25 oct. 2011

SI ÉS PER UNA BONA RAÓ VA BÉ QUE ET GASTIN EL NOM....


 Beli, Beli, Beli, Beli..... Aquests darrers quatre dies el meu nom ha estat citat en tres publicacions diferents ... i pensareu, per què escriu Beli quatre vegades al principi del text? Doncs pq ahir durant una visita, potser també d’obres però amb un resultat molt diferent al dels museus de Sitges, vaig ser rebuda per la Patricia i l’Adriana amb una gran benvinguda. Confesso que veure el meu nom i el de la meva nena, dibuixats amb molts colors i envoltats d’estrelles em va agradar molt més que la fredor que proporciona la tipografia negre sobre fons blanc. 

Doncs ara que ja coneixeu la primera Beli, us explico per sobre les altres tres. A la Crònica Local que va publicar en Vicenç Morando a l’Eco de Sitges aquesta cap de setmana, el periodista (tot i que per a mi té encara més importància com a historiador de l’art ) escriu un article en el que tracta la visita que vàrem fer conjuntament a les obres del Cau Ferrat i del Maricel de Mar el passat 11 d’octubre. Observador com és, en Vicenç no només estava atent a tot el que explicava l’arquitecte director de les obres, sinó que anava agafant apunts de les reaccions, sobretots gestuals i facial, d’ alguns dels visitants al llarg del que jo avui descriuria com un safari dins d’una selva de ferros i formigó. 

Estructura nova col.locada a la façana marítima de Maricel. Innecessaria....

En el seu article llegim: "En sortir de la visita era ben fàcil poder constatar tres realitats punyents. (...) Segona: la que viu la plataforma, i Beli Artigas en particular, amb l’expressió pròpia de les tragèdies consumades sense remei marcada al rostre, i corpresa de veure com s’ha actuat en els edificis en una intervenció que, per a els integrants del grup, ha estat traumàtica, irreversible i desencoratjadora". 


Estructura de la casa Rocamora. Ascensor?
M’imagino el que va passar pel cap dels altres membres de la Plataforma, però pel que fa a mi en Vicenç ho ha clavat, tot i que us puc assegurar que no em vaig posar a bramar i a cridar davant d'aquell esperpèntic espectacle pq ja ho havia fet minuts abans i no em quedaven ganes. La visió de com està el que fins fa pocs mesos era un dels principals conjunts arquitectònics de Catalunya, em va causar un fort cop i una tristesa indescriptible.  En un primer moment la sensació de que la feina, la lluita i l’esperança que la Plataforma  SOS Sitges hem dedicat a denunciar aquest projecte no havia servit per a res. Però aquest pensament té una data de caducitat molt curta, i en poques hores ja tornàvem a estar amb les forces carregades per a seguir lluitant pel que, des del primer dia, creiem que és just i necessari: protegir, valorar i respectar el nostre patrimoni. 

Per cert, i com ja he dit, en Vicenç anava “prenent apunts”  del que allà s’anava comentant. Així doncs, el que es va poder escoltar va ser que Miquel Utrillo “no tenia ni idea constructiva i que era un terrorista patrimonial”, i no terrorista cultural (potser aquesta definició la podem deixar per algú altre).

Conjunt del Maricel obra de Miquel Utrillo

El tercer Beli el dec al diari El País i al periodista José Ángel Montañés, que al contrari del que hem pogut rebre des de la Vanguardia, sempre s’ha mostrat interessat en aquest tema que considera prou important com per fer-li aquest reportatge publicat el diumenge passat, dia 23 d’octubre. Després d’una llarga conversa amb Montañés, que per cert ell va aguantar estoicament, sorgeix l’article El Cau Ferrat no se toca.

"No sabía ni dónde estaba, me costaba reconocer estos lugares que conozco como la palma de mi mano", asegura Beli Artigas, miembro de la Plataforma SOS Sitges”.  

Evidentment que la declaració és meva, però en això de “la palma de mi mano” no m’hi veig reflectida. Ho vaig dir?  però ho vaig dir així de bé? L’altre dia em vaig dedicar a preguntar als de casa en que pensaven, ja que parlar parlen en català. Jo penso en català i quan parlo en castellà vaig traduint sobre la marxa... com es deu dir en català “como la palma de mi mano”?  com li deuria expressar jo al periodista, ja que porto dos dies intentant recordar-ho i no em ve al cap?   Aquest no reconèixem en unes paraules és la mateixa sensació que tinc quan m’escolto parlant per la ràdio.... aquella no sóc jo però diu el tot el que penso!!

Detall del marbre del terra de la Sala Brollador del Cau Ferrat

El quart Beli el vaig trobar ahir citat en un bloc que ha decidit posar punt i a part. Els autors de Sitges Barcelona s’acomiaden amb un “Hasta pronto”,  article en el que fan un repàs del seu any de vida. El meu bloc Criticartt va ser citat en una de les primeres entrades de Sitges Barcelona i fou així com de manera espontània vaig proposar el crear una secció dedicada als blocs sitgetans, tal i com també fan a Ràdio Maricel, una proposta que van acceptar creant la Sitgesfera. Escriure un bloc i mantenir-lo actualitzat significa temps i feina, i que quan això ho fas de manera totalment voluntària, les crítiques et fan perdre part de d’il·lusió que necessites per seguir endavant. Però hem d’agafar la part positiva d’alguns comentaris que en fred podem trobar insolents, imbècils o inútils! Us ho dic per experiència, ja que si no fos així, el meu bloc no hauria durat ni dos mesos. 

I per acabar el tema dels blocs!!!! Moltes gràcies als quatre lectors que van intentar desxifrar l’enigma dels “Escàndols Municipals” que us vaig proposar en el post passat. El va encertar un dels anònims..... 

En el setmanari el Baluard de Sitges del 6 de novembre de 1932, es va publicar l’article  aparegut dies abans al  setmanari “Saba Nova” de Rubí. Es tracta del 

manifest publicat per la Lliga Regionalista, amb la firma del seu honorable president, el gran patriota En Raimond d’Abadal, ha despertat pregon entusiasme i fervents esperances d’aconseguir un canvi radical d’orientació en la política i govern de Catalunya, i és de creure que farà agermanar grans correts d’opinió per a un fi comú, fent triomfar el seny ordenador i la patriòtica política que sapigué desarotllar l’immortal Parta de la Riba.
Es hora ja de difinir-se. Cada ciutadà ha de cumplir el seu deure, perquè els que no s’interessin per la vida pública no tenen dret després de criticar i plorar com infants l’actuació i les vergassades dels mals governants.
Pobre Catalunya si no realitza un acte d’energia i no sap foragitar del Govern a la gent que avui l’usufructa!” (sic).

7 comentaris:

  1. Home! Lo de l'Utrillo com a terrorista patrimonial tenint en compte que la meitat de tot el que hi ha al racó de la calma, Palau,... ha vingut d'algun altre lloc... i que la sospita que a principis del 1900 anant amb un "ricatxo" es tingués poc respecte pel patrimoni dels altres... li escau més que bé!

    Una cosa es que no es vulgui que modifiquin el que ara tenim i una altra de molt diferent és no reconèixer que tot el conjunt en sí és un escàndol de sobramenta econòmica sense cap respecte envers res més que el propi ego...

    El xalet aquell tan críticat del passeig pels coloraines té la mateixa base conceptual que el que es feia en tots aquests edificis... canvia només la prespectiva des de la que es vol mirar un i altres...

    I sí!!! Lo de mantenir el Blog dona moooolta feina... jejeje! Vaig a seguir fent entrades del Festival... XDDD

    ResponElimina
  2. Guybrush, avui no et puc donar la raó. Durant els primers anys del segle XX era normal que pobles, esglèsia i particulars venguessin obres d'art que ells no valoraven tant com ho feia Utrillo. Ell comprava amb documents, pagant molt bé el que li demanaven... On veritablement tenim un cas de possible expol.li és en la col.lecció Perez Rosales que omple el Maricel de Mar. Dubto que tinguin documents sobre la suposada adquisició d'aquestes obres obtingudes durant la dictdura, i sino que li preguntin als veins d'Arties.... Així que ara potser veiem el que va fer Utrillo com una usurpació però era un negoci a dos bandes.
    A quin xalet de coloraines et refereixes? ......uf, a treballar amb el teu super bloc... Petons

    ResponElimina
  3. Eis! No si no dubtava que segur que estava feta correctament la venta, el problema és la situació d'uns i altres a principis del segle XX, o sigui poblets, particulars,... de diferents parts d'Espanya davant d'un multimillonari... Poca oportunitat tenien i probablement el pensament "a curt termini" + diners imperava davant de qualsevol altra opció... Fet que no treu que almenys per mi és un expoli igual... Els diners no donen mai la raó, simplement la compren... ;P

    Lo del xalet era un exemple, un que s'ha fet nou al passeig fa pocs anys, en un terreny on no hi havia res, passat el Sausalito... que és una obra faraònica, amb colorets blaus a la nit... XDDD

    I sí, ja saps que és típic que no estiguem d'acord! ;P Muaks! ;)

    ResponElimina
  4. Estic amb Criticart, penso que sé aproxima més a la meva forma de veure les cosas...salut

    ResponElimina
  5. El terra de la sala brollador és Horroros!! De fet aquest atemptat patrimonial perpetrat al Cau i d'altres coses que no sabem, que si les sabessim potser sens possaria la cara de Medea o d'Edip, ves tu a saber!
    Beli em preocupen aquests "lapsus" de memoria teus, m'espanten aquestes llacunes, no vas fer-me cas quan et vaig recomanar un complex multivitamínic i ara xata ...
    Els diners eren del Mr Marshall no pas del M.Utrillo, el resultat un pastiche monumental, monumental i salmantina porta d'entrada.
    El terra Hurruros i si no t'es molta feina posa més peus de foto Beli que hi guanyarem tots. Una braçada d'un Super.

    ResponElimina
  6. Miquel, com sempre, gràcies per seguir el bloc....
    Super...3, ja he posat peus a les fotos. Per cert, si en vols veure alguna més d'aquesta desgràcia passat pel bloc de la Plataforma SOS Sitges... però primer pren aire!!
    Ei..... a quin lapsus et refereixes... pq mira que en tinc darrerament!!! per no dir llacunes.... hi ha dies que no m'hi ofego per sort... però crec que tot això no ho solucionaré amb les pastilletes... necessito molt més.... però ho tornaré a intentar!!

    ResponElimina
  7. L'administració ha mogut fitxa i ara espera que el col·lectiu retiri el contenciós. Fonts municipals apuntaven ahir que aquest és l'objectiu

    ResponElimina