19 febr. 2013

EL DIA QUE VA CAURE UN BÒLID AL GARRAF. Annex de l'article de Luis Soravilla




El que avui explico no és usual, ni casual, ni fantàstic, ni irreal, ni una peli de terror..... el que explico va passar a pocs kilòmetres d'on s'aixeca la nostra estimada Punta!!! i davant de tot això em ve al cap..... estarà tan allunyada de la realitat aquesta recreació que es va utilitzar per al cartell del darrer festival de Cinema Fantàstic de Sitges????????????

Ahir per la tarda, el Luis Soravilla va deixar un comentari a l'entrada anterior d'aquest bloc que em va "picar" una mica... ho accepto.... em va picar molt!!!! Al llegir l' interessant article que publica al seu bloc i que podeu llegir aquí,  i coincidint amb que fa molt pocs dies va succeir un fet molt semblant al relatat, la curiositat es va anar fent més gran i vaig pensar que segur que en alguna casa sitgetana hi podríem trobar la resposta!!!!  Així que vaig penjar un missatge a facebook juntament amb el link de l'article "culpable" de la meva nova i fugaç "obsessió"!!! 

"Suposat" meteorit que m'envia el meu oncle i que suposa aquest article

Al cap d'uns moments vaig rebre un missatge al mòbil amb la frase contundent: " a casa tenim un tros de meteorit. Vols foto......". La meva resposta no va trigar: "és conya, no?". Doncs no, no era cap broma...... així que vaig tornar a facebook :

Fa us moment publicava aquest article de Luis Soravilla sobre el meteorit que va caure a Sitges i em preguntava si en alguna casa sitgetana guarden una pedra "sospitosa". Doncs al minut he rebut aquesta foto! una pedra negra!!! un meteorit? el meu oncle el guarda i és la prova que va fer convèncer a un sitgetà el que deia un altre sitgetà: que fa molts anys les restes d'un meteorit va caure sobre terres sitgetanes: a sota la Fita i en unes vinyes de Campdàsens. El tros més gran es va portar a Madrid i un de més petit a Barcelona. Així que el sitgetà incrèdul va anar al lloc on li indicà l'altre sitgetà i allà va poder veure que tota la pedra era calcária, de color blanc.... però que hi havia trossos de pedres negres i les va recollir!!! Ara no se si aquest és el meteorit de 1896 o un altre.... ah!!! i que cap dels dos sitgetans als que m'he referit és el meu oncle.... ell només va fer el millor: agafar i desar la pedra esperant que un dia la "neures" de la seva neboda escrivís això!


I aquesta és la "pedra" de la Marta


La veritat és que en un primer moment vaig pensar que "se non e vero e ben trovato" i que la història es mereixia aquesta petita nota!!!!! Però aquest matí he acabat de tancar el cercle. La Marta m'ha enviat un missatge i una altra foto d'una pedra negra que em diu  que el seu pare té a casa alguns d'aquests trossets de bòlid! Per cert, la Marta és la filla del "suposat" sitgetà incrèdul del meu conte!!!!

La Marta també m'envia la nota que es va publicar a l'Eco de Sitges del 16 de febrer de 1896 on es dóna la notícia del meteorit. (En aquest enllaç de la pagina del Consorci del Patrimoni de Sitges podeu llegir la notícia completa)

"A las 9 y 23 minutos de la mañana del dia 11 pudieron contemplar perfectamente, cuantos se hallaban en el Baluarte, en la Ribera, en el mar y en el campo, el paso de un bólido de grandes dimensiones, fenómeno luminoso rarísimo en dirección S.O.E a N.E., notándose a los 45 minutos una honda trepidación parecida al estruendo de un lejano cañonazo. Por la tarde los telegramas de prensa diaria, nos enteramos de que dicho bólido explotó a 38 kilómetros de altura de Madrid, a las 9 y 30 minutos, causando infinidad de sustos, roturas de vídrios y otras desgracias.
Los efectos del aerolito antes referido fueron desastrosos en nuestro término municipal ya que se atribuye al mismo el incendio de los bosques Puigdolla y Pla de les Bassas pertenecientes a la hacienda de Garraf, propiedad del Exmo. Sr. D. Eusebio Güell Bacigalupi..." Zeda. 

Aquesta mateixa notícia, i citant la procedència de l'Eco de Sitges,  es va publicar a La Vanguardia el 18 de febrer de 1896.  I així també puc deixar aquí la continuació de la notícia, una "dramàtica" crònica de l'incendi a les terres de Güell, que pel que sembla va ser un foc important i no gaire comú en aquest mesos d'hivern....així que segur que la caiguda meteorits en terres del Garraf van tenir "algunes"conseqüències:

"Por referencias de un testigo presencial sabemos que, en el momento de tener dispuesta la cena, llegó a la casa de campo de "Garraf" la desagradable notícia del incencio, en el acto, tanto el señor Sitjes, administrador de la finca, como el señor Gil, jefe de la bodega, y el señor Masip, encargado de las obras, dispusieron que sus respectivos dependientes en número de 42 hombres se aprestasen para acudir  al sitio del suceso, atravesando de noche con mil trabajos veradas y abismos hasta conseguir ponerse al alcance del fuego que se presentaba imponente y abarca una extensión superior a cincuenta áreas con grandes llamas que irradiaban a mas de tres kilómetros tan gran claridad que permitía leer perfectamente. 
En su vista ordenó don Jaime Sitges que todo el personal de su casa se precurara rama de pino como medio de extinguir paulatinamente el fuego, consiguiéndolo después de penosísimo trabajo y corriendo gravísimo peligro por los grandes despeñaderos existentes en aquellos escabrosos montes que alcanzan un altura superior a 7.000 metros sobre el nivel del mar.
Tales esfuerzos, dieron por resultado apagar el fuego, descansando en "Vallbona" donde refrigeraron sus fuerzas los operarios y regresando a "Garraf", dadas ya las dos de la madrugada".

Buscant informació vaig a parar a la pàgina "Solo se que no nos queda nada" on podreu trobar molta més informació sobre meteorits caiguts a Catalunya!!! però em fa molta gràcia el comentari sobre aquest article sobre l'exageració de les dades d'aquests "escabrosos montes" que segons ells feien més de 7.000 metres sobre el nivell del mar....... i posen com a comparació els 3.700 metres del Teide i els 8.850 de l'Everest!

Meteorits espanyols que es conserven al Museu d'Història Natural de Madrid. Extreta del bloc de Luis Soravilla

Aquell febrer de 1896 les obres de construcció per part de Gaudí de les bodegues del comte Güell es trobaven en una fase molt avançada, una situació que va suposar la presència de diversos treballadors de la construcció a la casa del Garraf. El senyor Masip, que anomenen encarregat de les obres, és Agustí Massip i Brassó, el constructor que ja havia treballat per Gaudí i Güell en el Palau Güell de Barcelona entre 1883 i 1886. Massip va col.laborar amb l'arquitecte en altres obres destacades com el Temple de la Sagrada Família, el Palau Episcopal d'Astorga, la Cripta de la Colònia Güell i el Park Güell... ups.... que m'en vaig del tema!!!

Doncs aquesta caiguda del meteorit al Garraf va tenir una greu conseqüència, però anys abans ja havia hagut una altra "pluja de pedres" prop de Sitges. En una llarga crònica publicada en motiu d'aquest fenòmen, a El Liberal de Madrid el mateix 11 de febrer de 1896, poques hores després de la caiguda del meteorit, es parla d'altres casos i entre aquests trobem un que ens és proper: 

"El 14 de mayo de 1861, en Cañellas, cerca de Vilanova (Cataluña), cayó una lluvia de piedras. Muchos de estos aerolitos penetraron tan profundamente en la tierra que no fue posible encontrarlos. De los que se recogieron el mas grande de todos pesó un kilogramo y se conserva en el Museo de Historia Natural de Madrid. Costó gran trabajo adquirir este ejemplar, pues los campesinos no querían deshacerse de una piedras, que por venidas  del cielo, tenían que traerles buena fortuna". 

Per cert, aquest meteorit també el trobem en aquesta foto de la col.lecció de pedres que publica Luis Soravilla al seu article!

El 4 de setembre de 1905 es publica a La Vanguardia una notícia sobre la trobada que va fer Manuel Gibert. Sobre aquesta troballa altres investigadors en fan referència a estudis diversos tal i com queda documentat en aquesta pàgina

"En 1905 fue hallado un meteorito por el coleccionista de minerales de Sitges, D. Manuel Gibert. Pesaba 8.791 gr. y su densidad está comprendida entre 2,95 y 3,88. Se compone de 39,7 % de metales (hierro, níquel y cobalto) y el resto de silicatos. Luceita de Meunier. Se conservan 8 ejemplares en Barcelona (varios museos y colecciones particulares), Madrid y París, que pesan en junto 4.910 gr. Por haber estado muchos años hundido ha sufrido oxidación (Faura y Sans, Op. cit.)." Paluzíe Borrell (pág 38).

"En una viña situada entre la Falconera y la casa de Garraf (Barcelona) fue hallada esta masa meteorítica, con un peso total de casi 9 Kg. Es una condrita con historia compleja [27] , de la que el fragmento mayor, de 2,8 Kg, se encuentra en el Colegio La Salle de la Bonanova de Barcelona y 1,5 Kg en el Museo de Ciencias Naturales de la misma ciudad [4] . El MNCN posee dos fragmentos de 53 y 9 g. Podemos suponer que el lugar de hallazgo es el de caída." Carlos Martín Escorza (1987).

Així doncs, si aquest cap de setmana no sabeu on anar, aquí us deixo dues propostes d'excursió amb un objectiu clar: caçar meteorits!!!!


10 comentaris:

  1. Brava, brava, bravíssima!!! I moltes gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ;-) Moltes gràcies a tu per donar-me el fil que tenia que estirar!!!!

      Elimina
  2. Tota una meravella la narració i descripció sobre la pluja de meteòrits tant a prop de Sitges,que la nostra Historiadora de l'Art,la il.lustríssima Beli Artigas,ens hi presenta amb citacions d'en Luís Soravilla (sempre un destacat comentarista)que fa goig tant la lectura com les reaccions mentals,per exemple la meva:"Llàstima...! Mira per on aquests dos personatges a la classe de Ciències Naturals i de Física al CEIP Esteve Barrachina a l'hora de la meva explicació sobre el Medi Ambient i els Fenòmens de la Natura.Per llogar-hi cadires Sr Soravilla i per sucar-hi pa,benvolguda Historiadora.Moltes mercès!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Froilan!!!! hi ha tants temes que encara hauriem d'explicar!!!! i la veritat és que com tu dius, amb els articles que publica el Sr. Soravilla hi ha per llogar-hi cadires i un palco sencer!!

      Elimina
  3. Ves per on la pedra en questió qui la va llançar? hi va anar a caure al Palau del Rei Moru en forma de multa per en Llucifer ! I és que quan cau, cau ja sigui al Cau ( Ferrat) ja sigui en l'Agrupau

    ResponElimina
  4. Ves per on ves per on!! vigila Gripau que no et caigui un trosset de meteorit al cap!!! ;-))

    ResponElimina
  5. Gustau Elfaceciós27 de febrer de 2013, 18:35

    M'he comprat un barret de cop, una xixonera, per si cas i no freqüentu el Racó de la Calma, tot i que els paletes, tres que n'hi ha, m'han comentat que allà de calma molta i de tranquilitat tota. Per lu vistu les rampes ara són balconades i l'obra ( de la SEU) no acaba de desencallar-se. Però aixós del Mette Uritto ens ha deixat a tots bocabadats, esmaperduts, descolocats. Abans que tot es veu que la sentencia pot crear precedent i fins i tot jurisprudència, ves i ves-hi Beli on anirem a parar, ara que semblava que els balls populars i els folklorics tindriem una mica de pa i vi, surt aquest estirabot. No podrem ni dir els versots. En Serrano ja se'n queixava d'aquesta lacra demoniaca, a ell també li varen tocar la cresta i allò que més val deixar-ho còrrer. A qui li pica que s'hi rasqui, però altantu Beli, no ens hi fessim sang.

    ResponElimina
  6. Gustau.....com a mínim amb el barret de cop potser et puc reconèixer i saludar, que sempre està bé agrair el temps de lectura i comentaris als meus seguidors del blog!! Sobre el Racó de la Calma, això diuen.... que tot està molt "tranqui".... doncs ja tornarà l'activitat, no? segur que l'obra de la Seu va trigar més!!!! I el Mette Uritto no es cosa meva, sino del meu pare, una persona que, a diferència del senyor Serrano i molts altres dels que surten als "versots", ni és un personatge públic ni un polític.... així que si crea precedent i jurisprudència en aquest cas, de no insultar a vilatans d'apeu, doncs millor.... i si s'acaben els versos, doncs més és va perdre a Cuba......

    ResponElimina
  7. Guastavino Elbaboson3 de març de 2013, 20:50

    Trabajo me ha costado entender tu criptica narración acerca de lo acvaecido en Madrid y Sitge al mismo tiempo pero nada me extraña entre un pueblo costero con sus Prado Y Rettiros y donde el TALGO para para que se apee la tropa madrileña y puedan disfrutar de esta playa adosada a nuestra Villa i Corte. Siempre que Angel Vidal nos dé su permiso seguiremos besando esta arena dorada y mojando nuestros castizos pies de chotis en la concha perfecta de su curva ideal. Oh Sitges celo y caliches, blanco de España que en Lucerna , en Berna o en Ginebra envidian con saña eterna. Tus meninhas da rua descalzas se remenean y no se aturan ni un momento y cuando cae un torito hay metèroro y capitan tan, en el Chiringuito huela a café recien tostao y flor de azahar. A ti Beli te dedico este verso salido de mi vena poética más íntima.

    ResponElimina
  8. Creo que tengo fragmentos del meteorito

    ResponElimina