16 oct. 2012

QUÈ S'AMAGAVA A L'HABITACIÓ 17 DEL TERRAMAR PALACE? LA RELACIÓ ENTRE SITGES I L'ESTRAPERLO




L’any que ve l’Hotel Terramar celebra el seu vuitantè aniversari.... ja se que ho he repetit moltes vegades en aquest bloc, però crec que es tracta d’un gran esdeveniment que hem de pensar com una celebració que va molt més enllà del localisme sitgetà! 

En articles he tractat diversos episodis, alguns de tristos i d’altres de més lúdics, viscuts en aquest gran hotel, un dels principals establiments turístics de l’Europa de la dècada dels anys trenta del segle XX, i pel que han passat múltiples personalitats del món polític, social, cultural, artístic, esportiu.....reconegudes a nivell mundial!!!!

Des de la seva inauguració el 8 d’abril de 1933 fins avui, l’Hotel Terramar ha estat, per raons diverses, centre d’atenció de la premsa del moment. En ell s’hi han viscut històries d’amor, s’hi han celebrat grans esdeveniments, ha estat l’escenari de luxoses festes, ha recollit nombrosos ferits de guerra..... i també s’hi han gestat conflictes històrics que en alguns casos han pogut canviar el destí de molts...fins i tot d’un país com el nostre!!!
Aquesta història que explico avui és simplement una breu pinzellada d’un tema complex que ha estat àmpliament estudiat i del que se n’han publicat reportatges i llibres. 

Com ja va sent usual, per la documentació de la tesis doctoral el buidatge de la premsa és una feina diària que et permet saber-ne més del que investigues.... i sobretot conèixer històries que no busco però que acaben atrapant-me. Així doncs, les contínues topades que he tingut aquests darrers dies amb una sèrie de noms són l’origen d’aquest petit article. A les ja citades Sitges i Hotel Terramar, ara hi afegeixo altres “etiquetes” com Companys, Strauss, Schmeling, Ondra, boxa.... i estraperlo!!

Els més grans, sitgetans o no, pot ser que conegueu tots els noms d’aquesta llista.... però als més joves n’hi ha que no ens sonen de res!!! En aquest escrit els relacionaré tots!

A principis del mes de febrer de 1934, Daniel Strauss i Joaquin Perlowitz (existeixen moltes versions sobre aquest personatge, el seu nom real i el seu orígen), suposadament dos financers holandesos, van arribar a Barcelona per tal d’organitzar un gran combat de boxa entre Max Schmelling i Paulino Uzcudun. Els empresaris es van instal.lar a l’Hotel Colon de la Ciutat Comtal, juntament amb les seves esposes i d’un gran seguici amb membres del servei, fent gala de la seva bona situació econòmica. 

Només arribats a la ciutat els dos promotors van tocar tots els fils per poder tenir l’Estadi Olímpic de Montjuïc com a escenari del “match”, i no van dubtar en convidar a periodistes, gent de la societat civil, anar-se a presentar als estaments oficials.... per tal d’aconseguir un gran ressò per aquest acte esportiu que tenia com a principal reclam Max Schmelling, ex campió del món de totes les categories de boxa, esportista que estava casat amb l’actriu de cinema Anny Ondra. Era durant aquestes trobades que Strauss s’acomiadava convidant a tothom amb “ens veiem a la festa que organitzarem a Sitges abans del “match”. 

Per què a Sitges? doncs, perquè aquesta platja de moda havia estat el lloc triat per organitzadors i promotors com a camp base, i van trobar en el recent estrenat Hotel Terramar Palace el lloc ideal per poder preparar el que hauria de ser “el més gran esdeveniment pugilístic registrat a Europa”. Una rèplica del combat que Schmelling i Uzcudun van tenir a Nova York a finals de juliol de 1929 i que contra tot pronòstic va guanyar l’alemany. 


Així doncs, durant el mes de març el Terramar Palace va veure com la seva vida tranquil.la quedava totalment invadida per l’arribada dels nous clients, fins al punt de que es va construir un ring a la Piscina Maria Teresa per a que pogués entrenar Schmelling, que arribà a Sitges el 15 de març. Pocs dies abans ja havia arribat seu mànager M. Joe Jacobs que s’encarregà de tenir-ho tot preparat per a l’estada del gran esportista. Fou durant un entrenament quan aquest es va lesionar una mà, un contratemps que va fer que ell marxés a Berlin per recuperar-se i traslladar el combat del 8 d’abril de 1934 al 13 de maig, allargant l’estada del grup a Sitges. 

El 25 d’abril, acompanyat per la seva esposa, Schmelling va tornar-se a instal.lar al Terramar. Els actes socials de la parella es van multiplicar, i al dia següent de la seva arribada van ser rebuts tant a la Generalitat com a l’Ajuntament de Barcelona. 

Tal i com havia promès el mateix Strauss durant les seves trobades  per publicitar el combat, pocs dies abans del match,  en el saló de festes de l’Hotel Terramar Palace es va celebrar el que tenia que ser un gran banquet per a més de 50 persones entre polítics i convidats de renom internacional que es trobaven hostejats a l’hotel Terramar i convidats per Strauss. Entre aquests destacava l’esposa de Schelling, l’actriu Anny Ondra, l’actor, director, guionista i productor nord americà Douglas Fairbanks (1883-1939), conegut com el Rei de Hollywood que estava acompanyat pel seu fill, el també reconegut actor Douglas Fairbanks Jr. (1909- 20009); i a nivell més nacional el dramaturg i  realitzador de cinema català, Josep Amich i Bert (1888-1965), conegut artísticament com Amichatis.

Tot i que el dinar estava convocat per les dues, a dos quarts de tres les autoritats encara no havien arribat, i pocs minuts més tard es va saber que no vindrien..... però per què?


Doncs perqùe abans de que el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys sortís cap a Sitges va rebre una trucada, la crònica del moment diu que  anònima, al seu despatx on l’interloculor l’avisava de que era millor no anar-hi, així com investigar el que passava a l’habitació número 17 de l’Hotel Terramar. 

Boxa, habitació, misteri.... què hi podia haver tan preocupant com per a que el president de la Generalitat desestimés aquesta invitació al dinar per celebrar un gran esdeveniment esportiu com seria el combat de boxa?


El que atresorava la cambra número 17 del Terramar Palace de Sitges era una ruleta que suposadament era un aparell inofensiu destinat a exercitar la ment, raons explicades pels seus inventors a tots aquells que els volguessin escoltar, i que posaven com a principal raó al demanar que el Govern permetés la seva activitat de manera lliure, tot i que a Espanya els joc d’atzar que suposaven apostes econòmiques estaven prohibits.  Aquest aparell, que ja havia estat causa d’una crisi política a Holanda, país del que els seus inventors van sortir corrents fins aterrar a Espanya, tenia un nom que unia els cognoms dels seus dos inventors, Strauss i Perlowitz, i el de la persona que més la dominava, l’esposa d’Strauss, Frieda Lowann:  l’Straperlo, una màquina que res tenia a veure amb la descripció oficial, ja que els seus propietaris tenien una fórmula (un botó) que permetia aturar la ruleta on els hi interessava i així guanyar sempre la banca.


Així doncs Lluís Companys i els altres representants polítics, com el mateix alcalde de Barcelona Carles Pi Sunyer,  finalment no van assistir al dinar que es celebrava a Sitges, una fracàs per a Strauss que tenia com a objectiu final fer pujar al president a l’habitació 17 per tal de presentar-li “públicament” l’Straperlo, una fotografia que hauria posat en compromís a Govern Republicà que des del primer moment s’havia mostrat frontalment en contra d’aquest joc. A aquest primer fracàs se li va unir el desastre a nivell econòmic com esportiu que va suposar el combat de boxa celebrat el dia següent.  La gent no va acudir en massa a l’esdeveniment, i Strauss va perdre molts diners amb tota aquesta aventura, i no els va recuperar amb la ruleta. 

Aquí no va quedar la cosa..... després d’intentar “col.locar” l’Straperlo en altres casinos i hotels, com a Madrid, Formentor a Mallorca o al Casino de Sant Sebastià, d’on va ser retirat al descobrir-se la trampa, Strauss que havia perdut molts diners amb aquesta aventura va decidir contraatacar i denunciar al president   de la República Niceto Alcalá Zamora que li paguessin una indemnització que compensés els diners que havia suposat la instal.lació de la màquina en diversos casinos, així com el retorn del quantiosos suborns que “suposadament” havia pagat a membres destacats del Partit Republicà Radical. 


Aquest procés va suposar una greu crisi política i social a Espanya que va acabar amb unes eleccions generals durant el mes de febrer de 1936 que les va guanyar el Frente Popular..... i com segueix la història ja la sabem!

Però el nom de Straperlo va marcar fins al punt de que després de la Guerra Civil Espanyola, i durant bona part de la dictadura franquista, el nom d’estraperlo es a associar popularment als negocis il.legals de productes intervinguts per l’estat i venuts a preus abusius, el mercat negre!!

Potser una mica agosarat, però no és cap mentida dir que Sitges, i concretament l'hotel Terramar Palace, va ser on es va gestar en canvi de la nostra història més recent......


12 comentaris:

  1. No coneixia la història de la ruleta de l'habitació 17 del Terramar i m'ha agradat molt. Això que dius de topar-te amb històries que no busques però que trobes mentres n'investigues d'altres a mi també em passa i t'asseguro que, en el meu cas, de vegades descubreixos coses més interessants que no pas el que`jo bsucava.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Srabsenta, al pas que vaig acabaré presentant com a tesi doctoral el recull d'escrits d'aquest bloc.... que ja en són 352!!! el proper serà cap i cua!!!!!!!!!! ara que ho veig hauré de buscar un tema interessant, no? Moltes gràcies per seguir-me i per comentar l'article!!!!

      Elimina
  2. Respostes
    1. com sempre, oltes gràcies Luis....ja saps que m'encanta saber que gent com tu llegeix el bloc em fa seguir buscant i trobant el que no busco!!!!

      Elimina
  3. Seguidor com sóc del teu Blog,me n'alegra infinitament aquest nou escrit de l'octubre-2012,després d'aquel altre de data abril 2012.Tots dos ens el presentes com a un "Hotel convertit en un Hospital de Sang" i "Hotel amb el misteri de l'Habitació 17 i l'Estraperlo".
    De debò que és una sort la constant lectura de les teves recerques sitgetanes,que a més d'orientar,és una perfecta col.laboració i cooperació amb la societat sitgetana.Gràcies,Beli!

    ResponElimina
  4. Molt interessant el post! Diuen que "Els diners mal adquirits no porten sort" i en el cas d'aquest Strauss es va complir. Quina història! Llavors la paraula straperlo ve d'aquesta ruleta? Què bo! No en teníem ni idea! La Rotonda també va ser un hotel preciós i glamurós com el Terramar Palace!
    Gràcies Beli i bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a vosaltres!!!! la Rotonda com molt bé expliqueu, va ser un dels principals hotels de Barcelona, i en ell s'hi van viure històries maganífiques!! m'ho apunto i quan pugui escric un petit article sobre elles!!!!

      Elimina
  5. m'agrada aquest blog!

    descobreixes coses que eren desconegudes per molta gent.

    us segueixo!

    quan pugueu visiteu el meu blog fotografic de Barcelona i em dieu que us sembla, salutacions!

    http://instantsbarna.blogspot.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, moltes gràcies!!! m'encanta descobrir històries i donar-les a conèixer....igual que a tu i al teu grup de caçadors d'Hermes, una proposta cultural per Barelona molt interessant i que segueixo via internet des de fa molt de temps...... espero poder acompanyar-vos en alguna de les vostres sortides!!!
      Ah!!!! i el bloc de fotos de Barcelona que tens té una imatges magnífiques..... felicitats!!!!!

      Elimina
  6. avui via twitter
    Museu d'Història @mhistoriacat
    #arafa 80 anys s’inaugurava (8/04/1933) l'Hotel Miramar #Sitges Voleu saber que s'amagava a l'habitació n. 17? bit.ly/15DDrWq

    ResponElimina
  7. https://www.facebook.com/photo.php?fbid=300144200117731&set=a.139089032889916.28954.129429693855850&type=1&theater

    ResponElimina
  8. El meu avi va treballar en el mobiliari i altres feines de fusta d'aquell hotel, segons sempre explicava el meu pare

    ResponElimina