1 des. 2011

PASSEN 76 ANYS I A SITGES...SEGUIM LLUITANT PEL NOSTRE PATRIMONI

Fa dues setmanes, a l'Eco de Sitges la Plataforma SOS Sitges, va publicar un article que sota el títol "Conversió de la Casa Rocamora en Museu Ramon Casa i Pinacoteca de Sitges" es proposava destinar la casa Rocamora a Museu Ramon Casas i Pinacoteca Sitgetana, reconstruint en lo possible els elements constructius i de decoració de la planta baixa de l’edifici, no solament recol.locant les peces ceràmiques dels arrambadors de la planta baixa, sinó també reconstruint el nínxol i la font, totalment recoberts de peces ceràmiques, així com situar la llar de foc en el lloc on li correspon, i no descontextualitzada i musealitzada al primer pis com proposa el projecte aprovat, que la situa d’esquena al mar. També considerem innecessaris els espais destinat a bar, aules i biblioteca, funcions que es poden desenvolupar en altres edificis propers, com l’edifici Miramar o la pròpia biblioteca municipal. Les plantes superiors l’edifici podrien convertir-se en un espai expositiu del segle XXI, amb totes les noves tecnologies aplicables a la funció museística".  
Tot i que darrerament són alguns més els sitgetans i no sitgetans que s'han pujat al carro de la crida per conservar el patrimoni arquitectònic i cultural de Sitges, les hemeroteques ens demostren que aquest moviment popular no és nou. Si llegim setmanaris com el mateix Eco de Sitges, el Baluard de Sitges, La Punta, La Gaceta de Sitges..... ens trobem amb articles molt interessants, firmats per pseudònims o per figures destacades de la cultura i de l’art català, en els que d’una manera o altra es reclama la necessitat “vital” de lluitar per a garantir que Sitges es conservi i valori. 

Entre aquests “crits d’alerta”  i declaracions d’amor al nostre poble, m’ha impressionat el que va fer l’escultor Pere Jou l’any 1935,  on reclamava la creació “d’una associació de sitgetans” que s’unissin per “mirar de tornar a Sitges aquella blancor” que tant havia enamorat. Han passat 76 anys des del seu article i les façanes de Sitges no sols són de color groc, sinó que en podem trobar de blaves "pitufo", negres, roses, vermelles.....i les que han de ser ocres de color blanc!!! Potser estaria bé que, encara que vuit dècades més tard, els sitgetans tornem a llegir les sàvies paraules d'aquesta gran persona que tant va estimar Sitges, contribuint amb el seu art a fer del nostre poble un dels llocs més bells i glosats del Mediterrani.



Baluard de Sitges, 4 d’agost de 1935

La “blanca Subur” en perill de tornar-se groga

Cal fer un crit d’alarma. D’un quant temps ençà, en la nostra blanca Subur, admirada pel foraster en venir-hi per primera vegada, per la netedat dels carrers i per les cases netes i polides, a diferència d’altres pobles, i que dóna un benestar d’esperit als qui la visiten, que fa que els vinguin desigs de quedar-s’hi, que els animi per grans empreses, que s’hi enamorin i s’hi casin, que ja és una empresa, aquesta blanca Subur, doncs, està en perill de tornar-se groga. Els xalets que es van construint són pintats de groc, qui sap si a gust dels arquitectes, o be dels propietaris, o per mal gust d’uns i altres. Les noves construccions dels sectors del Vinyet i Terramar han començat a esser pontades grogues de manera alarmant, que amenaça estendre’s al poble. Ja alguns sitgetans que viuen en el cor de la vila, m’han manifestat la seva intenció de pintar grogues unes cases noves d’aquests carrers admirats. Jo voldria en nom de la Tradició de la blanca Sitges i en record de les escumes del seu mar, que es pogués aturar aquesta nova febre groga, aquesta mena de fiebre amarilla. Potser que la Societat d’Atracció de Forasters de Sitges, on hi ha sitgetans excel·lents, hi digués la seva, si per cas els hagués agafat també la febre aquesta, potser fóra l’hora de fer una societat d’atracció de sitgetans per mirar si tornàvem a Sitges aquella blancor de núvia que tants enamorats ha fet d’aquesta vila. 
PERE JOU




1 comentari:

  1. Quina gran idea. Estaria molt be un Museu Ramon Casas a Sitges. Sitges seria encara amb mes dret el poble del modernisme.

    ResponElimina