6 jul. 2012

DONCS SI, PER SORT EL MÓN GIRA, I SITGES NO N'ÉS UNA EXCEPCIÓ




M’ha costat, ho he dubtat, m’ho he proposat...... però això del bloc és més fort que la meva pròpia voluntat!!! Tot i que potser hauria estat bo començar vacances de Criticart ja durant el mes de juliol, em reservo aquesta possibilitat per dins d’uns dies, mai de sap com puc acabar amb les tres feres lliures!!!
Juliol ha començat una mica més fresquet del que m’esperava, sobretot si recordem els calorosos darrers dies de juny.  Avui, ja sis de juliol, després d’una nit precedida per  una minsa pluja que m’ha servit per poder tornar a respirar, i aprofitar aquest ambient més tranquil per començar a centrar alguns dels temes i projectes que tinc per als propers mesos, decideixo escriure una estoneta!!
El primer que vull dir, i així separar-lo d’altres temes menys emocionants, és que a dia d’avui em fa una il.lusió enorme poder dir que per fi a Sitges hi haurà una exposició retrospectiva de l’Artur Duch. Si escriure el text per al díptic de la seva darrera mostra a Vilanova va ser tot un honor i un orgull, comissariar-li aquesta exposició que s’inaugurarà a la planta baixa del Miramar el proper 3 d’agost, i que servirà per fer un ampli repàs per les obres que Duch ha realitzat durant aquests 40 anys que ens separen de la seva primera exposició, que va tenir lloc l’any 1971 a la petita sala d’exposicions que l’ajuntament tenia al Maricel de Terra, al carrer de Fonollar just al costat del corraló de l’Arxiu, doncs poder participar d’aquest projecte és un repte i una gran fita!!! Així que un cop més, gràcies Artur per confiar en mi en el muntatge de la teva IMPERMANÈNCIA...... per cert, un concepte que fins ahir per mi era totalment desconegut, però que a partir d’avui el comparteixo amb tu: res és per sempre, i tot és canviant.


I seguint amb aquesta Impermanència, un altre tema pendent que ocupa part del meu temps és el dels Museus Cau Ferrat i Maricel de Sitges. Ja fa un temps llarg (més de dos anys) que vaig decidir no tractar el tema de la reforma dels museus  en el meu bloc, pel simple fet que en ell hi expresso les meves opinions particulars. Era important per mi i també pel bloc, separar aquesta reivindicació popular, però avui, i a nivell totalment personal, vull retornar als inicis i dir lliurament i com a ciutadà independent, el que penso de tot aquest tema! 
Fa dos dies, després d’escoltar l’entrevista que se li va fer a Ràdio Maricel a Vinyet Panyella, actual gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges, vaig utilitzar una xarxa social com és el facebook per evocar el meu desengany amb la seva manera d’actuar en aquest procés. Deia (i dic):
“Com queda clar en aquesta entrevista, per a la gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges la Plataforma Sos Sitges no existeix ni ha tingut cap paper en aquesta modificació i reforma de la reforma dels museus de Sitges. Però jo no puc oblidar el suport que hem rebut dels milers de sitgetans i no sitgetans donant-nos lliure i voluntariament la seva firma (per cert, on no hi és la de la gerent del consorci) per així poder tenir més força en la lluita d'aquests dos darrers anys (ja que li recordo que el camí fins aquí no va començar en el més de novembre de 2011) per aconseguir conservar mínimament part fonamental del nostre patrimoni. Per cert, l'any 70, quan es va modificar el volum del Maricel i la casa Rocamora, els membres de la Plataforma SOS Sitges encara no havíem nascut, i a alguns ens faltaven uns quants anys.....És en aquest punt on jo també em pregunto on estaven durant aquells anys 70 els que ara s'encarreguen de conservar el nostre patrimoni? però també em pregunto, on estaven fa un o dos anys els que ara treballen per modificar el projecte de la reforma dels museus?”
I segueixo pensant que van ser moltes les personalitats del món cultural i de la societat sitgetana, així com entitats públiques de caràcter associatiu, com és el propi Grup d’Estudis Sitgetans, amb llarga tradició en la defensa del patrimoni sitgetà, que van girar l’esquena a la demanda de suport públic per part de la Plataforma SOS Sitges. Es tractava d’un gest de recolzament que en aquell moment ens hauria ajudat moltíssim, i que pel motiu que fos en aquell moment no els hi va interessar, i per qualsevol altre motiu, ara han decidit que escriure (pq actuar poc) per conservar el patrimoni de Sitges no és tan dolent!! 
I avui, a l’Eco de Sitges, a la columna setmanal “Quaderns de Camps” que cada setmana escriu Antoni Sella, l’anterior gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges, i un dels artífex d’aquesta reforma del museus de Sitges, llegeixo un article, “Milions i absurditats”, on  dóna la seva opinió sobre la situació actual en la que es troba aquest intens procés. Ja en el títol del seu text hi apareixen dues paraules claus: Milions i absurditats...... i al començar a llegir n’apareixen algunes altres que completen aquest complicat puzle que ens ha portat fins aquí: reforma, política, inconscient i remodelació.
La primera referència va per una “plataforma amb arguments maximalistes”. Doncs si, pq si els nostres arguments haguessin sigut minimalistes no hauríem tingut ni raó de ser ni cap desgràcia contra la que lluitar. Sobre acusacions polítiques, mentides i maximalismes, pressupostos, rajoles restaurades....... jo no tinc pq parlar-ne, però si  que vull puntualitzar, dues coses. Primera, i per l’experiència d’aquests darrers dos anys, dir que si ara al nostre Ajuntament hi ha eminències grises, per les converses que vaig poder tenir amb els responsables del nostre antic consistori (i del Consorci del Patrimoni), puc assegurar que com a mínim les eminències actuals no són opaques del tot..... i que a través d’elles s’hi pot apreciar un bri de llum......, una esperança que quedava tapada per la negror intraspassable de fa un temps! Per cert, les anteriors eminències opaques no van poder preveure que algun dia podrien perdre els més de 30 anys de “fer el que els hi donava la gana” a la Diputació de Barcelona? Doncs m’imagino que no, sinó mai haurien fet aquella darrera jugada, abans de perdre l’Ajuntament de Sitges, de traspassar a la Diputació de Barcelona la majoria en la representació en el Consorci del Patrimoni de Sitges,  en decrement de l’Ajuntament, que ara està en minoria. Però ja se sap, i ja ho diu el meu nou lema, “Impermanència, res és per sempre i tot és canviant”.
Segona cosa que vull puntualitzar, i que torna a fer referència directa a la Plataforma SOS Sitges. Doncs si, tot i els canvis que s’han realitzat en el projecte, per tal d’anar adaptant aquesta reforma a la llei del patrimoni, la plataforma NO ha retirat la demanda contra la llicència d’obres que autoritzava la reforma. Li recordo al senyor Sella, que el projecte inicial que ell va promoure,  va enderrocar la casa Rocamora (a si, conservant la façana de 1915), un edifici que forma part del conjunt de Maricel, i que per tant estava protegit amb el màxim nivell de protecció. Així doncs, el que es pretén amb aquesta demanda no és tan sols demostrar que la llicència d’obres de la reforma està mal donada, sinó saber qui va permetre arribar fins aquesta situació, així com qui o quins  van ser el màxim responsables d’aquesta destrossa patrimonial! 
I ara li preocupa el Cau Ferrat? Com és que fa referència a la sala que ocupa el Picasso, per cert a la planta baixa, i no parla de la tarima de 35 centímetres que s’havia col.locat al primer pis del Cau i que anava totalment en contra del que dicta la fitxa del catàleg i la llei del patrimoni? 
Però llegint el seu darrer paràgraf veig que aquests mesos allunyat de la seva feina com a gerent dels museus, li han servir per acabat rectificant i acceptant les seves responsabilitats en tot aquest cas. Ara només demano que els altres tres eixelebrats que ja fa uns anys es van posar en política i que ara ja l’han abandonat (per les raons que siguin) també se n’adonin del que han fet de Sitges aquests darrers anys d’inversions milionàries. Doncs si, la inconsciència té un preu i aquest alt preu l’hem de pagar tots, i quan dic tots, som tots. I com ja va preveure vostè fa uns quants anys, i sembla que ho va encertar,  “Ho has d’admetre tot”.
I no puc més que retornar-hi: IMPERMANÈNCIA.... res és per sempre, i tot és canviant.

10 comentaris:

  1. La nueva acepción filosófica sería la "Sociedad Líquida ", según Bauman...en fin...salut

    ResponElimina
  2. Sense voler entrar en polèmica en cap de les teves afirmacions, com a presidenta del Grup d'Estudis Sitgetans em sento obligada a precisar el paper del GES respecte de la Plataforma SOS Sitges. L'entitat no hi va donar suport directament ja que en el si de la Junta Directiva, que és l'òrgan democràtic de representació i de presa de decisions de l'entitat, no hi va haver acord, com va succeir en tants altres estaments i organitzacions de Sitges. El que sí que va fer el GES va ser cedir el seu local per a la trobada de la Plataforma quan se li va demanar. Altrament, molts dels membres del GES sí que hi van donar suport, així com membres d'altres entitats culturals que tampoc no s'hi van adherir.

    ResponElimina
  3. Però a diferència amb les altres entitats sitgetanes, el Grup d'Estudis Sitgetans té en els seus estatuts la clara voluntat de vetllar per la preservació del patrimoni de Sitges, el mateix objectiu que té la Plataforma SOS Sitges (i també ho marca en els seus estatuts), i fou per aquest motiu que va ser al GES a la primera entitat que ens vàrem dirigir per demanar el seu suport, ja que enteniem que lluitamevem per les mateixes fites.

    ResponElimina
  4. La dama de l'impermeable pixat9 de juliol de 2012, 22:11

    impermanència: res no és per sempre, tot és canviant... potser que comencis a aplicar aquesta màxima al patrimoni en general i al projecte dels museus de sitges en particulart, no et sembla ??

    ResponElimina
  5. Dama, doncs al pas que anem no caldrà ni que m'ho plategi, ja que amb el poc respecte que es té per tot el nostre patrimoni en general, ii amb els museus de Sitges en particular, la impermanència s'aplicarà pel seu propi pes!!!

    ResponElimina
  6. Nomès en vull destacar l'acceptació per part teva,benvolguda Beli,el teu nou Lema,al que m'hi adhereixo per la seva "filsofia racionalista"!.Ep!,del concepte -impermanència-,l'alies -no permanent- treus raonablement i lògica,una nova forma de pensar "Res és per sempre i tot és canviant"
    N'espero de tu,mestra de la saviesa al respecte,que les pressions o les maleïdes insinuacions no "t'obliguin" al rebutjament de res,la Plataforma va ser "Plantar cara a les adversitats sitgetnes amb molta tenacitat".Una munió de gent va fer-te l'agraïment més impressionant.Gràcies.

    ResponElimina
  7. Cuanta rabía hi ha en la dama de impermeable.....quant d'amagat i de desencis hi ha en les seves paraules. Tot aixó, benvolguda amiga, t'ha d'esperonar a seguint lluitant pel patrimoni sitgetà.
    Pel que fa al Grup d'Estudis, que no els coneixes? Ets massa joveneta per conèixer certes persones i certes actituds. No t'aniria malament preguntar qui es qui i entendries el perquè no es van posar al costat de la plataforma.

    ResponElimina
  8. Froilan, t'ho dic sempre i no em canso de repetir-t'ho!!! Que faria jo sense els teus comentaris, les teves reflexions, les teves paraules sempre amables i encoratjadores? De nou, i encara que ho tingui que repetir una i mil vegades, mooooltes gràcies per estar sempre pendent del que faig, del que dic i sobretot per animar-me a seguir quan veus que hi ha alguna cosa que em pot frenar una mica...la meva tenacitat...(que d'altres coses potser en careixo, però de tenacitat i tossuderia en tinc molta, i de valentia, una mica). Així que a seguir plantant cara...però amb gent com tu al costat!!! Una abraçada i gràcies de nou!!

    ResponElimina
  9. Anònim, a la ràbia s'ha de contestar amb ironia, que com deia la Pantoja: "dientes, dientes... que esto es lo que les jode". Al igual que li he dit al Mestre Froilan, el món gira i hem de seguir girant amb ell, que per anar contra el seu moviment ja n'hi ha molts! molta gent que els imagino com si intentessin baixar per unes escales mecàniques que pugen.... res.... a seguir que encara queda molt camí, no sols en els museus, sinó en molts altres àmbits.....
    I pel que fa al GES, no s'ha de generalitzar...pq per sort he estat molts anys involucrada d'una manera o altra, però molt intensament, amb el Grup d'Estudis i van ser molt bones experiències!! però el seu objectiu, clarament marcat en els estatuts fundacionals, sembla que per altres temes ha passat a darrer terme.....i se com va anar,qui hi havia, que es va dir... que va passar.... en aquella reunió de la junta del GES en que no hi va haver acord per donar suport a la Plataforma (Sitges encara és un poble i en som pocs).... però com deia, IMPERMANÈNCIA... i gràcies pel comentari!

    ResponElimina
  10. Acabo de llegir aquest comentari. Me'n alegro que sapigues de que va. I els que no ho sabem?
    Ha estat un problema polític? O be ha estat un problema d'assolir un carrec o alguna cosa semblant? Perquè no es voler donar suport si esta marcat en elñs estatuts?. No demano noms , si no vols, pero si explicació.

    ResponElimina