5 nov. 2012

LA HISTÒRIA DE SITGES DES D’UN ALA DELTA.



Fa ja uns mesos vaig publicar a la revista SQ, Sitges Quarterly, aquest petit article, del que he modificat les primeres frases per tal d'adaptar-lo una mica més al dia. La publicació d'aquesta revista és un projecte interessant que espero que segueixi el camí, tortuós però ple d'il.lusions, amb el que es va iniciar per part d'un grup de gent que té moltes ganes de tirar-lo endevant!



Aquest article, doncs, és un repàs ràpid i molt per sobre de la història de Sitges, una història que podeu ampliar i completar gràcies als molts llibres publicats aquests darrers anys, principalment pel Grup d'Estudis Sitgetans o per l'Ajuntament de Sitges, així com en articles publicats en aquest mateix bloc, o en altres escrits de la Sitgesfera.






Existeixen múltiples Sitges, el dels sitgetans i el dels forasters, el dels visitants i el dels estiuejants, el d'estiu i el d'hivern, el d'entre setmana i el de cap de setmana..... però en tot els Sitges hi ha un mena d'obsessió que, estimulada pel bon temps, el ja famós micro-clima sitgetà, la proximitat amb el mar, i el seu destacat patrimoni cultural, fa que el poble estigui ple de gent que desitja "perdre's'" per Sitges.  Realitzar llargues caminades pels carrers i passeigs de la nostra vila, escenaris que poc tenen a veure amb el petit poble pesquer que va veure per primera vegada Santiago Rusiñol durant el mes de novembre de 1891. Tal fou l’atracció que el gran artista modernista sentí per Sitges que al cap de pocs anys, el 30 de juliol de 1893, va adquirir una casa de pescador, situada sobre les roques, al costat del mar, de la part més antiga del poble. L’objectiu era construir-hi una casa-taller.

La presència de Santiago Rusiñol a Sitges possiblement va esdevenir la clau de volta que va canviar el destí de la història més recent del nostre poble. Un abans i un desprès que es descobreix en molts racons i detalls que podem trobar al llarg d’una passejada pels carrers de la bella i vella Blanca Subur, principals testimonis d’aquesta llarga aventura que es va iniciar ja durant la prehistòria.

Al llarg de milers d’anys, al massís del Garraf, els homes hi han trobat un espai ple de possibilitats que els permetia viure en bones condicions. Els primers pobladors d’aquestes terres els trobem abans del neolític, són els neandertals, una espècie del gènere que van viure a Europa i a part d’Àsia entre 230.000 i 40.000 anys aC. 

A les coves del Garraf, habitades en l’era quaternària, en el neolític i en l’edat de bronze, s’han trobat restes arqueològiques que ens serveixen per conèixer com eren i com vivien aquests “homes” prehistòrics. Fòssils d’ocells, conills, cérvols, cavalls, hienes, bisons i rinoceronts, peixos i mol·luscos, peces de sílex i trossos de ceràmica..., troballes que ens demostren que aquests vivien del que caçaven i recol·lectaven, i no tant de la pesca, ja que durant aquesta època el mar es trobava a dos o tres quilòmetres de distància d’on està actualment. Un dels descobriments més destacats és la de la mandíbula de neandertal de la cova del Gegant de Sitges, una de les restes humanes més antigues de Catalunya.

En l’època ibèrica, segles de transició entre la prehistòria i l’època romana, es van formar els primers poblats del Garraf. Normalment estaven formats per una vintena o trentena de cases situades al voltant d’un espai central que feia la funció de plaça pública. A Sitges destacava la presència de cisternes i d’un gran nombre se sitges excavades a la roca. Els habitants d’aquests poblats vivien de l’agricultura de cereals, conreaven la vinya i practicaven la ramaderia d’ovelles, cabres porcs i bous. També aprofitaven els recursos marins.

A final del segle III aC, els exèrcits romans van desembarcar a la ciutat grega d’Empúries i van iniciar la conquesta de la península ibèrica. En aquests moments va ser quan els pobles del Garraf van ser romanitzats. Sitges es va convertir en el port d’Olèrdola, per on sortien productes del Penedès com vi i cereals, i es rebien mercaderies d’altres llocs del Mediterrani, situació que es va mantenir durant el segle IV dC. El nom d’aquest port era Subur, denominació que encara s’utilitza actualment per referir-se a Sitges. Amb l’arribada del romans es van iniciar els conreus d’ordi i de vinya, aquest últim convertint-se en el conreu principal de les terres del Garraf fins gairebé a l’actualitat.

Entre els segles V i X els àrabs van conquistar gran part de les terres catalanes, tot i que alguns pobles del nucli del Garraf, i especialment Sitges, no es trobaven en el pas del conquistadors i per aquesta raó van lliurar-se de l’assetjament.

Però és durant l’època medieval quan Sitges viu uns segles de gran desenvolupament tant econòmic com social. El massís del Garraf va esdevenir un espai essencial per als senyors feudals, i en les seves terres es van construir gran quantitat de castells fortificats: Sitges, Campdàsens, Castelldefels.... L’any 991 per primera vegada apareix el nom de Sitges en un document. Un dels personatges més importants de la història de Sitges és Mir Geribert, un noble que va destacar per la seva rebel·lia. Cap a l’any 1010 Geribert va iniciar en solitari la conquesta de gran part de les terres del Penedès i del Garraf. L’any 1041 la Seu de Barcelona, a la que pertanyia el poble de Subur, va vendre al compte Mir el castell de Sitges, un punt geogràfic molt important ja que durant aquesta època el nostre poble era el port marítim que possibilitava el comerç entre l’interior de Catalunya i la resta de la Mediterrània.

Al segle XII les terres van passar a mans de la castlania dels Sitges, família que va viure en aquestes terres entre 1116 i 1306, i que va acabar donant el nom actual al poble. El 3 d’agost de l’any 1306, Agnès, darrer membre de la família dels Sitges, va vendre les seves possessions a Bernat de Fonollar. A la seva mort l’any 1342, i a falta de descendència, el castell va passar a ser propietat de l’Almoina de la Seu de Barcelona tal i com havia disposat Fonollar en el seu testament.

D’aquest període d’esplendor són alguns dels edificis i vestigis arquitectònics més antics dels que es conserven a Sitges. La muralla medieval del carrer Major, el conegut com a Palau del Rei Moro del carrer d’en Bosch, les finestres que Santiago Rusiñol va recollir de l’antic castell gòtic i que col·locà al seu Cau Ferrat, o l’antic hospital de Sant Joan, que actualment forma part del conjunt de Maricel.





A mida que la població anava augmentant, el nucli antic d’origen medieval es va veure obligat expandir-se. A finals dels segle XVI, el poble, situat dalt d’un pujol rocós que s’endinsa a la mar formant la punta de Sitges, on es troben els edificis més destacats de la vila, estava limitat a l’est per la costa, al nord per la Platja Sant Sebastià i la Ribera pel sud. Però va ser durant els darrers anys del segle XVII quan es van obrir les portes de les antigues muralles, per permetre l’inici del Sitges actual. Primer va ser el carrer Major, que unia el castell amb el Cap de la Vila (final del poble), on s’iniciaven els camins que portaven a Vilafranca i a Vilanova i la Geltrú. A ell seguiren el carrer Nou, d’en Tacó, de les Parellades, Sant Pau, Sant Pere, Bonaire.... fins avui.




Anys després, entre 1713 i 1714 Sitges va patir els estralls de la guerra de Successió, anys en que el poble va patir grans destrosses. Però res va impedir que la vila continués engrandint-se, un creixement que seguí l’eix del carrer de les Parellades. Fou en aquests anys quan s’urbanizà el Cap de la Vila, des d’aquell moment i fins a l’actualitat, punt de trobada de la gent del poble i centre de les manifestacions cíviques i religioses.


Un altre fenomen important per a Sitges va ser el dels americanos, aquells sitgetans que van decidir anar a fer les amèriques. Els que van aconseguir enriquir-se, es feien construïr al seu poble natal grans edificis que mostraven el èxit obtingut amb els seus engocis. Els americanos van ser els principals promotors de l’expansió viscuda pel poble durant la segona meitat del segle XIX, trobant el seu màxim moment d’esplendor a finals de segle amb l’arribada del Modernisme. La figura de Santigo Rusiñol i la seva casa-taller, el Cau Ferrat, van ser un revulsiu cultural importantíssim per Sitges. Com deiem al principi d’aquest article, un abans i un després per a la història del nostre poble.

Però encara faltava creixer molt més. A finals de 1918 s’aprovà l’urbanització de la ciutat-jardí Terramar, un dels projectes arquitectònics i socials més importants impulsats mai des de Sitges. Aquell mateix dia, i amb la voluntat d’unir el nucli antic amb el nou sector sud, l’Ajuntament ja encarregà a l’arquitecte Josep Maria Martino i Arroyo, el projecte d’urbanització del futur Passeig Marítim de Sitges, una de les zones més belles i carismàtiques del nostre poble. Fou durant aquests primers anys de la dècada dels vint quan es va iniciar la construcció de grans xalets noucentistes que podem gaudir actualment i que tantes admiracions aixequen entre locals i visitants.

La Guerra Civil espanyola va suposar un trencament en aquests anys d’evolució i modernitat. Amb la postguerra la situació va canviar. Aprofitant el boom del turisme, i a causa de la crisi econòmica que vivia el país, moltes de les cases senyorials es van convertir en residències i hotels. També va ser durant aquests anys 50 quan es va edificar un dels hotels més importants de la vila, El Calípolis. Els anys anaven passant, i amb ells també alguns dels bells edificis sitgetans. El turisme es va anar apoderant de gran part de l’economia local, fent que el nostre poble es convertís en un dels principals destins turístics.

La proximitat amb Barcelona, la seva situació estratègica, el seu bon clima i unes completes connexions de transport que proporciones l’ autopista, el tren, i l’aeroport a pocs quilòmetres, ha fet que aquests darrers anys Sitges s’hagi convertit en el lloc elegit per molts com al millor lloc on quedar-s’hi a viure.

Per sort el món segueix rodant, i amb ell Sitges. La seva història ha estat llarga i en molts moments complexa, però el resultat de tots aquests segles és un bell poble admirat i estimat per molts.

3 comentaris:

  1. Verdarerament interesant ¡¡¡¡ salut

    ResponElimina
  2. Miquel i Luis.... com sempre..... mooooollllttteesss gràcies per llegir els meus "pesats" articles i sobretot per perdre uns minuts per deixar-me el vostre comentari!!!! petons i fins aviat!

    ResponElimina