11 juny 2012

80 ANYS DEL MONUMENT A RUSIÑOL I DE LA CONSTITUCIÓ DEL PATRONAT DEL CAU FERRAT!!!




Al Racó de la Calma de Sitges, en el lloc que actualment ocupa un gran grua per als treballs de reforma-remodelació-redestrucció del Cau Ferrat i el Maricel de Mar, avui dia 12 de juny de 2012 fa 80 anys s'hi va celebrar una gran festa que d'una manera o altra hem de repetir o recordar per la importància històrica que aquell dia té per a Sitges. A les dos quarts de dotze del migdia del diumenge 12 de juny de 1932, van començar els actes que servirien per inaugurar el petit monument que el poble havia erigit per homenatjar al seu fill adoptiu Santigo Rusiñol, mort a Aranjuez un any abans, el 13 de juny de 1931. 


En motiu d'aquest homenatge els sitgetans  es va abocar per fer de la festa un gran dia. Molts dels balcons van ser bellament engalanats amb robes i banderes, i una àmplia comitiva va anar des de l'Ajuntament fins al Recó de la Calma. Les representacions institucionals van ser molt destacades: des del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya Ventura Gassol, fins a l'alcalde de Sitges, el Sr. Costa, així com altres moltes persones de renom de tots els àmbits polítics, socials i culturals catalans, deixant constància de la importància polifacètica de l'estimat Rusiñol.


El bust, obra del reconegut escultor Joan Borrell i Nicolau (Barcelona, 1888-1951), que també va estar present a la inauguració del monument, era un retrat de bronze de tamany una mica més gran que al natural, col.locat sobre un pedestal de granit, amb unes paraules cisellades i pintades en vermell on s'hi llegeix: "A Santiago Rusiñol. Els seus admiradors". El tema de l'homenatge a Rusiñol venia d'uns anys abans, del mes d'octubre de 1929, quan es va crear un comitè local encarregat de recollir fons públics per finançar el monument a l'artista, que en aquells anys encara estava viu. Per aquest motiu es va demanar a l'escultor Borrell i Nicolau que fos l'autor del bust, obra que va finalitzar l'any 1930 i que va tenir un cost aproximat de 5.000 pessetes. Però la mort de Rusiñol va obligar a canviar els plans i convertir l'homenatge en un acte pòstum. 
Un cop acabats els diferents i emotius parlaments, Santiago Planás, net de Rusiñol, va ser l'encarregat d'enretirar la Senyera que tapava el bust, mentre una orquestra tocava "L'alegria que passa" del mestre Enric Morera, el qual també era present a l'acte. La festa va continuar amb un banquet per a les autoritats que va tenir lloc al saló principal de l'Hotel Subur, i un cop finalitzat l'àpat, els convidats van traslladar-se a l'exposició de clavells que en motiu de la festivitat del Corpus tenia lloc als jardins de "El Retiro". 
Aprofitant l'estada a Sitges dels principals membres del món cultural i artístic català, Ventura Gassol va organitzar una important reunió de treball per tal de constituir el Patronat del Cau Ferrat i així complir la voluntat de Santiago Rusiñol de llegar la seva casa taller i la col.lecció d'art al poble de Sitges. Amb l'assistència del president de la Junta de Museus de Barcelona, Josep Llimona, que va arribar a Sitges aquella mateixa tarda, es va constituir un dels patronats més importants per a la història recent del nostre poble. Com a president fou nomenat Ventura Gassol; vice-presidents, l'alcalde de Sitges, Sr. Costa i el president de la Junta de Museus, Josep Llimona; com a vocals, Sr. Planas en representació de la família Rusiñol, i els senyors Planas i Robert, Ibàñez, i Pasqual de l'Ajuntament de Sitges; i altres com Borralleres, Soler i March, Rebull (escultor), Joaquim Sunyer, Pere Jou, Trinitat Catasús i Arcadi Más i Fontdevila. 
Al dia següent, el president de la Generalitat Francesc Macià, que no havia pogut assistir a l'acte d'inauguració, va voler retre el seu sentit homenatge a Rusiñol, del que se'n considerava un bon amic, desplaçant-se a Sitges per tal de poder depositar un ram de flors als peus del bust.
Aquest monument va ser molt criticada per la premsa sitgetana, tal i com es desprèn d'alguns escrits d'opinió apareguts a setmanaris com El Baluard de Sitges del 12 de juny de 1932. Entre les queixes que es van fer públiques destaca el retret a la comissió organitzadora de no acceptar l'oferiment de L'escultor Enric Clarassó, gran amic de Rusiñol i de Ramon Casas, per a la realització de l'escultura que serviria per a aquest monument, tal i com queda constància a l'article "D'un homenatge" firmat per Pep i publicat a El Baluard de Sitges el 22 de maig de 1932. Altres objeccions més estètiques com la seva ubicació i la petita mida del conjunt, poc adequat, segons ells, a l'alçada de la persona homenatjada. El monument és titllat d'una homenatge "acompte" del que es mereix, de "ridiculesa" i de "desencert". Un altre dels problemes era que el bust de Rusiñol ni era ni seria l'únic, ja que el seu autor, Joan Borrell i Nicolau, conservava els drets de reproducció de la imatge, motiu que suposava que el mateix bust el trobem a Madrid, Palma de Mallorca, Valldemossa i Barcelona. Aquestes crítiques van seguir uns dies més, com l'article "Una més" del 19 de juny de 1932, signat per les inicials P.U.i G (us sona?) 


Ajuntament de Palma de Mallorca
Carrer del Marquès de la Sènia
Palma (Mallorca)
Mides (alt x ampla x fons): 90 x 85 x 42 cm
Bronze
Any: 1926

Ajuntament de Valldemossa, 1930


Museu Nacional d'Art de Catalunya
Parc de Montjuïc, s/n
Barcelona
Mides (alt x ampla x fons): 37,5 x 29 x 29 cm
Bronze
Any: 1930

Tot i que 45 anys més tard, el 9 d'octubre de 1977, aquest homenatge "acompte" es va complir, i el petit bust homenatge a Santiago Rusiñol va deixar el seu protagonisme a la gran escultura de bronze obra de l'artista Nicolau Ortiz Serra (Vilanova i la Geltrú, 1925- Barcelona, 2009) situada al jardinet de la família Vidal Quadras a la Torreta. A partir d'aquell moment el monument de Borrell Nicolau va trobar el seu lloc al pati porxat de la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges, lloc en el que encara podem trobar-la! 
Però com tot en aquest món, el monument de la platja Sant Sebastià també s'ha vist desplaçat per unes escultures col.locades a l'altra banda del poble, just al passeig de la Ribera. Unes figures poc agraciades, obra de l'escultor Cuello, en las que s'hi representen un Rusiñol i un Ramon Casas que res tenen a veure amb el realisme i naturalitat del bust de Borrell i Nicolau i la presència de la figura d'Ortiz Serra, però que s'han convertit en l'element del mobiliari urbà més fotografiat d'aquests darrers anys.

5 comentaris:

  1. Felicitats ¡¡¡ per molts anys...

    ResponElimina
  2. La Beli Artigas i el seu perfil intel.lectual i humanista,és,si fa no fa, "El naixement d'una nova consciècia sitgetana".És molt digna d'agrair per la seva generositat en accedir a apadrinar aquestes petites "històries sitgetanes",plenes de retrats.Amb la Beli Artigas,aprenem moltes coses de la nostra Vila,personalment estic content que hi fos.

    ResponElimina
  3. Miquel, com sempre, moltes gràcies perbllegir-me!!
    Ai Froilan!!! No saps com els teus missatges m'animen a seguir amb aquests petits articles que publico l bloc!! Com m'agrada això del "naixement d'una nova consciència sitgetana"!!! Jo en tinc una, que he heredat de sitgetans comntu que estimen i respecten la nostra història, però per desgràcia per alguns cada dia en som uns quants més...... Jo si que estic feliç de saber que hi sou i que puc aportar una mica al teu gran coneixement...... Molts petons i gràcies!

    ResponElimina
  4. Valeria Krak & Rememoria Mackintosh13 de juny de 2012, 0:47

    Qui es aquest P.U.i G. ? m'has deixat intrigadississima com sempre... Per cert el cap va desapareixer misteriosament anys a venir però alguna ànima caritativa se'l va beneficiar i actualment està dins d'un safareig d'un jardí ple de poetes...

    ResponElimina
  5. En un poble amb tantes ganes de xiuxiuejar crítiques com el nostre (com tots els pobles, de fet), que las crítiques en qüestió més dures fossin que "l'escultura és massa petita per a un home tan gran" diu molt a favor de la talla de qui, en efecte, va ser un gran home, més enllà de la seva afició al pinzell o a les lletres. Gràcies per aquestes entrades, Beli, que s'agraeixen molt.

    ResponElimina