1 maig 2012

MARGARITA SANS JORDI (1911-2006), UNA ESCULTORA ENTRE ELS GRANS



“Tinc el goig de presentar-los l’escultora Margarida Sans-Jordi. Ella diu que és deixebla meva, però jo crec que és deixebla d’ella, perquè com la veuran per les seves obres, són ben bé d’ella mateixa. Ella, naturalment, com que és molt modesta, creu que tot el bo que puguin tenir és degut al meu ensenyament; però jo crec el contrari, perquè els meus ensenyaments de si un braç és curt o llarg no posen ni treuen res del seu valor esencial.
No vull fer critica de les seves escultures; ja la farà el públic i els crítics, però sí que puc afirmar, sense por d’equivocar-me, que el conjunt de les seves obres són una falaguera esperança, i que algunes són ja una realitat. Alegrem-nos com a catalans i con a artistes, que aquesta noia remerci el temps en aquest difícil art escultòric, no com moltes i fins com molts, com un passatamps en una asignatura d’ “adorno”, sino com una seriosa professió amb totes les conseqüències de les grans esperances i no menys grans defalliments”. 
                                                                                        Josep Llimona, escultor.
Ja fa uns anys, a mitjans de 2004, vaig tenir la gran sort de conèixer un senyora que, tot i la seva avançada edat, se’m mostrava amb una força i un modernitat única. Durant les diverses trobades que vàrem tenir al seu pis de Barcelona i a l’apartament del passeig de la Ribera de Sitges, per tal de poder preparar l’exposició que organitzava el Grup d’Estudis Sitgetans, vàrem poder parlar hores i hores sobre la seva vida, el seu art i la seva gran família. 


Tot i que després de l'exposició, i per culpa meva, no la vaig tornar a veure més, quan passo per davant de casa seva i veig aquell balcó lluminós que tan em va lloar, penso en ella. Però fa uns dies, a internet vaig trobar una escultura d'ella en venta, una peça de porcel.lana que a la pàgina on està penjada la imatge descriuen com a "Busto alegórico de LA PRIMAVERA, de la serie de las Cuatro Estaciones, diseñadas por la importante artista catalana, durante su permanencia en la manufactura de Cerámica Asturiana de San Claudio, en la década de los años 40. Tienen como medidas 30x17x16. Pieza muy escasa".

L'any 2007, al tancar la fàbrica de Ceràmica de San Claudio, els treballadors van decidir recollir diverses peces descatalogades que s' hi havien fabricat allà, per tal d'entregar-les al director general del Patrimoni d'Astúries. Entre les obres per catalogar hi havia un bust dels que formàven la sèrie de les estacions de l'any.... Aquesta importància de l'obra de Sans Jordi em va fer pensar que era el meu deure com a historiadora de l'art, blogera i sitgetana (;-), deixar una petita biografia d'aquesta gran persona i artista!!!

Margarita Sans-Jordi va nèixer a Barcelona l’any 1911, ciutat que va estimar i que la va veure morir el 25 de juny de 2006 als 95 anys. La seva vocació escultòrica es manifesta ben  aviat, i ja a la seva adolescència modela el fang i talla petites figures de fusta i motius decoratius en caixes. Desprès d’un període formatiu amb l’escultor Àngel Ferrant, treballà durant un any al taller de Josep Llimona. La seva influència es percep sobretot en les primeres figures.
    
La seva primera exposició va tenir lloc l’any 1932 a les Galeries Laietanes de Barcelona. El 1935 és pensionada per la Generalitat de Catalunya per estudiar a la Casa Velázquez, (Institut de Belles Arts de França a Madrid) on romangué un any. Va guanyar el Premi Nacional d’Escultura Conde de Cartagena concedit  per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, i després de  visitar Itàlia, Grècia i altres països europeus, s’estableix a Paris. Durant la seva estança parisenca va estudiar a l’escola d’arts decoratives i va rebre lliçons de l’escultor Despiau. També va col·laborar amb Josep Maria Sert en el Pavelló Pontifical de la Exposició Internacional de Paris , i participà en diverses exposicions col·lectives al museu Jeu de Paume i a l’Academia de Beaux Arts.  

L’any 1938 torna a Barcelona, i el 1940 es trasllada a La Fàbrica de San Claudio de Oviedo on treballa ceràmiques i terra cuites. Finalment s’instal·la definitivament a Barcelona on continuà  treballant fins poc temps abans de morir.  
Molts dels seus bustos i figures de temàtica religiosa es va fer per encàrrec. Així, l’any 1942 va realitzar les figures de l’Abad Oliva i de Sant Benet, destinades a presidir la Sala Capitular del Monestir de Montserrat, i anys més tard,  1954, i també pel Monestir, el conjunt monumental del Via Crucis. 



La Vanguardia, 17 d'abril de 1957,
inauguració del pas del Escolapis
El 1956 faria, també per encàrrec de l’Escola Pia de Sitges, el pas de Setmana Santa que, encara avui dia, surt cada any en processó. El conjunt, "Jesus al carrer de l'amargura", està format per les figures de fusta que representen a Jesus, a Cirineu i a la Verge. 
Al llarg de la seva carrer, Margarita Sans Jordi va rebre diverses distincions, entre les que destaca la tercera medalla a l’Exposició Nacional de Barcelona el 1944, així com la condecoració de l’estat francès de Chevalier de les Ordres de les Arts et les Lettres.   
Les crítiques publicades a la premsa del moment sobre l’obra de Sans Jordi van ser moltes. La Vanguardia, ABC,.... van donar un gran ressó a les obres de l’escultora catalana. Entre tots els articles he volgut destacar uns que van apareixer a setmanaris sitgetans.....
“Margarida, que és actualment una gentil damisela de 18 anys, es així mateix sitgetana, encara que no ha viscut mai a Sitges, de la sitgetíssima familia de Can Sans. Fa només dos anys, entenya els seus lleures d’estiu en la hisenda que els seus pares poseeixen al Pla del Penedès transformant com una petita fada tots els troços una mica ponderables de fusta que queien a les seves mans, en deliciosos ninotets de talla amb l’ajuda de tot un petit arsenal d’eines que ella mateixa s’havia arranjat disposant només de troços d’atuells tallants casolans, gavinets, gilletes, punxons, etc. Amb aquest primitivísim utillatge escometia ardidament la dura fusta i mica en mica aquesta, con si hagués estat objecte d’un encisament de meravella, anava transformant-se en la figurina que la petita fada havia concebut. Suara una nineta, un caçador, una dançarina egipcia anaven eixint sota l’encís de les seves mans revelant el foc interior de la joveníssima artista.” 
Publicat a La Gaseta de Sitges, 1929

“Margarida és extraordinàriament ardida. Cal només ponderar curosament cada una de les seves obres perquè hom es dongui compte d’aquest tret del seu carácter. Tots els detalls són en elles resolts dins de la máxima dificultat. Analitzant-les és a cada punto constatat aquest virtosisme de técnica, expressat ací en un plec, allà en un brancam terballadísim. Totes les seves obres de talla damunt fusta han estat executades directament damunt el bloc sense haver fet abans cap maqueta, un dibuix a tall de croquis executat damunt la fusta és tota la preparació feta abans de començar l’obra. Margarida és així mateix dotada d’una fina sensibilitat artística, la seriositat del seu treball n’és la mostra més evident. Jamai no ha caigut en la carrincholeria tan freqüent en els que comencen a treballar per intuició propia.”
Publicat a La Gaseta de Sitges  
El temperamento escultórico de la notabilísima artista acusa esa tendencia, mezcla de clasicismo y gusto moderno, que tan bien representa el arte catalán. En la escultura, como en la pintura, Cataluña ha sabido distinguirse por su comprensión. Ha sabido crear una personalidad regional, quizá la más clara y definida de España. No es extraño, por tanto, que los artistas catalanes aparezcan ligados a una corriente estética que, en sus variados matices, ofrece manifiestas afinidades de concepto y técnica. Las esculturas de Sans-Jordi, sin recordar a ningún escultor determinado, recogen las características del ambiente artístico en Cataluña. En todas sus obras sobresale el amor apasionado a la forma; la belleza eterna es inmutable aunque cambien los matices del gusto. Caprichos fugaces, audacias de un día, reacciones pasajeras que en períodos de evolución artística hicieron olvidar un poco los esfuerzos del arte antiguo, han sido compensados con el renacimiento actual.” 
Gil Fillol . Eco de Sitges, 11 de junio de 1935. 

6 comentaris:

  1. Beli Bloguda , ves per on avui mateix estava pensant en aquesta Margarida Sans Jordi que va ser bona amiga meva a Tossa de Mar sempre la recordaré. Lola Bech.

    ResponElimina
  2. Margarita Sans Jordi expuso dos veces en el Salón Vilches, una en 1935, con mi bisabuelo Manuel; la segunda, en 1943, con mi abuelo José Luis. De hecho, la Piedad que mostró en una Exposición Nacional de Bellas Artes (de la que me gustaría saber la fecha, si la conoces) es el grupo escultórico que está en el panteón familiar de Manuel Vilches en la Almudena de Madrid. Si puedes indicarme en qué exposición de Bellas Artes estuvo este grupo escultórico te lo agradezco.

    ResponElimina
  3. Apreciado Sr. Vilches, me miro los documentos que tengo sobre la escultora y le doy la información! Gracias por seguir el bloc!!

    ResponElimina
  4. Margarita Sans Jordi expuso en el Salón Vilches durante el mes de junio de 1935. En la muestra expuso varias esculturas de marmol blanco y de color, bronces, madera y alabastros. Destacan los retratos de la Sra. Usublaga de Guzmán, del niño J.M.G de Guzmán y el de la niñ M. Batlles Upon; y otras nueve obras tituladas: capricho, Dama de 1900, reposo, Septiembre, amazona, juventud y desnudo.

    La Piedad la presentó en la Exposición Nacional de Bellas Artes que se inauguró en Madrid el 11 de noviembre de 1941. En la crónica sobre la expo publicada en el diario ABC del día 10 de diciembre de 1941 puede encontrar una pequeña referencia a esta obra! Para completar mi artículo sobre la escultora, le agradecería una fotografía de La Piedad de su familia.

    Muchas gracias de nuevo y espero que esta pequeña aclaración le sea útil!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, soy Salón vilches, acabo de ver tu respuesta. Si me dejas en el blog tu dirección te envío una foto. Susana

      Elimina
  5. Hola, soy nieto de Margarita Sans Jordi. He caido en el blog por casualidad y me ha traido unos recuerdos extraordinarios. Gracias por este post...sin duda era una persona genial, en toda la implitud del término...una pena que no se dé más valor a su obra. G

    ResponElimina