22 febr. 2012

FELIÇ ANY NOU DES DE SITGES!!!! ETS POLS I EN POLS ET CONVERTIRÀS...


Hi ha dies que tinc la sensació que a Sitges tenen un calendari especial, i que al igual que els xinesos celebren el seu any nou uns dies després que la resta del món, els sitgetans ho fan el dia que s'acaben les festes de carnestoltes. Així doncs, ara que  ja està mort i enterrat el darrer Rei Carnestoltes, per cert, aquest any un personatge encantador, molt encertat, i amb una cort acolorida i agradable que ha aconseguit enganxar a gran i petits, a Sitges, coincidint amb la Quaresma, començarà oficialment el 2012. 


Des del punt de vista religiós, avui és Dimecres de Cendre, aquell dia que els que anàvem a una escola de monges o capellans, celebràvem una missa durant la qual el mossèn ens feia una creu amb cendra al front, pols negre que lluíem cofoiament, fins que en un moment o altre ens entrava a l'ull amb les conseqüents molèsties que això provocava. Recordo que el capellà deia unes paraules, però he tingut que buscar quines: "Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris", és a dir, "Recorda, home, que ets pols, i el pols et convertiràs". 

L'any 1700, quan ho van començar els monjos de Sant Agustí, i durant els primers anys del segle XX, un dels actes més importants que tenien lloc a Barcelona aquest dimecres de Cendra era la Processó de la Bona Mort, popularment coneguda com la processó dels Ossos.

La comitiva sortia de l'Oratori de Sant Felip Neri, i els carrers del barri antic de la ciutat s'omplien per veure passar els cofraires de la Congregació de la Bona Mort, que portaven elements simbòlics relacionats amb la mort, com ossaris, cranis, rellotges de sorra... El pintor Ramon Casas va captar algunes d'aquestes escenes, i un dels seus quadres va ser publicat a la Ilustració Catalana del 4 de març de 1917, juntament amb unes fotografies de dita processó barcelonina. Aquest tema ja va ser pintat abans per Arcadi Mas i Fondevila, obres que va publicar a la revista Hispania, primer al número d'octubre de 1899, i una altra a portada  del mes de març de l'any 1901.

"Processó de la Bona Mort", Arcadi Mas i Fondevila, 1899


"Dimecres de cendra", Arcadi Mas i Fondevila, 1901


Aquest espectacular quadre que ja va ser exposat a les Galeries Layetanes de Barcelona l'any 1916,  forma part de la col.lecció de Charles Deering, el senyor del Maricel de Sitges, i està exposat en una de les sales de la "Casa de Pedra" del Deering Estate de Miami.



Aquest tema ja havia interessat anteriorment a Ramon Casas, i de l'any 1901 i que fins el dia 25 de febrer, és a dir, ens queden dos  dies, es pot veure a la Galeria Artur Ramon de Barcelona, formant part de l'exposició "125 dibuixos de l'edat d'or. Artistes catalans a l'entorn de 1900".

"Dimecres de cendre" de Ramon Casas. Foto de la Galeria Artur Ramon de Barcelona.


Però avui també és el dia que popularment s'enterra la Sardina, el Carnestoltes....amb el seu seguici plorant la pèrdua d'aquest eixelebrat que ens ha guiat la festa d'aquesta darrera setmana, uns dies durant els quals els problemes econòmics, polítics, laborals, patrimonials, culturals, socials..... que segueixen més vius que mai, sembla que hagin estat hivernant a l'esperara del nou any sitgetà. Però  no, durant aquest dies de disbauxa el món ha seguit rodant i segur que en alguns casos a velocitat vertiginosa. Així que, aprofitant la tranquil.litat carnavalera que es viu a la capital, i esperant que tot es torni a posar en marxa, aquí us deixo el nou post. XisPun!!



2 comentaris:

  1. Giorgio Picolino e Vitale da Rimini, Corso che non pirato de l'espaio della Mitjaterrania Sitgietania24 de febrer de 2012, 22:00

    Benvolguda Beli, bon any nou. Amb aquest teu post no sé si et decantes de la banda de la disbauxa o si et resignes al costat de les procesons dels ossos i la Bona Mort (sic).

    El que queda clar és que el català de Ramon Casas no estava gens normalitzat i que Pompeu Fabra encara no havia dictat les normes ortogràfiques i així ens trobem amb Dimecres de Cendre que potser queda una mica lleidetà...

    En David Jou avui fa aquesta mena de reflexió catatònica en un seu poema de la quaresma recent encetada, vella Quaresma arrugada i sabatera septicímica. Quaranta dies desin voltes i arrivessim a les pasqües florides, encara que florides estan les branques dels atmellers del davant de la Bòvila, on no sabem si construiran el comercial Center o Las Vegas del Garraf...

    Esperem que aquest any que comença sigui per fi l'any de les inauguracions dels nous museus, del Nou Patronat (Parrillades) i de la Reusidencia Her Betica. Aquest any tinc l'intenció de deixar de fumar i d'aquesta manera no emmascarar l'antic HOtel Miramar (Ho Haveu Vist?) El panell de la Memòria Històrica també n'ha sortit perjudicat, amén del cartell de les obres de re-reforma del Cau Marra-cel·li.

    Anar a la piscina municipal per fer una mica d'esporc i pagar els deutes al pinxo del Pinxo per recuperar la vergonya. I borrar del mòvil tots els telèfons de la familia Torres o Toltes, o com se diguin coi! Coll!

    ResponElimina
  2. Senen Fiblaller de lo plus Xalabarder3 de març de 2012, 1:00

    Estimmammada Beli, Com tu dius ben bé l'any comença a Sitges amb la cendra de dimecres, però en aquest traspàs de cicle es deixen sentir les batallades de les Campanes de la Punta, si més no enguany les darreres han estat ben sonades. Les blaves van fer l'efecte desitjat i com que la cosa no baixava van tenir d'acudir una cuncubina sota la taula de la Pecidencia on es veu que es va empastifar de merenga. Segons diuen l'enxapat no pot seure perque els bancs del picnic estan tacats i vaja que allò de per Carnaval tot si val, dura fins que la Quaresma amb l'escombra i els set peus li fot puntada al traseru i porta.

    ResponElimina