19 abr. 2012

VISCA LA REPÚBLICA!!!! CRÒNICA ALEGRE D'UN SITGES DIFERENT.


Tot i que el títol de l'article pugui portar a confusions, res té a veure amb la caça d'elefats per part de gran Borbó... o potser si!!!

L'altre dia escrivia una entrada sobre una etapa molt trista de la història de Sitges i especialment el que es va viure a l'hotel Terramar Palace, però per il.lustrar el text vaig utilitzar unes imatges amenes i plenes de vida d'unes noies sitgetanes amb el banyador que va publicar la revista madrilenya Crónica en el número d'agost de l'any 1934. Vaig penjar la foto sense fixar-me en les retratades ni pensar qui podien ser, i va ser rellegint l'article quan vaig adonar-me que la primera noia de les tres, la del banyador fosc igorro blanc, era la meva besàvia, Isabel Rovira, la Punta (sobrenom que ja vaig explicar en aquest altre post). 

Però qui eren les altres dues noies? I com és que Crónica va triar aquestes joves de Sitges? Però aquesta foto no va ser una excepció ja que són diverses les referències i les imatges que publica la revista en les que apareix Sitges com escenari principal de les històries narrades. Així doncs, aquest article és una excusa per demanar-vos ajuda per poder anar posant noms a altres dels retrats. Ahir, davant de l'aparador de can Gasó al Cap de la Vila, en el que darrerament s'hi exposen interessants fotografies de mitjans del segle passat, vaig reviure la mateixa situació que la del Divendres Sant quan esperant el pas de la processó, vaig gaudir moltíssim escoltant a sitgetans de diverses generacions posant noms, sobrenoms, oficis, carrers, anècdotes..... de les moltes persones allà retratades, la majoria de les quals ja no estan vives. Però els dos dies he tingut la mateixa sensació: si ningú no apunta darrera de cada foto els noms en uns anys tota aquesta història es perdrà........



Tornant a la revista Crónica, entre els anys 1933 i 1935 el nom de Sitges hi apareix diverses vegades. Articles com el de les misses que, camí de Madrid, on tenien que participar al concurs "Miss Europa 1933", i en un intens viatge entre París i Barcelona, van fer, durant els darrers dies del mes de maig de 1933, una visita a l'hotel Terramar i a les platges sitgetanes. Un any més tard van ser les Miss Catalunya les que els hi van prendre el relleu, convertint Sitges en la seu del certamen, celebrat a finals de maig de 1934. 













Més original és la història de Solita Salgado, campiona de natació de França, que durant el mes de juliol de 1933 va passar un dies Sitges. La noia de 20 anys va acompanyada per un petit caimà de nom Tabú, presència totalment insòlita en el Sitges d'aquells anys, i il.legal en l'actual.



Un mes més tard, el 6 d'agost de 1933, el torn li toca al ciclista Vicente Trueba, conegut com la Pulga Cántabra, el qual pocs dies abans estat el primer espanyol en creuar la meta de la Volta ciclista a Catalunya i guanyador de la Volta a França. Fent el mateix recorregut de les Misses de tres mesos abans, Trueba va sortir de París en tren, va passar per Portbou, va arribar a Barcelona i va fer una estada a Sitges. 

A finals del més de març de 1934, un nou esportista es converteix en el focus d'atenció mundial a Sitges. MaxSchmeling, ex campió mundial de boxeig que el dia 8 d'abril tenia un combat contra el púgil espanyol PaulinoUzcudun a l'Stadium de la Exposició Universal de Barcelona, va arribar a temps a Barcelona amb l'intenció de preparar-se. Per això va instal.lar-se a l'Hotel Terramar Palace de Sitges, a l'exterior del qual va muntar tot un ring a l'aire lliure, on entrenava totes les tardes davant de vilatans que hi anaven per gaudir de la seva presència. Durant aquesta estada, Schemeling es va lesionar i el mach es va haver de passar a una altra data. Així doncs que a principis del mes de maig el boxejador va tornar a Sitges per prepara-se de nou, i durant aquest segona estada va rebre la visita de la seva esposa, la reconeguda actriu de cinema Anny Ondra. La parella es va instal.lar a l'hotel de Terramar, on van ser fotografiats passejant pels seus jardins.


Però si una història m'ha cridat l'atenció aquesta és la del Rudy i el Tedy, els dos gossos que van salvar un home i una nena que s'ofegaven a la platja de Sitges. Aprofitant l'accident i aventura viscuda per Milagros Brotons i del seu oncle Jacobo García, la revista aprofita per explicar breument la relació entre Sitges i Santigo Rusiñol, per fer una descripció del poble i per enumerar alguns del "il.lustres" visitants i veïns de la vila, com SchmelingOndra o el gàngster Jack Bilbo, així com per publicar una fotografia del SrLopez, l'encarregat dels banys de Sitges que va ajudar amb la seva barca a salvar els accidentats....... 





La figura de Santiago Rusiñol és una constant en els diversos números de la revista. Del mes de gener de 1930 és una interessant entrevista de l'artista feta durant la seva estada a Madrid. Molt interessant és l'article del 20 d'agost de 1933 en el que es parla extensament sobre la tradició del Ram de tot l'any, així com la es lloa la persona deRusiñol i es plasma una crítica real i poc escrita, sobre la qualitat de les obres del pintor durant la seva darrera etapa. I per acabar, la crònica dels homenatges que durant el mes de juny de 1935, i coincidint amb el 4artaniversari de la seva mort, van tenir lloc a Barcelona i a Sitges. 




Per acabar, tornar-vos a demanar que m'ajudeu a posar noms a les cares i de pas, que entre tots intentem que aquesta darrera frase de l'article sobre l'homenatge a Rusiñol torni a estar al dia:



"En Sitges todo recuerda todavía a Rusiñol. Los pescadores que carenan las barcas en las caletas rosadas leconocieron: las mujeres que viven en las calles blancas y en los hoteles suntuosos supieron de la alegría cascabelera de los ojos de Rusiñol. En Sities, blanca como un burbuja de espuma del mar, olvidado en un rincón de la coste, tiene y tendrá todavía por muchos años un santuario la memoria de Santiago Rusiñol".


7 comentaris:

  1. Me gusta la elegancia de las señoras de la época ¡¡¡¡ Tienen personalidad ¡¡ Salut

    ResponElimina
  2. Zenobia Camp-Rubí de Jimenez los Santos22 d’abril de 2012, 12:17

    Caram Beli! sembla que t'has posat d'acord amb un columnista de l'Eco entre la seva proclama i la teva requisitoria aviat no quedarà cap àlbum ni cap fotografia sense identificar, això sera pitjor que les etiquetes de les fotos al Facebook. Potser, caldria saber qui era o quins eren els redactors i cronistes d'aquestes noticies il·lustrades, també aniria be saber qui va fer les fotos, tot això serien pistes que ens conduierien al misteri del Sr. Poirot, que per cret segons diuen l'Agata Cristie també va venir en aquella època a Sitges i es va hospedar al Terramar Palace Hotel.

    ResponElimina
  3. Zenobia, m'has fet rellegir tots els articles de l'Eco, i com tinc la mania de començar tots els diaris i revistes per la darrera pàgina, fins gairebé a la darrera pàgina no he entés que em volies dir!!! Doncs trobo que el que escriu el columnista de l'Eco és lògic, i tots hauriem de fer el mateix! La veritat és que el grup de facebook sobre gent de Sitges i fotos antigues de llocs de Sitges és una bona manera de no perdre la identitat dels nostres avantpassats!!! Així que ja saps que et toca, agafar les fotos de la família i començar a etiquetar.....
    Sobre les fotos del meu article, totes estan fetes per Torrents, i la majoria dels articles d'Ana Maria Martínez Sagi (Barcelona, 1907-2000), una de les principals perriodistes republicanes.

    ResponElimina
  4. Sa Nuvia Camp Rubí de Juan Ramon ( la bodeguiilla de la calle Sanfrancisco)23 d’abril de 2012, 19:32

    Ara t'escolto a 10 lu ques de 10 i al Cèsar el que li pertany, però qui era aquest tal Torrents???
    l'Anna Maria Sagi i jo intimes de tota la vida...

    ResponElimina
  5. Mossen Jacques Verduà Von Germans24 d’abril de 2012, 21:05

    Alerta Bely que tantes misses sembla que parlis d'una altra cosa. JO m'he fet un embolic i ho he tingut de llegir de bell nou i de cap a peus com a tu t'agrada. no serà que som mahometans? Et recomano que passi pel meu confesionari obert de vuit a ocho Ojo, que sóc superpuntual com aquella botiga de l'auca d'en Estevet Orriols, Vull dir Russinyols.

    ResponElimina
  6. Igualada / Institut Municipal de Cultura

    Registre: 022012008487 - Data publicació: 20/04/2012


    Aprovació de la convocatòria i de les bases específiques per a la selecció d'una plaça de director/a del Museu Comarcal d'Igualada.

    ResponElimina
  7. Anònim, moltes gràcies per enviar-me aquesta info, tot i que no se si ho fas pq trobi feina i deixi d'empipar amb aquests llargs posts!! ;-) però de nou gràcies!! M'ho he mirat i és una oferta super interessant, però crec que aquest lloc com a director del Museu Comarcal d'Igualada l'ha d'ocupar algun historiador, historiador de l'Art o antropòleg de la comarca de l'Anoia, ja que com més relació tinguis amb el territori, més fruits es poden aconseguir!!!!

    ResponElimina