20 set. 2012

LA IMPORTÀNCIA DE VALORAR EL QUE TENIM. UN QUADRE DE RAFAEL BARRADAS AL PATRIMONI DE SITGES


Tinc una mania, potser maleducada, però no m’hi puc estar. Cada vegada que entro en una casa, despatx, consulta.... a mida que m’hi vaig endinsant faig una ullada (que segons la confiança amb l’amfitrió pot ser més o menys visible) als quadres que pengen de les parets. I si a aquesta mania li  sumem la meva obsessió per buscar i buscar fins trobar alguna cosa que m’aclareixi la curiositat i els dubtes que em sorgeixen davant de les obres que em criden l’atenció, el resultat és un nou article pel bloc!!!


Retrat de Rafael Barradas. 1927
Col.particular de Barcelona
Doncs així va ser com fa uns dies, a casa de la meva amiga Cristina vaig topar amb el preciós retrat.  Firmat “Barradas, 1927”, el dibuix amb llapis de colors s’ens mostra amb un traç segur i ple de detalls, una nena amb rostre seriós però bellesa serena.... Un petit quadre que atrapa! Buscant més informació sobre l’autor d’aquest, vaig trobar, entre altres coses, un retrat al oli, de composició igual però d’ estil molt diferent. Una peça fonamental de la vanguarda artística, datada l’any 1926, que es troba al Museo Juan Manuel Blanes, a Montevideo, i que ens demostra la gran qualitat d’aquest artista que sense cap mena de temor, és capaç de fer dues obres iguals tant diferents.


Retrat de noia. Rafael Barradas, 1926.
Museo Juan Manuel Blanes, Montevideo, Uruguai
Gràcies al comentari enviat per Maties ahir 3 d'octubre, ja podem posar nom a aquesta bella imatges. Es tracta del retrat de la seva cunyada, Antoñita Laines Saz, germana de Simona, la seva esposa, les dues de Teruel, Aragó.  

Però les casualitats van més enllà, i avui, després d’una setmana treballant l’article, en el bloc “El pessebre és un món”, el meu amic Galderich, amb el que hem coincidit temàticament altres vegades, publica una entrada sobre el llibre “Històries per a noi”, il.lustrat pel mateix Rafael Barrades, dibuixos de factura senzilla i clara, destinats al nens, que ens ajuden a corroborar la idea de que l’artista excel.lia en molts camps de la pintura.


Carrer de Barcelona. Rafael Barradas, 1918
Però qui era Barradas? Doncs Rafael Pérez Giménez Barradas, fou un artista nascut a Montevideo, Uruguai, el 4 de gener de 1890, on morí el 12 de febrer de 1929. Fill de pares espanyols (extremeny i andalusa), l’any 1912, sent molt jove, Barradas va decidir viatjar a Europa per tal de poder completar la seva formació autodidacta. Passà temporades a Milà, París, Barcelona, Madrid, Saragossa... L’any 1914 Barradas es troba a Barcelona on es relaciona amb noms destacats de l’avanguarda catalana com el poeta Joan Salvat-Papasseit. A aquesta bona amistat, l’any 1918 quan s’instal.la a Madrid, se li afegeixen noms tan importants com Federico Garcia Lorca, el que va esdevenir el seu gran amic; Salvador Dalí, Buñuel...... Al retornar a Barcelona l’any 1925, ja malalt de tuberculosis, es va instal.lar en un pis trist i gris a l’Hospitalet de Llobregat, estança senzilla que els diumenges es convertia en l’espai on es reunien els principals creadors, literats, crítics i intel.lectuals de la vanguarda espanyola, unes interessats tertúlies al que es va conèixer popularment com el “Ateneíllo”.


Fotografia feta al terrat de la casa de Barradas a l'Hospitalet de Llobregat, en el que apareixen assistents a les tertúlies del "Ateneillo".

Ja a la seva mort l’any 1929, les revistes artístiques del moment, tant catalanes, espanyoles com sud-americanes, van escriure amplis articles sobre la seva persona i la seva obra, reconeixement que ha seguit fins a l’actualitat, amb la publicació d’amplis i complerts estudis. Rafael Barradas, reconegut principalment per la seva aportació estètica del “vibracionisme”, i per la influència que va exercir sobre els membres de la Generació del 27, va ser una figura clau en la vanguarda artística catalana del primer quart del segle XX. És per aquest motiu que no m’estendré més en la seva bibliografia i en el seu art a nivell global, però aprofito per fer un petit apunt sobre la seva relació amb Sitges, població que va ser clau per a que l’artista pogués complir un dels seus darrers desitjos, tornar a la seva terra, Montevideo.

A pocs dies de que a Sitges tingui lloc el dia 5 d’octubre de 2012 la “I Jornada Mercat d’Art, Col.leccionisme i Museu”, simposi organitzat pel Consorci del Patrimoni de Sitges i la Universitat Autònoma de Barcelona, una proposta molt interessant, trobo que és molt important repensar-nos la gestió de la col.lecció d’art dels sitgetans ideada per sitgetans. Per cert, un aquesta jornada, en la que s’hi realitzaran importants ponències, hi trobo a faltar que es tracti en profunditat el perquè, el com, el quan.... d’una col.lecció fonamental pels sitgetans, la Pinacoteca Municipal de Sitges, a la que històricament se l’ha infravalorat, fins al punt de perdre o descontrolar, algunes de les obres que la composen. 

Però abans de seguir per aquest tema tornem a la relació entre Sitges i el pintor Rafael Barrades.


Carrer Sant Pau de Sitges, amb el local del senyor Teixidó a la dreta, primer terme.

Durant l’estiu de 1928 el pintor es troba greument malalt de tuberculosi i vol retornar a la seva ciutat, Uruguai. Davant de la seva mísera situació econòmica, els seus amics sitgetans, amb la col.lcaboració d’un dels grans avaladors de Barradas, el galerista Josep Dalmau, van organitzar una exposició de dibuixos a Sitges que va obrir des de finals d’agost fins al 9 de setembre de 1928. La sala triada va ser el local que el senyor Teixidó al carrer Sant Pau 2, gairebé al cap de munt del carrer.  L’acte de inauguració va ser tot un esdeveniment cultural per Sitges, en el que s’hi van reunir grans noms de la intel.lectualitat local i barcelonina, tal i com queda reflectit en les cròniques que es publiquen a la premsa del moment. La mostra va ser un èxit i es van vendre gairebé totes les obres, així com va sorgir la proposta d’iniciar una subscripció popular per tal d’adquirir una obra de Barrades per a que formés part de la col.lecció municipal d’art. 


Retrat de Rafael Barradas, 1916
La Vanguardia del 31 d’agost de 1928 es publica una petita nota sobre Sitges: “Por la Casa Dalmau de Barcelona, en colaboración con el elemento artístico y literario suburense, se ha organizado en ésta una exposición de dibujos de Rafael Barradas la cual permanecerá abierta hasta el 9 de septiembre. El domingo a las seis de la tarde don José María Sucre dará una conferéncia acerca de la obra del mentado artista. -C.

Al setmanari sitgetà, La Punta, del 5 de setembre 1928 llegim: “Exposició Barradas. Un grup d’amics del conegut pintor uruguaià Rafael P. Barradas, entre ells l’entusiasta propietari de les Galeries Dalmau, han organitzat una exposició d’obres del jove mestre, qui es troba actualment greument malalt, als baixos de la Casa Teixidor, del carrer de Sant Pau. Avui diumenge a les 6 de la tarda, tindrà lloc la solemnitat inaugural, en la que, entre d’altres, parlarà el notable escriptor Josep Mª de Sucre, íntim coneixedor de l’obra d’En Barradas. L’exposició restarà oberta fins el dia 9 inclusiu”.

I a la mateixa La Punta, el 8 de setembre de 1928 : “Exposició Barradas. En el bell local del carrer Sant Pau, cedit tan gentilment pel seu propietari senyor Miquel Teixidó i on es troba instal.lada la selecció de produccions de l’il.lustre Barradas, d’aquest exemplar asceta de l’art pictòric, que amics i admiradors seus han organitzat per veure si així podien ajudar al company en l’adversitat; en el susdit local, tot perfumat pels efluvis d’una sensibilitat tan subtilment exquisida, tingué lloc, la tarda del darrer diumenge passat, la anunciada conferència del dinàmic escriptor i crític, corresponsal a Barcelona de “La Gaceta Literaria” En Josep Mº de Sucre, el qual fou escoltat amb tant d’entusiasme com de fervor per l’escollida concurrència que era formada per tothom qui a la nostra vila representa un valor autèntic, així com per algunes personalitats de Barcelona, de les quals senyalarem particularment la senyora Barradas i a l’excel.lent escriptor Sr. Gutierrez Gili.
Inicià l’acte l’infatigable amic de l’art modern el propietari de les Galeries de Barcelona En Josep Dalmau, oferint l’exposició a poble de Sitges, dat que, per la claredat i per la seva puresa són, com digué, ben dignes una de l’altra. Seguidament, el jove i intel.lgent crític d’art En Josep Mº Masip acceptà amb frases breus i cordials l’exposició en nom de Sitges, ensems que presentà al nostre públic el conferenciant, En Josep Mª Sucre. Que en direm del seu parlament? Simplement, que per l’espiritualitat es trobava al mateix alt nivell que el de les obres que comentava. Destrià subtilment la personalitat de Barradas en tres accents més fortament característics d’aquest: primer, l’element particular, nacional, uruguai; segon, l’element temporal, a propòsit de lo que s’embranca en atinades consideracions sobre les diferents formes que el desenvolupament evolutiu modern de reacció antiacadèmica ha pres; i tercera, i final l’element etern, religiós per determinar el qual emprà amb força encert una frase ben explicativa del propi Barradas: “Yo hago mi arte de rodillas”; frase aquesta que segons En Josep Mª Sucre posa el Barradas per dessobre de Goethe i al mateix nivell que Novalis. Després d’unir el nom de Barradas amb el del gran Diego Mª Rovera, finí Sucre la seva excel.lent disertació afirmant que aquests dos eminents artistes han donat la fesonomia artística d’Amèrica, afirmant així la seva personalitat espiritual enfront de la Història i de l’Infinit.
Un ardent esclat d’aplaudiments va coronar la fi de l’excel.lent anàlisi de la personalitat barradasiana, mostra inequívoca del profund plaer que sentiren els assistents a l’acte. Per acabar, creiem un deure nostre el que constatem lo molt que ens plauria que una de les obres exposades fos adquirida amb destí a les col.leccions municipals, dat que aquestes han de contenir no sols obres de les nostres eminències locals, ans i principalment les dels grans forasters que ens visiten, i no hi ha cap dubte que cap dels que hi figuren està per dessota, no molt menys, de l’inefable Barradas. C.M.

A La Gazeta Literária del 15 de setembre de 1928, apareix la següent notícia: “Se inauguró en Sitges, organizada por Galerias Dalmau de Barcelona, una exposición de dibujos del pintor uruguaya Rafael Barradas. Pronunió una conferencia estudiando la evolución pinctórica del artista, nuestro companyero José María Sucre. Acudieron con el grupo “El Centaure”, entre otros, Magí Cassanyes,  Josep Carbonell, Massip, Utrillo Vidal, Arturo Perucho, Juan Gutierrez Gili, Roig, Julià, Robert, etc... algunas señoras, entre ellas la señora de Baradas y madame Dalmau, y muchos obreros.”

Amb l’exposició finalitzada, a La Punta, 16 de setembre de 1928, a l’apartat El mundo y la villa llegim, “Se ha clausurado la exposición de obras del gran artista uruguayo Rafael Barradas, habiendo obtenido muy buen éxito, por haberse vendido la casi totalidad de cuadros expuestor. Los cuadros han sido adquiridos por los señores Miquel Utrillo, Antoni Ferrer, Trinitat Catasús, José Planas Robert, J. Benaprés, José Ferret Robert, Buenaventura Blay, José Mirabent y Jaime Sans…. Además, un grupo de entusiastas admiradores han iniciado una subscripción para adquirir con destino a nuestra colección municipal una de las obras expuestas que hizo más sensación: “La adoración de los pastores”. Confiamos que nuestro público confirmará una vez más la liberalidad y buen gusto contribuyendo con generosidad a esta, por varios conceptos justificadísima suscripción.

En aquest mateix número, es publica que en junta de govern, l’Ajuntament ha decidit subscriure amb 50 pessetes a la subscripció pública per adquirir un quadre de Barrades per a la galeria de quadres de la Casa de la Vila. 


Dibuix de Rafael Barradas. Col. Mirabent i Magrans, Sitges


Retrat de Margarida Xirgu. Dibuix de Barradas
Col. Mirabent i Magrans, Sitges
Doncs en algunes cases sitgetanes podriem trobar obres de Rafael Barradas, com aquests dos petits dibuixos, un retrat de l’actriu Margarida Xirgu, i l’escena de port, possiblement peces que van formar part de l’exposició sitgetana. 







Així doncs, des de principis de setembre, quan s’inaugura la mostra, fins a principis de novembre, es recullen els suficients diners com per adquirir l’obra “La adoración de los pastores”, que va ser entregada al poble en un acte solemne en el que es va destacar una de les grans qualitats i capacitats que durant molts anys va promoure Sitges i els seus vilatans: valorar l’art de vanguarda. 

La Punta, 18 de novembre de 1928 es parla de l’acte d’entrega que va tenir el diumenge 11 de novembre d’una obra, “La adoración de los pastores” de Barradas a l’Ajuntament de Sitges. La  crònica de l’acte diu: “ Al migdia del diumenge passat, dins el silenci en el que es fan les grans coses, es va celebrar al saló de sessions de les nostres Cases Consistorials un acte que reverteix gran transcendència per a la nostra vila, dat que la posa en un lloc únic fins ara entre nosaltres.
Quin lloc és aquest? Senzillament; el que li pertoca donada la seva tradició, la tradició d’ésser la població de Catalunya més oberta a la comprensió de les noves tendències i modalitats estètiques, les úniques que compten, doncs com va escriure Voltaire: “el primer que va comprar una dona amb un flor va ésser un poeta, el segon un imbècil”. 
Així com després de posar-se al costat d’En Santigo Rusiñol quan aquest i els seus representaven l’extrema avanguarda de l’art català, els elements representatius de la nostra vila no dubtàren en iniciar la nostra col.lecció municipal mitjançant l’adquisició de la pintura que en l’exposició que celebrava llavors En Sunyé a Barcelona- aquella sorollosa exposició!- fou foradada per un cretí al qual va exasperar la seva llarvors extraordinària novetat, així avui amb l’ocasió de l’exposició que le passat estiu tingué lloc a la nostra vila, un grup escollidíssim ha adquirit una obra del gran artista pintor que és En Rafael Barradas, l’acte d’entregar la qual obra fou aquell al qual al.ludiem al començament d’aquestes quatre ratlles, i que esperem i desitgem que no serà el darrer d’una sèrie que faran col.laborar la nostra vila en la vanguarda artística que lluita amb tanta fe per la depuració i espiritualització de les art. C.M."


L'anunciaicó. Rafael Barradas, 1927.
Obra de la sèrie Mistics de la que tb en forma part l'obra sitgetana,

Doncs tornem al tema de la Pinacoteca Municipal de Sitges. Durant el mes d’abril de 1995 es va inaugurar al darrer pis del Maricel de Mar, actualment en obres, una exposició permanent en la que es mostraven obres imprescindibles de l’art català i que conformen el patrimoni de Sitges. Rusiñol, Casas, Mas i Fondevila, Sunyer, Utrillo, Pere Pruna, Artur Carbonell...... Es tracta d’una col.lecció completa i molt interessant, distribuïda no sols en aquest espai de Maricel, sinó en diverses dependències municipals. La col.lecció s’ha anat creant al llarg del segle XX, ampliat durant els primers anys del segle XXI, com va ser la cessió que es va fer Correus de cinc obres, entre les que destaca l’Anunciació d’Agustí Ferrer Pino (i el petit oli de Pere Calders); i que pel que puc constatar aquest darrers dies, també s’ha anat “desmembrant” en les darreres èpoques. Durant el muntatge de l’exposició d’Artur Duch aquest agost ja va ser impossible trobar els dos quadres que van servir per al cartell de Festa Major de 1998, i que l’artista havia cedit gratuïtament a l’Ajuntament de Sitges i que no consten en cap registre ni catàleg. Un cas més greu és el que va succeïr durant la Setmana Santa de 2009 quan es va saber que un quadre d’Alfred Siquella que es conservava a la Pinacoteca, havia estat robat a plena llum del dia, un cas de jutjat que no se com es va resoldre i si finalment l’obra es va recuperar. Doncs per acabar amb el tema, aquesta setmana demano a l’Ajuntament si saben on puc trobar aquest quadre de Barradas, i la resposta és que no consta en lloc!!!!!!!!!!

Potser d’aquí a pocs dies sortirà el quadre i podré penjar la foto aquí, i aquest petit article haurà servit per a alguna cosa. Però si fa poc escrivia aquí mateix la necessitat d’anar invertint en l’adquisició d’obres relacionades amb Sitges (ja se que la conjuntura econòmica no és la millor).... el que crec que hem de fer primer és donar el valor i el reconeixement que es mereix la nostra col.lecció municipal d’art, i per a tal el primer que s’ha de fer és estudiar-la a fons, catalogar i registrar TOTES les obres que es troben penjades en parets “municipals” (despatxos, locals...... ), posar-se a obrir i remenar calaixos i armaris “municipals” per tal de trobar totes aquelles obres que algun dia es van quedar allà i mai més es va saber d’elles........ i només així podrem saber que teníem, que tenim i intentar que no es pugui dir més que ho vàrem tenir i no sabem on para!

6 comentaris:

  1. Ha, ha... quan he obert el teu bloc també m'he emportat una bona sorpresa en veure que també parlaves d'en Barradas!

    A veure si aconseguiu que surti aquest quadre el més aviat possible i aconseguiu un gran inventari del que teniu.

    Per una altra part, si teniu força obres d'en Barradas podríeu celebrar l'exposició del 85è aniversari de l'exposició que Sitges li dedicà al pintor. És qüestió d'anar casa per casa prenguntant i a més d'un donar-li la sorpresa que allò que té penjat té un valor!

    ResponElimina
  2. "Que trobes a faltar el per què,el com i el quan de la -Pinacoteca Municipal de Sitges-",en la convocatòria de la "Primera Jornada Mercat de l'Art,Col.leccionisme i Museu" i que cal "Repensar la gestió de la Col.lecció de l'Art dels sitgetans,ideada pels sitgetans",totalment d'acord amb tu,però me'n neguiteja força que al Llistat dels Ponents el dia 5 d'octubre,no hi figuren ni la Doctora Isabel Coll ni la seva filla Beli Artigues,Historiadora de l'Art,dos personatges sitgetans,estudiosos i enamorats de l'Art de Sitges.
    Potser,com que totes dues són Professores i el dia 5 d'Octubre és la -Diada Mundial dels Docents-,ves-te'n a saber que hi pensen els oganitzadors.Personalment,m'apunto a la Diada...!!

    ResponElimina
  3. Excelente post. Mucha información de Barradas en Sitges, que no tenía idea. Los retratos y dibujos son para mi, inéditos. Esos marineros..! El papel esta deteriorado o manchado con oxido, que es lo que tiene?
    El retrato de la niña es el de su cuñada, Antoñita Laines Saz, hermana de Simona, su esposa, ambas de Teruel , Aragón. El retrato de la Xirgu es muy similar a otro que tienen los descendientes de la actriz (Esther Xirgu). Que será de la obra adquirida por el municipio de Sitges? Misterio.
    La exposición de Sitges fue la última en vida del artista, afines de noviembre de 1928 partirá hacia Uruguay donde fallece el 12 de febrero del siguiente año. Con lo vendido en esa exposición habrá pagado los gastos del viaje de el y su familia (esposa, hermana y madre).
    Bueno, si tienes mas información, compartela!
    Muchas gracias,
    Adeu
    Matias

    ResponElimina
  4. Galderich....una bona idea.... però si no trobem el Barradas de propietat "municipal" no em veig buscant per tot Sitges, Barcelona, Uruguai.... obres per omplir una expo... però no no renuncio a aquest projecte..... ja ja ja

    Froilan, com sempre, gràcies per la teva consideració vers nosaltres!!! ja vaig dir que aquestes jornades eren un projecte interessant, així com que hi ha noms reconeguts al llistat, especialment el de Francesc Fontobona, un gran historiadors de l'art i molt generós amb els petits historiadors de l'art que sempre li demanem consell..... , però segueixo creient que la proposta és incompleta.... però potser des de la organització no es vol explicar tot...;-))

    Matdor, muchas gracias por tu comentario..... ahora si que puedo completar mi artículo, fruto de una rápida investigación!!! El día que encuentre el cuadro, pq seguro que aparecerá, te aviso!!! Sobre la niña Antoñita.... me encanta poderle poner nombre a un rostro tan bello y sereno que me tiene cautivada!! Los otros dos cuadros, el de los marineros (mi abuela les llama holandeses) y el retrato de Margarita Xirgu, forman parte de la col.lección de mi bisabuelo, Josep Mirabent Magrans, una gran amante de todos los artes: teatro, música, pintura, escultura.... que desde muy joven ya demostró su pasión adquiriendo diversas obras, como estos dos cuadros, que imagino que compró con tan solo 20 años durante la exposición de Barradas en Sitges... Por cierto, los marineros en pocos días pasarán a manos del restaurador, la humedad se lo está comiendo!!!
    Muchas gracias de nuevo y seguimos en contacto.... adeu!!!!

    ResponElimina
  5. Hola!
    Aqui te envío un link de la web de Margarita Xirgu que llevan adelante sus decendientes, es muy completa, en esta página hay información específica de Barradas, alli tienen el retrato hecho por Barradas que tienen ellos y otro que lo tengo yo,
    http://margaritaxirgu.es/castellano/vivencia2/61barrac/61barrac.htm
    Respecto a los marineros, te comento que esa obra es del período que Barradas transcurrió en el invierno de 1925 en Bordeaux y San Juan de Luz, allí dibujó y pintó acuarelas de temas marineros y puertos. El que tienes tu es muy hermoso, espero que la restauración sea cuidadosa para recuperarlo de la mejor forma.
    Si te fijas, el papel ha sido doblado en ambos sentidos, eso se debe a que todo lo que produjo allí se lo enviaba por correo a su esposa, a quien escribía a diario ya que ella estaba en Madrid.
    Un afectuoso saludo,
    Matias

    ResponElimina
  6. Fantàstic i meravellós blog, m'he quedat morta del bon bloc que tens, moltes gràcies i una cordial salutació, Mari Trini.

    ResponElimina