30 ag. 2012

LA FAMÍLIA DEERING VISITA SITGES

 
Article publicat a l'Eco de Sitges, 31 d'agost de 2012


 
 
El dissabte 18 d’agost, i seguint els passos que Charles Deering, guiat pel pintor Ramon Casas, havia iniciat més de 100 anys abans, la seva besnéta Abby Deering McCormick, juntament amb la resta de la seva família, va arribar a Sitges de la mà d’Isabel Coll (i meva), per tal de poder conèixer el llegat que aquest ha deixat en el nostre poble.
 


Afegeix la llegenda


Després de passar junts uns dies per Barcelona, on vàrem visitar el MNAC i els edificis de Gaudí, finalment va arribar el dia de deixar el bullici de la ciutat per endinsar-se al seu passat. Al igual que ja havia succeït fa més de tres anys, quan Christopher Hunt McCormick, rebesnét de Deering i nebot d’Abby, va visitar Sitges per primera vegada, les nostres converses prèvies deixaven clar que res li feia preveure el que es trobaria al tombar els murs de l’església. I així va ser! Un cop davant de la porta de l’antic Hospital de Sitges, reconvertit per Miquel Utrillo en Maricel de Mar, Abby Deering va ser conscient, potser per primera vegada, de la bellesa d’aquell lloc privilegiat i de la importància patrimonial que tenia el conjunt arquitectònic que conforma el Palau Maricel.

 
 

A través dels seus ulls, els que vàrem acompanyar a  Abby, al seu fill i al seu marit Carroll durant la visita al Maricel de Terra, vàrem poder imaginar quin era el sentiment i l’emoció que se sent al retornar als espais creats pel seu descendent: el Saló d’Or i el Saló Blau,  la capella, les magnífiques terrasses i l’insuperable claustre. Però la visita a Maricel no va poder ser completa, ja que les obres que des de fa més de dos anys s’estan duent a terme al Maricel de Mar, i per les que els visitants es van mostrar interessats, van fer impossible que Abby pogués reviure personalment les sensacions que deuria tenir Charles Deering durant les seves llargues estades a Sitges, ni gaudir plenament de les vistes que es tenien des de les estances privades de la família, unes sales en les que els principals protagonistes eren l’art, la llum del mediterrani, la remor del mar i l’olor de la sal.



 

 



Amb les emocions encara a flor de pell, els descendents de Deering van ser rebuts a l’Hospital Sant Joan Baptista de Sitges, entitat referent de la nostra vila, que pocs dies després celebrava amb una gran festa el centenari del seu actual edifici, una construcció de Font i Gumà que va ser erigit en uns terrenys sufragats en part amb els diners que Deering va pagar per la compra de l’antic hospital, edifici medieval actualment el Maricel de Mar, així com per les aportacions que el benefactor americà donava a l’Hospital cada vegada que arribava o marxava de Sitges. Davant d’aquell edifici centenari, que tot i tenir la seva llarga història manté la seva activitat original, i recorrent les modernes instal·lacions del Pavelló Deering, Abby es va mostrar emocionada i orgullosa de saber que els diners aportats pel seu besavi havien tingut el millor destí possible. Aquesta mateixa sensació va ser la que va voler deixar escrita en el moment de signar en el llibre d’honor de l’Hospital Sant Joan Baptista.

A Sitges gairebé tothom hem sentit ha parlar alguna vegada de Deering o de Maricel, però el més segur és que si ens plantem al campus de la prestigiosa universitat deNorthwestern de Evanston (Illinois, E.E.U.U), i preguntem als seus estudiants si ens poden dir on està Sitges i quina relació uneix aquesta institució amb el nostre poble, la majoria dels qüestionats no sabran contestar. Però dins de pocs mesos, i gràcies a la publicació de l’estudi realitzat per Isabel Coll, en el que es tracta extensament quina fou la relació entre Charles Deering, un dels principals avaladors de la Northwestern, i la vila de Sitges, als EEUU, i també aquí, es podrà conèixer una mica millor la personalitat de Charles Deering, destacat personatge de la història recent d’Amèrica, un home que estimava per sobre de tot la seva família, que va trobar en l’art la seva passió, i a Sitges el seu refugi.

Els guanys d’aquest llibre, estudi realitzat gratuïtament per l’autora, ha estat editat per la universitat Northwestern sota el patrocini de la família Deering, aniranintegrament a la Fundació Ave Maria de Sitges, tornant a reobrir l’intensa relació que hi va haver entre Deering i Sitges, i que es va trencar bruscament l’any 1921. Els perquès i els com també se sabran  amb la lectura d’aquest llibre. 

4 comentaris:

  1. Brava! Molt bona. Felicitats pel teu bloc, que no paro de llegir-lo.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Luis!! per cert, estic escrivint una nova entrada en la que no paro de pensar en els teus escrits sobre la Festa Major i els sitgetans als que anomenes..... "indígenas"!!!! ;-)))Espero poder-lo penjar aviat i veuras a que em refereixo!!!!!

    ResponElimina
  3. La Fundació Ave Maria,torna a reobrir la relació entre Deering i Sitges.I l'Hospital de Sitges,amb terrenys sufragats per Deering,de nou en el record.Oi que la història s'hi repeteix.
    Seguidor com sòc del teu Blog,aquest nou escrit tan ben il.lustrat,és dels que més m'està agradant pels personatges que amb la seva presència ressuciten del que podria haver estat el Gran Mecenes sitgetà,a les envistes dels efificis,que hi són.Gràcies,Beli.

    ResponElimina
  4. 3 de setembre del 2012.
    M'ha agradat molt l'article, Beli, i felicitats pel teu blog. Quan sortirà el llibre del que parles?
    Una salutació ben cordial.
    Francesc (www.rufusmundi.net)

    ResponElimina