6 març 2013

COMENÇAR AMB TINTA NOVA..... EXPLICANT LES COSES QUE TENIA AL TINTER

Dibuix de Ramon Casas per a Pel i Ploma


Sempre queden coses al tinter, i hi ha un dia que s’ha de buidar per posar tinta nova! Així que seguint el que he fet aquests darrers anys, escric aquest post per anar tancant temes.

Maqueta de com seria el projecte de port sota Maricel, 1970


Document "Reservat" sobre el projecte de port
trobat a la "carpeta negre"
Primer de tot, tres mesos després de parlar de l’escrit que estic realitzant sobre el projecte de port esportiu que es va intentar construir a la façana marítima del Maricel durant els primers anys 70, aquest encara està en “construcció”. Necessito calma i molta tranquil.litat per posar en ordre tots aquests papers, estudis, informes, cartes..... que guardava l’avi en una carpeta negre que des de fa temps està a la tauleta de nit del meu llit, així com  El libro negro de Sitges de Miquel Utrillo! Però ho tinc molt present.....

Tan present com seguir buscant la relació entre l’altar major del Monestir de Ripoll i l’arquitecte Gaudí. La setmana passada, i només per uns moments, vaig tenir la sensació de que en el tema hi havia un d’aquests “reconeguts experts” en Gaudí que potser em podria mostrar un camí a seguir. Haig de dir que abans d’arribar a la trucada a “l’expert gaudinià" vaig fer una visita a la Càtedra Gaudí, a la facultat d’arquitectura de la UPC, i que el tracte que vaig rebre allà va ser magnífic, tot i que no vàrem trobar el que buscàvem. Doncs vaig telefonar a un dels “gaudinians” actuals i la contesta, després d’una educada presentació per part meva i amb menys d’un minut per exposar el meu dubte, va ser: “veig que a vostè li interessa MASSA el tema però jo tinc coses a fer i no tinc temps”. Així que el reconegut arquitecte expert en Gaudí us puc assegurar que potser té moltes qualitats, però li falta una de molt important que tenia Bassegoda... escoltar i ajudar! Així que Xavier Jové, ja ho saps, haurem de seguir amb les nostres divagacions fins arribar a una conclusió!

Ah!!!!!! i el llibre de Modernisme. Modernisme a Barcelona que vaig sortejar ja està en mans de la seva nova propietària! Com veieu a la fotografia que m’ha fet arribar l’Ana es tracta d’un bon totxo! 

Moltes gràcies Ana per participar al concurs, i per aquesta foto!!!!!

Aprofito per agrair un com més al Vicenç Morando la seva bona voluntat vers la nostra feina, i tornar-nos a convidar al gran fotògraf Josep Maria Alegre i a mi, a Ràdio Maricel per parlar de llibre i del pq ha trigat tant en arribar a Barcelona, així com el comentari que va publicar a la seva Crònica Local de l’Eco de sitges del 25 de gener de 2013.

"Dimecres, 23 de gener
21 mesos han passat des que es presentà a la biblioteca popular Santiago Rusiñol Modernismo en Barcelona, el llibre de 600 pàgines, 600 imatges i 3,8kg escrit per Beli Artigas, amb fotografies de Josep Maria Alegre i Ramon Manent. Acaba d'arribar a les llibreries després que l'edició en castellà del volum quedés confinada -per aquells misteris editorials- en un contenidor a la Xina. Per 40 euros poden tenir un gran llibre en tots els sentits, sempre i quan el disposin sobre una bona superfície per a llegir-lo i mirar-lo còmodament."

Foto de Quim Puig  publicada a El Punt Avui el 25 de febrer de 2013
Doncs parlant d'entrevistes i de llibres nous, aquests darrers dies de febrer ja podem desvetllar un dels secrets, dubtes, creences, dites, xafarderies.....que més han fet parlar el darrer segle a Sitges. La publicació del llibre “Deering y Casas, una amistad en el arte” d’Isabel Coll Mirabent (la meva mare) per part de la Northwest University de Chicago, ha deixat per escrit, i amb documentació que ho demostra, quina va ser la principal causa que va fer que Charles Deering marxés de Sitges emportant-se amb ell la seva gran col.lecció d’art. I aquesta causa té un nom propi, Miquel Utrillo Morlius. Us recomano el llibre, però aquest cop us demano que si podeu el compreu, ja que es tracta d’un desinteressat projecte els beneficis del qual van íntegrament a la Fundació Ave Maria de Sitges. Potser encara no ha arribat a les llibreries catalanes, però al portal d'internet Amazone us el fan arribar en pocs dies. Si en voleu saber alguna cosa més podeu llegir a El Punt Avui, i escolar a Ràdio Maricel unes entrevistes que se li va fer a la seva autora!

Quadre de Ramon Casas en el que utilitza com a escenari un dels dormitoris de Maricel

Així doncs, les dades que es donen en aquest llibre encara m'ajuden i em donen més raons per reclamar a l'Ajuntament de Sitges que d'una vegada per totes es faci justícia i es posi el nom del gran pintor Ramon Casas a la seva casa sitgetana. Aquest edifici "caigut en desgràcia" i del que sols es conserva la façana principal, una petita construcció entre el Cau Ferrat de Rusiñol i el Maricel, que Charles Deering adquirí l'any 1915 per convertir-lo en la vivenda d'hivern del seu conjunt de Maricel de Mar. Una petita joia arquitectònica que quan va marxar definitivament de Sitges va  voler "regalar" per 10.000 pessetes al seu gran amic Ramon Casas, el mateix que l'havia portat per primera vegada a Sitges i que li havia fet conèixer aquell poble que l'enamorà de tal manera, que va decidir construir-hi Maricel, un somni fet realitat en el que tenia l'intenció d'instal.lar-s'hi definitivament quan "fos gran". 

Quadre de Ramon Casas en el que utilitza com a escenari un dels dormitoris de Maricel

Coneguda popularment com casa Rocamora i que amb les darreres "reformes de la reforma" es pretén anomenar Can Xicarrons, la casa de Ramon Casas no sols ha perdut tota la seva història més recent, la seva importància patrimonial i arquitectònica, la seva bellesa artística, sinó que anem pel camí de que perdi la poca dignitat que li queda o que se li pot retornar. Així doncs, i com vaig escriure fa uns dies, si ara que sabem tot el que va fer Utrillo encara "entenem" que Sitges li dediqui una escola, un carrer i un any de celebracions, crec que, com a mínim, Ramon Casas es mereix que casa seva porti el seu nom....... i aquí ho deixo! (per ara).




Amb el número 2 a les mans, aquest cap de setmana ens hem tornat a reunir l’equip de la revista “The Sitges Quarterly” per començar a tancar el proper número. Temes molt interessants, nous col.laboradors i sobretot unes ganes boges per part del responsable de la publicació, Cheyenne Crump, de seguir amb aquest projecte en el que hi està posant tants i variats esforços, fa que segueixi creient i apostant per la continuïtat (potser incorporant nous formats) del magazine. 

I per acabar us deixo el nou programa del "Círculo de  cultura" al canal de televisió per internet del Círculo de Mujeres de Negocios. Com totes les entrevistes fetes fins ara per Lola Cañete, aquesta sobre Protocols Internacionals és molt interessant, però també té punts divertits... no us perdeu l'anècdota que explica Deepti Golani sobre els problemes lingüistics i culturals que es va trobar a l'arribar a Catalunya. 

Així que entre radio, tele, diaris, llibres i reflexions.... us deixo feina!

5 comentaris:

  1. Na Beli en demana calma per al tractament de tot el contingut de la "Llibreta Negra" del seu Avi en Pere Coll i Hill.
    Ja m'agradaria saber si hi consta la seva negativa a la construcció de la segona Escola pública "Miquel Utrillo i Morlius",tot i demanant
    un edifici per a Educació Secundària i la FP en aquells terrenys del Poble Sec.
    Sí me'n recordo que en la Conferència del 25 Aniversari de dita Escola (1975-2000),sí hi vaig esmentar el detall positivament.A la sortida del centre l'àvia de la Beli,que hi era present,la Montserrat Mirabet va felicitar-me "per la meva bona informació del seu
    home" al respecte.

    ResponElimina
  2. MuRRUtrillo decalErilaVall11 de març de 2013, 21:25

    Benintencionada amiga, Aquests serrells són cada cop més llargs i no hi ha manera d'entrar al garatge ni de sortir de la peluqueria, així que surto em tornen a creixer i no paru de entrar i sortitr de la parruqueria, en fin, una que ha caigut en Gracia o Bes-te tu a saboir és la casa d'enfrente la teva, la familiar, i no em refereixo a l'entitat Pratense o Suburense Pratina, sino la de l'altra cantonada, quina remodel·lació quin "Trajin" Veli meva uiiii!! han tret les coses de lloc i molt me temu que no tornin a posar aquells remates tant moderns damunt de les culumnes del jardí d'aquella professora de musica tant nostrada la Montserrat o la SEnyu com li deiem els seus alumnes. Així se t'ha girat feina ben apropet de la casa sitgetana dels teus ancestres. Ja no deixen ni donar menjar als pobres gatets que hauran d'emigrar a la Vall o El Vall d'en BOsch on per cert va haver un desaguisao de cuidadin i una destrossa en la que va veures implicada una Palmero i dos Ciprus d'una edat considerabile. Per cert un dels treballadors de la ditxosa UTE va dir-me que la palmera caiguda estava plena d'escarabats xupasangres d'aquestus Murruts. Vel·li quina desgracia és la maladicció del Rei Moru!! la pedragada sembla que cuntinuarà i aquesta plaga acabarà matant tot el que eés gras o Gros !! Que hi farem Belintencionada amiga, ja arribaran tempus millors, si el Mossen ens deixa i tenim Fummatta Bianca ben aviat-.

    ResponElimina
  3. Gràcies, Beli, sempre és interessant aprofundir en un dels grans artistes catalans com és el cas d’en Ramon Casas, sens dubte el meu dibuixant preferit, algú amb l’extraordinària capacitat de perpetuar una espurna de vida en la mirada dels seus retratats.
    Tornant al tema de Ripoll, em sap greu que no hagis pogut trobar una persona amb un veritable interès. En tot cas, quan a algú li interessa un tema, -encara que li interessi ”massa”- sempre estarà més a prop de la veritat que aquells que no tenen temps ni interès, i trien quedar-se a prop de la ignorància.
    Jo, per la meva part, segueixo intentant aconseguir alguna foto antiga amb més detall per intentar comparar estils. Dona’m dues o tres setmanes i et faré arribar alguna imatge. De totes maneres, torno a insistir en la humilitat d’en Gaudí quan des de, gairebé l’anonimat, col·laborava desinteressadament en un projecte. Aquí podríem establir una mena de paral·lelisme amb l’esperit dels grans mestres del renaixement que quan pintaven pel Vaticà no firmaven les seves obres.
    Després de les notícies publicades que tu vas localitzar, crec que si per una banda podem establir alguna semblança d’estil, i per l’altra descartar que existeixi algun text coetani que adjudiqui expressament l’autoria de l’altar i el cor a algú altre, comptem amb moltes probabilitats que la participació d’en Gaudí a Ripoll fos una realitat.

    ResponElimina
  4. Yehudà Iscariote Murriote27 de març de 2013, 1:05

    D'acord amb tu Belhi sartigasbuto. sempre queden coses al tinter o a la ploma, enganxades als dits o a la punta de la llengua... Sembla ser que la casa dels teus veins ha portat cua i no de palla sino cua de patrons d'hospital i auditors amb tema mUuuving i tot.
    Que no ens hi fem mal i acabo amb un Matas las callando i fent un Muttis d'aqueslls de Tiatru Pradu...

    ResponElimina
  5. Hola!sóc estudiant d'humanitats i acabo d'obrir un blog sobre aquesta disciplina. Acabo de començar i estic en busca de blogs que tractin la literatura, l'art, o la cultura en general, amb l'objectiu d'apendre coses noves cada dia. M'he topat amb el seu blog, i he de dir-li que està molt treballat i que sembla molt interessant. L'agrego als meus favorits i el convido a que visiti el meu blog (tot i que ara només tinc la pàgina de benvinguda, properament començaran les entrades sobre literatura i altres temes) i faci les aportacions que vulguis.
    Moltes gràcies!
    http://humanidadesyalgomas.blogspot.com.es/

    ResponElimina