli vull dir cable.. Uix el cable amb la feinada que tenen amb les tapes, unes tapes que no poden tapart el desbarajuste que hi ha al "Pobre Maricel" i de qui deu der la culpa? la culpa senyort Juez la culpa la tuvo el trennn. Cosas veredes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aiiiiii........"ya te digo Olivicein".... que en dos dies li haurem de treure el nom d'Utrillo de l'escola, del carrer, etc....i al pobre Ramon Casas no li volen posar ni el seu nom a la que va ser casa seva..... ja saps, entre safareig i safareig podem començar a buscar nomenclatura nova per a aquests llocs.... proposa!!! i pobre trennnnnn...... tindrà culpa de moltes coses.... però justament de l'estat acutal del Maricel.....

      Elimina
  4. Simpelment Marià-Rajcoll7 de maig de 2013, 20:24

    Perque dius actualment desgraciat Maricel ? seria desgraciat sino si hagués intervingut o si es haguès deixat enrunar. Pero ara, ben aviat tindrem un Maricel nou, be nou i tal com era. Peruqe dius desgraciat ? no lo entiendo Beli ?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marià...... dic desgraciat pq la seva història recent no és de les més felices que es coneixen... una part important del Maricel, com és la casa Rocamora, ha desaparegut per convertir-se en un bunker.... i la seva façana de mar ha estat destrossada.... per després tenir-la que recuperar....

      Elimina
  5. Charles Deering transfereix en Ramon Casas una casa anomenada -Can Xicarrons-,al C/Fonollar,3.Limita al Sud amb les roques de la Mara l'Est el Cau Ferrat,i a l'Oest un edifici propietat de Charles Deering o la Capella de Sant Joan.
    Volem que ben aviat hi aparegui el Museu Ramon Casas i per què no...podrien retornar algunes peces de Miami -les més sitgetanes- a omplir el Museu Ramon Casas.Que aquest viatge,a més del Llibre presentat de la Dra Isabel Coll i Mirabent,mercès a la seva filla Beli que alguna peça se'n torni per a la joia dels sitgetans.Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Froilan...... com sempre, moltes gràcies per llegir i sobre tot, gràcies per escriure aquí les teves opinions i reflexions....Llegits els teus comentaris, i referint a aquest darrer, estic totalment d'acord amb que seria interessant poder gestionar aquesta idea de retornar a Sitges algunes d'aquestes peces que van estar al Maricel i que ara es conserven a Miami.....els descendents de Deering són coneixedors de tot el tema de la reforma destrossa que ha sofert el Maricel de Mar... en són coneixedors i els hi preocupa el tema, fins i tot molt més que altres persones més properes geogràfica, que no seltimentalment, al Maricel. Però si les persones que tenen potestat per reconvertir la desapareguda casa Rocamora en Museu Ramon Casas no estan per la labor, tot al contrari, ja que oficialment s'està promoguent canviar el nom pel de can Xicarrons ( en la meva opinió una nomenclatura d'allò més provincià), dubto que els propietaris d'aquestes magnífiques peces d'art, joies patrimonials, vulguin cedir-les a un edifici nou de formigó i ferro que només té d'original la façana al carrer....

      Elimina
  6. Cara Beli,
    No puc deixar de felicitar-te, per moltes raons i la majoria d'elles evidents. És un plaer llegir-te i un plaer més gran aprendre.
    De les aficions sexuals dels indígenes suburencs, sitgetans o com vulguin anomenar-se, hi hauria per escriure no pas un llibre, sinó una enciclopèdia!
    Gràcies i continua així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Luis!!! amb les coses interessants que encara hi ha per escriure sobre història, art...., millor deixar el tema de les aficions sexuals per a altres....;-) Una abraçada!

      Elimina
  7. que estilista viste a estas mujeres? Cielo Santo parece que Prada se vistió de diable de la colla Viella, por cierto como acabó lo de los demonios de la calle del Bosque, encantados de conocerla y la proxima vez visite nuestra sección femenina.

    ResponElimina
  8. No cal prendre cap severa mesura envers el nostre en Miquel Utrillo i Morlius per les seves actuacions a prop de Charles Deering.N'és aigua passada...!
    Tots els espais sitgetans -amb la seva titularitat- són ben bé de la seva dignitat sitgetana.Només la seva estimació dels infants del carrer i la seva obsessió per un primer Grup Escolar amb règim graduat li feia exclamar:"Estimo molt la Festa Major de Sitges i el seu Pom de Focs,però el canviaria tot per un Grup Escolar que hi acollís els infants del carrer".Heus ací el millor patrici,qui ben bé va merèixer ésser titular de la segona Escola Pública,primera Escola catalana que hi rebo en arribar d'Euskadi a Sitges.

    ResponElimina