2 nov. 2011

EL 2013 SITGES TÉ MOLTES COSES A CELEBRAR.... O AIXÒ ESPERO!!!

Molt bon lema...
 El dimarts 16 d’abril de 2013 celebrarem  el 80è aniversari de l’obertura Cau Ferrat de Sitges com a Museu públic tal i com havia establert Santiago Rusiñol en el seu darrer testament atorgat el 29 d’abril de 1929 i en el que llegava la seva casas taller, el Cau Ferrat, amb el seu edifici i les seves col·leccions, a la vila de Sitges. 

En aquest gran acte de generositat vers el poble que el va acollir i estimar, Rusiñol només hi posava dues condicions: que res del Cau pogués ser alienat ni venut, ni pogués sortir de Catalunya.  Dos anys més tard, el 13 de juny de 1931,  Santiago Rusiñol moria a Aranjuez i amb la seva desaparició començava el procés legal que compliria la seva darrera  voluntat,  passant el Cau Ferrat a mans de Sitges “perquè tinguéssim cura d’ell a perpetuïtat. (...) la millor manera d’honorar-lo és assegurant la conservació i àdhuc l’ampliació d’aquest museu. És un monument que ell mateix es feu (...)”(El Baluard de Sitges, 15 d’abril de 1933), i convertir-lo en una de les principals atraccions culturals i artístiques del poble, així com el gran tresor i orgull de molts sitgetans.

Però aquesta ara perquè perd el temps parlant d’una commemoració per a la que encara falta un any i mig? 

El dijous passat es constituïa el nou Consorci del Patrimoni de Sitges,  pas fonamental per a començar a parlar, que no pas començar a treballar, de la modificació del projecte de reforma dels edificis del Cau Ferrat i Maricel de Mar, ja que fou aquest ens públic el que va encarregar el projecte i el que ara és ell el que ha de demanar els canvis establerts.  Així dons, és a partir d’aquest moment que s’inicia un moment crucial per aconseguir mantenir alguna cosa del  poc que queda del que esperem segueixi sent considerat el conjunt arquitectònic més destacat del patrimoni de Sitges. 

Durant la roda de premsa per anunciar el nou Consorci l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, que estava acompanyat pel president de la Diputació de Barcelona i ara també del Consorci del Patrimoni de Sitges, Salvador Esteve,  va anunciar que degut a aquests canvis  les obres es retardarien fins a finals del 2012 per poder obrir durant els primers mesos de 2013.... Genial!!!!! 



Aquí arriba la meva proposta (una nova carta als reis?)!! No crec que hi hagi millor dia per reobrir al públic el Cau Ferrat i el Maricel de Mar que aquell mateix  16 d’abril de 2013 quan a Sitges hem de celebrar amb tots els honors que ens permeti la crisi econòmica que vivim, els 80 anys del nostre Cau, un dels principals museus modernistes del món.  

I mentre llegeixo com va anar aquell dia de 1933 encara ho veig molt més clar. La festa va ser elegant i totalment transportable a 80 anys més tard sense que això suposi una demodé molt visible. El timing de com ha d’anar l’acte d’inauguració queda clar i és el més coherent per a una festa d’aquestes característiques i econòmicament viable, ja que podríem aprofitar una mica de la pintura de les obres dels museus per arreglar la façana de la cotxera de Vidal Quadras, on col·locar-hi les banderes, algunes de les quals ja tenim en stok, com és la Senyera, la del Cau Ferrat, la  de la Vila de Sitges, la del Prado, la de El Retiro.... 

No se si durant aquests any i mig que falta per a tan important celebració tindrem temps i sort, però aquell 16 d’abril de 1933 lluïa esplendorosa la bandera de la República.... espero que en el cas (per desgràcia més real) que aquesta no hi pugui onejar l’any 2013, el seu lloc no sigui ocupat per una que mai hi va ser (i que segons on mai hi hauria d’haver estat). 






Però el que si que haurien de plantajar-se les autoritats seria variar la ubicació del dinar o sopar, o la festa inaugural i aprofitar que aquells mateixos dies l'hotel Terramar celebrarà també 80 anys. Ja se que poc queda d'aquell Gran Hotel Terramar Palace, inaugurat el 9 d'abril de 1933, i que va esdevenir un dels establiments més importants d'Europa, però crec que és just valorar la importància que va tenir per a l'esdevenir de Sitges. 


Dibuix de l'arquitecte Josep Maria Martino de l'interior de l'Hotel Terramar
Doncs ara toca anar estalviant poquet a poquet per a que la festa (sigui el dia que sigui) de la inauguració de la restauració, remodelació, deformació, reinvenció, restructuració, revisió, recol.locació, reordenació, rehabilitació..... (el temps dirà com acabarà tot això) dels museus de la façana marítima de Sitges, sigui un gran èxit i que tots ens tornem a sentir orgullosos del nostre poble, a la vegada que  tot aquest llarg procès ens hagi servit per a apreciar el nostre patrimoni i entendre la necessitat de conservar-lo. 



 El Baluard de Sitges, 9 d’abril de 1933

Museu del Cau –Ferrat

“Podem anunciar amb caràcter definitiu per al diumenge de Pasqua, dia 16 del corrent, la inauguració oficial del Cau Ferrat com a Museu públic. Hi assistirà l’honorable Sr. President de la Generalitat i el Conseller de Cultura Sr. Gassol que és a l’hora President del Patronat del Cau Ferrat, l’Alcalde i Ajuntament de Sitges, l’Alcalde de Barcelona, la Junta de Museus i delegacions d’entitats artístiques, científiques i culturals de la capital, junt amb totes les de  Sitges. 

La festa es celebrarà a la plaça del Baluard Vidal-Quadras. Els senyors Vidal-Quadras han donat tota mena de facilitats perquè pugui adossar-se la tribuna presidencial a la façana de l’edifici cotxera, que serà cobert de cortinatges. Davant de la tribuna es formarà un clos pels invitats, on hi haurà un miler de cadires. En el terrat de l’edifici si col.locaran les banderes de la República, la Catalana, la de la Vila de Sitges i la del Cau Ferrat, i fent-los honor, totes les ensenyes de les entitats de Sitges que vulguin assistir a l’acte. Darrera el fris de  banderes es situaran els músics i els cantaires del cor i l’Orfeó de Sitges que seran invitats a prendre part a l’acte.

Després dels discursos inaugurals, el senyor President de la Generalitat, acompanyat del Sr. Conseller de Cultura, de l’Alcalde de Sitges, de l’Ajuntament de Sitges i del Patronat del Cau Ferrat i demés autoritats, es dirigirà al Cau Ferrat procedint al descobriment de la làpida erigida per l’Ajuntament de Sitges en la façana del nou Museu, on constata la gratitud dels sitgetans vers Rusiñol. La làpida és modelada en marbre per l’escultor Jou i decorada d’un fris on hi ha l’escut de Sitges i episodis de la història del Cau Ferrat. Després el Sr. Alcalde de Sitges entregarà la clau del nou Museu al senyor President de la Generalitat, que l’obrirà al públic.



Les autoritats seguidament visitaran el nou Museu que donada l’hora, quedarà clos al públic fins a les 3 de la tarda. Des de les 3 a les 6, podrà ésser visitat lliurement. El dilluns de Pasqua regirà ja la condició reglamentaria d’entrada, que serà com sempre gratuïta per al veïns de Sitges, que hauran de sol·licitar un ticket a la Casa de la Vila.

Entre un grup de dames i noies de Sitges, de tots els estaments, ha pres forma la iniciativa de que hi hagi sempre al Cau Ferrat, sota el retrat d’En Rusiñol, un ram de flors, que sigui homenatge perfumat i silenciós de gratitud al fundador del “Cau”. Aquesta agrupació femenina que compta ja amb moltes associades , es titula “El ram de tot l’any a Rusiñol”. Les dames i donzelles que s’hi vulguin inscriure, poden adreçar-se al domicili de la Srta. Maria dels Dolors Bertran, carrer Ferrer Guardia nº18. Es tracta d’establir un torn còmode, de manera que donat el número de les que hi ha actualment inscrites, amb un dia cada més de portar flors al Cau Ferrat hi haurà assegurada la continuïtat d’aquest homenatge tan gentil en la seva forma.

Al peu del ram de flors, hi haurà una targeta indicant en nom de la sitgetana que n’ha fet ofrena i les associades seran avisades cada setmana, del dia que els hi toca el torn respectiu”

6 comentaris:

  1. Me alegro que hayan buenas cosas para celebrar, hoy en día casi todo lo que se escucha es negativo. salut

    ResponElimina
  2. Frank (cesc) de la Xungla3 de novembre de 2011, 20:36

    Vuitanta anys són molts anys, i no sè si el Niu de Ferro estarà a punt i ben maquillat per aquella data. El que si es pot constatar és que el volum de l'ascenssor de Maricel ja " asoma " pels altos del perfil més sitgetà.

    Al pas que van les obres això serà com les obres de La SEu vella o la Sagrada Familia, que necesita concil·liació i mediació cada dos per tres. I tan bonic que hafues estat una passarel·la damunt d'aquelles pedres, de fet anys enrera ja n'hi havia una de passarel·la que anava ran de mur damunt la cova del Santissim, però el mar se la va menjar i avui només en queden dos ferros enganxats al mur. possats a recuperar...

    ResponElimina
  3. Quien espera, desespera.

    Els museus hauran d'esperar. Portada i titulart del Diari de Vilanova 4 nov. 2011

    ResponElimina
  4. Rosita Munta-t'hobe, pulcra i netíssima com una patena6 de novembre de 2011, 19:25

    Hola Beli, tinc una pregunta per tu : On era el carrer Ferrer Guardia?
    moltes gràcies per la teva feina i felicitats per la projecció de les teves inquietuds en la revista On (Cultura, Oci, Tendències) en la que els seus redactors mostren gran interès pel Patrimoni aruitectònic sitgetà (a buenas horas calçats verges)

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies Miquel!!!hi ha dies que m'aixeco amb el peu dret i veig les coses de color de rosa... dura poc el moment d'extasi, però ho aprofito per escriure articles positius!!!

    Frank(Cesc) de la Xungla,quina il.lusió que estiguis per Sitges. Segur que hi ha serps,rates, escorpins.... molt més perillosos que a Tailandia. M'has donat una bona idea!!!! la passera que s'ha de treure de la façana de Maricel la podriem recol.locar al mur de la cova del Santíssim... el material ja està pagat i la feina la podriem incloure al pressupost dels museus, ja no ve del 1.600.000 euros de desviació pressupostaria.....

    Pere Carreter, desesperar és la darrera cosa que podem fer davant de situacions desesperants com aquesta.

    Rosita Munta-t'hobe.... la pregunta ja te la puc contestar.. el carrer Ferrer Guardia era el carrer Sant Francesc....ah, i el carrer Fermí Galán el carrer Sant Pau, el mateix on va viure anys l'Alcalde Miquel Forns, i on hi van passar temporades personatges com Pere Calders o Salvat Papaseit.... et sona?
    Ah, i moltes gràcies pel teu agraïment...deu ser temps de bolets, i a la revista On han aparegut de cop i volta molts defensors de la conservació del patrimoni sitgetà, amb articles que ens haurien anat molt bé un anys abans quan vàrem començar a lluitar amb la Plataforma SOS Sitges... però més val tard... que mai!!! un petonet!!

    ResponElimina
  6. Frank de la Xunga dit també David l'escollit.8 de novembre de 2011, 19:35

    Beli la passarel·la que hi havia fa molts anys era això, una passarel·la no una Rambla. Tu no te'n deus enrecordar però abans es podia anar des de on actualment hi ha la sirena fins el cementiri dels gats i més enllà passant per una passera que en arribar a la cova del Santissim era de ferro amb una barana, de fet només hi podia passar una persona. Hi ha d'haver fotos d'aquesta passarel·la. Jo la recordo ja tota rovellada, però algú més s'en ha de recordar oi?

    ResponElimina