9 juny 2011

S'HA D'ACAMPAR PER SER UN INDIGNAT?. RESPOSTA AL MEU ARTICLE SOBRE L'ACAMPADA DELS INDIGNATS A LA PLAÇA CATALUNYA!



Els que em coneixeu una mica, o com a mínim, els que en algun moment heu seguit el  bloc aquests darrers quatre anys, sabeu que un dels principals objectius dels meus articles “crítics” és  mostrar la meva indignació davant de la política cultural, patrimonial.... que s’està duent a terme a Catalunya, posant més èmfasi, per proximitat i per passió, a les moltes “idees lluminoses” que s’han promogut a Sitges des de fa uns anys . Entre els altres objectius del bloc hi ha el d’explicar la nostra història, valorar la nostra cultura, fomentar la voluntat de conservar el patrimoni... i no puc negar que també vull provocar la reacció dels que em llegeixen.  Però  fins avui mai havia provocat tanta reacció!!

Com a mitjana, els meus escrits són llegits per unes 70 persones al dia, i amb tristesa confesso que els comentaris que m’envien són pocs, però aquest molt esperats i sempre interessant. Dilluns passat, el sis de juny, les estadístiques es van trencar d’una forma estrepitosa. L’entrada sobre l’acampada dels Indignats a la Plaça Catalunya de Barcelona i la meva recerca infructuosa de la comissió de cultura, ha rebut més de 4.000 visites (que no se si lectures) en tres dies, i 41 persones han donat la seva opinió sobre les meves paraules. Brutal!!!

En una situació “blogaire” normal, sempre intento contestar un per un tots els comentaris que rebo, però per no fer-me més pesada, espero que aquest escrit serveixi com a resposta. Entre els 41 missatges rebuts n’hi ha de suport i n’hi ha en desacord, i tot i que en alguns se m’insulta, agrair l’esforç d’escriure aquí el que penseu. Ningú diu res negatiu de les primeres accions portades a terme pel col·lectiu dels Indignats.... i la majoria coincideixen en afirmar que des del primer moment van donar suport a les acampades  i a les moltes accions que es van promoure des de la Plaça Catalunya. Però la majoria també coincideix en dir que  darrerament aquesta acampada s’ha anat degradant fins arribar a la situació d’impàs en la que es troba a dia d’avui. 

Potser si que en el meu post únicament vaig criticar el que està malament, i que no vaig reconèixer que els Indignats del 15M han fet moltes coses bé. Però també vaig deixar clar que en un primer moment jo també vaig donar suport a aquesta iniciativa popular. També és  evident que les “bretolades” que denuncio amb les fotografies penjades no representen a tots els que en algun moment s’han concentrat a la Plaça Catalunya per mostrar la seva indignació davant del sistema actual. 

 Alguns  “m’acusen ” d’inactivitat davant de la indignació.. i em proposen que en comptes de quedant-me a casa  escrivint “mentides” i criticant amb Indignats del meu bloc, vagi a la Plaça Catalunya a treballar per canviar les coses que no m’agraden....  Doncs a aquest “anònim” dir-li que cada un té i tria la seva manera de mostrar el descontentament i la indignació vers el govern i les seves accions.  Jo respecto els que van decidir manifestar-se a la Plaça Catalunya, i al igual que em demanen que no parli dels Indignats sense conèixer la causa, també demano als Indignats anònims que no em donin lliçons activistes sense conèixer la meva causa! A mi tampoc m’agraden moltes coses de la política i societat actual, però evidentment no em puc embarcar en lluites que desconec, ni puc passar-me un mes acampada a la plaça Catalunya, ja que per sort, tinc tres nens petits i una feina amb la que complir... i és per això que, com a historiadora de l’art, he decidit posar el meu gra de sorra en la lluita per salvar el patrimoni cultural català. Potser per a alguns això és una imbecil·litat, un esnobisme, una inutilitat, una utopia.....o simplement considera que és perdre el temps..... però  per a aconseguir el meu objectiu, estar acampada a la Plaça Catalunya no em serveix per res. 

Així que en algunes ocasions surto al carrer a demanar firmes i a repartir papers reivindicatius, i quan toca, em quedo a casa per escriure algun article sobre el tema, o actuar de manera radical, i busco jurisprudència, estudio les lleis del patrimoni, i intento trobar altres il·luminats com jo, que també vegin en la necessitat de conservar el nostre patrimoni, una bona causa per la que valgui la pena perdre temps, diners, amics...... i així entre tots trobar la manera de  posar una demanda al jutjat per tal de demostrar la il·legalitat d’un gran projecte públic de 10.000.000 d’euros!!! Doncs això és el que acabava de fer dilluns quan “vaig anar a passejar per la Plaça Catalunya de Barcelona”.  Si algú dels Indignats s’apunta a la nostra causa, des de la Plataforma SOS Sitges estarem encantats de rebre qualsevol proposta!!!  I si es crea una comissió de patrimoni, cultura, art....jo ajudaré en tot el que se’m reclami, Això sí, amb un super-orgull mediterrani, base fonamental de la societat i la cultura catalana!!!

Sobre les estàtues de la Plaça Catalunya!!!! Per demostrar la nostra indignació no cal destrossar tot el que ens envolta. Aquestes escultures s’han trobat, de manera involuntària,  al “camp de batalla”, i han rebut les “bales perdudes.  Jo també sóc de l’opinió que “l’art no són només nus de bronze o mabre sobre pedestal”; i estic convençuda que dir que l’art “només el disfruten les societats que viuen en el zenit de l’opulència” és una fal·làcia. L’art està per tot arreu i l’hem de saber trobar, apreciar, gaudir i respectar.  Estic totalment d’acord amb que en temps de crisi  no s’han de gastar els nostre diners en l’adquisició i col·locació (que moltes vegades aquesta és la partida més elevada)  d’escultures en espais públics... i que en una situació econòmica com la que vivim actualment, primer hem de dedicar la major part dels nostres recursos en aspectes com l’educació i la sanitat. Però les peces artístiques que ja fa anys que embelleixen (per alguns envelleixen) les nostres ciutats, i que ja estan més que pagades,  no cal destrossar-les... més que res, que en temps de crisi, els diners que ens costarà a tots restaurar-les, o tan sols, netejar-les, els podríem destinar a altres partides molt més necessàries. 
Siguem lògics amb les nostres demandes i no fem més demagògia amb el tema... ah, i si com un altre anònim proposa em retallen el cap... potser el poden utilitzar com a bust en algun monument.... i que els Indignats hi vagin a tirar ous i a fer-hi pintades en contra dels ARTISTES, “la representació de ser humà amb els instints més tristos i bàsics com l’avarícia, la cobdícia, l’egoisme i la hipocresia”. 


 
Aquest migdia he tornat a la Plaça Catalunya. He decidit anar-hi una mica més tard, quan els acampats ja s’haurien llevat i les comissions estarien treballant. La situació que vaig veure el dilluns no ha variat gaire. Potser si que hi havia més gent passejant per allà, però d'Indignats originals pocs, i és normal, ja que la majoria d'aquests són estudiants, i en época d'exàmens a  la plaça poca concentració poden tenir, per molta aula d'estudi que allà s'hi hagi col.locat.





Disputa entre una acampada i un senyor per un gos
Però també es fa més palesa la tensió entre acampats i ciutadans; després d’uns dies de pluja hi havia alguns que assecaven els seus sacs de dormir en l’assecador gegant en que s’ha convertit la sortida d’aire del metro que hi ha davant del Corte Inglés.... i la població de cadells de gats i gossos havia incrementat.... 








Evidentment que aquest als que jo cito aquí no representen els veritables Indignats, però aquest són l’actual cara visible del que en un primer moment va ser una important revolució popular..... per cert, la pluja d’aquests darrers dies també ha ajudat a que la pintura que omplia l’esquena de la Deessa de Clarà hagi perdut intensitat i força... però no ha desaparegut del tot!!!


Així que el millor per a tots els que estem INDIGNATS és trobar com fer-ho i a la vegada respectar la manera triada pels altres!!! Aixequem-nos!!!

3 comentaris:

  1. Jo crec que una de les millors maneres de fer és la que diu que "pensa globalment, actua localment".

    Puc estar molt de temps xerrant en una assemblea i creure'm un heroi però si no passo d'aquí no he fet res. No cal demostrar res a ningú de la feina que cadascú ha fet i fa quan ha pogut. L'autocrítica del moviment dels Indignats (que ho som tots!) és important perquè serà el seu motor. No podem fer allò de no criticar el moviment dels indignats per no semblar que donem peixet als qui estan en contra sinó tot el contrari, és la benzina que el farà moure. Ves a saber si moviments com la Revolució Russa amb una mica d'autocrítica haguessin arribat més enllà i no s'haguessin convertit en una mascarada que ha desprestigiat el pensament marxista.

    Però en fi, hi ha gent que no accepta crítiques i té la pell molt fina.

    PD. Jo crec que la pintura de l'espatlla de la Deessa de Clarà no és que la pluja l'hagi netejat sinó que potser arran del teu article algú dels Indignats ha intentat reparar de manera barroera o tira com puguis el que algun cretí va fer. El problema no és que algun cretí ho fes sinó que la gent que hi havia al voltant no li impedís!

    ResponElimina
  2. Ja podem tremolar si aquests son els que han de conservar el patrimoni artístic i arquitectònic.
    Ho deixaran caure tot.
    Roser

    ResponElimina
  3. D'acord fil per randa en tot el que escrius...

    ResponElimina