18 maig 2011

LA SIRENA DE JOU JA ESTÀ A LES ESCALES DE LA PUNTA DE SITGES!

El divendres passat, 13 de maig, en plena campanya electoral i desoint les recomanacions populars de que en divendres i 13, "ni te cases ni te embarques, ni te mudes a otra parte”, una gran grua va embarcar a l’escultura de la Sirena, juntament amb  la seva pesant base de pedra,  per tal de retornar-la al seu “nou” emplaçament a  les escales de la Punta.


Foto de Vicens Riambau penjada a Facebook
Davant de la impossibilitat legal de inaugurar aquest trasllat, l’alcalde de Sitges, Jordi Baijet, va veure en la direcció d’aquesta important i simbòlica “mudança”,  una forma innocent per poder-se fotografiar al costat de la Sirena de Pere Jou al seu recent estrenat emplaçament, imatges que al minut, i gràcies a les noves tecnologies i a la presència d’observadors privilegiats d’aquest acte històric, ja van donar la “volta a Sitges”, això si, sense trencar les normes electorals, però amb peus de foto com: “Jordi Baiget tornant la sirena al seu lloc, feina feta”. 


Foto de Vicens Riambau penjada a Facebook

Aquesta feina feta però, té una llarga història de reivindicació sitgetana. 

El 27 d’abril de 2008, ja fa més de tres anys, vaig escriure en aquest bloc una opinió “personal” sobre la necessitat de fer desaparèixer un dels espais més “horteres” de la nostra vila, l’exfont-escombraria-jardinera que durant anys ha fet de desastrós  pedestal a la bonica escultura de Pere Jou, la Sirena. Al cap de pocs dies de la meva demanda, i durant l’acte de col·locació de l’obra cedida per la família Jou, Al·legoria de Sitges, en el Maricel, Armand Paco, regidor d’urbanismes que aquell dia exercia d’alcalde en funcions, va declarar la voluntat de l’Ajuntament de retornar la Sirena a l’espigó de la punta, espai d’on va ser retirada fa unes dècades. 

En aquell 25 de maig de 2008, els meus dubtes sobre la veritable intenció del consistori sitgetà em va fer apuntalar el text amb la frase: “ Espero que aquesta proposta sigui veritat, i que el trasllat es faci el més aviat possible, fent que les paraules del regidor no quedin en una “nova oferta política” que al final es queda en no res”.


 Convertida en un dels emblemes de Sitges, la figura de la Sirena, destacada escultura de Pere Jou, és una de les peces més destacades dins del catàleg artístic del poble, tot i que es troba en un espai que no li fa cap bé. 
Com a homenatge al gran escultor Pere Jou i Francisco (Barcelona 3 de novembre de 1891- Sitges, 19 d’abril de 1964), mort recentment, durant el mes d’octubre de 1964, un grup de sitgetans entre els que s’hi trobaven noms com Jacint Picas, Salvador Soler i Forment o Ramon Planes, va utilitzar les pàgines de l’Eco de Sitges, per proposar públicament la idea de fondre en bronze una figura d’uns Sirena que el mateix escultor Jou ja havia modelat l’any 1955, i de la que dos anys més tard n’havia fet una versió més gran. Una figura a la que molts hi ha trobat una similitud amb la coneguda Sirenita de Copenhague, però que realment la va inspirar el poema de l’Empordà escrit per Joan Maragall


A dalt de la montanya hi ha un pastor,
A dintre de la mar hi ha una sirena;
Ell canta al dematí que'l sol hi es bò
Ella canta á les nits de lluna plena
Canta el pastor: -Me fás neguit sirena -
Canta el pastor: Me fas neguit sirena
Si sabésses el mar com es bonich!-
Si sabésses la llum de la carena!-
-Si hi baxesses serias mon marit
-Si hi pujares majoya fora plena
Si sabésses el mar com es bonich!
Si sabésses la llum de la carena!
La sirena se feu un xich ençá
Y un xich ençá el pastor de la montanya
Fins que es trobaven al bell mitj del plá
Y del amor plantaren la cabanya. --
Fou l'Empordá!






Aquest interessant guant el va recollir el Sindicat d’Hostaleria, el qual va encapçalar una subscripció pública, proposta a la que enseguida si va unir l’Ajuntament de Sitges i molts veïns, fent que el 13 de juny de 1965, la figura de la Sirena es col·loqués en un jardí del passeig marítim. Iniciant un periple que nosaltres volem seguir, l’escultura va canviar d’ubicació i l’any 1973 fou traslladada a la Punta, just al costat del mar, espai que creiem que és el més adient i del que mai s’hauria hagut de separar, i menys per recol.locar-la l’any 1980 en aquella font horrorosa que va funcionar dos dies i que actualment, buscant-li un nou us, se li han plantat uns arbustos que aviat taparan la bella Sirena, i que li serveix de jardinera-peanya.

Anaven passant els mesos, i les paraules del regidor d’urbanisme de Sitges de que entre les seves properes actuacions hi havia la de tornar la Sirena de Sitges al seu lloc proper el mar, quedaven  en això, paraules!

Així doncs, amb el mateix sentiment que va moure el grup de sitgetans que l’any 1964 van proposar l’escultura de la Sirena de Sitges, durant el mes de setembre de 2009, un grup de sitgetans contemporanis, aprofitant les possibilitats de les noves xarxes socials, i amb la voluntat de que l’any 2010, quan es celebressin els 45 anys de la col·locació de la figura, o els 55 anys de la seva creació, o els 46 anys de la mort de Pere Jou, o els 119 anys del seu naixement,...... vàrem crear un grup a facebook, que sota el nom de “Volem la Sirena de Jou a les escales de la Punta”, reclamàvem a l’Ajuntament de Sitges el retorn de l’escultura a l’espigó de la Punta, fent desaparèixer d’una vegada aquella horrorosa banyera- font inútil- jardinera...., que tant mal li fa al nostre passeig.

Tot i aquesta reivindicació popular, a mitjans d’octubre de 2009 i de forma sorprenent, el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sitges, Gabi Serrano, va anunciar que el 23 d’octubre convidava a tots a l’acte de col·locació d’una escultura de l’artista Lluïsa Granero en el lloc reservat per a la Sirena. Aquesta informació encara va mobilitzar més als sitgetans,  fins al punt de demanar explicacions a l’alcalde, que davant de l’evidència de que el regidor d’urbanisme havia fet la promesa de retornar l’escultura a La Punta, va fer marxa enrere i van canviar la ubicació de l’obra "Dona Mediterrania" de Granero, que va ser situada  a la Platja de Sant Sebastià. 

Foto de Josep Maria Alegre
Finalment el dia ha estat el 13 de maig de 2011, amb l’excusa de l’exposició Pere Jou al Miramar, però amb unes presses que han impedit restaurar l’escultura abans de tornar-la a col.locar que falta li fa), la Sirena de Pere Jou ja torna a lluir al costat del mar, esperant que l’aigua salada del seu Mediterrani l’esquitxi, retornant-li, poc a poc la vida, la bellesa i aquella dignitat que li van prendre fa més de trenta anys, quan la van allunyar del seu blau.  

1 comentari: