30 juny 2011

AVUI TOCA PARLAR DE COSES BONES DE SITGES... QUE EN SÓN MOLTES!!!


Foto de Gerard Balagué, moltes gràcies!!!
Com ja vaig avisar en el darrer post, avui toca parlar de coses bones, propostes molt bones, que també tenen el nostre Sitges com escenari. Però abans vull fer una petita referència als diversos comentaris que s’han publicat en aquesta entrada, opinions de tot tipus, que venen provocades per la visió (en alguns moment torçada)  de les fotos que vaig fer el diumenge passat durant el trajecte del Palau Maricel al Vinyet.  Aquest interessant debat obert i totalment lliure, que té la seva dualitat a facebook, era el veritable objectiu quan vaig decidir penjar, de forma conscient i amb tota la intenció crítica, unes imatges que en cap moment volen anar en contra del nostre poble... sinó tot al contrari, mostrar la situació de caos que es viu a Sitges des de fa uns anys i remoure “el conscient” dels sitgetans per buscar-hi solucions. 

Els missatges rebuts són interessants i mostren visions diferents sobre la situació que vaig voler denunciar. Val la pena que els llegiu i que si us ve de gust en digueu la vostra.... 

 Però he començat el post dient que vull parlar de coses bones i és el que toca ara. Primer de tot, felicitat a la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges pel magnífic altar que van “construir” al Cap de la Vila, esdevenint un gran acte de celebració del 75 aniversari d’aquest històric i magnífic espai de culte, cultura i repòs per a molts sitgetans. Em va encantar trobar-me de bona matí del diumenge a la directora de la Biblioteca acabant d’arreglar aquella nova illa de silenci. Una de les taules de fusta que durant aquestes moltes dècades ha donat suport a llibres, diaris, llibretes, ordinadors.... presidia l’altar... que estava situat sobre una base que remetia al pati central de la biblioteca i sota una de les “finestres” des de les que alguns hem espiat l’interior d’aquest temple de les lletres i les arts. 


Espectacular i senzilla era la catifa de flors que representava el terra de ceràmica que Utrillo va triar per decorar la seva casa. En resum.... sublim!


Segon, felicitar al Ramon Artigas Coll, el meu germà, per aconseguir que el 19è Concurs de Música de Cambra i Cant  Josep Mirabent i Magrans hagi estat un any més, un èxit, tant pel que fa al gran nivell dels participants com a la quantitat de gent que en algun moment d’aquest cap de setmana es va acostar al Saló d’Or del Palau Maricel per gaudir de la música que allà es "regalava”, un esdeveniment cultural reconegut a nivell mundial, però que encara no es coneix o no es valora (prou) per part dels sitgetans. I parlant dels sitgetans, el dissabte, abans de l’entrega de premis de Música de Cambra, els organitzadors del Concurs Mirabent i Magrans van voler retre un més que merescut homenatge a la figura de  Deli Carbonell, la que fou presidenta de les Joventuts Musicals de Sitges, i una de les primeres persones que no van dubtar a l’hora de donar suport moral i “real” a la meva avia, Montserrat Mirabent, quan ara fa 19 anys va decidir organitzar una beca de música. L’emotiu record a la Deli, que va morir a principis d’aquest any 2011, no podia ser d’una altra manera que a través de la música. L’any que ve es celebraran les dues dècades del Concurs.... és el moment de valorar el que tenim i de posar el nostre petit gra de sorra per fer-ho crèixer..!!! 


 El que tenim.... o el que ens queda del que teníem... des de les terrasses del Palau Maricel vàrem tenir una imatges realista i dura de les obres que s’estan duent a terme al Cau Ferrat i al Maricel... Potser ara no toca parlar de la reforma dels museus, però se n’ha de parlar i aviat; així com també s’ha de parlar de l’estat de conservació del Palau Maricel, del les seves terrasses, de la Biblioteca Santiago Rusiñol i de l’edifici que alberga l’Arxiu Històric de Sitges...Són uns espais únics, magnífics, plens de belleses... i en un estat de conservació que mostra moltes necessitats urgents!!!!   

Urgent.... com el plantejar-se que fer amb el teulat-hort urbà de l’antic edifici de l’Ajuntament de Sitges. S’hi ha de fer alguna cosa si no volem que la cosa vagi a pitjor, però tot i que ara alguns em poden criticar per ser poc crítica amb el govern actual, crec que la resposta dels recent estrenats habitants de la Casa Gran serà.... però si no tenim diners ni per comprar pintura per emblanquinar el Vinyet com vols que arranquem les plantes de la teulada  (per posar un exemple)....
Des de dalt de les terrasses del Palau Maricel, i mentre guanyadors i concursants celebraven els seus èxits musicals, alguns vàrem tenir la sort de poder gaudir d’una visió única i poc habitual de la processó de Corpus. Un privilegi.... que em tornen a demostrar que Sitges és molt gran.... Com també va ser un privilegi escoltar els guanyadors del concurs Mirabent i Magrans, la llista dels quals us deixo aquí....


GUANYADORS APARTAT  DE CAMBRA 
1r premi de cambra (3.000 €) Cuarteto Octavia: David Pons, Antonio Felipe Belijar, David Rubio i Victor Manuel Mansilla · saxofons
2n premi de  cambra (2.000 €) Satz Duo: Oscar Alabau · violoncel / Ricard Rovirosa · piano
3r premi de cambra (1.200 €)  Fussion Percusion Duo: Hector Castelló i Rubén Lajara · percussió
 Premi Casa Parramon al millor instrumentista de corda (800€): Alicia Salas / Lara Fernandez · violes
 Premi Montserrat Mirabent a la millor interpretació d’un compositor català (500 €): Duo Alfageme amb la interpretació de “Caprici” de Joan Elias
 Premi Fundació Mas i Mas a mode de concert dins del cicle “30 minuts de música” : Trio Baroja

 GUANYADORS APARTAT DE CANT
1r premi de cant  (3.000 €): Victor Sicard · Baríton
2n premi de cant (2.000 €): Tiago Costa · Tenor
3r premi de cant (1..200 €)  Mina Baek · Mezzosoprano
Mencions d’honor Beñat Egiarte i Miguel Borrallo · Tenors
Premi Montserrat Mirabent a la millor interpretació d’un compositor català (500 €): Mar Jordana, soprano, amb la cançó  “A l’ombra del lledoner” d’Eduard Toldrà
Premi Fundació Callís a la jove promesa (800 €): Josep Ramon Olivé, baríton
Premi Fundació Mas i Mas a mode de concert dins del cicle “30 minuts de música” : Gabriel Blanco, tenor

9 comentaris:

  1. Cuando vi la alfombra del Cap de Vila, por unas décimas de segundo, pensé:
    “mira que manta más maja han puesto, en vez de abanicos, hoy venden libros”
    Una vez recobrada la conciencia, disfrute de una sobria alfombra, alejada de la espectacularidad de otras, que mostraba una sensibilidad especial, fruto sin duda del buen gusto de las personas que la crearon, demostrando que la belleza de la alfombra no es directamente proporcional al dinero gastado. Se han dado casos de ser mas bien una falla que una alfombra.

    ResponElimina
  2. Barbie Carrera Detacones (Drag operada, Visa Si, Voy a tu casa)30 de juny de 2011, 19:15

    Pues yo cuando vi la catifa de la Cabeza de la Villa casi me caigo de espaldas pues eran las seis menos quarto de la mañana y volvia a mi casa después de una noche loca de sexo, alcohol, drogas y barby turcos (con sus respectivos Kents incloidos). Quanta belleza se respira en Sitges la mañana de Corpus, bieno ,el diumingo de Corpus ya que como todo catolico apostoloco y peruano que se precie sabe de tinta negra de calamar que el Corpus es el Jueves. Deberiamos volver a nuestras raices y hablar en cristiano y no en esa vulgar lengua tatalana que atavala y distingue donde sólo hay unidad en un destino común y una patria única como la libres Panya. Un poco de poer siusplau i borrame de tu Feisbuk. Nuclears no gracies, i Ep! en catala si us plau.

    ResponElimina
  3. ostres anònim, no saps com he rigut llegint el teu comentari!!! feia temps que no em passava això de plorar de riure sola!!! Ah, i totalment d'acord, per tenir una bella catifa no calen molts diners... i aquest anys els responsables de la biblioteca ho han demostrat!!
    I Barbi Carrera Detacones, com m'agrada el teu nom.... quina nit més dura la del diumingo... em sap greu no contestar-te amb cristiano, però darrerament únicament domino el tatalà.... no t'atavalis gaire... llegiex el que puguis! Per cert, com et puc borrar del Feixbuk!!!! jo per tal que em segueixis escrivint sóc capaç de penjar-me de la nuclear d'Ascó amb una pancarta escrita en castellà on et declari la meva devoció!!!

    Per cert, gràcies als dos per alegrar-me el dia!!

    ResponElimina
  4. Realment aquestes dues últimes entrades del teu blog Beli mostren perquè el Corpus té els problemes que té... El desconeixement sobre la festa i la confecció de les catifes és TOTAL.

    Només perquè l'anònim obri els ulls indicar-vos que la catifa del Cap de la Vila és de les que tenia un cost de flor per m2 de catifa més elevat. O sigui, en aquest cas concret sí que hi havien MOLTS diners invertits en la catifa...

    Fet que no implica que una catifa pot ser espectacular feta únicament amb gespa i pallofa, perquè el que compta és l'esforç i hores dedicades en la confecció de la mateixa intentant buscar la perfecció en l'acabat. De la mateixa manera aquest tampoc és el cas del que esteu parlant en concret.

    ResponElimina
  5. carai, havia vist la foto que encapçala aquest escrit però haig de dir que aquí guanya molt. :)

    sort arreglant els disbarats dels altres i endavant amb el 20è Mirabent i Magrans!

    ResponElimina
  6. El último comentario se une a los tres primeros, con un poco de sal y pimienta para alegrar al personal. Pues desde la alegría y solo para hacer unas risas, ¿cuanto han costado las alfombras?
    Y dentro del buen humor, nuestros hijos ponen flores en las alfombras, lo hacen muy bien, claro son nuestros hijos. Y si lo hicieran mal también nos gustarían, igual que sus primeros dibujos o sus figuras de plastilina.
    Lo propio gusta y si lo consumimos nosotros pues nada que decir.
    Son excepcionales los niños que exponen y venden sus pinturas en una galería.
    Las alfombras tienen un análisis parecido, si es para que los niños hagan alfombras de consumo propio, no hace falta gastar más dinero del que las instituciones aporten, teniendo en cuenta el motivo educacional por el que se hacen.
    Pero si Sitges quiere colgarlas y venderlas, requieren un tratamiento profesional y una inversión acorde con el rendimiento económico que se pretenda obtener.
    Y de nuevo unas risas, las que nos dará al saber lo que cuestan las alfombras.

    ResponElimina
  7. Bueee està clara una cosa anònim... no ets ni més ni menys que un troll, i ja tinc massa experiència amb el tema per perdre el temps... Recordeu: Don't feed the troll.

    Tot i així acabem: Les catifes de cap de les maneres es fan NI PELS NENS ni són aquests els que les CONFECCIONEN de forma majoritària.

    I segon el pressupost de la Festa Major és més de 4 vegades superior a tot el Corpus, i el del Carnaval és de més del doble... O sigui, un castell de focs val molt més que tot un Corpus... El castell de focs és només perquè els nens vegin petardillus petar al cel no? XDDDD

    ResponElimina
  8. Guybrush i anònims, pq no puc saber si el primer és el mateix que el segon.... amb aquesta entrada vaig voler fer el meu "petit" homenatge a la Biblioteca i als seus primers 75 anys d'història, destacant la bella catifa amb la que van "omplir" el Cap de la Vila. Així que més val que ho deixem aquí... Pel que entenc, un fa "conya" sota l'anonimat, i l'altre, al qual tinc el gust de conèixer personalment, demostra la seva estimació vers una celebració popular, en la organització de la qual ell hi posa molta il.lusió, temps, ganes, paciència.... així que per respecte a la feina que fan molts sitgetans per aconseguir que casa any la festa de Corpus sigui un éxit, més val no liar-la més!

    ResponElimina
  9. Soy el anónimo de la primera entrada que ha participado con la intención de divertir y hacer pensar un poco sobre lo que se ha expuesto, no he querido hablar de las personas que se nombran por un motivo o por otro, y podía haberme sumado por compartir de forma literal lo escrito referente a las personas a las que se les rinde un pequeño homenaje.
    Me alegra leer que la persona responsable de este blog se riera con mi broma, gracias por escribir la nota. Del mismo modo digo que gusta la broma, el juego y los dobles sentidos también puedo ser grosero, pero no osaría hacerlo en su espacio.
    Me entristece leer que personas que usted conoce, no tengan el mismo respeto por su blog, es muy poco edificante observar que si una opinión no gusta, aunque sea por utilizar el mismo vocabulario que otros escritos, se les intenta descalificar.
    Llamar troll a una persona que solo pide un dato, una cifra, de un gasto que además debería ser público, dado que publico es el dinero que se emplea, equivale a descalificar al periodista, que cumpliendo con su deber nos transmite este tipo de información.
    Gracias por mantener esta pantalla abierta que he leído muchas veces pero que nunca hasta ahora he utilizado como medio para decir alguna cosilla que otra.
    Y para no parecer un adulador, he de decir que no coincidimos en la forma de ver algunas cosas, en otras estamos en polos opuestos, pero ¡que importa!, la igualdad en el pensar es imposible, la diferencia de opinión, solo significa que se piensa y eso ya es bastante.

    ResponElimina