25 març 2012

EL SITGES D'AGAPITO CASAS ABARCA I DE JOSEP MARIA LLOPIS I DE CASADES.





Quadre d'Eliseu Meifren. Més info aquí

Roig i Soler, Mas i Fondevila, Rusiñol, Casas, Baixeres, Meifren, Sunyer, Ferrer Pino, Artur Carbonell......., tot noms molt reconeguts que d'una manera o altra s'han relacionat amb Sitges pintant el seu entorn paisatgístic o personal. Però per bé al nostre patrimoni i a la història del poble, a aquest llistat hem d'acostumar-nos a afegir-n'hi d'altres, que no per menys coneguts, tenen la seva importància dins de l'art català. 


Hort de Can Falç de Sitges, d'Agapit Casas Abarca (Col. particular)

Foto de l'Hort de can Falç

Com que s'ha de començar per algun lloc i no tinc preferències, seguint el tema de les meves darreres entrades al bloc, en les que "convido" a qui es cregui responsable, plantejar-se la necessitat d'anar adquirint segons quines obres d'art que darrerament surten a subhasta amb preus que en molts casos no superen els 250 euros, i així incrementar poc a poc el patrimoni artístic del poble i alhora completar la pinacoteca municipal, sense destinar ni un 0,00002 % del pressupost de l'Ajuntament. 

El xup de l'Hort de Can Falç, de S. Rusiñol
A part de la nostra Punta, un dels llocs racons sitgetans preferits pels pintors de finals del segle XIX principis del segle XX és l'Hort de Can Falç, i si fem cas dels anys que van ser realitzades moltes d'aquestes obres, ens podem imaginar que més d'un artista va coincidir el lloc i temps en aquest esplendorós espai verd. Un dels primers fou Santiago Rusiñol, que només aterrar a Sitges ja va veure en aquest gran jardí lluminós, el lloc ideal per pintar a l'aire lliure. De 1891-1892 és l'obra "La terrassa de Can Dalmau", a la que segueixen  altres quadres. 

"La Terrassa de Can Dalmau", Santiago Rusiñol



Quadre d'Eliseu Meifren. Més info aquí
Així doncs, i per poder començar aquest llistat d'artistes, us presento a Agapito Casas Abarca, pintor que en gairebé totes les exposicions que va participar al llarg de la seva llarga vida artística, hi presentava visions de l'Hort de Can Falç. 

Agapit Casas Abarca neix a Barcelona durant el mes de febrer de l'any 1874. Fill d'una família molt relacionada amb l'art, els seus oncles eren els gran escultors Venanci i Agapit Vallmitjana Abarca, des de molt jove ja es va sentir atret per la pintura, una passió que compartia amb el seu germà Pere. Cap a l'any 1894, quan coneix la que serà la seva esposa, Dolors Robert i Roig, filla de Doctor Bartomeu Robert i Yarzabal (1842-1902), Casas Abarca comença a freqüentar Sitges. Tot i que la parella i els seus quatre fills, Agapito, Rosa, Ramon i Pilar, residien a Barcelona, les estàncies a la casa familiar sitgetana de la Fragata, edifici de l'arquitecte Salvador Viñals, construït l'any 1892 i enderrocat a mitjans de 1970, eren freqüents. Informacions publicades arran de la mort del doctor Robert l'any 1902 després d'una atac de cor suposadament sobtat, podem entendre que la relació entre sogre i gendre era bona, ja que el Doctor Robert, malalt des de feia un temps, només va confessar a Agapito Casas la malaltia que patia, prohibint-li que ho expliqués a ningú. 

La vida dels Casas Robert va patir el cop més fort el 12 d'abril de 1921, quan en una de les masies de Campdàsens, propietat de la família Robert des de fa uns segles, va morir el seu fill Agapit Casas Robert amb tan sols 24 anys. Tot i aquesta desgràcia, el pintor va seguir treballant i exposant les seves obres, quadres que sempre rebien elogis de les crítiques del moment. 

Les obres de Casas Abarca eren habituals en la majoria d'exposicions col.lectives que s'organitzaven a Barcelona durant la primera meitat del segle XX, i la temàtica era gairebé sempre la mateixa: paisatges de Camprodon, dels barris de Sarrià i Sant Gervasi de Barcelona, i de Sitges. 


En la VI Exposició Internacional d'Art que va tenir lloc a Barcelona a finals del mes d'abril de 1911, a la Sala Llimona, una de les sales dedicades a artistes catalans, es mostren dues obre de Casas Abarca, un "Paisatge" i "El xup de can Falç". En aquesta exposició també es va poder veure l'obra "Capella" de Josep Maria Llopis de Casades, un altre pintor sitgetà, del que en parlarem una mica més endavant, tot i que el seu nom anirà apareixent en l'article. 

EL Xup de Can Falç de Sitges, tot i que ells posin de Can Fall de Camprodon

Durant el mes de maig de 1913 Casas Abarca i Llopis de Casades participen en un acte benèfic organitzat per la junta auxiliar de Nuestra Señora del Carmen, amb l'objectiu d'obtenir recursos per construir una escola al barri del Padró. Al Turo Park de Barcelona es va celebrar la "Festa de les Roses". Artistes destacats del moment van pintar diversos "vanos" que després es venien per obtenir recursos. Entre els pintors destaquen Galofre, Adrià Gual, Llimona, Reynés, Martí Garcés, Juli Borrell, Ramon Borrell, Lorenzale, Casas Abarca i Llopis de Casades. (La Vanguardia, 30 de maig de 1913). 

L'any 1915 Agapito Casas exposa a la Sala Parés de Barcelona una sèrie de paisatges "valents de factura i vigorosos de llum", i durant el maig de 1917 s'inaugura la Exposición de Bellas Artes que va tenir lloc a Madrid, i entre les obres exposades n'hi havia una de Casas Abarca, "El arroyo", que era una visió de l'hort de Can Falç. Com a fundador de l'Associació Artística i Literària de Catalunya" Casas participà en les exposicions que es celebraven a la Sala Parés de Barcelona. Durant la XXIV edició de l'any 1925 va presentar dos paisatges, "un d'ells amb el tema del safareig de Sitges, que ja ha repetit en altres teles i pintat amb la lluminositat i traça acostumada". (Gaseta de les Artes, 15 de gener de 1925). 

Hort de Can Falç de Casas Abarca. (Col. Beli Artigas)
Durant el mes de setembre de 1925, en l'Exposició Història de l'Art Sitgetà, organitzada per l'Associació dels Amics de les Arts, Casas Abarca presenta tres visions diferents de l'Hort de Can Falç, obres que a l'article publicat a La Punta el 6 de setembre de 1925, descriuen com a "unes de les produccions més formoses de les exposades". En aquesta gran mostra d'art, també hi havia altres quadres amb l'Hort de Can Falç com a protagonista, una obra d'Antoni Ferrater i un "safareitx de Can Fals" de José Vidal i Vidal. Tot i fer 15 anys de la seva mort, a la mostra no van faltar tres quadres de Josep Maria Llopis de Casades, interiors d'esglèsia amb els altars barrocs i de llum tamisada. 

La Punta des de l'Hort de Can Falç, de Casas Abarca
Important també és la primera exposició monogràfica de Casas Abarca a Madrid. Durant el mes de febrer de 1928, al Salón Nancy es van poder veure 16 quadres, entre els que destacaven paisatges de Camprodom i racons dels barris de Sarrià, Sant Gervasi i de Sitges, com l'obra "El Campanario de Sitges". Aquesta mostra es mereix un article a la revista La Esfera el 10 de març de 1928, en la que podem llegir una àmplia crítica. Pel que fa als quadres sitgetans llegim:

 "La serie de cuadros de Sitges nos dan una visión diferente, nueva, de la Sitges blanca, marinera, que se ofrece al visitante, y de la otra Sitges montañera de incomparables grises, ocres y delicadas Verdores (que transmite el admirado Sunyer. Es una Sitges de interior, de patios y jardines sombríos; de huertos donde azulean las coles enormes; de siluetas encalidecidas, doradas; solarmente, de los edificios característicos. Una Sitges recóndita donde el mar se olvida. El propio artista explica esa ausencia extrañable á quien el nombre de Sitges evoca siempre la nota azul y blanca ó las lomas blandas, muelles, cariciosas, trepadas de vides obscuras en la tierra roja. El gusta de la naturaleza extática, de los espectáculos reposados, quietos, un poco graves. La movilidad del mar le desconcierta y le distrae demasiado." 


Platja de Sitges. Col. Beli Artigas

L'exposició també té altres notes o petites crítiques en diaris madrilenys, com El Heraldo de Madrid del 21 de febrer de 1928, o La Libertad del 19 d'abril de 1928. 

Cap als anys 30, els paisatges sitgetans donen pas a unes marines, que tot i tenir el mateix poble com a protagonista, esdevenen bellíssim exemples de la capacitat i madures de l'artista. El 20 d'abril de 1940, a les Galeries Fayans Catalans, s'organitza una nova exposició, i de nou entre les obres hi trobem pintat l'estanc de l'Hort de Can Falç de Sitges, envoltat per la pèrgola de calç, i on es reflexa l'aigua, amb tons de blanc i blau suburenc. 

Paisatge de Camprodon, Casas Abarca

Com ja hem dit, les vistes sitgetanes comparteixen protagonisme amb els paisatges de Camprodon, població gironina en la que Casas Abarca també hi passava temporades. En aquesta població de muntanya, cap a 1877, el Doctor Bartomeu Robert, seguint la tradició burgesa de tenir un lloc on estiuejar, va adquirir una casa. L'any 1925 Casas Abarca, demostra un com més la seva admiració per la persona del Dr. Robert. Juntament amb l'arquitecte Rubió, s'encarregà de dissenyar i dirigir les obres del monument que Camprodon aixecà en honor al Dr. Robert. Aquests va ser inaugurat durant el mes de setembre, lluïa un bonic relleu amb el rostre de Robert, obra de l'escultor local Joaquim Claret. 


Agapito Casas Abarca va morir a Barcelona el 7 de novembre de 1964 als 90 anys.


El cementiri de Sitges (1912), Josep Maria Llopis i de Casades (Col.particular de Sitges)
I qui era Josep Maria Llopis de Casades, del que hem anat fent referència al llarg d'aquest petit article. Doncs Llopis fou un pintor que va néixer a Sitges l'any 1886. Descendent de la reconeguda família dels Llopis-Falç, i propietari de la casa que actualment és el museu Romàntic, no va tenir cap problema per dedicar-se de ple a la seva passió. Estudià a Llotja i fou deixeble del pintor Fèlix Mestres. D'ell es diu que hauria arribat a ser un reconegut artista, si la mort no li hagués aparegut l'any 1915 quan només comptava amb 29 anys. 

El pare, el reconegut advocat sitgetà Manuel Llopis i Bofill (mort el 27 de febrer 1928) i vidu de Josepa de Casades i Doria (morta el 23 d'octubre de 1909), va decidir fer tot el possible per deixar el nom del seu segon fill, Josep Maria, entre els grans de l'art català. És per aquest motiu, que a les Galeries Layetanes de Barcelona es va organitzar una exposició retrospectiva de les seves obres pocs mesos després de la se va mort. 

 A la revista Vell i nou del 15 d'abril de 1916 es publica una crítica de l'exposició pòstuma de Llopis. En ella llegim: 

"En Josep Maria Llopis de Casades morí a Sitges, l'any 1915, després d'una llarga i penosa malaltia. Havia cultivat son art amb amor des de l'infantesa i ,essent molt jove encara, estava buscant son camí, però prometia assolir una personalitat envejable, doncs era modest i molt estudiós. En aquests dos aspectes el recorden els seus amics. La família, desitjosa de què no quedés ignorada l'última part de l'obre del jove pintor, i avergonyida per altra banda, com ho haurien d'estar tots els bons barcelonins, de l'estancament de les obres de la Sagrada Família, ha resolt destinar el producte dels quadres que es venguin a l'Exposició de les Galeries Laietanes a la subscripció oberta per a costejar les obres del magne temple de Gaudí. No tan sols, amb un acte aixís, el pintor difunt aporta espiritualment el seu gra de sorra a la muntanya que voldríem veure ràpidament crescuda, no tan sols la família Llopis hi du una contribució material, sinó que excita, mou a la gent a recordar-se del deute sagrat que tenen en vers d'aquell monument aixecat per la pietat i la fe, i que té d'esser orgull i joia de la ciutat, perpetuant el moment actual de l'art a través dels segles que venen. A Barcelona, on no hi ha una prou gran solidaritat artística, movent-se totes les obres en un tris aillament, és digne d’anotar-se la generositat dels senyors Llopis, d’antiga i honorable niçaga, que han volgut amb l’obra limitada obra del seu fill i germà respectivament, sumar-se a l’enlairement, d’una altra obra formidable, inspirada en una mentalitat genial, però amb arrels a tota una época i tota una nació. En J.M. Llopis, després d’haver anat seguint amb ulls joiosos els jardins plens de llum i els interiors quiets de les esglèsies solitàries, sabia donar a les seves teles la quietud espiritual, la serenitat completa en que ell vivia. Segurament hauria trobat encertadissím destinar el producte de son treball per aqueix alt i noble fi, el de donar acatament espiritual i pràctic apoiament a la bella obra del genial mestre. Junt amb les obres de J.M. Llopis Casades exposa també, destinada al mateix fí, una pintura de flors la senyoreta Maria Lluïsa Güell, d’un exquisit bon gust.” 

En el llibre de Josep Boronat, “La Política d’adquisicions de la Junta de Museus. 1890-1923” (Publicacions de l'Abadia de Montserrat,1999), s’explica que l’any 1916, el pintor Dionís Baixeras, proposa a la junta l’adquisició d’algunes de les obres exposades per Martí Garcés i Casas Abarca a la Sala Parés, i per Llopis de Casades al Fayans Català. Pel que fa als dos primers, artistes vius en aquell moment, es va decidir iniciar una política especial d’adquisició d’obres. 

De Llopis de Casades, mort poc abans, es decideix analitzar els seus quadres i decidir si es compren o no. El pare de Llopis presenta als membres de la junta els quadres “Capella de l’Hospital”, “Interior de Sant Sever”, i “Interior de Santa Maria del Mar”. Finalment la Junta de Museus decideix adquirir el quadre “Capella de Convalescència”, de 1913, oferint-ne set-centes cinquanta pessetes, quantitat acceptada pel pare i que va ser destinada a la construcció del Temple de la Sagrada Família. Poc després la mateixa junta decideix adquirir una altre obra, “Església de Santa Magdalena, de Sevilla” per cinc centes pessetes.

Pinacoteca Municipal de Sitges amb les obres de Llopis i de Casades i d'Agapit Casas Abarca
L’obra “L’orgue de la Parròquia”, de 1915, forma part de la pinacoteca municipal de Sitges, quadre que fins fa poc, abans de les obres de “destrucció” del Maricel de Mar, estava situat a la mateixa pared que el d’Agapit Casas Abarca que, com és d’esperar, retrata un petit punt de l’hort de Can Falç, espai emblemàtic de Sitges que també pintà Manuel Ramon Mirabent l'any 1906, interessant obra d'un afinionat a la pintura que es conserva en una col.lecció particula sitgetana. 

El xup de Can Falç (1906), Manuel Ramon Mirabent (Col. particular de Sitges)


Així que aquí deixo la primera part del que amb el temps sigui una llarga llista "d'altres" artistes sitgetans!!!!!............................................................................... 


11 comentaris:

  1. Gapitana Falça i Mantis-Rosa25 de març de 2012, 11:39

    Ben Blogguda Beli, quina herudició, quin saber i quant de coneixement històric que davalla de la teva darrera entrada... Renoia i d¡on les treus aquestes imatges, rebuscades i un pel carrinclones, deixam'ho dir. Passades per la lleixiu dels anys, russinyolianes, estantisses, pintors de Sitges desconeguts u ublidats ( per algu serà).
    El racó de Can Falç debia ser magnífic però després del pas de les excavadores i reconvertit en un parc municipal amb molt poca gràcia i molt molt ciment avui és una veritable pena, igual que la casa dels Falçs, pobrissona meva quina finalitat li espera?? una gran pregun ta que ni el sr. Batlle , ni les autoritats de patrimonis i culteres d'aquest poble poden respondre.
    Un safareig públic és el que falta en aquest Sitges del segle XXI. Felicitats Beli no t'ho prenguis com una critica sinò més aviat com un afalag.

    ResponElimina
  2. Gapitana, no m'ho prenc com a crítica...que algú es llegeixi els meus articles, els analitzi i els comenti, per mi és un afalag. Quines imatges són carrinclones? les de blanc i negre estan tretes de les revistes de principis del segle XX, però tot i que alguns quadres no els he trobat, segur que en color són magnífics..... pq per sort et puc dir que algun d'aquests quadres, que fa quatre dies estaven en una subhasta de Barcelona amb títols tan onriginals com "Paisatge rural", en el cas del cementiri de Sitges de Llopis, brillen amb llum pròpia (mai millor dit) en una paret blanca i neutre d'una casa que els ha rebut amb els braços obert!!! ;-)))).
    Can Falç....jo no ho recordo amb massa detall, però quan era petita era la vista que tenia des de la meva habitació.... ara, des de la mateixa habitació, la vista és més freda i trista!!! no hi ha cols, ni tomaqueres, ni arbres fruiters...... ara hi ha ciment!!! i el xup buit, ja que seria injust dir brut, ja que la persona que s'en cuida de l'Hort es passa hores posant-lo en condicions!!! I la Casa de can Falç....... més val que no digui el que penso que es podria fer amb ella, ja que segur que es decidiria fer tot el contrari....sino mira la proposta de Museu Ramon Casas per la casa Rocamora... ;-))) . De nou, gràcies per llegir-me i fer-me tornar a llegir el meu article!

    ResponElimina
  3. Sor Jana de la Creu Vidua de Casades i de soltera Fortià Vallsitgetana25 de març de 2012, 22:08

    Beli estimadissima, llegeixo ab fruició tots los teus articles que m'acosten al meu Sitges estimat des d'aquest exil·li forçat a les terres de Ponent i agraeixo no saps com les històries que files i trenfiles de manera excepcional. I quina vista que tens, t'has convertit en una veritable rata de biblioteca i a més també en una Firmina rebuscadora de tresor en les cases de subhastes i potser també en els Encants on es troben pífies i coses passades de moda per no dir trasnotxades andròmines que la gent moderna no sap que fer-ne.
    Però tu, com en Tiago, saps revaloritzar aquests tresors ocults entre la feramalla, com ell va fer amb el Grec tu a la teva manera vols recuperar aquests, deixa-m´ho dir, pintors burgesos, fills de casa bona, per no dir pijos directament.que hi farem!
    Jo com bona socialista faré vaga el proper dijous, encara que em toquin el sou. No tinc quartos per gastar en quadrus ni ab caps de mabre o bronsu, als que sé ets molt afeccionada. Aquest Doctor Robert deu ser el mateuix de la Caixa ( oh! Faixa) i la casa aquesta que dius de la Fragata aquella preciosa amb un mirador de rotonda encristallat amb vidrieres de colors entre el carrer NOu i el racó de la fragata, per entendre'ns Oi?.
    Una cosa t'haig de confessar, aquest Agapitu no debia ser gaire bon jan, de quin mal va morir ?? ves tu a saber? un mal dolent segur ja que si els seus hereus van destinar els beneficis de la venda dels seus quadres a l'obra exculpatòria de la Sagrada Familia ( Expiatòria vaja) doncs que debia ser un puntero dels de visita diaria als mubles del Conde Asalto...
    En aquella època que Picasso ja estava fent de les seves aquest niños de papa seguien fent coses ultracatòliques, interiors d'esglèsies, orgues i vistes del cementiri, vols dir que no estaven malalts de veritat?? o no sabien el que es coïa a Paris o a la mateixa Barcelona del carrer Portaferrisa ( un altre Can Dalmau molt diferent de la galeria sitgetana dels Falç).
    Res més per ara, segueix amb aquesta tasca tan desagraïda però que jo valoro i que algun dia et recompensaré amb una estampa. Adeu

    ResponElimina
  4. Sor Jana, m'encanta el qualificatiu de Firmina....gran llibre, en el que m'hi veig molt representada!!! Només una cosa..... m'agraden molt els caps, però de branzu i marbre no en tinc cap, tot i que no ser socialista, no arribo a poder fer aquest tipus de col.lecció, per molt que m'agradin!!! Així que amb les terracotes estic molt feliç....i de vaga...fins que no trobi feina, poca vaga puc fer!! però totalment d'acord que vosté deixi plantada la seva comunitat de ponent.....pq no aprofita per baixar a Sitges i veure com estan les coses!!!! i estigui tranquil.la, pq el pobre Agapitu era bona persona..va morir amb 90 anys i la feina feta....així que si se li apareix l'esperit artític de Josep Maria Llopis, li pregunta vosté mateixa el pq el seu pare va intentar exculpar els pecats......
    Però de nou gràcies per llegir-me, escriure, comentar, criticar......

    ResponElimina
  5. Artur + Conan el Barbar Doile en nom de S.M. Elizabeth Q.28 de març de 2012, 18:09

    Is a Beli & Art & Gas Darling:

    Me no entender too macth el catalan pero hablar un poca de spaniol. Intentar comunicar a traves de un mi amigo que escribir mehor català, el llamar-se Artur i tener today dia de fiesta.

    Benvolguda Beli, soc l'Artur + Conan el barbaro t'escric per la insistència d'aquesta amiga meva anglesa que es diu com tu i que fa cinquanta anys que porta una corona i que no és d'espines...
    Ella vol que t'expliqui que el seu palau d'estiu és ple de quadres i de ceràmiques i escultures de totes les èpoques però amb l'apujada de la llum ha tingut de retallar, com tots, i tornar aposar els canelobres amb aquelles espelmes que fan aquella fumera negre que se't posa dins de les narius i és tant i tant molesta, voldria que li recomanessis alguna cereria de confiança ja que tu, segons ella m'ha dit ets experta en aquest tema d'aguantar metxa ( no sé ben be que vol dir però ella insisteix erre que erre).
    D'altra banda m'està comentant que voldria fer algunes reformes en el Belvedere i que et demana consell en vistes a obrir aquell palau al públic, cobrant una entrada i així poder pagar la llum de ganxo, l'acetilè i el carburu de les làmpades, que diu li costen un ull de la cara. Podries ajudar-la ??
    Un altre tema que la té molt i molt preocupada és la seguretat doncs més d'un cop s'ha trobat un desconegut en les seves habitacions privades i no li fa cap gràcia, les companyies de assegurança no la volen veure ni en pintura perquè aquest amiga meva , Elizabeth Q., te el vici de pagar a noranta setmanes amb la conseqüent entrada a la llista de moroses recalcitrants.

    Beli, ja sé que deus tenir molta feina però aquesta senyora et necessita de veritat, passala a veure per la torre que té al carrer Londres, cada dia a les cinc serveix un té boníssim amb unes pastes que són d'un catering molt conegut ( no em deixa fer-ne propaganda perquè diu que no li paguen ni royalityes ni res i que si no deixen anar la mosca ella tampoc diu ni piu). Doncs aixòs nena, trucam al palau de la plaça Sant Jaume que t'he trobat aquesta feineta de compromís i no se a qui acudir, valenta patata calenta tinc entre les cames ara mateix i asobre tothom se'm fot de vaga, Valga'm Sant JOrdi i sant Jaume apóstatol.

    ResponElimina
  6. Artur, li dius a la Is a Beli que si paga bé jo encantada de treballar per ella....que jo aguanto metxa, però que amb el temps i una canya ja he aprés a valorar-me...com a mínim ho faig jo!!!! Records a Lilibeth!!!!!

    ResponElimina
  7. Marie Antoinette Toreaux de Sigean par une fois logístique29 de març de 2012, 19:53

    Cherie amie Belí, ma Bel í.
    Ajourd'huoi ja me promené pour la cotê de l'eglise à Sitgês, Quel bel jour c'est magnifique le soleil et le printemps qui il bien venir tout de suite. Mais Quel Horreur quan j'arrive just a la porte de Saint Michel, quel daummage tout le Palais Mariciel en ouvres et le racó du la calme avec cette hooripilent Gruuue qui semble una palmiere avec la maladie du escarabeus Morrut!!. Je me suis horripilé plus aussí quand je veux vister le Cau et il é fermé maleheuressement pour une datte indefinie... Oh lala Lalalalalà.
    Une jeune artisane qui vend des arracades just a la porte de Sainte Caterinne ( Hepburn) elle m'ha dit que bien pres on va povoir admirer les Grekós ( juliette par dieux)la Madeliene de Proust et les larmes de Saint Pierre dans une edifice provisionel mais quel??
    Ma Cherie Mir & Bel je suis dessolê par tout ça mais a la fin je vais tout lentement en marchand sur le cemintiere du Sain Sebastien et alors je trouve la porte de la petite eglise ouberte, Oui! c'est merveilleux, il i a un jeune qui s'apelle Stephanie qui arrange le pas du la Sainte Semaine pas que le funcinement de cette espece de charriots doit passer la ITV avant de sortir la semaine proixaine pour les rues de Sitges.
    Ma cherí explique-moi que es qui'l passe a Sitges, toujours la gent s'ha venú l'entendiment o ils sont tornez fous?? Je te veux voir pour aller avec toi a Cala Balmins pour prendre un bain nues comme tu sais et dois recorder nous faisson trois long temps agost 1987.
    Au revoir ma petite amie.

    ResponElimina
  8. Interesantísima entrada ¡¡¡¡¡¡ Quizá encuentro a faltar algo de Pere Pruna...Pero muy interesante...¡¡
    Me guardo la página porque podré sacar algún detalle de los pintores en cuestión...Salut

    ResponElimina
  9. Mariana Asnar de Rajo y Mequedotanancha2 d’abril de 2012, 19:05

    Pere Pruna i Ocerans entró en Sitges con los " Nacionales" el 22 de enero de 1939 del brazito , como aquel quien dice del Coronel Yagüe y del General Mola y de Serrano Suñer. Lo primero que hizo fue okupar (ilegítimamente) la casa estudio de otro Sunyer, de nombre Joaquin. Edgar Neville, Samuel Ros, Jacinto Miquelarena, Roman escohotado y Carlos Sentis...
    El cuñadisimo se dejaba querer por esta tropa de plumiferos y peludos intelectuales de segunda que se cambiaron de chaqueta por no llamarlos traidores a la República directamente.
    Pedro Pruna llegó a representar la España azul en la Bienal de Venecia presentando un cuadro con el revelador título " La muerte del soldado de Franco".
    Hay cosas que no se pueden olvidar o mejor dicho hay elecciones que es necesario recordar para que quien no las conoce las aprenda i pueda así discernir el grano de la paja.

    ResponElimina
  10. Si, bien...pero yo hablo de arte...simplemente de arte, porque a pesar de lo que bien dice ( y que no pongo en duda) Sra Asnar de Rajo, me gusta el azul y la forma que da a las caras, y como tengo entendido que vivió en Sitges, quería saber algo más. Así de simple y sencillo. Salut y gracias

    ResponElimina
  11. Miquel, com sempre, moltes gràcies pel teu comentari!!!! Si no parlo en aquest article de Pere Pruna és pq se m'escapa una mica en el temps que m'havia marcat al tractar els altres pintors, així com Pruna ha esdevingut un reconegut artista de renom que no necessita un article meu!!!!!!! Com ja deus saber ...... et poso el link aquí que et pot interessar: http://criticartt.blogspot.com.es/2008/04/neus-ramon-el-pinzell-dels-ngels.html

    I Asnar... la història és molt important per entendre i conèixer l'art, i la biografia dels artistes és una gran font de coneixement, però el Miquel només demana "algo" sobre Pruna, i tot i que la teva informació és molt interessant, no cal ser així!

    ResponElimina