3 maig 2011

UN TRAM DE CARRER AMB MOLTA HISTÒRIA... EL CARRER DE SANT PAU DE SITGES


 Per raons que ara no venen al cas, aquests dies m'estic rellegint el llibre de Memòries de Ramon Planas, un magnífic relat que m'ha fet conèixer moltes coses de història més recent de Sitges! Pàgina a pàgina, capítol a capítol, les meves anotacions van omplint una petita llibreta vermella que m'ha de servir de guia per a un possible futur projecte. 

Carrer Sant Pau 1898. Col. Florencia Alexandre

Carrer Sant Pau 1898. Col. Florencia Alexandre

Amb la "història" encara recent de l'estada de Pere Calders a Sitges. Al llarg del llibre, Planas varies vegades fa referència a les diverses personalitats que durant el segle XIX i les primeres dècades del XX van caure rendits als encants de Sitges i de la seva gent.  Però sense allunyar-se del tema que tracta, de cop fa una interessant reflexió que no m'ha deixat indiferent: En canvi, però, es parla ben poc dels que hi han anat, i passat un temps se n'han allunyat, tancant al seu darrera la porta per a sempre.

Aquesta afirmació fa referència a la persona d'un gran escriptor català, Joan Salvat-Papasseit i la seva relació amb Sitges. Al igual que ja havia fet en "El llibre de Sitges", Ramon Planes diu:

Retrat març 1922, filla de Salvat Papasseit
"Pels anys 1918 i 1919, Joan Salvat-Papasseit vingué a Sitges. Ocupava la casa número 2 del carrer de Sant Pau, propietat de l'Utrillo. La seva revista "Un enemic del poble", es redactava aquí, i a casa d'en Salvat es reunien els intel·lectuals sitgetans. El programa del poeta, "Sóc jo, que parlo als joves", és datat a Sitges, agost-setembre 1918. En el número 14 d'"Un enemic del poble" (octubre 1918) Salvat publica un editorial on invectiva amb duresa les joventuts intel·lectuals de "la grega Sitges" i de la "romana Terrassa". Es tractava de crear una gran revista d'art i de literatura. La cosa no va passar de propòsit, perquè els seus iniciadors judicaren que el terreny no estava prou preparat. Fallant-li els nuclis que l'havien d'ajudar, Salvat es quedà sense revista. El poeta, irat, s'exclama: "Sepulcre blanquejat, no blanc refugi, em caldrà dir de Sitges". Però el número següent, el 15, fou com una mena de reconciliació: tot ell és redactat per sitgetans".


Foto de Julian Walker
 Aquesta casa, actualment amb el número 8, és el vell i ruïnós edifici que observo de manera  inconscient  cada vegada que obro les finestres del meu balcó. Les parets  laterals plenes de forats que s'han convertit en nius de coloms, la façana bruta i en molt mal estat, tot i que sembla que ara per ara ni el pas del temps ni la deixadesa que ha viscut la casa les darreres dècades, hagin pogut amb els esgrafiats  que envolten les portes del balcó del primer pis amb una senyera i amb una torre de castell de l'escut de Sitges.

Foto de Julian Walker

També destaquen unes belles rajoles amb la imatge de la Mare de Deu de Montserrat,...tot indica que si es sustenta és per les moltes històries que s'han viscut entre les seves parets.

Un tram de carrer que ha tingut molt de protagonisme al llarg de la història de Sitges. 

Foto de Julian Walker
En el mateix número 2 del carrer de Sant Pau, des del 15 de març de 1906 fins a l'agost de 1908 va ser la seu del col·legi per a nenes Nostra Senyora del Vinyet, dirigida per Rosa Garriga i Palau. A mitjans de la primera dècada del segle XX, Miquel Utrillo va adquirir l’edifici original, i l’any 1918, tal i com es mostra en la data esgrafiada que decora el centre de la façana actual, el qual la va reconvertir en la casa que veiem actualment. També fou per aquests anys quan Utrillo i la seva família es van traslladar a viure a la casa que s’havia construït al conjunt de Maricel, edifici que actualment és la seu de la Biblioteca Santiago Rusiñol, on habitarien fins a mitjans de 1921 quan Charles Deering, veritable propietari de l’immoble va donar “un cop sobre la taula”, deixant les coses clares i fent fora a Utrillo de la seva casa i de la seva vida. Però mentre la relació entre Utrillo i Deering no es va trencar, Utrillo va llogar la seva casa del carrer de Sant Pau. Un dels primers inquilins,  fou el reconegut galerista i antiquari Santiago Segura, propietari de les Galeries Laietanes de Barcelona, que a mitjans de 1918 va decidir instal·lar en aquest edifici una botiga, la regència de la qual va oferir a Joan Salvat-Papasseit. El gran poeta català que s'acabava de casar amb Carmen Eleuterio i Ferrer, i al que feia poc li havien diagnosticar una tuberculosis, malaltia que el portaria a la mort el 7 d'agost de 1924, va viure en aquesta casa entre 1918 i 1919.

A la casa del costat, el número 4, l'any 1890 s'hi va instal·lar l'escola de nens Sant Josep dirigit primer pel mestre Salvador Serra i més tard  i fins a la seva mort l'any 1941, per Magí Casanovas. (Diccionari Biogràfic de Sitgetans de Roland Sierra). Però si un fet destacat va passar en aquest carrer, i que de nou queda explicat per Ramon Planes a "Històries de l'any primer", és que el dia 1 de març de 1886, ara fa cent vint i cinc anys i amb una Creu de Sant Jordi coronant l'efemèride, des del carrer Sant Pau número 8, on el senyor Josep Soler i Cartró tenia el taller d’ebenisteria,  i possiblement hi vivia, es va gestar el primer número de l'Eco de Sitges. 

Noies de la Creu Roja després de 1939. Fons L'Abans.
L'any 1916, en una de les cases del cap de munt de carrer hi havia la seu de Creu Roja, institució que va restar-hi dins a finals dels anys 50 quan es va traslladar al carrer de Parellades.   També ha s'han viscut moltes coses al gran local que queda sota el jardí de la casa Teixidó del carrer Parellades, a la banda que donava al carrer Sant Pau. Entre 1937 i 1938 hi va haver una important  barberia, espai de reunió de vilatans. A l'acabar la guerra civil, aquesta va ser substituïda  pel Menjador de l'Auxili Social.(L'Abans, de Roland Sierra)




Edifici del "Auxilio Social". Fons L'Abans de la Biblioteca Santiago Rusiñol
Coincidència  o no, no em podeu negar que durant el segle XX, en aquest tram de carrer i va haver molt de moviment. Amb els anys tot va anar canviant i el boom del turisme ha fet que els establiments comercials que s’han anat posant en aquests edificis hagin estat molts i molt variats..... No els podria enumerar tots ni ho pretenc, però si em baso en els meus 35 anys de memòria, no em puc oblidar d’alguns negocis destacats com La Granja, el Pub “Spotted Dog”, bar al que a casa anomenaven “Perro Manchado” i que anys més tard va ser substituït per les ja famoses Gofres. També hi havia la filatèlia Davant o el Banco de Madrid....... I si baixavem una mica el carrer direcció a mar, allà era on hi havia marxa i moviment amb les discoteques Ricky's i Amore.... però això ja és una altra història!

Carrer de Sant Pau anys 60. MºTeres Montané Catassús



 

3 comentaris:

  1. ahhhh enfrente del miami....al lado de els 4 gats...ahhhh...cuánto tiempo hace que no veo al señor miguel...¡¡¡¡ por dios...¡¡¡ que interesante...

    ResponElimina
  2. A Serra d'Or de 1994 vaig publicar un article sobre l'estada de Salvat-Papasseit a Sitges (al carrer de Sant Pau, és clar). També m'hi he referit en algun altre lloc.

    ResponElimina
  3. Uns esgrafiats semblant a la que hi ha a la façana de la Biblioteca... cada vegada que hi passo per davant també m'hi fixo. Aquests articles son per publicar! I aquestes fotografies de la Florència son un regal!

    ResponElimina