4 abr. 2013

ENREDAR LA TROCA. GAUDí vs FRANCESC ROGENT



Foto de la xarxa

Decididament, tinc el síndrome d’Estocolm, estic enganxada!!! Durant tres setmanes no he escrit res al blog, una decisió o un càstig personal per tal de concentrar-me en les moltes coses que haig de posar en funcionament aquests dies i que per culpa de la meva obsessió de buscar i buscar entre hemeroteques, no hi havia manera de començar. Amb les noves carpetes sobre la taula, algunes d’elles ja plenes de documentació necessària, i amb les maletes preparades (això us ho explico més tard... ;-)), ja puc dir convençuda que aquesta teràpia de “vacances blogueres” ha tingut el seu resultat, tot i que no us puc negar que no ha passat dia en el que a l’obrir l’ordinador per treballar, m’ataqués la necessitat d’escriure, ni que fos un  “Hola”, al bloc!! Però m’hi he resistit.... fins avui!

El món dels blocs (gairebé) sempre és molt gratificant. En moments com l’actual, en que hi ha molt poques oportunitats de publicar o fer difusió dels nostres estudis, articles, documents.... pels canals entesos com a tradicionals, el blog s’ha convertit en un mitjà sincer, còmode, fàcil i sobretot, molt personal. Aquesta darrera una característica que avui la reafirmo amb motius i dades...


Si fa uns dies escrivia que enyorava tenir a qui demanar ajuda al tractar temes sobre Gaudí, avui puc dir que la meva petició de trobar “l’obre fils per estirar” ja s’ha complert. Uf si s'ha complert! Aquesta persona es pensava que amb les dades que m'enviava es feia un nus a la troca que havia començat fa uns mesos.... però la veritat és que ara estic "ofegada" sota un mar de troques i enredada en milers de fils!!!

A finals de l’any passat buscava, a partir d’una notícia publicada a La Vanguardia el 20 de març de 1889, una suposada relació entre Antoni Gaudí i l’altar major de Ripoll. Aquest dubte, que deixava per escrit al blog, avui, i gràcies a l’aportació de Xavier Jové (l'obre fils), no només no s’ha esvaït sinó que m’ha servit per obsessionar-me encara més amb el tema, i de pas, ampliar coneixements. 

Gaudí potser no és l’autor de l’altar major de Ripoll tal i com es diu en una notícia de la premsa del moment...... però ho és Francesc Rogent?

Foto d'Apel.les Mestres
Xavier Jové, empordanès, amant de l’art, especialment del Modernisme i de Gaudí, escriptor i estudiós d’una figura important dins de l’art català com és Apel.les Mestres, va arribar a l'entrada del meu blog sobre l'altar de Ripoll i va caure de quatre grapes en la meva trampa..... convertint-se ara en un altre obsessiu per desxifras l'autoria de l'altar major del monestir restaurat. 

Jover em donava el contrapunt a la notícia de La Vanguardia del 20 de març de 1889, per cert, una nota que es va ternir el seu ressó en els dies següents en altres publicacions espanyoles com La Nueva Lucha (21/3/1889), El Ripollès (24/3/1889), La Voz del Pirineo (30/3/1889), El Possibilista (31/3/1889) o La Dinastia (04/04/1889). 

Altar de Sant Crist de Ripoll. Foto Todocoleccion

En el setmanari El Siglo Futuro del 29 de setembre de 1891 atribueix l’altar major al “jove arquitecto Sr. Rogent”, autor també de l’altar del Sant Crist en una de les set capelles del creuer. Revisant l'hemeroteca puc dir que aquesta notícia no va patir el mateix efecte "tsunami" que la que atribuïa l'altar major a Gaudí, tot i que si que hi ha moltes notícies que ens mostren l'estreta relació entre Francesc Rogent i les obres de restauració del monestir. 

Comparació entre l'altar del monestir de Ripoll i l'altar de fusta de Sant Pere de Ripoll

Entre les interessants apreciacions de Jové, que queden representades en les imatges que acompanyen aquest text, hi ha la  de que el frontal de l’altar major del monestir reformat s’inspirava (ja que hem de recordar que durant la guerra civil espanyola aquest va ser destruit) en l’altar de l’església de Sant Pere de Ripoll, temple que es va tancar al culte al consagra-se el nou monestir. La peça. Un relleu escultòric de fusta datat en el segle XII que es conserva al Museu Episcopal de Vic i que es creu tot i recollir-se a l'església de Sant Pere procedia de l'antic monestir de Ripoll. 

Ara, amb els dos protagonistes de l'auca clars, i davant de l'evidència de que Antoni Gaudí no necessita presentació, crec que és just no passar l'oportunitat de fer una petita ressenya sobre la figura de Francesc Rogent i Pedrosa (1861-1898).


Francesc era el primer fill del reconegut arquitecte Elies Rogent i Amat (1821-1897), un dels principals arquitectes catalans.   Fundador i primer director de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, per les seves aules van passar els principals protagonistes de la història de l'arquitectura catalana del segle XIX i XX. Entre aquest Gaudí i Francesc Rogent. 

Aquest darrer va  obtenir el títol d’arquitecte a finals de juny de 1887 amb un excel.lent, tal i com es publicà a La Vanguardia el dia 1 de juliol. Des d’un primer moment Francec va poder treballar en importants projectes que dirigia el seu pare. Un d’aquest fou la restauració del Monestir de Santa Maria de Ripoll, en la que s’hi implicà directament l’any 1892 quan el pare li delegà la direcció directa de les obres, mentre ell les seguia dirigint activament des de Barcelona. 



En aquesta restauració Francesc va firmar la tomba de Berenguer III, amb una escultura eqüestre de Llimon; la de Guifré el Pilós, i la suntuosa capella funerària de Joaquim Prats i Roquer. També era disseny d’ell el gran finestral de vidre de colors de la façana principal, un important treball realitzat pel taller “Fills d’Eudald R. Amigó” i que va ser col.locats a finals de 1890. Però com a artista complert, Francesc Rogent també va dissenyar el servei d’altar per a un dels altars dissenyats per ell al monestir, unes peces d’estil romànic realitzades al taller dels germans Gelabert. Amb el mateix estil és la pila baptismal, encarregada i pagada per l’Associació excursionista de Catalunya, que l’arquitecte dissenyà l’any 1893.

Tot i que no té gran quantitat d'obres, detall que es va comentar en alguns dels articles que es van publicar a la premsa catalana en motiu de la seva mort, no podem deixar de fer un petit resum dels  seus principals projectes. 


A mitjans de novembre de 1886, Francesc Rogent, que encara no havia obtingut el títol d’arquitecte, va realitzar els plànols per a l’edifici del “Fomento Martinense” a Sant Martí de Provençals, actualment un barri de Barcelona. L’any 1888, i en motiu de les obres al Parc de la Ciutadella per a l’Exposició Universal, Francesc Rogent, seguint l’encàrrec del seu pare Elies Rogent, director d’obres del gran projecte, va realitzar el disseny del dipòsit d’aigües del Parc. Per a unir el parc amb el primer pis del dipòsit el jove arquitecte també va dissenyar un pont de ferro de 20 metres de llargada, que va ser col.locat en el seu lloc a finals de març de 1888. També fou l’autor de la decoració de l’església de la Ciutadella (1888). 

Creu per al panteó de Josep Fortuny, dibuixos que es
venen a la pàgina Todocolección amb la dada
equivocada de que és la tomba de Marià Fortuny.



Però entre les seves obres hi ha el Castell de Monsolís a Sant Hilari, i a Barcelona dissenya el panteó del Sr. Josep Fortuny al cementiri del Sud Oest, la botiga del fotògraf Napoleón a la Rambla Santa Mònica, així com els ja desapareguts edificis del Fronton Condal (1896) que estava al carrer Rosselló entre el carrer Balmes i Rambla Catalunya; i el Cafè Colon (1897) de la Plaça Catalunya cantonada Passeig de Gràcia, un dels locals més concorreguts a la Barcelona del canvi de segle. 

Cafè Colon de Barcelona
Però si Francesc Rogent té un edifici que m’és proper aquest és el Cau Ferrat de Sitges (1893-1894), del que en portà la direcció facultativa juntament amb el mestre d’obres Jaume Sunyer i Juncosa.

L’any 1893 Santiago Rusiñol va comprar dues casa de mariners al carrer de Fonollar, arran de les roques del mar, amb l’objectiu de construir-se la seva casa-taller. L’artista va encarregar al seu amic Francesc Rogent el projecte, aconseguint un interessant edifici eclèctic, bressol del Modernisme català i que actualment es troba en un intens (per dir-ho d'alguna manera) procès de restauració. En un primer moment es va portar a terme un projecte de reforma molt agressiu patrimonialment que, amb una tarima de 35 cm a la planta noble del Cau Ferrat, es trencava totalment el bell, ampli, elegant, alt, teatral... espai ideat conjuntament per Rusiñol i Rogent. Per sort sembla que finalment aquest s'ha salvat.....


La relació entre Rusiñol, Rogent i el Cau Ferrat va anar més enllà de les obres de construcció. Un dels participants a la processó cívica que va tenir a Sitges el 14 de novembre de 1894 per tal de traslladar els dos Grecos comprats per Rusiñol al Cau Ferrat, va ser l’arquitecte Francesc Rogent. 

Però l’arquitecte també va destacar en altres camps com el de la fotografia, el d’estudiós de l’arquitectura catalana, amb llibres tan importants com La España artística, arqueològica y monumental, La arquitectura moderna de Barcelona (1897) o La Catedral de Barcelona (1898), revistes, editor com a soci a l’editorial Parera i Cia.....

Just quan l’arquitecte començava a despuntar, i un any després de la mort del su pare el 21 de febrer de 1897, Francesc Rogent moria a Barcelona el 12 de febrer de 1898 als 37 anys. El seu enterrament va ser una important demostració de dol pública, demostrant l’estima que la societat barcelonina tenia per aquest malaguanyat arquitecte en el que tantes esperances hi havien posat. 

Doncs bé, ara que ja hem desglossat qui era Francesc Rogent Pedrosa, torno a la meva pregunta, ara encara més pregunta que fa uns dies..... Qui va ser l’autor de l’altar major del monestir de Santa Maria de Ripoll? 


Doncs ja veus Xavier, encara ens queda molta feina per davant per poder assegurar qui és l'autor de l'altar major del Monestir de Ripoll.....

5 comentaris:

  1. Anar reconstruint un trencaclosques laboriós. No en sabia res del fill de l'Elies Rogent, el fonament de tots els arquitectes modernista. Llàstima que morís tant aviat.

    ResponElimina
  2. Moltes felicitats per aquests escrits i aquestes recerques. Com diuen en francès, chapeau!

    ResponElimina
  3. Can Sense i Can Falua,les dues cases de mariners,comprades per en Rusiñol per al seu Cau Ferrat,de façana neogòtica,aquest Arquitecte Francesc Rogent i Pedrosa va portar a efecte als anys 1893 i 1894 (els mateixos anys del somni sitgetà d'un primer GRUP ESCOLAR en règim graduat)uns substancials canvis en les dues cases,tot i utilizant les finestres de l'antic Castell gòtic de Sitges,eliminades quan es va construir al mateix espai l'actual Ajuntament de la Vila.

    ResponElimina
  4. Oh! genial entrada Beli! Jo ja et trobava a faltar... T'entenc perfectament amb això d'estar enganxada al bloc. Jo últimament el meu cervell treu fum amb milers d'idees i poc temps per dur-les a terme.

    ResponElimina
  5. Hola de nou, Beli. És fantàstic que puguis aportar tots aquests detalls que enriqueixen el context històric de Ripoll. També voldria dir-te que em sap greu haver embolicat la troca d’aquests fils i serrells que pengen del teu blog i hores d’ara dels nostres respectius cervells. Gràcies per la teva benèvola consideració sobre mi, tot i que hauria estat més apropiat col·locar l’adjectiu “aficionat” darrere del mot “escriptor”.
    Tornant a Ripoll, sincerament segueixo pensant que qui té més possibilitats de ser-ne l’autor és Francesc Rogent. Si concedim crèdit a la notícia de “El Siglo Futuro” del 29 de maig de 1891 quan afirma que el jove Rogent és l’autor de l'altar del Sant Crist, també hauríem de creure que ell és l’autor de l’altar major, ja que no es tracta d’un simple projecte ni d’un encàrrec futur, segons el diari l’altar major ja es troba en fase de construcció “. . .Autor del altar mayor que se está montando”.
    Bé, en tot cas podria ser que la prova definitiva es trobi a l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, on es conserva l’arxiu professional de Francesc Rogent que abasta de l’any 1892 al 1898.

    ResponElimina