2 març 2012

EL CONTINGUT SI QUE ÉS UN PROBLEMA.... I LA CRISI ECONÒMICA I POLÍTICA TAMBÉ!!!


En moments com l'actual, on la paraula crisi domina àmpliament el panorama social i cultural que ens envolta, vull fer una petita reflexió. Està molt bé visitar de tant en tant museus, galeries d'art, espais culturals, una bona manera de conèixer el nostre patrimoni artístic, i de pas finançar mínimament els espais que cobren entrada. Però per desgràcia, i més ara que no es pot ni es vol gastar un euro en res que tingui la més mínima relació amb la paraula CULTURA, les col.leccions exposades es mantindran gairebé invariables durant el propers anys! Mentre escric això no puc negar que al cap hi tinc el Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona......



Doncs avui, dos dies després de deixar apuntat el paràgraf anterior, un text que des del principi té un objectiu molt clar, les paraules del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el senyor Ferran Mascarell, publicades a La Vanguardia o el Paísm'han acabat de donar la darrera empenta per acabar d'explicar quina era la reflexió final a la que volia arribar.

"El MNAC hauria d'arribar al milió de visitants i només en té 460.000, la qual cosa no és un problema de continguts sinó de regles de joc".


Doncs no estic gens d'acord amb la darrera afirmació del senyor Mascarell. El problema del contingut és molt important. Si un museu no incorpora en el seus objectius destinar part del pressupost en ampliar la seva col.lecció, els visitants, i especialment els autòctons, que acudeixen per primera vegada a un museu, difícilment repetiran si no hi ha alguna cosa diferent que els hi faci tornar......... i ara arribo al que volia arribar! Tot i el mal moment econòmic, és moment d'aprofitar les grans oportunitats en art que omplen el mercat català? M'avanço una mica i ja us dic que si, que el govern de la Generalitat, Diputacions, Ajuntament, Consorcis.... haurien de fer un "petit" esforç i destinar part del seu pressupost a noves adquisicions.

Les tardes que destino a "fer cultura", és a dir, aquelles poques hores que puc gaudir del que més m'agrada fer, badar entre obres d'art, no les passo en cap museu, sinó és que hi ha una exposició temporal que m'interessi.... des de fa ja un temps, els millor llocs per poder conèixer i descobrir el veritable art català, el més proper i variat,  són les cases de subhastes, i mentre escrit això penso en les darreres subhastes (avui n'hi ha hagut una) que han tingut lloc a la Balclis de Barcelona, tot i que no puc obviar altres sales més petites com Subarna, Brok, Bonanova, Arce, sense oblidar la nova opció de subhastes per internet que ens proposen des de Setdart. 



Josep Llimona
Passejar per la Sala Balclis és tota una experiència. Només entrar ja et topes amb la bellíssima escultura de "La primera comunió" (1897) de Josep Llimona, un dels grans exemples del modernisme català, que té la seva versió de marbre al mateix MNAC. La visita segueix amb obres de Lambert Escaler, Venanci i Agapit Vallmitjana, ManoloHugué, Enric Casanovas, Rafael Solanic, Eusebi Arnau, Josep Cardona, Josep Clarà, Joan Rebull, Apel.les Fenosa, Jeroni Suñol, Eudald Serra..... i aquí també vull fer una referència especial a les magnífiques obres noucentistes de Fidel Aguilar. Com podeu veure, res a envejar amb la col.lecció de qualsevol museu d'art català!!!! 

Fidel Aguillar





Però la visita segueix per entremig d'importants peces de mobiliari català, com un llit d'Olot de fusta pintada de la segona meitat del segle XVIII; arques de diverses èpoques, destacant la gòtica; vuit plafons de vidre esmaltat on Xavier Nogués va pintar-hi escenes referents a la beguda. També la ceràmica catalana hi té exemples amb plats del segle XVII de les sèries "de transició", "d'escornalbou", "de la corbata", "de la cirereta" o "de faixes i cintes". Algunes rajoles "d'arts i oficis" i gerros de farmàcia del segle XVIII. Ah, i aquí destaco la tapa del pou del temple de la Sagrada Família, un interessant treball de forja original de l'arquitecte Antoni Gaudí. 

No podem oblidar les joies modernistes de Fuset i Grau, Lluís Masriera i d'altres orfebres catalans "art déco", exemples que ens recorden la importància que la nova burgesia catalana va tenir en l'èxit del nou moviment cultural del Modernisme.

Quan entrem en el món de la pintura, el passeig és llarg i fructífer, amb noms importantíssims, alguns dels quals destaco aquí sense ordenar-los lògicament: Ricard Canals, Ramon Marí Alsina, Enric Serra, Vila Arrufat, Modert Urgell, Eliseu Meifren, Marià Fortuny, Jaume Mercadé, Rafael Durancamps, Josep Amat, Olga Sacharoff, Isidre Nonell, Joaquim Terruella, Oleguer Junyent, Manolo Hugué, Pere Pruna, Francesc Domingo, Laureà Barrau, RicardOpisso, Romà Ribera, Josep Bernat Flaugier, Josep Guinovart, Antoni Tàpies, Josep Maria Subirachs, Albert Ràfols Casamada, Antoni Calvé, Vila Casas, Xavier Gosé, Puig Perucho, Ricard Planells, Antoni Caba, Josep Armet, Roig i Soler, Francesc Masriera, Miquel Fluyxench, Joan Cardona, Lluís Graner, Ricard Urgell, Juli Borrell, Joan Brull, Alexandre de Cabanyes, Baldomero Galofre, Marià Pidelaserra, Iu Pasual, Pere Isern, Joaquim Terruella, Joaquim Mir...... i molts altres noms, que units a les peces espanyoles i europees que es reuneixen a Balclis, fan de la sala un efímer però brillant, museu. 
  
Josep Mirabent i Gatell


Joaquim Espalter


Alfred Sisquella
Mas i Fondevila
Però aquestes mancances que podem trobar en el MNAC, es fan extensibles a altres museus i pinacoteques catalanes. Entre tots els quadres que aquesta setmana estaven exposats a Balclis, n'hi havia alguns que, si la situació econòmica fos una altra, o a Sitges es pensés en altres coses més enllà del Carnaval i de Festa Major, a dia d'avui ja haurien de formar part de la nostra pinacoteca municipal, fent aquest gran col.lecció una mica més completa: així doncs tenim un petit apunt d'Arcadi Mas i Fondevila (Barcelona 1852 - Sitges 1934, una Platja amb un preu de sortida (p.s.) de 1000 euros; dos dibuixos d' Aldred Sisquella (Barcelona 1900- Sitges 1964), amb preu de sortida de 90 euros; una esplèndida obra realitzada per Joaquim Espalter Rull (Sitges 1809-Madrid 1880), Tres pifferari, amb preu de sortida 3.000 euros; obre de Pere Pruna i de Josep Mirabent i Gatell; i per a mi l'obra més destacable, una Vista Rural d' Eliseu Meifren, amb preu de sortida de 3.000 euros, en el que s'hi reconeix un tram de l'antic i desaparegut camí del Vinyet de Sitges. Una peça que hauria estat fonamental per incrementar el patrimoni sitgetà! 



Eliseu Meifren
Foto antiga del Camí del Vinyet


Algú em podria dir quantes carretilles menys s'haurien de tirar aquest anys per poder demanar a  l'Ajuntament de Sitges que dediqui part d'aquest pressupost volàtic i efímer per adquirit obres que incrementin el patrimoni sitgetà?

Pdt. Buscant l'enllaç de la notícia de El País sobre les declaracions de Mascarell, em trobo amb aquest notícia que esquitxa a Xavier Solà, secretari general de Cultura de la Generalitat. Ara en fred, només puc pensar.......quantes grans obres d'art català hauriem pogut comprar els catalans amb aquests 50.000 euros? Si el senyor Mascarell segueix les passes del president de la Diputació i destitueix al senyor Solà, que sàpiga que jo m'ofereixo per anar a buscar peces econòmiques per les subhastes!!!!!! 

2 comentaris:

  1. Madamme Arthur du Carrusel del Prat ( du Llobre- miau)2 març de 2012, 13:10

    Quina raó que tens Beli, jastima que ens agradin tant els castells de foc, les batucades, els bikinis, les carretilles i que les pedreres i cimenteres paguin molts dels fastos i dinades dels nostres representants (casi que no m'atreveixo a nomenar-los polítics, Eks).
    Per la teva informació també has de saber que la GIeneralitat te una mena de dret de tanteig i que en segons quines "pujes" pot exercir aquesta prerogativa.
    Lo de la reixa del pou de la Sagrada Família és un sacrilegi però de bones intencions l'infern nèstà ple. No t'estiris el cabells ni t'escandalitzis de res perquè això ocorre des que el món és món . I si no que li preguntin a Mrs Deering i al Sr. Casas, a part és clar del Ocell d¡en Rusiñol i l'ase d'en Utrillo.

    ResponElimina
  2. Ai Madamme Arthur...... aquest dret de tanteig al que es refereix és el que la ara fa just un any, la Generalitat va utilitzar per fer-se amb la Verge de Bellpuig de les Avellanes, talla gòtica de fusta que havia format part de la col.lecció Deering a Sitges. Casualment també va ser a la casa Balclis i van pagar 130.000 euros!!! Doncs a això mateix em referia quan deia que les institucions públiques haurien de buscar maneres d'incrementar el patrimoni català!

    ResponElimina

Cercar en aquest bloc

S'està carregant...