1 gen. 2012

"No seria indiferent això, a la història de Sitges, Vila d’art". Frederic Camp, 1933




Sitges, posta de sol del 30 de desembre de 2011
L'any 2011 ha marxat amb la notícia esperançadora de la revisió del projecte de reforma del Cau Ferrat i del Maricel de Mar,  i el 2012 ha entrat amb la sol·licitud per part de l’Ajuntament de Sitges a la Diputació de Barcelona de la cessió de la casa pairal de Can Falç amb la voluntat de destinar-la a un “ús cultural encara per determinar”. És un tema urgent, ja que la visió exterior de l'edifici no dóna gaires esperances, i n bon propòsit per al 2012 però que ha d’unir-se a altres com la restauració de la Biblioteca Santiago Rusiñol i la cessió d’altres espais com la petita sala de la capella del Patronat (jo crec que des de l'Ajuntament de Sitges s'hauria de trucar a diari a la Generalitat preguntant sobre el tema, i si ens fem pesats potser entendran que per a nosaltres aquell espai descuitat és molt importnat i ens el cedeixen); i la recuperació del Mercat Vell. 

Sitges, posta de sol del 30 de desembre de 2011
També va acabar l’any 2011 amb la publicació del número de gener de 2012 de la revista “Descobrir Catalunya”, dedicat especialment  al “Garraf romàntic”. Crec que el principal motiu d’aquest dossier central era la reobertura de la remodelada Casa Papiol de Vilanova, destacat edifici que serveix als fotògrafs de Descobrir per a recrear escenes de la vida quotidiana que potser en algun moment s’hi van donar. Aprofitant aquesta avinentesa i amb la voluntat d’atraure visitants a la comarca del Garraf oferint propostes culturals i patrimonial fins ara potser oblidades en alguns casos, ningunejades en altres i reanimades en particular per necessitat de poder tenir agenda cultural davant de la “desaparició momentània” del Cau Ferrat i del Maricel, la revista fa una ràpida, i en la meva opinió, minsa i poc exhaustiva, visió de la història d’altres edificis destacats que conformen part essencial del patrimoni romàntic català!!! Ah, i si voleu fer una veritable visita virtual per la Casa Llopis, actualement Museu Romàntic de Sitges, us recomano que entreu en el bloc del fotògraf sitgetà Josep Maria Alegre.

Però per sort, i com ja vinc reivindicant des de fa molts anys, les hemeroteques són una font essencial per al nostre coneixement, i casualment, en el meu darrer buidatge, tant la Casa de can Falç, com la de Can Llopart, van tenir un paper destacat. Aquí us deixo els texts que es van publicar al setmanari El Baluard de Sitges, durant el mes d’octubre de 1933, crec que són un interessant estudi sobre aquestes dues cases i famílies sitgetanes, la lectura del qual ens servirà per entendre la necessitat de que formin part del patrimoni local de Sitges. 

El Baluar de Sitges, 1 d’octubre de 1933

Feia molt de temps que no havíem estat a la Casa Dalmau, de la Ribera (Can Falç), i teníem desig de tornar-la a veure. Una tarda, a l’entrada de fosc, hi pujàrem, trobant-hi l’acollida tradicional.

L’efecte que ens produí fou el que esperàvem. Un cop passat el vestíbul, l’impressió augmenta. De les principals peces, gran sala i dormitori d’aparat, difícilment sabríem concretar-ne un judici, més el sentiment té una mena d’instint, que és una guia infalible.

En virtut d’aquest títol podem dir que l’antiga Casa de la Ribera ofereix un conjunt de records i d’art, que no sempre es troba reunit, adhuc en morades d’enlairat origen. Ens referim als mobles suntuàris, i a certs detalls propis de l’expansió d’una família principal, per exemple la capella, la biblioteca, la panóplia d’armes, i el petit arxiu on en cilindres i capses de llauna, es conserven sengles documents.

Detall dormitori casa Dalmau
El mobiliari mostra l’istil de les XVIIª i XVIIIª centúries, especialment d’aquesta, amb notes interessantíssimes, i que escapen a ulls de molts; així l’arrimadero de la sala gran, d’una classe de cuiro adobat, pintat a l’oli, presenta escenes de la història. Són petites composicions intercal.lades amb motius de decoració, que reprodueixien tipus militars, per nosaltres de la Campanya de Rosselló, l’any 1801, que els enemics del cèlebre ministre anomenaren burlescament, Guerra de las Naranjas. Efectivament s’hi veuen les casaques blanques dels soldats a peu, i les rojes de la Guàrdia de  corps, amb els barrets de gressol, i els llarcs fusells de la època de Carles IV.

Difícil és sapiguer l’origen d’aquest aditament suntuari, i més encara el perquè s’escollí un motiu militar; però la panòplia d’armes, i algun paper conservat, potser ens aclaririen el misteri. Els sitgetans que en 1808 enviaren una companyia a la defensa de Roses a l’Empordà, no haurien estat indiferents a la crida que tretze anys abans, portà a la frontera a tants voluntaris, a batres amb les tropes de la Convenció. La nobilitat de la família, per altra banda, fins pot donar lloc a pensar que els Dalmau participarien en aquetes guerres, perpetuant-ne per això el seu record en les pintures de l’habitació. Coses d’altre caràcter té la Casa, com el navilis, un d’ells del regnat de Carles IV també, i que confirmarien en el que venim dient.


I com totes les cases de la seva edat, la vella dels Dalmau pot donar peu a reflexions considerant-la com testimoni. Quantes coses no haurà vist ella! Posada a la Ribera bé podria dir-ne de noves. Nosaltres que sovint hem contemplat la Sitges del passat, tractant de resucitar l’època de l’ invasió napoleònica, parlant el articles a Baluard, i a l’Eco, del que succeí aleshores, estem per suposar que personatges de marca, com el general Joan Miquel de Vives, i el diplomàtic Gòmez Labrador, que en distintes vicissituds arribarem per mar a la Vila, fent-hi curta estada, tal volta rebrien aculliment a la Casa de que estem ràpidament parlant. 

Això es dedueix de l’estudi, ja que la Casa resta muda, sens dir un mot de la seva participació en la vida sitgetana. 

Aquestes reflexions se’ns acudiren en tornar-la a visitar després de molts anys.

Un altre dia ens ocuparen de la relació entre Sitges i un altre casa notable de Sitges.
(sic.) Frederic Camp. 



El Baluard de Sitges, 22 d’octubre de 1933
Magnífica panoràmica de Josep Maria Alegre publicada al seu bloc, "El Sitges que estimo".
La Casa Llopis del carrer de St. Gaudenci
En acabar les nostres notes entorn de la Casa Dalmau de la Ribera (1 d’octubre), oferíem ocupar-nos de la relació entre ella i una altra notable de Sitges. Anem docs, a fer-ho, en quatre pinzellades.

Aquesta Casa és la dels Llopis, i està situada al Carrer de St.Gaudenci.

Quan va ésser bastida, l’any 1792, queia a les afores de la Vila, en mig d’hortes i sínies, tocant al Torrent i mirant al camí de Vilanova, (el qual ha arribat, gairebé fins avui, amb el nom de Camí Fondo), i al de Vilafranca, que sortint de la Porta de St. Francisco, seguia més o menys el traçat actual de la carretera de Ribes, anant però a desembocar a La Creu, per l’ermita de Santa Bàrbara.

Foto antiga que es ven al web todocolección
És una casa prou coneguda perquè tractem de descriure-la; a més a més, ho han fet persones coneixedores dels istils, i de l’art, com el Sr. Utrillo, i amb això n’hi ha prou per a remarcar que és de notable construcció, regular i gran, i que a l’interior hi ha tit un estatge decorat al fresc, pintura mural en distints tons de sèpia representant escenes de l’Antic Testament, que s’han conservat intactes. A una eixida, es veuen, ademés, dues composicions d’altre gènere, també als murs, però en color, figurant danses infantils, igualment conservades perfectament. Per altra banda, conté la Casa mobles d’istil, sobretot un Pianoforte del temps de Napoleó, i imatges de la Verge, i dels Sants, de talla, i porcellanes, i llibres. (Tot junt ho recordem i estimem, per ser la casa dels nostres avis, i haver-hi viscut anys feliços. Els llibres, particularment les històries de Napoleó, tenen per nosaltres records inoblidables).

Si per la seva fàbrica i les pintures, és superior a la Casa Dalmau, en canvi no té el mobiliari d’aquesta, on hi ha peces superbes, per exemple, el breçol; ni el seu arxiu, ni els seus anys.

Casa Dalmau és de les més velles de Sitges, dels segle XVI, potser.

Casa Llopis és d’últims del segle XVIII, de l’any de la Revolució Francesa. 

I, n’obstant, com dèiem, les dues tenen un lligam, i l’una, tal vegada, explica l’art de l’altre.

Els Llopis tenen el seu origen, allà per l’any 1550, segons canta l’Arbre conservat en un quadro a l’oli. No eren una família de nobles d’espasa, com els Dalmau, però tenien terres, i els varons eren llicenciats en dret desempenyant càrrecs  públics, i contribuint als sosteniment de la Parròquia i dels hospitals: La tradició conservada conté que el Dijous sant, sentaven un pobre a taula, en obsequi de Jesucrist.

El primitiu domicili fou al Carrer de l’Aigua. Es canviaren al de St. Gaudenci, qual la casa de que tractem fou aixecada, i això tingué lloc després d’un enllaç matrimonial entre les famílies Llopis i Falç, nom que els Dalmau portaven.

D’aquest punt desviaria el caràcter artístic i santuari de la Casa del Carrer de St. Gaudenci i haurien estat els Dalmau els autors, puix estaven ja fets a viure entre mobles i pintures de mèrit. Tal vegada aquest origen donaria peu a descobrir detalls del casal del carrer de St. Gaudenci, que resten en l’obscuritat, exemple: qui fou l’arquitecte, i qui fou el pintor que l’enjoià amb la bella pintura mural, que amb tant d’amor es conserva.
No seria indiferent això, a la història de Sitges, Vila d’art. (sic)

Frederic Camp

2 comentaris:

  1. Custodio Dalmacio Salmó5 de gener de 2012, 18:05

    Si Beli, tot això és molt maco (+ kmako)però per a què ho futran servir. La Casa dels Fals no és un palau com Can Llopis i el pitjor de tot és que els baixos estan llogats a particulars amb molt poque possibilitats de retorn, alguns són establiments comercials i d'altres simples garatges on s'hi guarden cotxes. Lamentablement les intervencions en l'hort de Can Falç han desfigurat el caracter d'una de les propietats amb més caràcter.
    Si a més no saben que fer-hi que la deixin tal com està, que aquesta és un altra de les "descovertes" que ens trobarem quan toqui i ja hagin passat els reis.

    ResponElimina
  2. Carmen Morena De La Serra11 de febrer de 2012, 1:13

    Res no se sap del destí d'aquest Casal on els Dalmau vestiren hisenda. Passant la Rosa turmentada va fer mutis per l'escletxa d'un arrosar. Les mulates ballaven damunt els terrats, guaitant la Fragata i esperant que els seus homes tornessin gats de la taverna dels quatre gats. De can Falç res no se'n sap, tot es ben fosc i silenciòs, nomès un tal Clos va de tant en tant a prendre-hi un carajill o dos.

    ResponElimina