16 gen. 2013

HISTÒRIES, MISÈRIES, DRAMES I INTRIGUES DE LA VIDA D'UNA HISTORIADORA DE L'ART.... EN RESUM, LA MEVA VIDA!





El dissabte passat vaig poder tornar (amb aplaudiment enfoteta inclòs per part d'alguns dels meus amics 2.0) a una de les trobades-taula rodona que més m'agraden i on millor m'ho passo: la 16ª Ateneuesfera! Va ser una tarda interessant i divertida, tres intenses i curtes hores durant les quals vàrem tractar temes diversos relacionats amb el món dels blocs i de les noves tecnologies. Per cert, al voltant de la taula de juntes de l'Ateneu de Barcelona ens vàrem reunir 26 persones en representació dels seus diversos blocs. Entre els temes que es van posar sobre la taula, hi havia el de “robar” continguts que es publiquen a la xarxa. El debat que va suscitar fou intens i interessant, i en altres cròniques que sobre la trobada s'han publicat en blocs assistents s'explica molt bé que es va dir, així que us deixo els links dels meus companys per poder llegir com va anar tot! Blog del Guillem Carbonell, el blog de La lectora corrent, o el Radar de Sarrià!!!




Doncs a partir de la paraula “robar” van sorgir altres idees o maneres de referir-se al mateix. Però la conclusió va ser unànime (o gairebé): si utilitzes per als teus treballs, articles, blocs, llibres ...... el continut, informacions, imatges.... que trobes a la xarxa és de “bona persona” citar d'on has tret totes aquestes dades!!! Això que sembla tan obvi no ho fa tothom! Aquest tema ja l'he tractat altres vegades en aquest bloc, fent referència a articles en diaris  i un altre en estudis acadèmics!

Durant l'Ateneuesfera tenia al meu costat un historiador mediàtic, el Dani Cortijo, autor, entre moltes altres coses, del bloc “Altres Barcelones” en les que periòdicament hi publica interessants estudis. Davant del que allà es tractava, especialment sobre el tema de que pel que sembla, els historiadors només “servim per assessorar” a periodistes, em va venir al cap el tema del meu encàrrec “frustrat” per fer un estudi sobre la història del Palau Robert de Barcelona. Així que un cop a casa vaig entrar a la web d'aquest edifici oficial i em vaig trobar amb una notícia que feia temps que esperava:

El Palau Robert ha programat diverses actuacions de difusió, durant el que resta del 2012 i el 2013, amb motiu dels 15 anys de la seva obertura com a Centre d’Informació de Catalunya. (...) El llibre electrònic o e-book,“Històries del Palau Robert”, editat per la Generalitat de Catalunya recull la gestació d’un noble edifici i les vicissituds del seu propietari Robert Robert i Surís, un aristòcrata procedent de la vila empordanesa de Torroella de Montgrí. També s’hi fa referència a la ciutat de Barcelona en plena ebullició industrial i amb un constant creixement demogràfic. La història del Palau Robert, minuciosament documentada en la present publicació, s’emmarca en els canvis constants de la vida social i política del país i la ciutat: la República, la Guerra Civil, i la postguerra fins arribar a l’actualitat


Vaig trucar al mateix Palau per saber quan es publicaria aquest llibre i em van dir que durant aquesta setmana..... i avui 16 de gener de 2013 he pogut sortir de dubtes! Així doncs, vist el que allà s'hi explica, principalment les dades que es donen en el primer capítol (casualment l'estudi sobre el mateix període històric que jo vaig enviar el 17 de juliol de 2010 a l'editora per tal de que es passés a correcció, un text que em vaig veure obligada a publicar aquí, el meu bloc, el 25 d'agost de 2010 quan vaig saber que corria per despatxos universitaris i cases particulars de Barcelona), i un cop revisada la bibliografia del llibre on no apareix en lloc el meu article publicat al bloc, penso que la gent escrivim coses massa semblants, que som uns investigadors molt poc originals ja que arribem tots a les mateixes informacions sense trobar dades noves..... però el que penso i m'indigna, és que coses com aquestes les permetin i hi participin professors universitaris que són coneixedors de com ha anat la cosa, tal i com demostra aquest tros d'un mail que va rebre cap al 20 de maig de 2011 una de les persones que firmen aquest llibres:

Per cert, buscant les dades de neixement dels Robert via google vaig
veure penjar un article sobre el Palau Robert signat per una Isabel
Artigas Coll que diu el que tu dius (el marc històric que fa és el
mateix que el teu). Em va fer mala impressió. Jo no sé d'on has tret
tu la informació del text que m'has lliurat”.

Gràcies al Xavier Caballé puc dir que aquesta foto és de l'agència TBWA de París!
Doncs ara encara vull més aquest jersey!
Així doncs, i mentre preparo i reviso la meva versió del segon capítol d'aquest llibre, si teniu paciència podeu comparar el meu text al bloc amb el del llibre “Històries del Palau Robert”. Ah, i si voleu alguna informació més, us deixo el meu article sobre el pintor Agustí Robert i Surís, del que en el llibre de la Generalitat no s'hi diu res de res, tot i ser una peça fonamental de la família!

Però tot i això dir-vos que ser historiadora d'art em fa molt feliç i m'omple professionalment, em fa gran culturalment i m'ajuda a viure moltes històries noves.....així que em poden fer el que vulguin que jo seguiré investigant, que m'encanta!!!!

I que si perdo (que ho dubto) la meva passió per seguir remenant papers, hemeroteques, arxius, biblioteques...... com a mínim passar els hivern mirant la tele amb aquest altre conjunt.... ;-)

Foto original de l'agència TBWA de París

13 comentaris:

  1. La fotografia que no coneixes l'origen, és de l'agència TBWA París, de França: http://www.ibelieveinadv.com/2008/06/henkel-mir-wool-pink-yellow/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per cert, per esbrinar l'origen de la imatge he utilitzat el cercador d'imatges invers TinEye, escollint l'opció de mostrar la imatge de mida més gran que és capaç de trobar.

      Elimina
    2. Moltes gràcies per la info Xavier, com pots veure he trobat també el conjunt per veure la tele!!!!

      Elimina
  2. Ha, ha... així m'agrada, que continuis fotent canya! T'esperem a la propera ateneuesfera amb un aplaudiment irònic...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que quan estic massa pausada és que no em trobo bé.... com allò dels nens.... que si no es mouen, no corren, no empipen... t'has de preocupar!!! La propera ateneuesfera no me la perdo... i com ja vaig amenaçar... que es preparin els peixos del xut del jardí de l'Ateneu que si no se que fer amb ells vindré amb els tres nens!!!

      Elimina
  3. De vegades també m'agradaria un jersey com aquest!

    En quant als plagis, entenc perfectament com t'has de sentir. Hi ha molts pocavergonyes donant voltes pel món. Fa uns anys, treballava de "negre" per a un càrrec de la Generalitat. Era frustrant veure com rebia felicitacions d'articles que havia "escrit" quan no sabia ni llegir.

    Per si t'interessa, sóc el pare de l'expressió "una realitat polièdrica", que va nèixer d'una joguesca: A que no escrius un article on surtin les paraules "polièdric", "ovella" i "cojuntura"? Vaig guanyar la joguesca, amb resultat imprevistos (i nefastos) per al llenguatge polític. Mea culpa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai Luis.......em sento com una ovella víctima d'una conjuntura editorial molt egoista que ens posa en una situació vital i laboral polièdrica!! ;-))))

      Elimina
  4. Més d'un cop,benvinguda Beli,vas informar-me de continguts de l'Ateneusesfera i ara de nou de la 16 on vau tractar dels Blogs i Blogaires i de les noves tecnologies.
    El que va fer-me més gràcia és que n'hi ha blogaires que es queixen dels "robaments" que es publiquen a la Xarxa.Cites alguns blogs.Totalment d'acord amb tu que és bo utilitzar "idees i maneres de referir-se" tant informacions com imatges de La Xarxa per algun treball propi,"sempre que se citi la font".Personalment en la meva "Trajectòria" sobre l'escola pública a Sitges,lògicament i natural,a més dels Documents,en faig citacions dels Diaris i d'altres recerques fetes i publicades en Revistes.Per llogar-hi cadires...!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Passant per una ateneuesfera t'animaries veient que la feina dels professors i mestres és, en alguns casos, una intensa i profitosa feina!!!!Sobre el tema de robar contingut, jo estic totalment d'acord amb aplicar, en alguns casos, la paraula robatori!!!!! Necessitem més historiadors com tu!!

      Elimina
  5. Beli t'has de fer forta i pensar que qui és intel.ligent i coneix en profunditat un tema, sap perfectament qui copia i qui escriu i fa coses aprofitant-se com vils saprófites, de la feina dels altres. Pero afortunadament,queden retratats, la llàstima és que ells no se' n adonen, o potser si...de la seva ignorància.

    ResponElimina
  6. Forta..... i amb molta paciència!!!! Potser alguns no en són conscients del mal que fal al utilitzar els estudis d'altres, però en aquest cas algunes de les persones ho fan plenament conscients.... i com a prova els més de 100 missatges que ho demostren!!!!

    ResponElimina
  7. Quan algú conegut m'explica coses d'aquestes m'indigna i entenc com et deus sentir. Però el teu treball és excel·lent!

    ResponElimina
  8. Contenidos e ideas, amiga Beli. Me alegra saber que te queda mecha, porque hay quien está por tirar de una vez por todas la toalla: cansancio, desgaste, desilusión… Y es comprensible. Hace tiempo que tengo la sensación de que algunos de los que decidimos quedamos para seguir luchando por mantener la dignidad y la razón, hacemos el idiota esperando que reconozcan nuestro trabajo –y eso después de lo que tardamos en convencernos a nosotr@s mism@s de que nuestro trabajo es realmente bueno por más que muchos se hayan empeñado y empeñen en ningunearnos y en ningunear lo que luego acaban copiando…- pero si no es seguir dando caña –como se dice en uno de tus comentarios al post- ¿qué otra cosa podemos esperar entre tanta mediocridad? ¿mediocrizarnos también para sufrir menos?. Lo único que espero es que no llegue el día que me contagie del oportunismo y la comodidad que debe ser que ya te lo den todo hecho y encima, ni siquiera reconocerlo.

    ResponElimina