26 jul. 2011

QUALSEVOL TEMPS PASSAT FOU MILLOR?


Avui he pogut gaudir d'una tarda d'aquelles que de tant en tant necessito passar per així carregar piles i poder seguir uns dies més de "vacances escolars"!!!. A les sis he anat a la biblioteca a, literalment, passar l'estona. Així que li he demanat al Francesc, bibliotecari i blocaire,  l'Eco de Sitgesi ell m'ha passat l'ordinador! La veritat és que prefereixo el paper, anar passant els fulls i tornant enrere en busca d'allò que m'ha semblat llegir..... però entenc que hem d'aprofitar-nos dels beneficis de les noves tecnologies... així que ara ja sóc una "adicta" a l' Eco digitalitzat!!!

Buscant una informació concreta he topat amb aquest poema de Trinitat Catasús, publicat a l'Eco de Sitges   el14 d’agost de 1921. Tot i que ell no en fa cap referència directa a la marxa de Deering de Sitges, tema que tracto en l'article anterior, les seves paraules es poden entendre com un "qualsevol temps passat fou millor".




Visió del vell Sitges

A tots els sitgetans qui passen de quaranta anys

No hi havia Marycel
ni tampoc el Cau Ferrat.
!Encara menys Terramar!
Ni el Kiosko.
I La Punta
no era un pà de vil ciment.
Mes hi havia en Pau dels Burros
i un veritable Castell.
I la Torre de les Hores
l’Estaca, el senyor Fals,
i l’Arcís, i en Pans i el Tigres
i el Café de l’Oreián
can Ribot i can Xiquillo,
l’Olzinelles i l’Hort Gran.
Americanos de veres
que no havien estat  
a New York, apacibles
amb llur vinya i llur parany.
Moscatell i Malvasia
i boters aprop del mar.
Vida simple, vida clara
I baralles pels locals:
en Feliu amb sa trompeta
i el senyor Tófol Clarà.
Platja plana, platja dolça
I el Camí dels Capellans;
carlinades a muntanya,
el Sastret, La Palla, El Gra,
el Teatre vell, el Lloro,
i barcos com catedrals.
I venía en Plats-i-Olles
amb terrissa i olor de sal
i diligencias sonores
amb el correu d’ultramar.
Vida simple, vida clara,
orfe d’electricitat,
amb les portes ben obertes
i les nits per reposar,
sens planoles mecàniques
ni automòvils arborats,
ni propietaris en pugna
ni sufragi universal.

      Trinitat Catasús

Aquest poema és un resum interessantíssim i un document històric d'un Sitges petit i bonic que no hem viscut; un Sitges que res té a veure amb el poble en el que vivim actualment; i que pel que es desprén de les paraules de Trinitat Catasús, un indret tranquil que poc tenia amb comú amb aquell Sitges modernista, bohemi..... que s'ha  mitificat tant al llarg del segle XX. 

M'ha encantat i trobo que vist ho vist, en Trinitat Catasús tenia tota la raó!!
 

 

6 comentaris:

  1. Vols dir que tenia raó?

    Està bé que tot tingui el seu moment però el que és important és que tot vagi evolucionant! Imagina't tu sinó tinguessis ni electricitat, ni cotxes, ni trens... ni sufragi universal (en aquest moment ni femení!). El poema està bé sociològicament parlant però no s'aguanta a l'actualitat. Com a curiositat és magnífic com a enyorança...

    ResponElimina
  2. No fue mejor cualquier tiempo pasado. Pero es evidente que con los nuevos hay más adelantos y nuevas normativas, y, si estos no se aplican, preferimos...los pasados...salut

    ResponElimina
  3. Com diu en Galderich, és un bon testimoni d'una època, però, per res del món hi tornaria. Mirar enrere amb enyorança és fer veure que no existia tota la misèria que hi havia i no em sembla just. A principis del segle XX la mitjana d'edat de les dones era de 40 anys, per exemple. No, no vull tornar enrere, per res del món. :)

    ResponElimina
  4. Karina De Vallcarca aka Vanessa del Prat27 de juliol de 2011, 17:21

    Buscando en el bagul de los recuerdos UHHHuHHuH Cualquier tiempo pasado nois parece melhor. Echar la vista atras es bueno a veces UHUHUHUH mirar hacia adelante es vivit sin temor.
    Que poco significan las palabras
    uuuh
    Si cuando sopla el viento se las lleva tras él
    Y queda solamente los recuerdos
    uuuh
    Promesas que volaron y no pueden volver

    Vive siempre con ilusión
    si cada día tiene diferente color
    Porque todo llega a su fín
    después de un dia triste nace otro feliz

    Buscando en el baúl de los recuerdos
    uuuh
    Cualquier tiempo pasado nos parece mejor
    Volver la vista atrás es bueno a veces
    uuuh
    Mirar hacia delante es vivir sin temor

    Los recuerdos son el pasado
    Cuando queda tanto por andar
    Uuuuuh

    Buscando en el baúl de los recuerdos
    uuuh
    Cualquier tiempo pasado nos parece mejor
    Volver la vista atrás es bueno a veces
    uuuh
    Mirar hacia adelante es vivir sin temor

    Si cada día tiene diferente color

    Después de un día triste nace otro mejor

    Buscando en el baúl de los recuerdos
    uuuh
    cualquier tiempo pasado nos parece mejor
    Volver la vista atrás es bueno a veces
    uuuh
    Mirar hacia delante es vivir sin temor

    Si cada día tiene diferente color

    Después de un día triste nace otro mejor
    Vive siempre con ilusión
    si cada día tiene diferente color
    Porque todo llega a su fin
    después de un día triste nace otro feliz
    Vive siempre con ilusión
    si cada día tiene diferente color…

    ResponElimina
  5. Galderich, Miquel i Clidice..... teniu tota la raó, la vida ha millorat molt els darrers anys, però a nivell patrimonial, Sitges és una altre poble molt diferent al que va conèixer Trinitat Catasús. Ell té al sort d'anyorar el que va conèixer... nosaltres tenim la sort que la modernitat d'aquell moment va inventar la fotografia i ara podem conèixer, amb imatges, aquell Sitges enyorat!!

    Ai Karina de Vallcarca, avui m'has fet cantar... i t'ho agraeixo de nou, els teus missatges, encara que a vegades poden ser una mica controvertits... jo sempre els trobo estimulants!!!

    PEr cert, molt bon estiu a tots, amics i lectors!!

    ResponElimina
  6. Bunker d'Aiguadolç2 d’agost de 2011, 0:47

    Jo crec que Trinitat catasus amb aquesta poesia, el que vol mostrar es la relativitat de les coses, no posa en dubte lo bo de l'evolució, sino la necesitat de certs canvis. Parla de la gent, del dia a dia, de les sensacions. No crec que sigui anyorança, sino despreci per moltes coses del present.
    Avui llegia la versio Digital d'el Punt i veig que va venir el Sr. Alberto Fernadez Diaz a dir-nos com s'ha de dir la nostra costa.... de veritat ha de venir un senyor de Barcelona a dir-nos com s'ha de dir la nostra costa?, per a mi la costa de Sitges no te cap nom, te moltes sensacions que no amb prou ocasions m'aturo a gaudir, som els Sitgetans qui hem de dir com es diu la nostra costa i no els Barcelonins, o a cas ens permetem que decidim sobre el que fan a la seva ciutat ...crec que Trinitat Catasus el que volia dir es que Sitges es de la gent, del dia a dia que ens dona la vida, i que uns pocs es creien amb el dret a canviar-ho,al cap i a la fi com avui dia, pero aixo no te res a veure amb evolucio, ni involucio, ni hosties, es diu sentir. I estic al seu costat hi ha coses mes importants que l'electriciat o els cotxes, com exemplifica en Trinitat Catasus.

    ResponElimina