15 oct. 2011

TINC UNA BONA NOTÍCIA I UNA DOLENTA... QUINA EXPLICO PRIMER? ELS PROS I CONTRES EN LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE SITGES

Dibuix fet per la Júlia Pascual Mellado, brutal!!!

 
Nova agressió a l'escultura de Busquets
Pensareu que ja era hora que aquesta narcisista escrivís d’una vegada un post i passés a segona plana la seva entrevista. Us confesso que des del dia que la vaig pensar que tinc aquesta intenció, però fins avui no he pogut dedicar-me plenament a aquesta entrada, que potser una mica llarga i feixuga, té la seva part positiva i també la negativa (com no podia ser d’una altra manera). Recordant aquell acudit de “tinc una notícia bona i una de dolenta... per quina vols que comenci?”, podríem dir que el patrimoni arquitectònic de Sitges viu una situació similar. Així doncs, per quina notícia voleu que comenci? 

La dolenta: el dimarts passat dia 11 d’octubre, vaig tenir la oportunitat de visitar, juntament amb representants del consorci sitgetà, d’altres membres de la Plataforma SOS Sitges i de diversos arquitectes especialistes en patrimoni, entre els que hi havia Salvador Tarragó de SOS Monuments, les obres de remodelació del Cau Ferrat i Maricel de Mar, una visió que m’ha fet gairebé impossible conciliar el son aquestes darreres nits. Ara que ja ho he pogut comprovar amb els meus propis ulls, i no parlar d’oïdes, us puc assegurar que allà, darrera de les façanes del Cau Ferrat i Maricel de Mar, per no parlar de la casa Rocamora, no hi queda res de la bellesa i originalitat d'uns edificis considerats Bé Cultural d'Interès Nacional, i que fins i tot  fa uns cinc anys algú va parlar de que estaria bé proposar-los per incloure el Cau Ferrat dins del llistat del monuments que conformen el Patrimoni de la Humanitat. Jo vaig discrepar d'aquesta idea, però "visto lo visto", si  això s'hagués fet realitat, avui "otro gallo cantaría". 

Interior Maricel de Mar amb les finestres tapiades
Però davant de les paraules de l’arquitecte director de les obres quan ens va “explicar” el seu projecte, el dubte que em ve al cap és: com a algú se li va ocórrer  catalogar, valorar i fins i tot conservar aquells edificis construïts per obra i gràcia “d’un terrorista cultural” (sic) com era Miquel Utrillo? I per què hem de conservar una casa que està feta seguint les demandes del seu propietari, un tal Deering, que li agradaven les terrasses sobre el mar i tenia la barra de col·locar-hi belles escultures per decorar l’espai?. 

Casa Rocamora, o el que s'han inventat!
Imatge ja irrepetible de la Casa Rocamora
I la Casa Rocamora? Ara és un super loft de ferro i formigó amb vistes al mar, i amb una decoració molt cool que es veu una mica trencada per la presència d’un arc de l’edifici original, que pel que sembla en el moment de decidir conservar-lo, deu tenir més importància patrimonial que tota la resta de l’edifici, del qual únicament en queda la façana principal! Però a qui podia interessar aquell casa sense cap gràcia ni importància? Doncs a terra, que així tindrem menys problemes. 

Primer pis del Cau Ferrat i la nova tarima
Per no parlar del Cau Ferrat, una casa de poble pensada per Rusiñol i plasmada per l’arquitecte Francesc Rogent, al primer pis de la qual s’hi va col.locar un gran encavallat de fusta que no té cap funció estructural i que a hores d’ara, davant de la brutalitat d’aquesta remodelació que viu l’edifici, es pot considerar un tros de fusta que fa més nosa que servei. Però com es podia ser tan hortera i permetre aquestes decoracions? Llàstima d’aquell vellet que només sap fer “barcos” i que va tenir la mala idea d’anar restaurant les peces que, pel pas dels anys, s’anaven malmetent. Si aquest home s’hagués quedat quietet i no hagués arreglat res, tot això ja s’hauria enfonsat i hauria via lliure per fer i desfer sense tenir que aguantar les tonteries de la Plataforma SOS Sitges.....








Preneu-vos aquesta darrera explicació com a una lectura no literal del que es va dir allà. Però us asseguro que millor o pitjor, es va dir tot. I ara millor deixar aquest tema aquí.


La bona notícia: Durant una baixada llampec a Sitges a primera hora del matí, vaig tenir una visió que feia anys que esperava i que jo recordi no havia tingut mai abans: la porta de la casa de Salvadora Font de Dalmau del carrer Major, coneguda popularment com Telègrafs, oberta. No m’hi vaig poder estar i la meva curiositat va fer que hi fiqués el nas, això si, sense passar de la porta. Però la presència de material de construcció i la intuïció de que allà s’hi està treballant, juntament amb les explicacions esperançadores del noi que hi treballava, em van confirmar que allà s’hi estaven realitzant obres de rehabilitació i reforma. 
La construcció de la casa per a Salvadora Font de Dalmau va ser encarregada l’any 1898 al reconegut arquitecte Salvador Vinyals i Sabaté (Barcelona, 1847-1926), autor de diversos edificis barcelonins i que durant uns anys va ser un dels arquitectes més actius a Sitges. En aquesta població hi va deixar bells exemples arquitectònics entre els que destaquen el neogòtic Ajuntament de Sitges (1889), i les neoclàssiques cases de Bartomeu Robert a la Fragata (actualment desaparegut), la casa Joan Tarrida (1892) al carrer Major, la de Maria Bues de Catasús al carrer d’Àngel Vidal o la d’Antoni Robert Camps (1892) al carrer Illa de Cuba, així com també fou l’encarregat de projectar la urbanització de les escales de la Punta (1892).  En el llibre Arquitectura de Sitges 1800-1930 d’Isabel Coll hi ha estudis complerts d’aquests i altres edificis sitgetans. 

La casa de Salvadora Font, construcció de planta baixa i dos pisos, destaca entre les altres cases sitgetanes per la seva elegància. Vinyals dissenya una façana inspirada en les formes clàssiques, donant tota la seva importància compositiva a la finestra central, En aquesta obertura Vinyals hi situa dues columnes jòniques, completant la decoració del conjunt amb detalls florals, acroteris i antefixes. Des de fa anys, la degradació d’aquest edifici era evident, patent i preocupant. No sols la façana principal del carrer Major presentava aquest insultant imatge de deixadesa. A la galeria de la façana posterior, la que dóna a l’Hort de Can Falç, s’hi amunteguen piles i piles de peces ceràmiques, així com material constructiu, deixat allà després d’un intent fallit de restaurar l’edifici ara fa uns deu anys. 

Però aquesta no és l’única casa del carrer Major que està a punt de viure una segona oportunitat. Al llarg d’aquesta mateixa setmana he rebut la gran notícia de que els propietaris de la casa Gorgas, davant mateix del carrer de l’Aigua, han decidit restaurar-la a fons i ser el màxim de respectuosos amb la seva imatge original. Es tracta d’una bell exemple de  l’estil modernista tardà, amb decoració floral a la façana, i amb una barana que llueix un interessant treball de forja. 


I aquí no podem oblidar la casa Severià Vilella del carrer Jesús, conegut primer com Can Severino, i anys més tard per Park Hotel. Aquest establiment, situat en una cas construïda l’any 1895 pel gran arquitecte Gaietà Buigas Monravà, fou per a la meva generació (i potser en substitució a l’Hotel Sitges del carrer de Sant Gaudenci), el lloc triat pels nostres pares per a celebrar batejos i comunions. Actualment aquest edifici és un dels oasis sitgetans més bells i alhora desconeguts, situació que en poc temps canviarà radicalment gràcies  a la restauració completa que viurà a partir del mes de novembre.


Esperem que la tendència respectuosa amb el patrimoni segueixi en altres edificis sitgetans que es troben en venta i que si algun dia tenen la sort de ser comprats, hauran de viure una restauració completa. Entre les 9 cases que, diuen, es venen al Passeig Marítim de Sitges, destaca la presència al portal d’Internet Idealista, la Casa Vilella, coneguda popularment com a Residència Helvètica,construïda l’any 1919 per l’arquitecte Joan Rubió.  El preu és brutal, 7.900.000 euros, però el que més em va sobtar ( i també al Vicenç Morando, com es desprèn del seu article), va ser l’afirmació de “buen estado”, una declaració que els responsables de la web no deurien veure molt clar, ja que entre les moltes imatges que s’hi publiquen de l’edifici, no n’hi ha cap que es mostri la façana... serà per la degradació que presenta aquesta?. 

Estat actual Casa Vilella

Estat actual Casa Vilella

Estat actual casa Vilella

I no em puc estar de comentar les novetats que han aparegut al mal restaurat xalet Villa Capri del Passeig Marítim, edifici que l'any 1945 va construir l'arquitecte Adolf Florensa per encàrrec de la senyora Josefa Casacuberta. El més impressionant de tot el conjunt no són les finestres i portes de metàl·liques que “adornen” les obertures de la casa, ni les dos gàrgoles amb forma de drac que han aparegut com bolets silvestres sota la teulada... sinó que el que crida l’atenció són les noves i diverses construccions que omplen el jardí de la casa. Una glorieta i un porxo on dominen les columnes corínties i un estil no gaire mediterrani.... però ja se sap, si a pocs metres de casa hi han erigit un “gran” Partenó, per que no podem posar nosaltres una romàntica glorieta al jardí?, deurien pensar els propietaris.  



 Per sort, sempre hi haurà gent de fora o de dins que estimarà, respectarà i valorarà la bellesa del nostre poble. Un exemple l’he trobat aquest matí al passeig de la Ribera en el que l'artista John Haydn Collen, autor del bloc The Lost Photographer. Blogspot.com, exposava a terra la seva darrera obra, un dibuix ràpid i precís de la Punta, que es venia per 30 euros,  una misèria si tenim en compte el milió d’euros oficial que a hores d’ara hi ha de desviació pressupostària a les obres del Maricel i Cau Ferrat, així com el milió d’euros no oficial, que també sembla que s’hi ha de sumar als més de 6 milions pel que van ser adjudicades les obres..... en definitiva, i si fem cas a les paraules del gran gurú del projecte, massa poc per desfer tota aquella merderada que ens van deixar, ara fa més de cent anys, els “plastes” d’en Rusiñol, Rogent, en Deering i l’Utrillo. 




4 comentaris:

  1. noia, cada cop escrius millor...aquest personatge no té vergonya ni l'ha coneguda, tant de bó hi hagués molts més Genís a Sitges i menys nouvinguts sense escrúpuls!

    ResponElimina
  2. Mona Litza Taylor Aka Ana Gioconda17 d’octubre de 2011, 18:30

    Ultimament quan intento deixar un comentari no puc , no se´si es que m'has vetat o si es que escricx coses que no t'agraden... en fi Beli tu a lo tuyo , i una pregunteta d'on la treus aquesta informació, no tindras un topo a la Casa gran oi ?

    ResponElimina
  3. Mona Litza, és conya no? Potser hi ha problemes amb blogger, però jo no censuro cap persona i cap comentari, ja que es publiquen directament sense el meu consentiment previ... Així t'agrairia molt que aquests missatges que no has pogut penjar ho tornis a intentar....i sis segueixes sense poder-los enviar, els fas arribar per mail i jo els penjo.
    Ah, i sobre topo a la casa gran, que ho dius, per la casa Gorgas? Doncs no, els propietaris tenen la voluntat de retornar l'estat original a la casa i busquen informació per tal de fer-ho de la millor manera possible..... Si estan dins de la casa gran no són amics... Quan surten ja canvia la cosa....

    ResponElimina
  4. Anònim, quanta raó que tens.... Si a Sitges hi hagués més gent que s'estimi tant el poble i la seva bellesa com ho fa en Genís tot aniria molt millor. Gràcies a ell s'han conservat molts objectes, papers... que a dia d'avui tenen una gran importància. Persones com ell es mereixen tot el nostre reconeixement, respecte i estimació....
    Per cert el pitjor de tot és que quí va expressar segons quines coses no és nouvingut, tot i que ho sembli.....la seva família materna és sitgetana.... Així doncs que els seus raonaments encara són més tristos....

    ResponElimina