15 nov. 2012

LEMES QUE NO PASSEN DE MODA A SITGES. SEMPRONIO I ELS NATIUS

Deixant de banda els eslògans turístics que des de principis de segle XX fins a dia d’avui s'han anat rellevant per tal de fer propaganda de Sitges (en aquest article de Vicenç Morando de setembre de 2008 els teniu tots), pels sitgetans n’hi ha dos que no apareixent en aquesta llista, però que pel seu principal objectiu, lluitar contra la brutícia, al llarg dels anys i degut a que aquesta ja sembla haver-se convertit en un problema endèmic per Sitges, han sigut citats en moltes converses i cròniques locals. 

La primera és aquesta frase que podem trobar escrita en boniques rajoles ceràmiques, peces simples, elegants i netes, amb unes lletres blaves sobre un fons blanc, de les que n’existeixen diversos models i que des de 1916 decoren algunes de les façanes blanques del poble. Ja al gran arquitecte Le Corbusier, durant la seva visita a Sitges el maig de 1928, li van cridar l'atenció!!!

No embruteu les parets. 
La netedat és un gran senyal de civilització”



El segon lema, fruit d’una campanya ciutadana que va tenir lloc a finals del mes d’agost de 1975, l’hem de doblar, ja que en aquell moment dues frases van compartir protagonisme.  Segur que molts recordeu aquest acte reivindicatiu que, convertit en una festa, va treure molts sitgetans al carrer, els quals anaven armats amb una inofensiva escombra, i uniformats amb una samarreta blanca amb les lletres blaves on s'hi llegia:

 “Volem Sitges net”


Potser alguns de vosaltres encara en conserveu una de les moltes samarretes que aquell estiu van omplir els carrers del poble. O potser en alguna finestra sitgetana encara hi ha l’enganxina de la senyora amb l’escombra, un dibuix de Fernando Krahn, el gran dibuixant Xilè que feia poc més d’un any que s’havia instal.lat a Sitges acompanyat de la seva família, i que des del primer moment es va integrar plenament al poble implicant-se directament en "lluites" veinals com aquesta . El lema escrit, també en lletres blaves: 





"Per un Sitges Net i Civilitzat"




Però si algú descriu bé quina deuria ser la reacció d'estiuejants, turistes i fins i tot locals no tan implicats en la causa, davant d'aquesta visió si més no original, aquest és el gran Sempronio. En la seva secció  setmanal a la revista barcelonina  Destino, "Cartas de Sempronio", del número del 28 d'agost de 1975 escriu un interessant article en el que fa referència a diversos temes relacionants amb Sitges i amb la seva Festa Major, un text irònic que us recomano, tot i que aquí només us reescric els paràgrafs que es refereixen a  "Las camisetas parlantes".  

El periodista i escriptor Andreu Avel.lí Artís i Tomàs, més conegut com "Sempronio", nascut a Barcelona l'any 1908, tenia una forta relació amb Sitges, on morí el 2 de juliol de 2006 als 98 anys i on estiuejava des de molt temps enrera. Al poble Sempronio tenia bons amics, amb els que es reunia en tertúlies mítiques com les que s'organitzaven al Roy, i a les que també en fa referència en aquest text. Per cert, un text al que ja he titllat d'irònic, però que no deixa de sorprendre per la manera com està escrit i al fet de que tot i que sembla que va dirigit a gent molt allunyada de les tradicions catalanes en general i de les sitgetanes en particular, els seus lectors eren majoritariament barcelonins!!!! Per cert, entre les curiositats hi ha la manera de referir-se a la gent de Sitges com NATIVOS....i això em recorda a la manera de fer de l'autor d'un dels meus blocs de capçalera.... Luis Soravilla, que  es refereix als sitgetans com indígenas i que també explica les interioritats de la nostra Festa Major d'una manera diferent a com ho feria jo.... però m'encanta, com m'encanta el tot el text de Sempronio que podeu trobar aquí!!!


Mi querido amigo:
¡Que delicia despertarse de madrugada, incómodo por el frío, echar una manta en la cama y dormirse de nuevo, y ahora como los ángeles! Y esto no me ha ocurrido ni en la Vall d’Aran ni tan solo en el Ripollés, sino en Sitges, donde hace apenas una semana imperaba un calor africano.

Naturalmente, al dia siguiente uno sale optimista a la calle. Y el primer encuentro consiste en cuatro jóvenes, dos varones y dos hembras, que como uno de esos piquetes de protesta cívica que se estilan en el extranjero paseábanse vistiendo una camiseta blanca con la inscripción, en azul, “Volem Sitges net”. Hoy se pasean, pero anteayer salieron empuñando la escoba y barriendo la calle, para dar ejemplo, me explica un nativo. Serán los mismos o bien otros, pues me entero de que semejantes camisetas se han fabricado a millares y que han tenido mucha aceptación. Doy fe, pues en el curso de la jornada topé a otros muchos sitgetanos dando literalmente el pecho en la limpieza de su villa. 

De las camisetas con letreros, en general, se ha hablado en la tertulia del desayuno del bar Roy que, cosa rara en Sitges, a aquella hora está desierto de extranjeros. Todos somos del país. Yo aduzco algunos y chocantes casos que he visto. Un niño gordo y fofo con gafas, que ostentaba cruzada en el pecho la inscripción ¡Viva el trial!. Un mozalbete con una cara de memo que asustaba y que lucía un sueter rotulado “University of Wisconsin”.  Luego están las mujeres, jóvenes, claro está, con mucha letra impresa (títulos y noticias de periódicos, mapas, minutas de restaurantes, etc...) que uno, que es curioso, quisiera leer, pero que de hacerlo, aproximando los ojos al expresivo busto, se expondría a un regaño. Uno de la reunión, que regresa de un crucero por las Antillas, explica: Por no saber donde las vendían, me quedé con las ganas de comprar una camiseta que decía: “Cárcel de las Bahamas”. ¿Por que no? Todo sirve. Hace un par de meses, un amigo me envió uno de esos elocuentes sueters, que reproducía a gran tamaño la etiqueta de un célebre aperitivo. Como propaganda, me parece algo burda. ¿Quien se lo va a poner?, dije yo. Pues aunque no te lo creas, me aseguró el donante, no ha había confeccionado la marca de vermut para hacer anuncio, sino un fabricante de camisetas italiano, quien pidió permiso para reproducir la etiqueta.

“Volem Sitges net”,  he ahi una leyenda simpática y del todo desinteresada. Imagino que los encamisados con ella padecerían estos días algo más que de costumbre, pues la fiesta mayor, ya se sabe, incrementa la suciedad. Lástima que, una vez más, declinará usted mi invitación para ira a ver el castillo de fuegos y la salida nocturna de las comparsas, que son el mejor número de la fiesta mayor suburense. Se que por el mundo se hacen alardes de pirotécnia, pero no todos los pueblos poseen, como telón de fondo de los juegos, la iglesia de Sitges. A despecho de que el castillo de este año no ha desmerecido de los anteriores, opino que nos quedamos ya retrasados en la materia. En Cannes donde anualmente se disputa el concurso internacional de fuegos artificiales, estos van con música, el espectáculo se ha convertido en audiovisual, los cohetes ascienden, estallan y se disgregan al compás de partituras musicales registradas en una banda sonora. A ver si Sitges se decide"



7 comentaris:

  1. De siempre me gustaron las cerámicas impresas en las calles de Sitges. Aquí, en Barcelona, solo las encontramos en la calle Petrixol ¡¡¡ salut

    ResponElimina
  2. ¡Nativos! ¡Caramba! Impressionant... Doncs, no ho sabia. Quina sorpresa!

    Ha estat una lectura deliciosa, com sempre. Gràcies per escriure aquest blog.

    ResponElimina
  3. Tema recorrent la netedat a Sitges... jo personalment la resumeixo en que després del lloc més brut que conec (i parlo a nivell mundial) que és tota la zona de Ciutat Vella de Barcelona, li segueix tot el nucli antic de Sitges... Vamos estem en el TOP2. Fet que a més a més sempre em serveix per introduir la meva teoria de que Sitges té la mateixa evolució de tota aquesta zona de Barcelona.

    En realitat el dia que per fi tinguem un "trilero" al carrer Parellades ja haurem aconseguit situar-nos al mateix nivell...

    I no queda gaire...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ig-natius Helena Rorqual20 de novembre de 2012, 20:13

      Molt bona aquesta teoria, la comparteixo.

      Elimina
  4. N'hi ha dues aparents menes de "Vila de Sitges":la de les "Rajoles" i la dels "Eslògans".
    Com a ciutadà i professional,les rajoles són per passar de llarg i els eslògans són per sucar-hi pa.
    "Sitges,Platja d'Or"."Sitges,Costa Daurada"."Sitges,Picarol","Sitges,Joia de la Mediterrània".
    "La Mar de Sitges" = una pura i dura "Geografia Local".
    El Sr Sempronio,si hi visqués l'any 2012 "clamaria contra el cel" pel canvi de tot plegat en "Sitges,Costa de Barcelona"

    ResponElimina
  5. Vinyet de l'associació del Cancer A mi marcéra19 de novembre de 2012, 23:25

    Sitges actualitza les plaques dels carrers


    L'objectiu és actualitzar en un termini de tres anys totes les plaques de Sitges

    Pel govern, demostra la sensibilitat vers la normalització i defensa lingüística, i la cura del patrimoni i de la història

    Les primeres plaques corregides i algunes de noves ja estan al forn, segons l’ordre de prioritat marcat per la Comissió de Toponímia. Els carrers on ara es canviarà la senyalització són al Carrer d'en Bosc, Carrer de Sant Domingo, Carrer de la Carreta, Carrer de Pau Barrabeitg, Passatge de Mn. Fèlix Clarà, Carrer Major, Carrer d'Àngel Vidal, Carrer de la Carreta, Carrer de Bonaire (cantonada amb carrer de les Parellades), Carrer de Bonaire (cantonada amb passeig de la Ribera) i Passatge d'en Tasis.

    La regidora de Cultura, Mireia Rossell, ha explicat que “l’Ajuntament ha previst una partida pressupostària específica per aquesta acció, la qual cosa demostra la sensibilitat del Govern pel que fa a la normalització i defensa lingüística, i la cura del patrimoni i de la història de Sitges”.

    L’objectiu de la Regidoria de Cultura és actualitzar en un termini de tres anys totes les plaques de Sitges.

    L’Ajuntament de Sitges va crear la Comissió de Toponímia el 2004, l’òrgan d’assessorament, consulta i proposta en matèria de fixació oficial dels topònims del municipi, i està formada per historiadors i experts locals.

    ResponElimina
  6. Això de les ceràmiques és una bona iniciativa que m'agradaria per el meu poble de Sant Pol. Us passo una entrada que vaig fer al meu bloc d'art que parla de l'estètica de l'arquitectura. Salutacions i felicitats per el bloc. http://laemociondelarte.blogspot.com.es/2011/07/estetica-arquitectura-y-medio-ambiente.html

    ResponElimina