5 ag. 2011

LA RESTAURACIÓ DE LA CREU DE L'ERMITA DEL VINYET DE SITGES. HI HA COSES A LA VIDA QUE NO TENEN PREU....



Foto "robada" a  Sebastiá Giménez Mirabent, però és que és perfecta!!

Poc a poc, amb un treball rigorós i molt laboriós,  i sense fer soroll, l’Ignasi Rubí i el Ferran Vicente han retornat a Sitges una peça importantíssima del patrimoni arquitectònic sitgetà.  A principis de setmana,  el mateix Ignasi  em va fer arribar un missatge en el que m’explicava la dissort d’una creu de la que no en tenia cap mena de referència. La seva interessant explicació sobre el perquè i el com d’aquesta troballa, anava acompanyada per una sèrie de fotografies en les que es pot veure i reviure amb detall quin ha estat el procés de restauració de la creu que durant anys va coronar el campanar de l’ermita de Nostra Senyora del Vinyet,  i que des de fa un temps  ha estat desapareguda i per molts totalment oblidada.
 



Doncs es veu que durant una restauració que es va fer a la teulada del santuari es va veure que la creu es trobava en molt mal estat, fet que va obligar a retirar-la per tal de restaurar-la i així poder-la recol.locar amb totes les garanties que necessita una peça de pedra artificial de més de 80 quilograms de pes. Desavinences entre l’Ajuntament i l’empresa encarregada de realitzar la reforma van fer que la creu quedés oblidada en un taller fins que els Administradors del Vinyet van demanar al nou alcalde que fes tot el possible per recuperar-la. 



La creu es va recuperar, però va ser insalvable, ja que l’ànima de ferro que la sostenia estava tan oxidada que va rebentar la pedra artificial. La peça, de dues cares simètriques, va esmicolar-se tant que es va tenir que reconstruir com si fos un trencaclosques i així poder fer el motlle que ha permès fer-ne una còpia exacte de fibra de vidre amb un ànima d’acer inoxidable que garanteix la seva durabilitat. Demà dia de la festivitat de nostra Senyora del Vinyet, durant la missa concelebrada que tindrà lloc a les 11 del matí, aquesta creu, juntament amb l’orgue que ha estat restaurat, serà beneïda per tal de tornar-la a col.locar a dalt de tot del campanar. Com diu l’Ignasi, “hi ha coses a la vida que no tenen preu”, i el crec!!!


 Però buscant informació per saber quan va ser col·locada la Creu protagonista d’aquest article, he trobat diverses contradiccions que m’impedeixen a dia d’avui assegurar la veritable data. 

A la revista L’Amic de les Arts del 31 d’agost de 1928, Josep Carbonell escriu un llarg article sobre la història del Santuari de Santa Maria del Vinyet. En ell llegim:

Col.lecció Thomas/Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya
“El temple del Vinyet i la seva silueta actual, amb façana i campanar estucats i modernitzats al gust burgès de 1909, són molts els lectors que poden recordar-lo tal com era abans : tot blanc- blanc de calç- amb aquelles boles de pedra ara escampades per Maricel i la Mare de Déu sota el templet posada en panya de núvols dalt de tot del cloquer. També són molts els qui, com si fos ahir, recordaran el mur que tancava els terrenys del santuari per la banda del Passeig Benaprés, abans de la “Copa Catalunya” (1908) i aquells que veieren el Vinyet sense la carretera.”

Aquestes afirmacions m’han confós durant una estona, ja que he començat el buidatge de l’Eco des de l’any 1908. Finalment he trobat que el senyor Carbonell anava amb un any de retard en les seves paraules. La Copa Catalunya que va canviar la fesomia dels voltants del santuari va ser la de l’any 1909, i les obres de restauració de la façana del temple son de 1910. 


 A l’Eco de Sitges del 12 de juny  de 1910, apareix una nota en la que  ens administradors del Santuari del Vinyet, i davant de la urgent necessitat de restaurar l’edifici, “se dirigeix als devots sitgetans invitantlos a secundar la iniciativa. Del vostre amor a la Verge del Vinyet, esper l’Administració que tots, pobres y richs, cada hu en la seva mida de les seves forses, voldreu contribuïr a la suscripció oberta pera a la restauració de l’historic Santuari” (sic). 

La subscripció popular, de la que també se’n fa referència el Baluard de Sitges, es va tancar el dia 2 d’abril de 1911 amb un total de 1912,89 pessetes. Cada setmana els administradors anaven publicant el nom dels devots que havien contribuït a la causa, i la quantitat de pessetes que havien aportat. Entre els primers de donar diners per a la restauració destaquen Albert Rusiñol i prats amb 15 pts (germà de Santiago), Felipe Font i Falp amb 10 pts o el Rdo. Dr. José Bricullé amb 25 pts.

També en l' Eco de Sitges del 21 d’agost de 1910 es dóna la notícia de que en el Ple de l’Ajuntament s’ha autoritzat a l’Administració de Ntra. Sra. Del Vinyet per a practicar a la seva façana les obres que fa temps que van començar.  


 Així doncs, l’any 1910 la façana del Santuari del Vinyet pateix algunes alteracions, que si comparem amb alguna imatge anterior a aquesta reforma no són excessivament visibles, però que pel que podem llegir a l’Eco del 12 de novembre de 1910, no van agradar a tothom, tal i com demostra aquest escrit que he copiat literalment:

Glosari de vila

Qüestions estètiques
Poch a poch, aquesta vila –que’n deyen blanca- va perdent d’una manera alarmant la seva característica per les coloraynes insípides de les noves construccions de manifest mal gust arquitectònic.

Quan un visita nostra expléndida Ribera y passeja per la nostra divina platja qu’extent, ran de les ones, la seva curva magestuosa con un anfiteatre greg, ahont reposen les gracils formes de les barques de pesca que’enlayren al cel el cant lirich de les seves veles blanques, y per ahont els mariners de pell bronzejada, ab llurs moviments ritmichs, apareixen viventes estatues egipcies, y ahont les palmeres gronxen voluptuosament llurs branques, un crit d’indignació surt de nostre pit al veure les desditxades rengleres de cases que s’alsen excentes d’art y d’inmaculada blancura devant de la plàcida indiferència de la Natura.

Sitgetans de cor: !detureu la corrent destructora de la blancor de la Vila!

Y he fet aquest crit d’alarma al veure que aquesta plaga s’estén ja per les afores, de lo que n’es un exemple la carrinclona restauració exterior del Vinyet.

EKDAL. 


El  mateix Josep Carbonell en l’article de L’Amic de les Arts segueix explicant com era l’edifici: 

“Però ja no són tants, per no dir cap, els qui us poden parlar d’haver vist el Vinyet tal i com era l’any 1848. (...) L’aspecte del temple reproduït és (fa referència a un dibuix realitzat per Josep Sariol), probablement, l’autèntic de l’església bastida l’any 1727; ço és, una construcció novo-clàssica (l’actual) sense el campanar que hom alçà posteriorment a l’angle destre de la façana, el qual campanar continuava essent el mateix de la capella anterior. Un cloquer petit, de planta quadrada i de teulat cònic de quatre o sis pendents, que hi havia a l’extrem de la casa del Vinyet (angle nord-oest dintre l’hort d’ara) abans d’ésser engrandida i modificada.”

Amb el recull de fotografies antigues del Vinyet, algunes d’elles cedides per altres sitgetans que també lluiten  mitjançant les seves col.leccions de fotos antigues, per conservar el patrimoni sitgetà com són en Sebastià Giménez Mirabent, l’Albert Solé o el mateix Ignasi Rubí, tots ells amb blocs en els que pengen imatges antigues de Sitges, podem fer una comparació de quin era l’aspecte de la façana abans de 1848 (dibuix de Josep Sariol),  posterior a 1848, i l’actual de 1911. 
 
façana abans de 1848 (dibuix de Josep Sariol)
Façana a finals del segle XIX, amb la imatge de la Verge del Vinyet dalt del campanar.



Façana restaurada 1911 amb la creu sobre el campanar. Col.lecció Thomas/Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya




 És a partir de les fotos de 1911 quan comença a aparèixer la gran creu de pedra artificial coronant el campanar, la cúpula del qual també va ser variada. Aquesta gran peça substitueix en el lloc a la bella imatge de la Verge del Vinyet sobre una peanya amb forma de núvol. Aquesta figura la recol.loquen, i així li donen més visió i importància,  dins d’ una estructura-capella-altar situat just sobre la porta principal del Santuari, el mateix lloc que ocupa actualment. La creu en les fotos actuals no apareix, però demà la seva imatge tornarà a canviar. 


Aquí ho deixo, però espero poder publicar en pocs dies més notícies sobre aquesta restauració de la façana del Santuari del Vinyet, ja que el temps se m’ha tirat a sobre, però crec que era necessari escriure aquest petit article per agrair el treball desinteressat de persones que estimen, respecten i recuperen el nostre patrimoni. Gràcies

4 comentaris:

  1. Algo positivo al menos ¡¡¡ Salut

    ResponElimina
  2. Quina creu!

    Bon seguiment d'una peça recuperada.

    ResponElimina
  3. Monsenyor Georg Gaenswein alies Il bel Giorgio7 d’agost de 2011, 20:20

    Només falta que vingui Benet XVI i la beneeixi aprofitant el JMJ.

    ResponElimina
  4. La foto de dalt és preciosa, bé totes ho són, però.

    ResponElimina