4 des. 2012

A LA MORT DE JOAN BASSEGODA..... UNS MESOS DESPRÉS. L'ALTAR DEL MONESTIR DE RIPOLL I GAUDÍ


“Anem a restaurar, no precisament el monestir de Ripoll, sinó Catalunya”

Josep Morgades, Bisbe de Vic, 21 de març de 1886


Li devia una entrada a la mort de l’arquitecte i historiador Joan Bassegoda Nonell, ocorreguda el dilluns  30 de juliol de 2012. El que fou director de l’escola d’arquitectura de Barcelona i responsable de la Càtedra Gaudí des de la creació d’aquesta, va néixer a Barcelona el 9 de febrer de 1930 en una família d’arquitectes entre els que destaco el seu pare Bonaventura Bassegoda i Musté (1896-1987) i el seu avi Bonaventura Bassegoda Amigó (1862-1940), així com besavi, oncles i germans..... 

Tal i com ara passa a les xarxes socials, totes les notícies se saben en temps record a la vegada que generen la publicació de comentaris de tot tipus.  I la mort de Bassegona no en va ser una excepció. Davant del meu elogi a la persona de Joan Bassegoda, al que coneixia des de feia uns anys, i al que sempre li he agraït que des del primer dia que em vaig presentar a la Càtedra Gaudí plena de dubtes i qüestions, em va tractar com si fos una catedràtica d’art i no pas una simple estudiant, acceptant realitzar el pròleg d'un dels meus llibres,  el meu comentari a Twitter va suscitar un debat en el que s’hi vàrem barrejar temes com la ideologia política, amb la sabidura històrica, la capacitat arquitectònica i la sensibilitat patrimonial.



Tot i que el tema d’avui està principalment relacionat amb la sensibilitat patrimonial que va demostrar Joan Bassegoda ara fa just 41 anys, i per a que no sembli que vull amagar res darrera del que escriuré, per que al Twitter ja em van acusar de “justificar franquistes (i.e., filo-feixistes) per 4 records personals”, començaré dient que si, que Joan Bassegoda era franquista, i que no ho amagava, tal i com poden explicar molts dels estudiants d’arquitectura que el van tenir com a professor durant els anys de la dictadura. Vagi per davant que no puc estar més en contra amb aquesta ideologia, i que no justifico cap “dictadura sanguinària”, però que la història és la història, i si el podem acusar de seguir els dictats del règim, això no pot amagar altres qüestions. Així doncs, espero no fer cap elogi franquista si dic que gràcies a la intervenció de Bassegoda en el tema del port esportiu que es volia construir sota el Maricel i el Cau Ferrat l’any 1971, aquesta desfeta patrimonial i paisatgística no es va arribar a realitzar. Es tracta d’una història llarga i complexa que necessitarà diversos capítols. Fa mesos que m’estic llegint informes, articles, cartes oficials...... documents que del meu avi, un protagonista directe de tot aquest “despropòsit”, que ara formen part del meu arxiu.... però necessito un temps per posar-ho tot al seu lloc i així poder-ho escriure amb total claredat!!!!

Però avui he tornat a trobar a faltar poder enviar un correu al Dr. Bassegoda, la nostra manera de comunicar-nos des de que el van fer “fora” de la Càtedra Gaudí. Trigava pocs dies en contestar als meus requeriments, i sempre em donava una resposta clara o em deia quins fils eren els que es tenia que estirar per arribar al meu objectiu. Segur que hi ha molts altres entesos en la figura de Gaudí que em podran donar resposta al dubte d’avui, però com que no tinc “línia” directa amb ells potser el millor és deixar-ho aquí al bloc.




Quina relació existeix entre Antoni Gaudí i l’altar major del Monestir de Santa Maria de Ripoll?

A la Vanguardia del 20 de març de 1889, i un dia més tard a la premsa gironina, La Nueva Lucha, llegim dues notícies exactes en que es diu que : “El arquitecto D. Antoni Gaudí se ha encargado de las obras del altar mayor de la iglesia de Santa Maria de Ripoll que se está restaurando”.

Al diari La Dinastia del 4 d’abril de 1889 es repeteix el que s’havia publicat uns dies abans: “Aplazado para el venidero año la ceremonia de consagración del cenobio de Santa Maria de Ripoll. El altar mayor de esta basílica será obra del arquitecto don Antonio Gaudí. Se destina para sufragar los gastos correspondientes al coro del mencionado altar, que recordará el magnífico que había existido, el donativo de la Reina Regente, con otras cantidades ofrecidas por personas amantes del arte y de las tradiciones de nuestra tierra”. 

Buscant en els principals llibres sobre Gaudí, així com els estudis que existeixen sobre la restauració-reconstrucció del Monestir de Santa Maria de Ripoll en lloc parlen d’una relació entre Antoni Gaudí i el disseny de l’altar major d’aquesta basílica. És per això que em pregunto si va existir o tan sols va ser una notícia falsa que va córrer per les redaccions del moment?



Quan l’any 1885 el Monestir de Santa Maria de Ripoll va passar a ser propietat de la diòcesis de Vic, el bisbe de la ciutat, Josep Morgades i Gili (1826-1901) es va posar com a objectiu reconstruir les runes del que havia estat un dels principals centres benedictins de Catalunya. Conscient de que es tractava d’un procés llarg i costos, a principis de 1886 Morgades va encarregar aquestes obres als reconeguts  arquitectes Elies Rogent (1821-1897) i Josep Artigas. Ja durant el mes de febrer d’aquest any el bisbe va reunir a Barcelona una junta amb personatges destacats de la societat catalana, per tal de trobar la financiació d’aquest projecte. Entre els noms n’hi ha que en aquells darrers anys de la dècada dels vuitanta del segle XIX ja una relació directe amb Antoni Gaudí. El primer és el president de la junta i arquitecte director de la reconstrucció,  Elies Rogent que fou director i professor del Gaudí durant la seva etapa com estudiant d’arquitectura a la Universitat de Barcelona. La història diu que quan el 4 de gener de 1978 Rogent va expedir el títol d’arquitecte a Gaudí va dir: “No se si hem donat el títol a un boig o un geni. El temps ens ho dirà”. 

Entre aquests destaca el nom d’Eusebi Güell i Bacigalupi, el gran mentor de Gaudí des de que es van conèixer l’any 1878, i pel que aquell 1886 ja havia realitzat diversos encàrrecs com el Palau Güell o la Finca Güell, aquesta darrera obra, també està relacionada amb un altre membre de la junta, mossèn Jacint Verdaguer, poeta català, amic de Gaudí i l’obra del qual, L’Atlàntida, va inspirar a l’arquitecte en el disseny i en els elements decoratius i simbòlics del seu particular Jardí de les Hespèrides que es va erigir a la Finca Güell de Barcelona entre 1884 i 1887. El mateix Verdaguer el 22 de novembre de 1884 demana al  seu íntim amic, el canonge Jaume Collell Vancells (1846-1932) una inscripció llatina per a la font d’Hèrcules i el drac que Gaudí construïa al jardí de la finca dels Güell. El nom de Collell també està íntimament relacionada amb la reconstrucció de Santa Maria de Ripoll ja que ell va ser la persona designada pel bisbe Morgades per a encarrergar-se de totes les gestions que suposava aquest magne projecte, la primera etapa del qual finalitzaria el 2 de juliol 1893 dia en que es va consagrar de nou la basílica. 





El 18 de maig de 1882 durant l’excursió a Poblet, i en el mes de juny 1883 durant un viatge a les ciutats franceses de Banyuls, Elna i Perpinyà, ja van coincidir Jacint Verdaguer, Antoni Gaudí i Jaume Vancells, juntament amb altres noms il.lustres catalans, demostrant que la seva amistat ve de llarg i segurament van parlar molt sobre la restauració del Monestir de Ripoll. També podria ser que aquests proposessin a Gaudí el disseny de l’altar principal de l’església de Santa Maria i que per algun motiu que no coneixem, finalment no fos s’arribés a realitzar, fent que fos el mateix director de les obres, Elies Rogent, el que s’encarregués d’aquest espai tan important. Un altar que estava presidit per un interessant i bell mosaic de la Mare de Déu de Ripoll, obra realitzada als taller vaticans a partir de la pintura d’Enric Serra, i que fou un regal del Papa Lleó XIII al monestir per tal de donar suport papal a aquesta reconstrucció. 







A l’estudi de Maria Pilar Soler sobre el Cimbori de Ripoll, publicat l’any 1990, s’assegura que Gaudí va assessorar a l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, deixeble seu, sobre on era el millor lloc per situar el baldaquí que Rubió havia dissenyat per al monestir, decidint que aquest hauria d’estar al centre del creuer de la basílica. La peça, que va ser destruïda durant la Guerra Civil, estava envoltada per cinc bells tapissos realitzats per Joan Llimona, obres que es van salvar i que actualment es conserven restaurades. L’altar major de la Basílica de Santa Maria de Ripoll, amb el baldaquí i el plafons de Llimona, fou inaugurat el dia 28 d’abril de 1912 amb una solemne missa.



En definitiva...... que no tinc cap més notícia sobre la possible col.laboració de Gaudí en la construcció de l’altar major del monestir de Santa Maria de Ripoll. I tampoc tinc a qui preguntar-li si tot aquest tema és una confusió meva a partir d’una notícia equivocada..... així com tampoc se si és possible estirar més fils i quins, per trobar resposta als meus dubtes.... i per acabar...... sempre hi ha persones que en algun moment de la teva vida t’han donat una mà per a que puguis seguir endavant.... i aquests són els grans mestres....com va ser el doctor Bassegoda. 


13 comentaris:

  1. Qué interessant Beli. Jo no se ni si atrevir-me a dir res pq segur que tu ja has anat cinc passos per devant. Jo demanaria al mossèn de Sta Maria de Ripoll si ténen arxiu o llibre de gastos on hi hagi factures o alguna anotació.
    Bé, segur que ja ho has pensat i segur ho has fet.
    Salutacions Beli.

    ResponElimina
  2. Desprès de tres cops d'haver llegit,benvolguda Beli,la teva "Historieta força ben il.lustrada" sobre Ripoll i el seu Monestir,on tant l'Antoni Gaudí com l'excel.lent Arquitecte en Joan Bassegoda hi van deixar la seva emprenta arquitectònica,els meus sentiments més generosos són sobre el Monestir de Ripoll,que tot i fent-ne Colònies Escolars a Montgroy tres anys amb els meus deixebles del 5èA -curs-pilot en català- del CEIP ESteve Barrachina,m'hi resultava fenomenal la visita i excursió a Ripoll i Covadonga Catalana,així com sobre el Sr Bassegoda,de qui en parlava molt en David Jou i Andreu,a l'hora de la recerca a l'Arxiu Històric de Sitges.
    En resto més que agraït als teus "Missatges" científics i literaris,com ara la cita d'en Cinto Verdaguer,ben bé el meu "fan" català.

    ResponElimina
  3. Neus, moltes gràcies!!! la veritat és que no he tingut temps de demanar al mossèn de Sta Maria de Ripoll revisar l'arxiu, més que res pq aquest article el vaig escriure dimarts vespre, després de trobar aquesta notícia de Gaudí i Ripoll el mateix dimarts matí mentre investigava per un altre tema!!! Així que aquesta mateixa setmana faré la gestió amb l'arxiu de Ripoll!!! ens veiem aviat!!!

    Froilan, tres vegades has llegit el text....? tu si que m'estimes!!!!! moltes gràcies com sempre pels teus comentaris als meus articles....

    ResponElimina
  4. Bona tarda,
    Hem trobat una nota que us pot resultar interessant. Esperem que sigui útil.
    " A l'hora d'establir l'emplaçament més idoni per al baldaquí, Joan Rubió i Bellver s'assessorà en l'arquitecte Antoni Gaudi. Sigui casualitat o no, el cert és que Gaudí, aquell any, treballava en l'encàrrec d'erigir un baldaquí a l'altar major de la catedral de Palma Mallorca."
    Dalmau i Font,A: El patrimoni d'artistes modernistes a Ripoll. Ripoll,2005 ISBN: 84-609-4654-1, p99.

    ResponElimina
  5. josefina(pepeta) Moreu12 desembre de 2012, 1:11

    De vegades el cami més curt és el que costa més de pujar...
    Repassa les dates i torna a començar...
    El consell dels savis és...
    Menjà poc i païr bé...
    Repassa, repassa...

    ResponElimina
  6. Felices fiestas y año nuevo en compañía de tu seres queridos.
    Un cordial saludo.

    ResponElimina
  7. Des de Gaudí Experiència, el nostre assessor vinculat a la Càtedra Gaudí ens explica que no disposa d'informació sobre la possible col·laboració de Gaudí al monestir de Ripoll. Probablement, no n'hi hagi més de la que la Beli ja esmenta en aquest bloc, que no és poca i sembla força correcta i interessant. Moltes gràcies per l'interès in bon any!

    ResponElimina
  8. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. En primer lloc, dir que sóc nou en aquest bloc, i també que sé que arribo tard, però tot i que el tema m’interessa, fins ara no havia trobat i llegit el text d’aquesta investigació tan apassionant.
    Sens dubte va ser impressionant com es va bolcar la intel·lectualitat cultural de l’època en el ressorgiment del monestir de Ripoll, tot emmarcat en aquest esperit més ampli de la Renaixensa. Com a exemples tenim l’estendard dissenyat per en Puig i Cadafalch, o una altra col·laboració poc divulgada seria el preciós dibuix que va realitzar Alexandre de Riquer per il·lustrar els goigs de Santa Maria de Ripoll amb poema de Jacint Verdaguer.

    Tornant al teu relat, Beli, l’exposició és molt clara, si bé a mi em sorgeixen alguns dubtes inherents a la foscor pròpia de tot el que es relaciona amb el món històric.

    -Comentes que el 1912 es va inaugurar el baldaquí i l’altar. Era un altar diferent a l’altar de la consagració de 1893? A la vista de les fotos no m’ho sembla.

    -En Gaudí a més de l’altar s’havia d’ocupar de dissenyar el cor. A les fotos antigues, darrere l’altar, bé que s’aprecien les cadires d’un cor semicircular a la paret de l’absis. Actualment no existeix, però en el seu moment algú el va fer.

    -Per les fotos, em sembla observar que actualment el mosaic no està emmarcat, però a les fotos històriques (una en color i l’altra en blanc i negre) es veuen dos dissenys de marc diferents, i dos tipus de capitells diferents. Personalment, mirant la foto més antiga, crec que a les decoracions dels capitells i del marc del mosaic, podríem apreciar-hi alguns detalls que recorden recursos estilístics de la casa Vicens.

    -En una altra fotografia antiga, penjat damunt de l’altar s’hi aprecia un semicercle obert per baix, format per dotze elements, una mena d’estrelles diria que metàl·liques. Un recurs que no podem descartar com a possible dins del repertori gaudinià. Aquestes estrelles ja no hi són a les fotografies de l’època del baldaquí.

    -Finalment, quin sentit tindria que en Joan Rubió, el 1912 demanés consell a en Gaudí per ubicar el seu baldaquí? Potser no volia afectar visualment allò que el seu mestre havia dissenyat anys abans?

    Suposant que en Gaudí fos l’autor de l’altar i del seu entorn, podria ser que hagués preferit fet una actuació poc personal i més respectuosa amb l’estil original. Jo no menystindria les noticies publicades. Només la premsa podia divulgar-ho.En Gaudí en aquesta mena d’intervencions era molt modest i mai no buscava el protagonisme. Per posar un exemple, als fanals de Vic, dissenyats desinteressadament, i a la inauguració dels quals no va assistir. Només anys més tard, quan s’assabenta que els volen enderrocar, aleshores fa una carta manifestant-ne l’autoria, per si el pes del seu nom pot aturar la barbaritat que acabaran perpetrant les autoritats locals. El 1912 va escriure literalment: “. . .estich disposat a fer constar la meva intervenció en lo de les farolas de la plasa de Vich. . .”
    Per què no podria en Gaudí haver també intervingut a Ripoll?
    Jo, des de que era nen no he tornat a visitar el monestir de Ripoll, però ho faré tan aviat com pugui.
    La meva no és més que una modesta opinió, però crec que val la pena seguir investigant. Ànim!
    Tenim més fotos antigues?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier..... quants fils que em deixes pq segueixi estirant!!! moltes gràcies!!! jo també tinc pendent passar per Ripoll i consultar l'arxiu del monestir per buscar informació al llibre d'obres!!! Així que seguim..... i mai és tard per arribar al meu bloc.... si en llegeixes algun altre dels meus articles també veuras que hi ha temes que queden oberts i que necessito més fils.... ;-)

      Buscaré més fotos antigues i ja te les passaré per seguir investigant!!! el que no veig és el semicercle obert per baix... on has trobat aquesta foto? una estrella com la de la finestra de la Torre Bellesguard?

      Molllltes gràcies pels comentaris, trobades i idees.... mai se sap si farem un descobriment a quatre mans!!!

      Elimina
    2. El descobriment és ben teu, Beli, però sí que m'agradaria col·laborar, i ja no diguem de poder arribar a alguna conclusió més o menys ferma. He mirat ràpid i he vist que també hi ha alguna foto estereoscòpica de l'altar, apreciar-ne tots els detalls ja és més difícil, ho aniré investigant.
      Sóc una mica negat amb les tecnologies, intento passar l'enllaç a la foto del semicerle damunt l'altar, llàstima que sigui tan petita.
      http://www.davinci-systems.es/ripoll/estendardoriginal.jpg

      Elimina
  10. Beli, el descobriment és ben teu, però sí que m'agradaria ajudar en la mesura que sigui possible, i ja no et dic com m'agradaria poder arribar a alguna conclusió més o menys ferma. Que difícil!!

    He remenat una mica per la xarxa i he vist que fins i tot hi ha algunes fotos estereoscòpiques. Seria interessant trobar-ne alguna amb el màxim detall. Et passo l'enllaç de la foto de les "estrelles" penjades:
    http://www.davinci-systems.es/ripoll/estendardoriginal.jpg



    ResponElimina
  11. Moltes gràcies Xavier!!!! la foto ja la tinc i és veuen perfectament les estrelles!! m'hi he tornat a posar i demà tinc una entrevista important que potser ens guia per algun camí nou!! et mantinc informat! ;-)

    ResponElimina

Cercar en aquest bloc

S'està carregant...