23 ag. 2011

LA RESTAURACIÓ DEL DRAC DE SITGES.... UN DECÀLEG SOBRE LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI





Ara ja és pública, visible i criticable la renovada imatge del Drac, un dels bitxos més estimats per petits i grans sitgetans  compleix 89 anys.  Així doncs, i que vagi per davant de tot, felicitats Drac pel que has suportat, pel que has de suportar, pel que has viscut i pel que has fet viure!!!  Com ja he dit al principi,i com era de tot esperat i promogut, aquesta aparició estel·lar de la Fera Foguera ha suposat comentaris a favor i en contra del seu nou aspecte. Jo, avui, només vull dir  que trobo que ha estat una aposta arriscada i valenta dels que davant de la necessària reparació del Drac van veure en aquesta la oportunitat de retornar-lo  als seus orígens. Potser aquest any encara serà massa nou i brillant, com tot el que es restaura, però la pàtina del foc, del fum, del costum i del pas dels anys farà que aquest “nou” drac també sigui nostre.... i qui sap si dins d’unes dècades el Drac torna a ser de color verd, o lila, o de colors... o amb llums de neó... ja es veurà... 


Amb dos dies de retard, però amb diversos avisos virtuals, em llegeixo l’Eco de Sitges i l’especial del Diari de Vilanova dedicat a la festa major de Sitges, i davant d’alguns articles que allà es publiquen sobre la restauració del Drac, el primer que em passa pel cap és: quina diferència hi ha entre el Drac i els edificis del Museu Cau Ferrat, Maricel de Mar i Casa Rocamora? Quina és la veritable política patrimonial del Consorci del Patrimoni de Sitges, institució que ha assumit el cost de la restauració del Drac i que també és el principal promotor de l’actual projecte de remodelació del conjunt arquitectònic declarat Bé Cultural d’Interès Nacional?

Foto Àlex Ferret
Entre els articles publicats, tots ells elogiosos a la restauració del Drac, llegeixo les que es podrien considerar grans declaracions patrimonials, impressionants decàlegs de conservació. Per cert, molt important la descripció que Josep Jansana, estudiós de l’obra de Ferrer Pino, autor del Drac, fa sobre el significat de restauració, com a acció de tornar ha recuperar les propietats tant físiques com estètiques d’aquell objecte (jo afegeixo també edifici) que tenia en el seu origen, intentant respectar-lo amb rigor sense desvirtuar-lo. Estic totalment d’acord amb aquesta definició!!


Foto Col. de Sebas Giménez Mirabent
 Declaracions tan interessants com que per sort, sobre el drac de Sitges hi ha documentació suficient i prou coneixement de causa històrica per rebatre qualsevol comentari que digui que amb aquest retorn als orígens s’ha comés un crim. Jo em pregunto? Què no hi ha moltíssima més documentació i estudis històrics, tècnics i legals que permeten rebatre qualsevol comentari que digui que en l’actual remodelació del Cau Ferrat i el Maricel de Mar no s’està cometent un grandíssim crim patrimonial? Quina diferència hi ha entre el tàndem Ferrer Pino-Planes i Robert i el d’Utrillo-Deering? Que jo sàpiga encara no existeix un catàleg del patrimoni cultural i folklòric de Sitges que obligui per llei a conservar estrictament l’interior, l’exterior i els volums del drac, cosa que si que requereix la fitxa dels edificis Cau Ferrat i Maricel de Mar del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sitges?

Foto d'Àlex Ferret
Foto de la col. de Sebas Giménez Mirabent

Si el drac pot perdre papada i recuperar cintura, i així retornar al seu moment més esplendorós, per què els edificis de la façana marítima no poden retornar a la bellesa i l’harmonia que tenien, per exemple l’any 1922, una de les primeres visions de Sitges que deuria veure el Drac aquell 23 d’agost de fa 89 quan va arribar a la vila per mar? I mira que amb les moltes fotografies antigues que es conserven sobre aquest conjunt arquitectònic, resseguir la seva visió primigènia no hauria estat massa difícil. Per no parlar de la simplicitat a l’hora de trobar la pauta del color original de la façana. Un blanc pur i ben neutre que podem distingir perfectament tot i que les fotografies siguin en blanc i negre. 

En definitiva, és que el Museu del Cau Ferrat i el Maricel de Mar no eren una magnífica obra d’art, unes mundialment elogiades icones arquitectòniques dignes de ser recuperades, conservades i lluïdes, juntament amb el Drac, com un dels grans tresors del nostre patrimoni? 

I davant de totes aquestes preguntes, una se’m presenta en forma d’imatge impactant. Com és que a  ningú no li ha passat pel cap restaurar el drac i posar-lo dins d’una segona pell de vidre, per cert, una propietat molt de rèptil, aixecar 35 centímetres la faldilla de la fera, per refrigerar l'interior d'aquesta caixa de vidre i cimpedir la mort per ofec d'algun dels seus portadors. Per millorar l'accessibilitat al seu interior hi podriem posar una rampa per on sortíssin disparats els soferts balladors, i de pas unir la colla del Drac amb la de l'Àliga i així estalviar una mica i unificar forces, tal i com es vol fer amb el Cau i Maricel. Potser amb aquesta gran remodelació,  reforma i condicionament  del Drac, i de retruc de l'Àliga, podem dir que la fera s'ha convertint en tot un emblema festiu del segle XXI? Per cert, la imatge la tinc al cap, però no veig la possibilitat de plasmar el prototip en aquest bloc... si algú s'hi veu capaç doncs jo encantada!!

En definitiva, i com diu el seu cirurgià, en cas que el descontent sobre la nova imatge del drac sigui generalitzat, sempre estem a temps de recuperar l’aspecte més tradicional, verd amb escates grogues i vermelles. Una possibilitat que, per desgràcia, no tindrem amb els  edificis del Cau Ferrat, el Maricel de Mar i la Casa Rocamora. 

Molt bona Festa Major a tots!

 
Pd. Estimat Drac, que passis una molt bona festa major. Gaudeix del teu protagonisme i tira tot el foc que puguis. No pateixis, has viscut 89 anys esplendorosos, i només són el principi de la teva història.  Espero que l’any que ve pugui felicitar-te per les teves nou dècades i celebrar aquest esdeveniment amb una gran festa. Si penso en tu et veig tirant foc i girant sobre els teus peus, però no puc oblidar una imatges que em va impactar. Era el primer dia de l’any de 1986. Era una nena de només 11 anys, i no podia imaginar el seu Drac fora del context de foc i fum. Però  estaves allà, sol i silenciós, però majestuós i amb posat convençut d’aquell que són conscients de la seva grandesa, presidint el Saló-Teatre del Casino Prado Suburense. Algú va decidir que sense tu, l’exposició antològica organitzada per a commemorar els 25 anys de la mort del teu creador, el pintor Agustí Ferrer Pino, no seria perfecta i complerta. Una decisió molt encertada.  Ara espero que aquesta imatge es pugui repetir, i que siguin altres nens els que et redescobreixin. Felicitats!

Foto de l'exposició antològica de Ferrer Pino l'any 1986 al Prado. Col. de Sebas Giménez Mirabent

6 comentaris:

  1. Bona entrada ! Veient com s'ha gestionat el tema del Drac i que molts sitgetans han fet un seguiment especial, veient la seva presentació i el que s'ha arribat a parlar pels carrers... tenim un problema, el tenim i som nosaltres mateixos, tenim Patrimoni de Primera i de Segona... la Segona sembla ser que només interessa a pocs.... això em sembla. Bona festa Major ! Ignasi Rubí

    ResponElimina
  2. Doncs Beli no se si has llegit la meva entrada al blog sobre el tema Drac, però quan la feia pensava amb tu i si estariem d'acord o ens "discutiriem"... ;D Veig que és el segon perquè estic totalment en contra del concepte RESTAURACIÓ enlloc del de REPARACIÓ per una figura de bestiari com el Drac.

    El concepte de restarurar que defenses en edificis i obres d'art és correcte, però el Drac és una figura que no està per ésser exposada, tot el contrari, és per tirar foc i per ésser utilitzada, i més clarament, per ésser malmesa ja que és una obvietat tirant carretilles sense parar...

    La figura del Drac havia passat pel filtre dels sitgetans durant més de 89 anys i ara s'han carregat tota la història acumulada per la figura per deixar-lo com "nou" (ja no parlem de les diferències majuscules que encara hi ha amb la figura original).

    Algú ha tingut en compte que la figura original no va "durar" ni 14 anys¿? I a ningú li va importar? És perquè havia de canviar i així ho tornarà a fer, però sense tota la experiència ja viscuda...

    I també pregunto... li fem el mateix als Gegants¿¿¿??? S'acceptaria que no portessin els vestits de l'Artur Carbonell? Que fossin rematadament més lletgos que l'actualitat¿? Que tornessin a medir 4'20 i ningú els pogués aixecar¿?

    Com explico al blog, criteris contraposats i exposats a convenièncis per l'esperit friki-folki del moment...

    Per si voleu veure tots els canvis soferts per la figura i el que s'han carregat:

    Cliqueu en l'enllaç.

    ResponElimina
  3. Miquel, com sempre moltes gràcies per estar donant voltes pel meu bloc!!

    Ignasiiiii!!!Molt bona festa major!!Que vagi per davant que a mi el Drac (verd, vermell, blau, cremat...) m'encanta, però tens tota la raó... la importància i el ressó públic que se li ha donat a la seva restauració és al.lucinant!!

    Hola nàufrag!!!! com va tot!!! veig que una mica emprenyat!!! Doncs com molt bé dius al comentari, aquesta vegada no estem d'acord!! Fa molts mesos que se d'aquesta restauració, per cert, una restauració en tota regla des del punt de vista de la història de l'art! He tingut la sort de poder entrar al quiròfan on "operaven" el Drac i veure moments importants d'aquest procés... i t'haig de dir que em va impressionar moltíssim veure el Drac amb les seves costelles lliures de qualsevol afegit!!! Si a mi em va deixar al.lucinada la imatge no et pots imaginar l'efecte que va fer sobre el meu fill petit.... També vaig poder veure el Drac acabat, però no he escrit res sobre ell fins que no l'he vist en plena acció... i només puc dir que el trobo impressionant!!! No hem d'oblidar l'altre "vestit" del Drac, però no podem negar que aquesta restauració ha estat un acte valent i que ha demostrat que les coses (besties) poden millorar... ah, i que el Drac no és una obra d'art pq no està creat per ser exposat no és una bona teoria... quantes coses omplen els museus més importants del món i mai van ser creats per a la simple funció del gaudi del visitant!! El Drac és i sempre serà el nostre bitxo... i el gegant un dels homes més guapos del món!!!! Molt bona festa major i gaudeix...... ;))))))

    ResponElimina
  4. Sebolli-Anna Vall-Esthers AKA Angela Maria Batlle i Cartrona23 d’agost de 2011, 19:34

    Fogosa i balladora Beli, primer de tot bona vigilia de Festa M. ja t'he vist suar la samarreta a la Tête de la Ville i remenant els malucs ballant "La Sardana".
    Aixó de la pell del Drac és semblant allò altre de la pell de l'ós, que no es pot vendre abans d'haver-lo matat (o caçat) en definitiva és el mateix que alló que no es pot dir blat fins que es al sac i ben lligat. Tantmateix la màxima es podria aplicar als edificis museals dels Marycels i Cau-Ferrat però com que avui és vigilia de F.M. val més no tocar-ho perqué no toca!!
    Les que toquen són les gralles i els coets, per a quan la restauració del Castell... de Focs. Tornar al primitivisme de les rodes ancestrals o fer un salt en el temps i propossar un Chateux au Feux amb lassers i efectes especials, sense fums, sense polvora, sense malmetre el medi-ambient. ( Mira avui em sento ecologista i bemoll sostinguda, ves per on!!).
    El Meu difunt Joan Eugeni era molt reivindicatiu, tres anarchiste mais oui i encara que jo sigui una mica elitista i socia dels Clubs més selectes de la Ville Aveline dons no puc deixar de pensar en el malbaratament que suposa el X.a. F. i el mal que produeix en els pobres animalons marins i en les praderies de possidonies. Estimada i clarivident Beli, tot canvia, aquesta és una llei univcersal, el que passa és que algunes coses canvien a millor i d'altres a pitjor, depend del color del cristall a través del que t'ho miris o del mirall on et reflecteixis. Bona vigilia de Festa M. i t'espero aquesta nit a l'Aiguadolç per veure l'insostenible Chateu aux Feux des del meu iot, com sempre t'hi convido i després podrem fer una partideta de Bacarrà.
    La teva afectçissima Baronesa de Cap d'ase Angelina Batlle Carreró.

    ResponElimina
  5. Eisss Beli! Tot el que em dius del Drac està molt bé, però que es pugui considerar una obra d'art (per mi el Drac de Sitges juntament amb els Gegants són "lo més gran!") no treu que tingui la condició d'innalterable en el temps.

    És aquest el problema, aquesta base absurda actual de que les coses folkloriques s'han de mantenir amb la tradició... quan aquesta s'ha creat a partir de canvis i millores. I el que s'ha fet amb el Drac és una involució... Quan una figura de bestiari i que tira foc és evident que ha de patir canvis en la seva història i per tant evolucionar...

    Com deia, s'ha destruit tot el criteri i filtres pels que havia passat el Drac durant 89 anys, i sí, és molt pitjor l'actual que el que hi havia, i ja no parlo de colors, parlo de molts altres canvis:

    Errors destacables és que la part inferior de la boca surt EXAGERADAMENT més que la superior, la cua s'ha escurçat però el final de cua és molt més gran que el 1922, el cap està més prim i destaquen massa els ulls, el pintat del pit i la faldilla no són com els del 22 i sembla que estiguin a mitges... apart de tot el volum que ha perdut la figura (el coll està més prim que el del 22)i per tant molta presència que per si sol ja tenia...

    En resum, el Drac tenia un encant i una presència que amb la reducció i el nou pintat (que estic d'acord que és molt guapo) ha perdut totalment... En resum, com deies una acció valenta i com comento TOTALMENT DESENCERTADA.

    Bona Festa Major! ;D

    ResponElimina