14 ag. 2011

QUE NO S'ESCAPI CAP MÉS TREN.... EXPOSICIÓ DE GAIETÀ BUÏGAS MONRAVÀ


Ahir, llegint la notícia “Colom agafa embranzida” que publicava el diari El Punt Avui, el primer que em va passar pel cap va ser: se’ns ha tornat a escapar el tren!!!.

Aquest original article explica el per què des de fa una anys el monument  a Colom de Barcelona torna a ser una visita imprescindible per als turistes que passen per la Ciutat Comtal, així com algunes de les curiositats que envolten la història passada i actual que envolten el conjunt monumental. Pensareu.... i en quin punt d’aquest article se’ns ha escapat el tren? Doncs en la celebració del 160 anys del naixement de l’arquitecte Gaietà Buïgas Monravà (Barcelona, 1851-1919), autor del projecte. La Biblioteca de Catalunya, entitat sempre atenta a tot el que l’envolta, ha organitzat una petita mostra en la que es pot conèixer l’obra de Buïgas Monravà, tant a Catalunya com a l’Argentina i l’ Uruguai. 




Doncs si en un poble té edificis destacats aquest gran arquitecte català és a Sitges.  Com explica Isabel Coll al seu llibre Arquitectura de Sitges 1800-1930, la relació entre aquest i el nostre poble es van iniciar l’any 1883 quan se li va encarregar  a Buïgas, en aquell moment arquitecte assessor de l’Ajuntament, la construcció d’unes escoles municipals, un projecte que s’allargà molt en el temps, ja que el definitiu no es va aprovar fins l’any 1887. Un any més tard se li va proposar el disseny del Cap de la Vila, amb la voluntat que aquella cruïlla de carrers es convertís en “una céntrica plaza de ornato”. Tot i que ve fer quatre projectes, finalment no es van dur a terme.  També va intervenir, juntament amb l’arquitecte Morera, en el projecte de millora urbanística del passeig de la Ribera i la remodelació de l’illa formada pels carrers d’Àngel Vidal, Jesús, Sant Sebastià i Sant Damià, així com l’obertura l’any 1901 del carrer de Santiago Rusiñol. 

Antic mercat de Sitges
 Gaietà Buïgas va ser l’autor de nombrosos edificis a Sitges. Entre les obres públiques més destacades hi ha la construcció de desaparegut Escorxador (1888-1889) situat al final del passeig de la Ribera, on ara hi ha l’hotel Calípolis, i  l’antic  Mercat (1889), actualment Casa Bacardí, un  exemple remarcable  de la recent estrenada arquitectura del ferro. 

Villa Avelina, casa de Bonaventura Blay, al carrer Illa de Cuba. Foto d'Ignasi Rubí

Però si en un estil va destacar Gaietà Buïgas aquest fou el neogòtic. Seguint aquesta tendència arquitectònica a Sitges encara s’hi conserven, o resisteixen, algunes obres interessants d’aquest arquitecte. Entre les que es conserven amb bon estat, gràcies a ser propietats privades, hi ha la casa Severiano Virella (1895) al carrer Jesús, actualment Park Hotel, la Casa Ferrer Torralbes, la Villa Anita (1900) al carrer Santiago Rusiñol, i la casa de Bonaventura Blay, la Villa Avelina (1901), al carrer de l’Illa de Cuba. Totes elles unes obres de gran bellesa que engrandeixen el nostre Sitges.

Casa Severiano Virella

Casa Severiano Virella, porta principal
Entre les que resisteixen hi ha  l’església de les religioses de la Immaculada Concepció al Carrer de les Parellades (1900-1901). Aquest edifici, actualment més conegut com el Patronat, es troba en un estat deficient de conservació, situació que es veu incrementada pel fet de que l’abandó de l’edifici l’ha convertit en un abocador de tot tipus de deixalles per part dels visitants a la nostra vila. Durant l'anterior legislativa, el que ara ja és ex-regidor de cultura, el Sr. Gabi Serrano, quan se li va preguntar sobre la possible restauració d'aquest edifici, per cert, propietat de la Generalitat de Catalunya, va dir la genial frase: 
 
Jo no puc restaurar casa teva....Si tu no em dónes permís jo no puc entrar a casa teva, treure la teva cuina i posar un altre...... el Patronat continua sent de la Generalitat i no podem canviar la cuina! “. 
 
 Doncs ara que per circumstàncies polítiques, o per la posició dels astres, o pel que sigui, potser és més fàcil que els seus propietaris convidin a la nova regidora de cultura de l'Ajuntament de Sitges, a entrar a la casa, potser seria el moment de canviar la cuina.... i  un cop restaurada, la cuina o la capella, el que es vulgui, inaugurar-la amb aquesta petita exposició sobre la vida i obra de Buïgas Monravà que es pot veure a la Biblioteca de Catalunya, això sí, ampliada amb els documents que ses conserven a l'Arxiu Històric Municipal de Sitges i que completarien el seu contingut.

Ja és hora que d’una vegada per totes ens pugem al tren i no en deixem escapar cap més...

I si en voleu saber més sobre Gaietà Buïgas Monravà podeu trobar informació al blog Arquitectura Catalana.

8 comentaris:

  1. Severiana Ballesté AKA Perlita de Huerva18 d’agost de 2011, 0:14

    Estimada Avelina: dones algunes pautes que mereixen un deu, però portar-les a la pràctica resulta molt dificil, per no dir impossible. Posats a demanar jo demano que desapareguin el horribles espigons que desfiguren la façana maritima sitgetana i m'abono a agafa el tren de la costa, baixà a Bellvitge, fer de Miravitlles i arribar a la plaça Espanya.
    Per cert Abelina que me'n dius del cartell programa de la Festa Major... no donis idees que després te les fusilen i si t'he vist no me'n recordo. El Patronat del carrer Parellades és una de les vergonyes més sagnants de l'estat del patrimoni mobiliari o immobiliari vaja.

    ResponElimina
  2. En tinc força feina sobre l'Arquitecte Municipal en Gaietà Buhigas i Monravà,lògicament sobre l'Avantprojecte del Primer Grup Escolar en règim graduat,resentat a la Corporació Muncipal dos cops,la primera vegada l'any 1883,que no s'accepta per massa pressuposti la segona vegada l'any 1889 amb un pressupost ben reduït,però ni així.L'Ajuntament de Sitges no té diners i sobretot "la mesquinesa" envers les escoles en règim graduat,és clar.
    En l'actualitat "dorm el somni dels justos a l'AHMS":els plànols,el plec de condicions,la memòria arquitectònica.
    Sempre vaig demanar la publicació i l'exposició,si més no del Plànol de la Façana,d'estil modernista,amb una planta baixa per a 125 alumnesja que,una Sala d'Astronomia,una altra d'Agricultura i al bell mig una torre amb un rellotge.
    Una façana modernista,abillada amb algunes estàtues.
    En penso que si aquest edifici d'excel.lència modernista,primer Grup Escolar Oficial a Sitges,si s'hi hagués construït,encara al segle XXI seria el Sitges més Modernista i més cridaner arquitectònicament,que com a escola pública seria encara força visitat.
    Però,tot se'n va en orris,estimada Beli!.Conec el llibre de la teva mare Dra Isabel Coll "Arquitectura de Sitges 1800-1930",del que alguna dada sí que vaig prendre a Barcelona.Més apunts vaig aconseguir de la seva família,fins a aconseguir un Dossier dùnes 6o pàgines.

    ResponElimina
  3. Estimada Severiana Ballesté.... com sempre els teus comentaris arriben al moment just!!! el vaig llegir des de Holanda on tu et sentireis com a casa... gespa per tot arreu!!! i forats per fer uns bons partits!!! ja ja ja ... Avelina ha estat desconectada uns dies...pero la tornada sera molt dura.... el cartell? uf!!! l'he buscat per internet i si és aquell dialeg entre els gegants, no mágrada gens... no li trobo ni la gracia ni la modernitat... i si aixo es popart apaga y vamonos, com dirien a Huerva... pero a Sitges hi ha gent per tot i si hi ha a qui li agrada (o no opina) sobre la reforma del Cau Ferrat i de Maricel, doncs segur que hi ha qui troba aquest cartel,una meravella, qui no opina, i qui no l entén... i jo com sempre opino.....un mal costum que ha fet que molts prefereixin no recordar-se de mi... o no s-en volen recordar.... com em coneixes Perlita!!! ens veiem per Festa Major... i perdona els accets, pero els holandesos són raros...

    ResponElimina
  4. Que tampoc no s'escapi cap més tren...!

    *En Carles Buïgas,fill d’en Gaietà Buïgas i Monravà,hi va participar a l’Exposició Internacional de 1929 a Barcelona,la primera que s'hi feia a Europa des del final de la Primera Guerra Mundial.
    *En cada Palau,en cada Pabelló,en cada Equipament i en cada Monument va ser projectat per un arquitecte diferent,on hi van participar figures consagrades catalanes,com és el cas d’en Carles Buïgas,autor dels "Jocs de Llum de la Font Màgica",inaugurada en presència del Rei Alfons XIII i el Dictador Primo de Rivera,amb l’exhibició de 60.000 coloms volant i desenes de milers de persones,que bocabadats observaven les il.luminacions ideades per en Carles Buïgas a Montjuïc.
    *La Font Màgica va ser inagurada el 17/Juny/1963 al lloc,vulgo dicto de Montjuïc ,àlies El Mirador de l’Alcalde”.

    ResponElimina
  5. Severiana AKA Angels B. i C22 d’agost de 2011, 19:06

    Diafana Beli,
    Les novetats que t'estas perdent en el nostre malhaguanyat poble, o vila o ciutat o barriada dormitorii o el que vulguis anomenar-ho (ciutat jardi Terra-Mar, Mar-i-Zel, Vall-pineda. Quint-mar i sobre sobre tot Subur de la seva crosta folklorica mes recalsitrant). De moment el Drac estrena o reestrena pell nova i ha aparegut un cabeçut nou o cap gros d'un renostrat compatrici que va fer que no esperdés en l'oblit el sagrat ministeri de la imperdible Mixaganga, vull dir , perdó Moixiganga, fa tanta calor que ja no se´ni com s'escriu.
    Les obres del Cau i del Palau de la Roca Mora segueixen a tot drap, sinó que els ho preguntin als treballadors que treballen com a xinos, o xinesos, en les embestides del ara rebatejat recó de la Grua, sorollosa i amb ímfules de sirena verda. Hi ha moltes més novetats que ja et contaré quan ens trobem en el Club de Golf, m'has descobert, es clar que en soc socia, o el dia dels focs a la terrassa del Club de Merd (del que també en soc socia, faltaria plus!!). Si em guanyes una partideta de Bridge et deixaré que a partir d'ara m'anomenis de tu, aixó si en els papers oficials vull figurar-hi amb el meu títol nobil·liari de Baronesa de la batllia de Camp d'ases o de Cap d'ase que fet i fet be a ser el mateix.
    Que tinguis unes bones vacances a la terra dels tulipans i si t'en recordes porta'm un molinet de moldre café i un mustachu ben flamenc. Sempre teva Afectíssima.
    Maria Angelina Batlle i Carreró, vidua de Joan Eugeni Tarrida i Del Màrmol (ara Marbre).

    ResponElimina
  6. Froilan, quantes coses que saps!! El dia que les finalment les tinguem totes publicades en un llibre serà un dels grans moments de la història de Sitges. Espero que algun dia tinguem la possibilitat de fer l'exposició que es mereix la història de l'escola pública de Sitges. Espero que estiguis recuperat del tot!!

    ResponElimina
  7. Aiiii Severiana!!! Com sempre, agraida pels teus missatges!!! Però com et pots imaginar estic a Sitges ja que no em puc perdre ni la Festa Major ni el que l'envolta!!! Així que el Drac ja l'he vist... i també he llegit l'Eco i el Diari de Vilanova... i ja he opinat... faltaria plus, com diuen als seus clubs.... Per cert, el titulito nobiliari te va que ni pintado amb el teu esport...tot i que d'ases n'hi ha a tot arreu... que tingui una molt bona festa major, i si s'anima a deixar els pals per una estona, ja que no dubto que estigui en plena forma, l'espero a les 2 al Cap de la Vila ballant la sardana de Sant Bartomeu... Records al seu difunt marit!!!

    ResponElimina