14 febr. 2012

AGUSTÍ ROBERT I SURIS. UN ARTISTA A L'ANONIMAT






El grabado de la primera página de este número representa uno de esos tipos vulgares que por sus condiciones y modo de ser especial, tanto se prestan al estudio del filósofo como al del artista. Nuestro compatriota el Sr. Robert y Suris, autor de este dibujo, ha demostrado en él, lo mismo que en otras obras parecidas, que aprovecha brillantemente su estancia en Roma, donde en la actualidad perfecciona sus conocimientos pictóricos, pro- metiendo aumentar en breve el número de los artistas que honran con su genio á nuestra patria.


Ja fa dos anys, en aquest mateix bloc vaig penjar la primera part de la història del Palau Robert de Barcelona, la segona part de la qual publicaré aquí dins d'uns dies. Però abans crec que hi ha una figura de la saga Robert que es mereix que li dediquem un article independent, i aquest és el pintor Agustí Robert i Suris, del qual aquests darrers mesos d'investigació he trobat imatges de les seves belles obres. Així doncs, el text que escric a continuació és el mateix que trobareu en el primer capítol, però ampliat.

El fill petit de la família Robert i Suris, Agustí (1860-1913), des de molt jove va mostrar la passió per l’art i la voluntat de convertir-se en pintor. Davant d’aquesta declaració d’intencions, el pare li posà la condició de que abans de seguir el camí desitjat estudiés una carrera, i Agustí va entrar a la universitat de Barcelona per estudiar arquitectura, carrera que compaginaria amb la seva passió, la pintura, a la que s'hi dedicaria professionalment. En motiu de la seva mort, el 24 d’abril de 1913, el prestigiós arquitecte Bonaventura Bassegoda, li dedicà un interessant i emotiu article a La Vanguardia, en el que fa un interessant repàs de la seva vida.









En ell explica com durant l’any 1880 van iniciar la seva amistat a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona, on tots dos es preparaven per a ser arquitectes. Però davant de la poca vocació d'ell vers aquestes ensenyances i convençut el pare de que aquest no era el veritable camí del seu fill, l’any 1881 Agustí va poder marxar a Roma, ciutat a la que assistien les grans promeses artístiques del moment, per tal d’iniciar la seva formació com a pintor. Des del primer moment a la Ciutat Eterna, el jove artista va tenir totes les facilitats que li permetien l’elevada situació econòmica del seu pare. Amb un estudi propi, però allunyat de la idea d’artista bohemi despreocupat de tot el que l’envoltava, el seu cercle d’amistats a la capital italiana estava format per joves artistes pensionats que amb els anys esdevindrien les principals figures de l’art català i espanyol. Els germans Llimona, Casanovas, Serra, Mas i Fontdevila, Barrau, Querol, Benlliure i Fabrés, entre molts altres. Amb alguns d’ells, l’any 1903 fundà a Barcelona el Cercle Artístic de Sant Lluc, del que Agustí formà part de la primera Junta Directiva.





























Tot i els seus bons resultats artístics, fou a la Roma on Agustí va començar a patir els efectes de la greu malaltia que l’acabaria impedint per la resta de la seva vida, obligant-lo a deixar de banda la seva gran passió, la pintura.



Van ser pocs anys d’exercici artístic, però l’esforç li va valer la pena, ja que les seves obres van adquirir un gran èxit entre la crítica del moment, que fins i tot les comparava amb quadres de Velázquez. A la crònica sobre l’Exposició de la Sala Parés de maig de 1889, publicada a La Vanguardia el dia 7 llegim: “Entre las obras expuestas en la presente emana, llaman de preferencia su atención un cuadro y dibujos de Robert Surís y un lienzo de Lloberas. Robert Surís, a pesar de su brillante posición, no se dedica a perder el tiempo o a invertirlo en cosas fútiles, sino que cultiva con verdadera devoción el arte”..



La malaltia seguia es seu curs, i Agustí Robert, cada vegada se sentia més impedit. Cap dels tractaments mèdics que se li realitzaven, ni les estades als millors balnearis d’Europa en busca d’una millora, ajudaven a eradicar la malaltia que poc a poc l’anava consumint. El seu bon caràcter, i la seva gran fe van servir per canalitzar totes les seves forces vers les obres benèfiques. Gràcies al seu ajut econòmic, durant el mes de juliol de 1909 es va poder fundar el Sindicat Barceloní de l’Agulla, creat com a cooperativa de materials per a la costura, centre de col·locacions, caixa d’estalvis i caixa dotal. Any més tard, el reconegut músic català Pau Casals, va formar part d’aquesta associació.

Conjuntament amb aquets sindicat, Agustí fou em promotor del Restaurant d’Obrers de Santa Madrona. Tot i la seva mala salut que l’havia portat a una invalidesa gairebé total, fou el mateix Agustí Robert el que subvencionà i dissenyà els plànols de la construcció del nou edifici, erigit en un terreny de la seva propietat al carrer Alt de Sant Pere número 41 de Barcelona. El cost total d’aquesta fundació ascendí a unes 200.000 pessetes, tota una fortuna en aquells primers anys dels segles XX.






LA ILUSTRACIÓN, 6 de octubre 1889

SALÓN DE BARCEl.ONA. GALERÍA PARES.



Sobrio de colorido y de severo cuanto sentido asunto es el notable cuadro expuesto por el Sr. Robert. El recogimiento y la respetuosa actitud de los dos campesinos romanos que en el interior del templo- in chiesa—elevan sus preces á Dios, pidiendo consuelo o alivio á sus dolores, hállase bien inter- pretada, notándose en la tonalidad y factura el sello especial de la ciudad eterna, en la que el artista puede inspirarse y adquirir provechosa enseñanza, en presencia de los modelos de los grandes maestro del arte.


En la iglesia es uno de los cuadros pintados por el Sr. Rohert durante su estancia en Roma. En esta obra demuestra sus aptitudes para el arte, y en los preciosos dibujos al lápiz, que también reproducimos su seguridad y dominio en los trazos, cualidad que, por desgracia, no poseen algunos coloristas.
Los trabajos al lápiz honran en extremo á su autor, y si bien le felicitamos por ellos sinceramente, deseamos nos proporcione ocasión para dar á conocer algunos de sus nuevos cuadros.



















Un cop finalitzada l’obra, i conscient del seu greu estat de salut, Agustí ho va preparar tot per a que una comunitat de religioses visquessin en aquell immobles a la vegada que administraven la institució i asseguraven una continuïtat al menjador social. Fou també en aquest moment quan fundà un Patronat que heretaria el seu extens patrimoni quan ell morís, objectiu que es va portar a terme amb reconegut prestigi, fins el punt que a finals de maig de 1925, durant una estada dels reis a Barcelona, la reina Victòria i les infantes Beatriz i Cristina, van fer una visita al Restaurant obrer de Santa Madrona situat al carrer Calabria. Entre les autoritats que la van rebre hi havia els marquesos de Torroella de Montgrí, germans del fundador Agustí Robert, i els fills d’aquests, Robert i Joaquim.

Article publicat a La Ilustració Catalana, 6 d'abril 1913, en motiu de la mort d'Agustí Robert

Agustí Robert i Surís també fou un destacat representant del pensament catòlic social, juntament amb Josep Ventalló i Vintró, les seves idees polítiques i socials eren expressades públicament mitjançant conferències que realitzà l’any 1903 i que van ser publicades com “Conferéncies obreres sobre la qüestió social”. Però entre els seus escrits destaca el de 1904, A las clases directoras de Barcelona.





6 comentaris:

  1. Interessant.Aquests artistes que ningú els coneix i son tant bons.Perqué no fas un llibre sobre ells. Es podria dir, els pintors tan bons com desconeguts. Tu sabrás trobar-ne un millor. Felicitats per la teva tasca.

    ResponElimina
  2. Ignazia Esmeralda i Franco-l·li del Monestir Poblet i Carles Torres i Massagets a 1000 de Paxs del Frenedrets20 de febrer de 2012, 0:47

    Enhorabona Bel·ly. Acabo de veure't desfil·lant per la passarel·la carrossera de la Plaça Cap de la Vil·la i m'has semblat il·luminada i amb una il·lusió sense comparació ni igual·litast en tost el mon (mundial). Ja era ora que et reconeguessin el merit i que d'una vegada et fesçint Reian de les reines del Carnaval de Sitges. Tu com a bona Pradista has defensat un Gall Carnaval i la Ploma no t'ha fallat mai. En Ora Bona de nou i que el dimart no t'exztermini cap Mosso ni cap Minyona escolta, voluntaria o creuat/ada roig/ja.

    ResponElimina
  3. Gràcies anònim!!! ja m'agradaria poder fer un llibre de "pintors tan bons com desconeguts".... m'ho apunto per anar investigant...

    Ignazia!!!!!! perdona que no hagi contestat fins avui, però vaig acabar tan cansada de la rua de la Disbauxa que he dormit dos dies seguits per poder-me recuperar i estar a tope per ara.... en mitja hora comença la de l'exterminiii!!!! Va ser tant l'èxit que vaig tenir allà penjada del bonic gall del Prado, que només acabar la rua, a les tres de la matinada, un bon i influient retirista em va fer un oferta econòmica tan sucosa que no vaig poder-me negar a ser avui la gran reina de la lira!!! Així que potser bona Pradista, però en moments de crisi ja se sap....... així que si avui em vols veure hauras d'esperar al final de la rua ja que sortiré enganxada a la super Lira retirista!!!!!! Segur que estaré més segura, com a mínim de la creuda Roja!!!! Doncs res, a gaudir d'aquesta nit.....i demà ja serà un altre dia!! Records. Bel.ly!!!!

    ResponElimina
  4. Molt bones,
    Em dic Josep, la meva pregunta es? Saps algu de la mare de aquest gran pintor? La Sra Victoria Robert i Surís?..Ens sería de gran ajuda..

    Una salutació cordial, molt bona argumentació

    Att Josep

    ResponElimina
  5. Perdona m'he equivocat, em referia a la seva germana la Victoria Robert i surís.. t'he dit la mare...

    Una salutació

    ResponElimina
  6. Hola Josep.... ara t'ho anava a dir... la germana! En el bloc també tinc la història del Palau Robert, en aquest link:
    http://criticartt.blogspot.com.es/2010/08/el-palau-robert-de-barcelona-un-edifici.html
    Tinc buidatge de premsa en que surt algunes vegades la Victòria!!! em dius més o menys que necessites i si puc t'ho miro.... m'envies missatge al correu electrònic? criticartt@hotmail.com

    ResponElimina