22 nov. 2012

ERRORS ESMENABLES O COM A MÍNIM IMPUTABLES. LA IMPORTÀNCIA DE LA BIBLIOGRAFIA I/O AUTORIA




Ahir, durant el debat dels candidats per CIU, PSC i PP a les eleccions catalanes, Alícia Sánchez Camacho va ensenyar un document sobre una proposta d'estalvi, en el que la suma que s'hi realitzava no era correcta. Davant de l'allau de crítiques, burles, opinions... que la candidata del PP ha rebut aquestes darreres 12 hores, em jugo el que vulguis que hauria estat encantada que sota d'aquest paper aparegués el nom de la persona, assessor, matxaca..... que ha fet erròniament l'operació matemàtica. La imatge ja ha quedat per la història!!!



Ja porto 356 entrades en aquest bloc..... moltes!!! i en aquest 6 anys escrivint a Criticart he dit moltes coses, he publicat la tira de fotos, m’he referit a temes diversos..... i estic segura que si ara els tornés a llegir hi hauria de realitzar uns quants canvis: faltes d’ortografia, errades gramaticals, opinions diferents a les que tenia en el moment de publicar-les..... i dades històriques que no són correctes però que gràcies al buidatge, documentació i estudi continu, a la facilitat de modificació de les pàgines digitals, i per l’aportació de lectors i seguidors del bloc, puc solventar, així com ampliar les informacions i les històries que explico.

Evidentment tot el que hi ha publicat a Criticart és públic i obert a tothom que ho vulgui llegir, però també és clar que es tracta d’opinions personals i d’estudis que en alguns casos han requerit una documentació i un treball més o menys intens. En definitica, tot el que he escrit al meu bloc és responsabilitat meva. 

Amb això vull dir que al ser publicat en un espai lliure, qui vulgui utilitzar les informacions que s’hi donen té tot el dret de fer-ho.... però també el deure (moral o no) i la llibertat (moral o no) de deixar constància bibliogràfica d’on ha tret la informació, si aquesta no és fruit del seu propi estudi i investigació. 

L’altre dia vaig rebre un comentari sobre un article que havia publicat a finals del mes de febrer de 2010 sobre la història de la Casa Xicarrons (casa Rocamora), edifici que forma part del conjunt de Maricel i que ha estat enderrocat durant aquest projecte de remodelació dels museus de Sitges, tot i estar catalogat amb el màxim nivell de protecció patrimonial. L’amic, un gran coneixedor de la història de Ramon Casas, em feia veure que Catalina Nieto Casas, neboda del pintor, no podia ser l’hereva de la casa que aquest tenia a Sitges, ja que la senyora havia mort gairebé deu anys abans que el seu oncle! 

Tret del bloc sobre Navarcles

Amb l’hemeroteca com a primer recurs vaig trobar que Catalina Nieto moria el 22 de gener de 1923. Així doncs, a la mort de Ramon Casas el 29 de febrer de 1932 la casa de Sitges no va passar a la seva neboda Catalina, sinó als fills d’aquesta, Eduardo i Maria Ángeles Rocamora Nieto. 

Jo ho he pogut modificar al meu bloc i ara la informació que hi consta serà la correcta..... però aquesta mateixa informació va ser publicada a l’article  “Sabies que el gravador Ismael Smith va estar a punt de comprar el Maricel?” de la pàgina 67 del número 15 del Quaderns de Patrimoni del Garraf, del mes de novembre de 2011, publicats pel Consell Comarcal del Garraf. El text, firmat pel Consorci del Patrimoni de Sitges no sols coincideix amb l’article que jo vaig publicar al bloc sobre la casa Xicarrons, sinó que casualement i lligant els dos temes, també tracta d’una manera “diferent” un altre estudi sobre Isaac Smith, germà de l’artista Ismael Smith, que vaig publicar al bloc durant el maig de 2011. Tot i que en aquest article es parla de que Ismael va voler comprar Maricel de Mar, les hemeroteques i els documents que es conserven a la Biblioteca de Catalunya, papers que vaig poder consultar per a realitzar al meu estudi, treball en que encara estic completant i que qualsevol dia podré modificar gràcies a noves dades, deixen clar que el veritable interessat en la casa era Isaac, mort pocs dies abans de la firma de compra venta. 

Per cert, tot i que a la nota de premsa que es va enviar i es va publicar a les webs del Consorci i de l’Ajuntament de Sitges, per tal d’anunciar l’exposició de gravats d’Ismael Smith que va tenir lloc entre juliol i setembre de 2011 a la Sala Vaixells del Palau Maricel  no es feia cap referència a la relació entre Smith i Sitges, el que hauria sigut un gran reclam per a la mostra i per a la conferència que es proposava, a l’interior de la sala s'hi va col.locar un panell explicatiu en el que hi havia un text molt semblant a l’estudi que jo havia publicat dos mesos abans..... això si, sense posar tampoc la bibliografia de l’estudi realitzat pel Consorci per arribar a totes les dades que allà s’hi plasmaven. 

En definitiva, si el Consorci del Patrimoni de Sitges, així com moltes altres persones que utilitzen els estudis d’altres per realitzar els seus articles haguessin posat la bibliografia sobre el text publicat al Quaderns de Patrimoni del Garraf, quan algú hagués volgut ampliar el tema hauria anat a parar al meu bloc i hauria trobat les dades corregides, correctes i ampliades, així com, des dels autors del text publicat, haurien demostrat un reconeixement a l’estudi i a la feina dels altres, potser el tema més interessant i definitiu de la meva entrada d’opinió d’avui!

En definitiva, oficialment el text correcte és el que està publicat al número 15 del Quaderns de Patrimoni de Garraf, i a la senyora Nieto Casas, en un primer moment gràcies a la meva ignorància, i després gràcies a la còpia d’algú, li hem allargat la vida,  de manera documental, com a mínim 10 anys més .... però qui era la senyora Catalina Nieto Casas?...... doncs a l’entrada 357 del meu bloc criticart ho publicaré més tard......

4 comentaris:

  1. Planteges coses que estan molt bé aprofitant la fotografia de la Camacho que en un principi vaig considerar un retoc en Photoshop perquè la vaig trobar passada de voltes. Però la realitat supera la ficció malgrat tots els tòpics.

    Sobre el tema de la cita haig de comentar que em trobo amb els mateixos problemes. Ben poques vegades algú et cita perquè es deu considerar que la liberalitat de publicar gratis a internet una sèrie d'informacions rellevants no té la importància d'una lletra escrita.

    Com bé demostres és un error de primera magnitud perquè tantes bestieses s'escriuen a internet com en paper. Si no es citen les fonts d'internet no es pot reseguir el fil de l'equivocació, el que pot implicar la rectificació com tu has fet i com jo he fet moltes vegades.

    Els articles d'internet s'han de citar amb la data de la consulta i si l'article es rectifica s'ha de dir que ha estat actualitzat en tal data. Això és rigor.

    I si algú agafa una fotografia ha de citar també d'on l'ha agafat, cosa que tampoc s'acostuma a fer i després te les trobes escampades per aquí i per allà sense cap mena de cita.

    En molts blocs estrangers pengen fotografies dels meus blocs i ho sé perquè em citen i enllacen l'origen de la fotografia, però aquí ni cas.

    La gent que publica a internet i en llibres hauria de tenir clar què són els drets d'autor gestionats a través de Creative Commons com coneixen les SGAE. La diferència és que la primera no cobra i dona certs permisos (sempre amb cita) i la segona cobra i sanciona...

    ResponElimina
  2. La suma és correcta si consideres que els estalvis sempre s'esvaeixen pel camí. És una màxima de l'Administració Pública. ;)

    ResponElimina
  3. Sra. Harmònica de la Fonda Gargamella24 de novembre de 2012, 19:13

    http://www.sitges.cat/html/sitges_investor_catala/cataleg_de_projectes.html#anch-1
    Aquesta pàgina si que te tela Beli, te la recomano encaridament a tu que t'agrada l'arquitectura i que ets una acérrima defensora del Sitges "de les persones".
    Això sí mentre l'Ajuntament colla amb ultimatums els seus treballadors més vulnerables, els "alts carrecs" es dediquen a fer volar coloms i a ressussitar projectes antics i no tant antics. T'en recordes de QUALIA? Saps on és el Pou Perdut? Navega una mica per aquest cataleg de projectes i somia unes quantes truites d'espàrracs. n'hi ha per sucar-hi pa uns quants dies.

    ResponElimina