7 set. 2012

EXPOSICIÓ DEL FOTÒGRAF TONY KEELER A SITGES


 
Ja semblo la Pantoja, aquí anant fent "bolos", per avui us proposo una altra exposició molt interessant que torna a tenir Sitges com a seu, i que s'ha muntat gràcies a la forta voluntat de la família Keeler, que orgullosos de la feina i de la trajectòria del seu marit i pare, han volgut mostrar les seves obres. Així com també per la generositat de la Biblioteca Santago Rusiñol que han cedit l'espai, i el seu temps (pq ahir al presentació, va acabar cap a les 10 de la nit). 
 
 
 
Així doncs, ahir dijous 6 de setembre, a la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges es va  presentar “Por Soleá. Andalusia a l’època de Diego del Gastor”, una interessant exposició composta per una trentena de fotografies realitzades per Tony Keeler durant les diverses estades que va fer en terres surenyes.  L’acte, que va comptar amb un recital de música de guitarra per part del grup Flamenco Sitges, va  motivar que el pati noucentista del vell edifici de la biblioteca es transformés en un pati andalús.
 
De nou, us torno a deixar el que vaig dir com a presentació de l'acte. Val la pena que si teniu una estona passeu per la biblio i gaudiu d'aquestes belles fotografies!!!!!
 
 
ANDALUSIA, UN GRAN DESCOBRIMENT PER A TONY KEELER

Moltes gràcies a tothom per estar aquí, moltíssimes gràcies Tony, i en especial, a la Linda per haver-me confiat aquest gran honor de poder presentar una magnífica exposició d’obres d’un gran artista.
Sempre he estat molt curiosa, i una de les coses que de petita més m’agradava fer ( i que encara faig) era remenar la calaixera del menjador de casa l’avia, que tenia els calaixos plens de fotos de tots els temps. Imagino que aquesta era una bona tàctica per tenir-me distreta, però no se’n salvaven..... gairebé a cada foto li seguien un mínim de dues o tres preguntes!
Com aquest era un hobby que feia molt sovint, les fotos sempre eren les mateixes..... i n’hi havia algunes que em cridaven més l’atenció que altres..... i entre aquestes hi havia uns retrats de la meva mare, unes belles fotos molt naturals, realitzades en blanc i negre, que em cridaven molt l’atenció. En una altra foto de l’habitació d’adolescent de la meva mare, aquests retrats omplien un pany de paret......La veritat és que sempre vaig voler tenir unes fotos meves com aquelles........ Vaig preguntar qui les havia fet i la resposta va ser en “Keeler”.... així, tal qual, sense més explicació..... un nom totalment familiar per ells però que jo no havia sentit mai.....
 
Però l’home és un animal de costums, i amb els anys he seguit preguntant.... i ara ja se qui és l’autor d’aquells retrats i quina relació té amb Sitges i més directament amb casa meva. I encara més.... avui sóc l’encarregada de presentar-li aquesta mostra....

Nort americà de neixement, però sitgetà d’adopció, Tony Keeler, nascut a Greenwith, Connecticut l’any 1933, és un dels principals fotògrafs contemporanis. L’any 1960, acompanyat de la seva esposa Linda, va arribar a Sitges, població que els va enamorar fins al punt de decidir instal·lar-hi el seu quartel general. Al carrer Dos de Maig va obrir una botiga-estudi de fotografia pel que van passar molts sitgetans, nadius  i estiuejants,  per tal de ser captats per la seva càmera, però sobretot per ser retratats per Keeler. Una de les frases d’ell, i que deixa clara la seva filosofia és : “He nascut grafista. Tinc un ull particular”. Doncs aquesta manera tan particular de captar la personalitat dels retratats és una de les principals característiques de les fotografies de Keeler, obres plenes de complicitat, tendresa i bellesa que trobem en moltíssimes cases sitgetanes.
 
Fotograma d'una pel.lícula de Fric Malagelada de 1966 en a la que es veu a Tony Keeler al carrer 2 de Maig de Sitges, on tenia la botiga de fotografia. Gràcies al Josep Maria Alegre que m'ha passat la foto.
 
Des del primer moment el matrimoni Keeler va entendre la necessitat d’integrar-se a la societat sitgetana, i van convertir-se en usuals de les tertúlies, festes i trobades que durant els anys 60 van tenir com a escenaris principals bars de moda com el Chiquito i el Comodín. Va ser en aquests moments quan el nom Keeler va esdevenir tan normal entre els sitgetans com el de Mirabent, Carbonell, Hill……

 A Sitges, on els  Keeler van tenir bons amics, Tony comptava entre les seves amistats amb Ricard Urgell, en aquells moments un jove emprenedor que li va presentar personatges interessants del món cultural i social català. Fou a partir d’aquest contacte que Keeler va tenir una de les grans oportunitats de la seva vida com a retratista, conèixer i captar fotogràficament a Salvador Dalí. Unes fotografies que es varen poder veure a Sitges l’any 2004 en motiu de l’exposició   a l’Edifici Miramar organitzada per celebrar el centenari de Dalí. Fotografies úniques  fetes durant les seves visites a Cadaqués, en les que es pot veure a Dalí acompanyat pels seus amics més propers, així com altres imatges en les que l’artista posa confiat davant de l’ull màgic de Keeler.

Però la dècada dels 70 i dels 80 Keeler va convertir-se en el fotògraf de la vida hippi a Eivissa. Traslladat a aquesta illa, l’artista realitzà una gran quantitat de fotografies,   imatges d’aparença molt actual, plenes de llibertat, sensualitat i serenitat, petits poemes visuals, la publicació de les quals han convertit a Keeler en un artista reconegut arreu del món.
 
 

 Un cop integrat en aquesta cultura mediterrània, Keeler va necessitar obrir nous horitzons i trobar noves fonts d’inspiració. Ja a mitjans els paisatges bucòlics i els personatges reflexius d’ Eivissa va deixar pas a llocs més exòtics i llunyans. Àsia, Sud Amèrica, Oceania i Àfrica es converteixen en els seus nous objectius a captar pel seu objectiu!!!

Però en aquest breu repàs per la vida sitgetana i per les seves principals sèries  fotogràfiques, he saltat l’etapa d’Andalusia, que és el tema principal de les obres que avui presentem.   “Por Soleá. Andalusia a l’època de Diego del Gastor”, una interessant exposició composta per una trentena de fotografies realitzades per Tony Keeler durant les diverses estades que va fer en terres surenyes.
 

Aquesta excel·lent mostra ens servirà per transportar-nos a l’Andalusia dels anys 60 i 70. El conjunt de fotografies exposades són el fruit del descobriment d’una terra i d’una cultura va produir un fort impacte en Tony Keeler, un jove nord americà que, acabat de graduar a la Universitat de Harvard, havia iniciat un intens viatge per Espanya, un país que a mitjans dels anys cinquanta estava immers en un dels moments més foscos de la  història recent. Tot i aquesta situació dura i trista, al arribar a Sevilla Keeler es va trobar amb una gent amable, feliç i conformada, que trobaven en la música el millor camí per mostrar els seus sentiment. El seu encontre amb el món del flamenc va ser revelador i emocionant,  fins al punt de convertir-se en una petita obsessió. Anys més tard, ja instal·lat a Sitges, Keeler retornà a Andalusia on va trobar en la persona del mític guitarrista Diego del Gastor, a qui va conèixer a Morón de la Frontera, la manera d’aglutinar totes aquelles sensacions que el flamenc li provocava. La personalitat generosa i la genialitat del músic van atrapar Keeler, fins al punt que aquest va realitzar un ampli reportatge en el que, d’una manera o altre, del Gastor n’és el protagonista.  L’amistat i la confiança generada entre els dos artistes és veu reflectida en aquestes fotografies tan expressives com extraordinàriament plàstiques,  en les que ja se’ns revela la gran qualitat de Tony Keeler com a retratista. Realitzades en blanc i negre,  una constant en la seva obra, Keeler és capaç de retratar a un Diego del Gastor relaxat, divertit, concentrat..... sempre envoltat dels seus i en un ambient que li és amè, un món en el que el fotògraf també s’hi sent còmode, ben acollit i alhora expectant de tot allò que succeeix al seu voltant. Al llarg d’aquestes dues dècades, Keeler va realitzar diverses estades en terres andaluses durant les quals anava captant amb la seva càmera aquell món culturalment tan divers i interessant, una manera d’entendre la vida que per aquell jove americà li semblava extremadament pintoresca.
 
 
 
Totes aquestes sensacions queden plasmades a la perfecció en cada una de les obres d’art que avui podem gaudir en aquesta exposició. Fotografies on la seva bellesa no sols la transmeten els rostres brillants i les expressions dels seus protagonistes, sinó que es troba també en l’elegància perfeccionista que desprèn la seva tècnica fotogràfica. Perquè Tony Keeler domina a la perfecció el tractament de matisos i les possibilitats de treballar en blanc i negre, una opció que es converteix en un repte per a qualsevol fotògraf. Aquest do que li permet transmetre a la resta de mortals la bellesa que ell capta, és acceptat per Keeler amb total generositat, sentint-se feliç que tots nosaltres  gaudim de la seva particular mirada, una mirada oberta a tota imatge i transmesa amb una forta individualitat. Així que ja ho dius tu mateix Tony, has nascut grafista i tens un unll particular...... Un ull que ara permet que Sitges, poble que ell tan estima i que té com a seu, avui pugui fruir d’una exposició artística de tant nivell. Gràcies Tony!  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada