30 oct. 2012

L'EDIFICI DEL PRADO SUBURENSE, UNA JOIA DEL PATRIMONI DE SITGES


Al Ple d'octubre de l'Ajuntament de Sitges que va tenir lloc ahir al vespre es va aprovar la reforma de la Biblioteca Santiago Rusiñol i l'avantprojecte de la rehabilitació de l'edifici del Prado, una proposta que arriba des de la Fundació Cultural i Esportiva del Casino Prado. Es tracta d'un objectiu necessari per a la recuperació d'un dels edificis patrimonials més importants de Sitges, però pel que s'haurà de lluitar amb força i il.lusió, ja que el pressupost de 3,5 milions d'euros no arriba en el millor moment econòmic ni de Sitges ni de Catalunya. 

Però les coses es fan pas a pas, i per tal de poder anar a presentar aquest avatprojecte a les entitats públiques i privades que podrien aportar part dels diners que calen per a la reforma, era necessari disposar d'una documentació detallada de l'edifici i del seu projecte. Així doncs la història escrita del passat, present i futur  del Prado es troba dins d'unes carpetes que ja fa uns mesos que van de taula en taula en busca d'uns suports essencials per al nostre patrimoni.

La fundació del Prado em va demanar si podia col.laborar en aquest "somni" que estic convençuda que algun dia no molt llunyà es farà realitat, i espero que aquest estudi històric, realitzat amb la voluntat de que els que encara no estimen ni coneixen aquest bell edifici se n'acabin enamorant, sigui un granet de sorra més, igual que ho són les belles imatges realitzades per Josep Maria Alegre i que utilitzo per il.lustrar l'estudi i ara el bloc, que ajudin a aconsegueixi l'objectiu de tot: recuperar el Prado!


BREU HISTÒRIA DEL CASINO PRADO SUBURENSE

La història del Casino Prado es remonta a l’any 1869 quan el músic sitgetà Josep Carbonell i Vidal, conegut popularment com el mestre Senalla, i director de l’orquestra dels joves, va fer construir a l’hort de la Marianeta, un terreny situat entre el carrer Jesús i el de l’Estació, una sala de ball, la primera pedra de la qual es va col.locar el 17 de novembre de 1869, enguany farà 143 anys.


La inauguració d’aquest edifici, anomenat Saló Suburense, va tenir lloc el 2 de febrer de 1870, aprofitant les festes de Carnaval. Poc temps després de la seva obertura, els membres del Gra, una altra entitat sitgetana, van decidir que aquesta era la seu idònia per al grup, i van fer-hi construir-hi un café i un petit teatre. 

Finalment, l’any 1877 amb l’aprovació dels estatus, es va fundar la societat del Casino Prado Suburense, i s’escollí com a primer president a Felip Font i Falp.
A partir d’aquest moment les seves instal.lacions van anar variant amb múltiples reformes i ampliacions del terreny que ocupava. Durant els anys 1910 i 1930 el Casino Prado va viure els principals canvis, obres que li van donar l’aspecte que coneixem actualment. 

Entre les activitats culturals que més prestigi han donat al Casino Prado hem de destacar la gran quantitat d’obres de teatre que s’han representat dalt del seu escenari. Importantíssimes estrenes com la de La Intrusa de Maëterlink l’any 1893, obra traduïda per Pompeu Fabra; La Fada, amb lletra de J. Massó i Torrent i música d’Enric Morera, durant la quarta Festa Modernista organitzada per Santiago Rusiñol l’any 1897. 

Durant les primeres décades del segle XX, Santiago Rusiñol va utilitzar l’escenari del Prado per fer les estrenes de les seves principals obres de teatre. A ell el segueixen altres propostes teatrals, algunes de molt arricades, que no van trobar cap entrebanc per ser representdes, com la controvertida obra de Jean Cocteau, Orfeu, que va dirigir el pintor i director teatral Artur Carbonell l’any 1930. Aquesta funció es considera la primera representació avanguardista de tot l’Estat Espanyol. També al teatre del Casino Prado es va gestar la reconeguda companyia teatral La Cubana, fundada l’any 1980, que a mitjans dels anys 70, i sota el nom del Gall Groc, va representar diverses obres en aquest escenari. 

Però la seva contribució més destacada en el món teatral va arribar l’any 1967 quan components de l’entitat van fundar el Festival de Teatre de Sitges, esdeveniment que, tot i que durant uns anys va assolir tal importancia que va rebre el nom d’internacional, va desaparèixer l’any 2004 després de celebrar la seva 35ª edició. El Festival de Cinema Fantastic i de Terror també té en el teatre del Casino Prado una de les seves sales de projeccció. 

L’EDIFICI DEL CASINO PRADO DE SITGES

Seguint el fil de la vida del Casino Prado de Sitges, el seu edifici i les seus espais públics han anat modificant-se al llarg dels més de 140 anys d’història des de la seva creació. En un primer moment,  i com hem explicat anteriorment, l’entitat disposava d’un gran terreny conegut popularment com l’hort de la Marianeta, situat entre el carrer Jesús i el de l’Estació, El 17 de novembre de 1869 es va col.locar la primera pedra de la sala de ball, obres que van acabar a principis de 1870. A aquesta primera constucció s’hi va afegir un cafè i un petit teatre. 




L’any 1886, i en motiu de l’obertura del carrer del Ferrocarril, actual carrer Francesc Gumà, es va modificar la façana del Casino Prado que feia xamfrà entre el carrer Jesús i el carrer nou. Durant aquestes obres s’hi va construir un balcó de vuit metres amb dues obertures, una grada, unes noves voreres i es va revocar la valla que envoltava el saló d’estiu. En una notícia a l’Eco de Sitges del 18 de juliol de 1886 es parla de la necessitat de modificar la façana corresponent al teatre i l’apertura en aquesta d’un gran portal amb obertures al carrer de l’Estacio, “a fin que los días de función el público tenga una salida desahogada” (Eco de Sitges, 1 de juliol de 1886).

Però a principis de 1890 la societat es va vendre el terreny que feia cantonada entre carrer Jesús i carrer del Ferrocarril a Jaume Hill el qual l’any 1892 va encarregar-li al mestre d’obres Jaume Sunyer i Juncosa la construrccció de la seva casa Villa Rosa. 


Tot i que tenien clara la necessitat d’aquesta millora, no va ser fins el mes d’agost de 1918 quan es van iniciar uns anys d’intenses reformes en l’edifici del Casino Pardo Suburense. En un primer moment, l’entrada del carrer Jesus va ser tancada, ja que la societat van vendre aquella parcela de terreny. En aquell moment es van reformar totalment l’escala d’accès als salos del primer pis, preludi d’una gran reforma, que en aquells anys de 1918 encara no era segura. Però durant els darrers mesos de 1918 es va construir la portalada de predra del carrer Francesc Gumà, que des d’aquell moment es va convertir en l’accès principal al l’edifici. Durant el mes de gener de 1919 la portada de pedra va ser tancada amb unes portes de ferro forjat. També és en aquest moment quan l’escultor Pere Jou comença a treballar en la decoració exterior d’aquesta porta. 




L’any 1921, l’arquitecte Josep Maria Martino va ser l’encarregat de dissenyar el nou edifici del teatre. Seguint el moviment artístic que dominava en aquell moment, Martino es va decidir per posar al carrer Francesc Gumà, l’entrada principal per a la qual va elegir una interessant façana d’estil noucentista, una interessantíssima composició on el maó vist es converteix en un immillorable marc pel bell teatre. Les obres de reforma del Saló Teatre es van iniciar el 14 de juny de 1921, i a partir d’aquell moment es van aturar les activitats lúdiques que en ell si celebravan. La façana de Martino es divideix en dues parts, perfectament integrades. La primera, que és el saló-teatre, està format per tres cossos, el central, més elevat que els laterals, on s’obre un portal d’entrada, i dues finestres, la del primer pis, d’una ampleada considerable i decorada pinctòricament, Els cosse laterals queden dividits per franges de maó vist que formen dos quadrats, emmarcament que continua a la façana lateral i que s’utilitza també per a les obertures. Tant a l’exterior com a l’interior de l’edifici hi ha belles pintures murals obra del pintor sitgetà Agustí Ferrer Pino.


La segona part de l’edifici està format pe un arc de pedra que porta al vestíbul amb decoració de Miquel Utrillo. També en aquesta la façana de l’edifici hi trobem els capitells que va esculpir el gran artista Pere Jou, belles peces en les que s’hi representen diverses escenes i personatges relacionats amb la història de l’entitat, com el mestre Morera dirigint una orquestra, un ball de Carnaval, les Caramelles.... L’any 1962, gairebé trenta anys després de la inauguració d’aquestes obres, Jou decidí seguir amb el seu treball i va esculpir un fris on es representen un grup de persones ballant una sardana. La mort de l’escultor l’any 1 va deixar inacabada aquesta bella obra. 





La porta principal de l’edifici està presidida per un gall de ferro forjat, animal que representa aquesta societat.



Per a l’interior, Martino dissenyà una estructura de ferro que suportava les llotges del primer pis, i va tenir un gran interès en aconseguir una sonoritat i visió de l’escenari perfecte des de tots els punts, qualitats molt lloades per la premsa del moment. Tot i estar en obres, a principis de l’any 1922 la sala va acollir el ball de Carnaval, i el sostre, encara inacabat, es va tapar amb una vela de la sala d’estiu, i la galeria de llotges es cobria amb una sèrie de plafons decoratius, que tornarien a ser utilitzats l’any 1924. 

La inauguració oficial va tenir lloc el 20 d’agost de 1922, tot i que l’escenari no es va acabar fins al mes de setembre i Agustí Ferrer Pino encara no havia començat a pintar els murals decoratius del saló. 


Agustí Ferrer Pino, autor de les pintures de la façana i de l'interior del teatre, va nèixer a Sitges l’any 1884, on morí el dos de gener de 1960. Estudiant a la Llotja de Barcelona, aviat deixà la formació tradicional per tal de produir obres de gran qualitat decorativa. Va viatjar per Granada, Argèlia, niça, Orleans, Gènova...., per tal d’adquirir nous coneixements artístics, així com per buscar l’influència i l’estètica d’altres cultures, quedant totalment enamorat de la cultura oriental, valorant per sobre de totes la cultura egípcia, referències constants en la seva obra.  A Sitges va realitzar diversos treballs murals, com les dues composicions per a la capella del’hospital de Sant Joan Baptista, relitzats l’any 1915. També és d’ell la decoració del cambril de l’ermita del Vinyet de 1919, i la de la capella de la Trinitat l’any 1929.


Però si una obra és reconeguda a Sitges, aquesta és la decoració exterior i interior del Saló-Teatre del Casino Prado de Sitges. L’any 1918 realitza les pintures del de la façana, i durant el mes de juny de 1921 i fins a setembre de 1922, quan les obres de reforma de l’edifici ja estaven gairebé finalitzades, Agustí Ferrer Pino, sota l’encàrrec del president de l’entitat, Josep Planas i Robert,  treballar en la decoració de l’ interior del teatre.


Els gairebé 100 anys de la seva realització, les inclemències del temps, la corrossió produida pels molts excrements dipositats pels ocells (coloms i orenetes) que nien a la façana, la falta de conservació i la fragilitat dels pigments utilitzats per Ferrer Pino en l’elaboració d’aquests murals exteriors, fan que la restauració i consolidació de les pintures sigui necessària i molt urgent. 


Un altre dels problemes greus que afecten directament a les pintures murals són les diverses esquerdes que afecten tot l’edifici, i que queden patents en molts punts dels murals, fins al punt de despendres algunes parts de la pintura. Estat de degradació evident d’aquesta pintura en la que es representa un àngel perseguint el Gall, símbol del Teatre Casino Prado. Desaparició de pigments, fils electrics, esquerda.


També s’han d’eliminar els elements externs que s’han anat afegint a la façana i que d’una manera o altra afecten greument les pintures murals. Ens referim a fils electrics o de telegonia, així com tubs de desaigües.


DECORACIÓ INTERIOR DEL SALÓ TEATRE PRADO

L’ARC DE PROSCENI està decorat d’acord amb la sala, emmarca l’escena i allotja el teló de boca.


La doctora en Història de l’Art i especialista en l’obra d’Agustí Ferrer Pino, Isabel Coll Mirabent, explica la iconografia de les pintures murals del Teatre Prado. Al tractar l’escena de l’arc del prosceni diu: 

“La figura del centre es Atenea Nike, deesa de la saviesa, se la representa amb ales. A la seva dreta hi trobem Palas Atenea, deesa de la guerra i també de les arts i els oficis, amb els seus atributs que són el casc a mode de  cua de cavall, cuirassa i escut rodó en el que s’hi representa el cap de la medusa Gorgona i la serp. A l'altre costat d’Atenea Nike s'hi troba Apolo, deu de la bellesa, les arts plàstiques, de la música i de la poesia. El seu atribut és la lira, així com Diana, deesa de la natura salvatge, de la caça salvatge i dels boscos, que porta el con de l’abundància. Al costat contrari, junt a Palas Atenea, s'hi pot veure a Heracles (Hercules) cobert amb la pell del lleó de Nemea i el garrot amb el que va matar Hidra, representat amb els onjestes que el van ajudar a superar els seus 12 treballs. 

Assegudes, i marcant l’arc, hi trobem les representacions de les arts: pintura, arquitectura, escultura, música, poesia. 

L’estat de conservació d’aquest murals no és bo, ja que les humitats de l’edifici, la mala qualitat dels pigments, la dificultat de consolidació que suposa el suport de guix utilitzat com a espai pictòric, fa que amb el temps la pintura hagi perdut part important de la seva tonalitat original. 

A les parets del proscèni més properes als palcos del primer pis del teatre hi trobem dos pintures murals que representen unes figures de marcada tendència clàssica. El de l’esquerra del prosceni  mostra una figura nua, que amb l’escut de Sitges a la mà representa la Vil.la de Sitges. A la dreta del prosceni, l’home nu, amb el Gall com atribut, símbol del Casino Prado Suburense, representa aquesta societat. Per la proximitat amb el públic que han pogut tocar les pintures, així com pels cops de les cadires contra les parets, la baixa qualitat dels pigments originals i per les humitats de l’edifici, aquestes dues pintures murals es troben en molt mal estat de conservció i tenen un greu perill de desaparèixer. 




Sota l’arc de l’escenari hi havia, actualement amagades per unes reformes, la representació de “les Tres Gràcies”, i dues figueres femenines que mostraven les caretes que representen el riure i plorar. Seria molt important intentar recuperar aquests murals.

SOSTRE

El sostre fou el primer espai pintat per Ferrer Pino. Dividit en diversos plafons, en ell s’hi representen al.legories de les diferents arts: Música, Pintura, Literatura, Escultura i Arquitectura. En aquest darrer plafó del sostre, el que s’allunya més de l’escenari, hi trobem la signatura de l’autor, realitzada l’any 1923 al finalitzar els treballs de decoració. Sobre quina és la causa per la que Agustí  Ferrer Pino firma com Ferré Pinos, la doctora Isabel Coll Mirabent explica que l’historiador sitgetà Ramon Planes situava el motiu d’aquest canvi en els anys de col·laboració del pintor en les revistes avantguardistes de Sitges. Sembla ser que, entre tots els editors es va decidir catalanitzar el cognom "de Pino a Pinós". En quant de Ferrer a Ferré, és molt usual al parlar que es tregui la "R". Ferrer Pino va signar le des dues maneres, i a vegades, únicament amb les inicials.






PERE JOU, ESCULTOR DELS CAPITELLS DEL TEATRE DEL CASINO PRADO

Pere Jou i Francisco (Barcelona, 1891-Sitges, 1964) és un dels escultors catalans més importats del segle XX. Entre els seus professors destaquen figures com Pau Gargallo o Venanci Vallmitjana. Després del seu pas per l’Ateneu Obrer de Gràcia (1903-1907) i per la Llotja (1908-1913), el jove  escultor s’instal.là al taller del marbrista Carles Capdevila, el qual el recomanà a Miquel Utrillo com a escultor per als detalls ornamentals del Palau Maricel de Sitges, on amb va realitzar, entre 1915 i 1920, la cinquantena capitells que decoren les obertures d’aquest conjunt arquitectònic.





Just al finalitzar els treballs de Maricel,  Josep Planas i Robert, alcalde de l’entitat, encarregà a Jou la  realització de dos frisos per a la porta principal del Casino Prado de Sitges. L’any 1962, Jou decideix seguir els frisos de l’any 20, on treballa fins a la seva mort l’any 1964, quedant el treball inacabat.


EL TELER/LA PINTA



El teler és tota la zona de la torre tramoia que queda sota l’arc d’embocadura. En el teler s’hi amaguen els telons, les barres dels focus i els decorats. El teler està dividit en PINTA i GALERIES.

La PINTA és l’estructura de bigues de fusta, tot i que actualment es construeixen de ferro, que suporten el pes de tots els elements que s’hi pengen. Ocupa tot l’ample i tota la profunditat de l’escenari.


El teatre del Casino Prado Suburense de Sitges és un teatre a la italiana, i la seva pinta segueix exactament les característiques d’aquests teatres, i per això la seva pinta està composada per bigues paral.leles a l’embocadura. Hi ha la graella sobre els barrals, d’on pengen les coredes que van amb rodetes. Cada barra tres cordes, la curta, la llarga, i la mitjana, per anivellar el decorat, a la manera italiana. Hi ha una banda (dreta al Prado) on es lliguen totes les cordes des del balconet de dins de l’escenari.


El teler i la pinta del Casino Prado de Sitges és únic i per això el considerem un  conjunt patrimonial de gran importància que s’ha de conservar.  Tot i que durant el segle XX foren molts els teatres que utilitzaren aquesta técnica, actualment el teler de Sitges és l´únic que encara que es conserva exactament igual del moment en que va ser  construit l’any 1921, i que s’utilitza en algunes de les representacions. El Sr. Yll, fuster sitgetà que es va encarregar de la construcció del teler, explicava que per al seu disseny es va basar en el teler del Liceu, peça que també es construia durant aquests primers anys de la década dels vint del segle XX. Cada diumenge pujaven a Barcelona per poder entrar al Liceu,  ja que coneixien els fusters que hi treballaven, i així poder copiar exactament el que s’hi anava fent. 

10 comentaris:

  1. Fantàstic i meravellós blog, m'he quedat morta del bon bloc que tens, moltes gràcies i una cordial salutació, Mari Trini.

    ResponElimina
  2. Moltes felicitats, pel Prado i per tot plegat. Com diuen els francesos, en avant! Gràcies per coses com aquesta.

    ResponElimina
  3. El Fantasma del Retiropero30 d’octubre de 2012, 21:07

    Beliac, el Prado és la capella sixtina sitgetana a més d'un teatre històric una reforma d'aquest emblemàtic monument tindrà de ser molt curosa, una restauració d'una obra d'art...

    ResponElimina
  4. Gràcies i enhorabona estimada Beli pel teu reportatge del Casino el Prado de Sitges,àlies el Casinet de Dalt.Et felicito per l'excel.lent descripció,il.lustrada amb força fotografies,que ja havia vist com a consoci,però que no les mirava amb atenció.No és el mateix "veure" que "mirar".Ets tota una professional narrant i descrivint sobre l'Art !!


    ResponElimina
  5. Sumiem, Gracies Beli.

    ResponElimina
  6. Com sempre estel.lar, entre tots ho farem possible !

    ResponElimina
  7. M'ha agaradat molt aquesta entrada. Fins i tot m'ha emocionat. Espero que tota la feinada d'investigació qeu has realitzat serveixi perquè finalment es pugui fer la necessària restauració.

    ResponElimina
  8. Vam passar per aquí com ens vas dir però era tard...moltes coses per un dia.
    El treball de Jou és molt, molt maco.
    L'interior que ens vas dir s'haurà de quedar per un altra ocasió.
    Un edifici d'allò més especial. Una recopilació d'informació molt bona i amb molt bona descripció. Vam intentar buscar un Hermes a l'exterior però no s'hi veia gairebé. Ara veig que no n'hi ha cap :)
    Gràcies i potser la propera ens veiem :)

    ResponElimina
  9. Mari Trini, Luis, Jofre, Igansi, Srabsenta, Froilan i Neus...... moltes gràcies pel vostre comentari... però em sembla que la part més important d'aquest article es deu a la bellesa d'aquest edifici al que, potser per proximitat, sempre he tingut molt present i ha sigut un dels més bells que converva Sitges!!!!
    Jofre i Ignasi.... somniar per un bon objectiu s'ha de convertir en una realitat!! segur!!!
    Neus..... em saber greu no poder venir a "caçar Hermes".... però el proper viatge de caça que feu per Sitges entrarem al Prado pq trobeu Hermes i us enamoreu d'aquest gran edifici!!!!!!

    Fantasma........ totalment d'acord.... és la nostre capella sixtina i com a tal ha de ser respectada i conservada amb molta cura !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que tornem Beli! A veure si la propera ens veiem :)

      Elimina