6 des. 2011

PASSEN 76 ANYS I A SITGES.... (2) ALGÚ ENCARA ES PENSA QUE HEM INVENTAT LA SOPA D'ALL?


Dins de deu dies, el 16 de desembre, farà dos anys que el diari La Vanguardia, en l'article "Sitges remodelará su histórica fachada litoral", publicava per primera vegada la imatge virtual de la que tenia que ser (i ara per ara sembla que no serà) la nova façana marítima dels edificis del Cau Ferrat, Maricel de Mar i Casa Romocara (Can Xicarrons), un magne projecte que va posar els pèls de punta a molts dels que van poder veure per primera vegada quina seria la nova cara d’una de les postals més reconegudes del nostre poble. També era la primera vegada que llegíem la quantitat econòmica que suposava aquesta remodelació: 10 milions d’euros!!!! 

Entre les actuacions que es realitzarien en aquest projecte de reforma dels museus destacava la construcció d’una nova façana de vidre que permetria “dialogar amb el Mediterrani”. Amb els mesos vàrem anar coneixent una mica més les “intimitats” del projecte i aquesta façana vidriada anava una mica més enllà, convertint-se amb una brutal i trencadora estructura de vidre i metall penjada sobre el mar, dins de la qual s’hi col·locaven unes rampes per on podrien circular els visitants del museu, i gaudir d’unes vistes privilegiades sobre la Mediterrània. 

 Més enllà de la desfeta patrimonial que suposava (i ha suposat) la col·locació d’aquesta passera de vidre sobre una façana catalogada amb màxim nivell de protecció, també permetria sentir l’olor salada del mar? I  la remor de les onades?  I pescar-hi? Doncs em sembla que no, però fa 76 anys, pocs dies abans que l’escultor Pere Jou escrivís els seu “crit d’alarma” sobre la necessitat de conservar literalment la “blanca Subur”, en el mateix setmanari el pseudònim PARABOL publicava aquesta glossa en el que reclama la construcció o millora de d’un pas que permeti accedir sense perills a les roques de sota el Maricel. 

Si entre els objectius que van portar a aprovar el projecte de remodelació dels musues hi havia el de trobar  aquest diàleg entre l’home i la Mediterrània, crec que aquesta solució  de 1935 hauria estat molt més econòmica, respectuosa amb els edificis, patrimonial, ecològica...... ja us dic, la sopa d’all fa anys que es va inventar!!



El Baluard de Sitges del 7 de juliol de 1935

Glossa Setmanal. Urbanisme i pesca
(...) Avui, seguint el fil diguem-ne urbanístic, llancem una iniciativa- i potser no som els primers- modesta com la petició del rellotge, que bé no és d’una indiscutible utilitat pública, mereixerà no tan sols l’aprovació dels sitgetans i forasters, amb dels turistes tots i, sobretot, de l’honorable gremi dels filòsofs pescadors de canya, a profit dels quals i pel foment de la qual pesca resultaria, tanmateix, la reforma que proposem.

Es tracta de fer assequible a tothom, mitjançant una escala no pas monumental ni decorativa, aquell espai de costa de sota el Maricel, darrera l’Església parroquial. Avui hom hi pot baixar voltant per la Punta, amb un cert perill puix que, ultra haver de saltar per la balustrada i enfilar-se per les roques, cal passar per la maroma d’uns taulons de melis aguantats pels ferros rovellats que fa uns quants anys, després de gestions laborioses, aconseguí l’Ajuntament que fossin posats la Societat Foment de la Pesca amb Canya. És gràcies a aquesta iniciativa, doncs, que s’hi pot anar. Ho hem fet personalment, vencent obstacles i perills, per constatar la bellesa que descobrírem en una foto presa des d’aquest lloc, en la qual es feia tota la façana marítima del Maricel bastida damunt les roques com un castell de llegenda. I ho diem sense eufemismes: la perspectiva és magnífica i l’abruptuositat de les roques, amb el joguineig de l’aigua, té un atractiu comparable a les cales idíl·liques de la Costa Brava. Un veritable i insospitat focus d’atracció turística. Un recó prop del nucli vilatà, adequat per a la pesca de canya, ja que és lluny de les clavegueres. 

  
Els nostres bons amics de l’Ajuntament tenen la paraula i està ben bé al seu abast la realització de la millora, posat que el pressupost d’una escala de pedra i l’anivellació del sòl és qüestió de poques pessetes. I, encara, si  goséssim proposaríem que s’enderroqués el pont del capdavall de carrer Rafael Llopart, que construïren els dictadorets  locals pels dies de pluja ja que l’estètica de la Platja Sant Sebastià hi sortiria guanyant. –PARABOL.

5 comentaris:

  1. Lolita del Sudan Malva Cia de Tiopia11 de desembre de 2011, 17:09

    Que s'n va fer d'aquelles flors ? i de la font al peu del cau, i d'aquella escala com de vaixell que comunicava amb el rocam rocallós?

    El temps és un gran aplanador, d'aqui a cent anys les escales monumentals de la punta hauran desaparegut, els espigons tres quartos del mateix. així doncs Carpe Diem !!

    ResponElimina
  2. Quedarà com estava abans de la remodelació?. Espero que sí, no hi color entre una cosa i l'altra, no sé qui va decidir fer-ho d'aquesta manera, però no hi havia alguna manera d'aturar-ho abans, o de no deixar-ho començar?.
    M'agradaria que tornés a com era fa uns anys amb les obres i millores que calguin, però deixant-lo com era, una façana preciosa.

    ResponElimina
  3. Abans quan, a quin moment precís et refereixes Biblio? perque si anessim molt molt enrere... Et recomano que llegeixis l'article del Quadern de Camp d'aquesta setmana: " Trista Fragata " Tot un manifest que d'alguna manera clama en el desert. L'avenç és imparable. T'has parat a pensar com seria la platja de Sitges sense l'escala MONUMENTAL? o la plaça de les Arenes, deixada de la ma de Déu? per tant a quin moment precís et refereixes? al d'abans d'en Deering o al del Doctor Rosales ? o el decrepit moment just abans del començament de les obres? I perdona per la demanda de precissió. No tots els temps passats foren millors, cal mirar endavant, amb il·lusió i més visió de futur, tal com van tenir els nostres avis. L'arqueologia està molt be pero la necrofilia potser no tant.

    ResponElimina
  4. FRAGATA IRIBARNE(QUIN NOM MÉS BEN TRIAT, ET VA DE MERAVELLA),PENSES IGUAL QUE AQUELL QUE FEIA ARQUEOLOGIA-NECROFILIA QUAN AIXECAVA PARADORS ON HI HAVIEN CASTELLS, CASES SENYORIALS, ETC... CERTAMENT COM TU DIUS (I EL TEU AVANTPASSAT JA HO FEIA ) L' AVENÇ ES IMPARABLE, SEGUIM DONCS DESTRUINT EL CAU,EL MARICEL, I TOT EL QUE VINGUI.... vISCA EL PROGRÈS... MENYSPREIEM EL PATRIMONI I LA HISTORIA...

    ResponElimina
  5. Jo vaig anar a veure aquests museus fa uns 35 anys.
    El canvi que volen fet o fan és una merda, potser és modern, però estèticament no m'agrada gens, com deia per a mi és una merda moderna i actual.
    I com diu l'anònim venecià de torn el nom et queda molt bé.

    ResponElimina