10 maig 2011

ISAAC SMITH MARÍ, EL SENYOR DE BARCELONA QUE VIVIA ALS E.E.U.U I QUE VOLIA COMPRAR EL MARICEL DE MAR DE SITGES

 
Imatge de la façana marítima del Maricel de Terra, c. 1914.
 Fa uns dies vaig tenir la oportunitat de llegir part d’un recull de les memòries i anècdotes explicades per Genís Muntaner, destacada personalitat de la societat sitgetana i un font documental importantíssima per a conèixer la història més recent de la vila, en motiu de la seva condecoració amb la Medalla de la Vila de Sitges l’any 2010. A aquest petit resum haig d’afegir-hi les entrevistes que se li van fer a l’Eco de Sitges i a Ràdio Maricel.

En la transcripció de les seves paraules, i al parlar dels seus records sobre Maricel de Mar, Genís explica amb molta claredat com van anar succeint les coses des de que Charles Deering va deixar Deering. El que diu en Genís és que:

Durant la Segona Guerra Mundial va ser habitat pel Consol Anglès a Barcelona. Quan el Consol va deixar l’edifici, la família Deering volia vendre el Palau; van posar un anunci en un diari nord-americà on es venia l’edifici Maricel. Un senyor de Barcelona que vivia als Estats Units i que tenia un col·lecció molt important d’estàtues, es va interessar per la compra de la casa, es va posar en contacte amb els propietaris i van arribar a un acord amb el preu. Aquest senyor va morir el dia abans d’anar a signar la compra al notari i l’operació es va trencar.

Haig de confessar que quan vaig llegir aquesta frase fa uns quinze dies no li vaig donar més importància. Potser fins i tot em va semblar que es tractava d’una anècdota tergiversada i exagerada. Un senyor de Barcelona que vivia a EEUU i que mor el dia abans de firmar? Ni un guió de cine ho faria creïble!!

Retrat d'Isaac Smith fet pel seu germà Ismael l'any 1921
Doncs la realitat supera la ficció!!!! No només sembla impossible aquesta fatalitat del senyor col·leccionista d’escultures, sinó que no m’estranya que no us creieu que tres dies més tard de llegir aquest text, remenant els fons de la Biblioteca de Catalunya mentre esperava el meu torn per parlar amb en Francesc Fontbona, em vaig topar amb un document que tracta la compra-venta del Maricel de Mar entre els hereus de Deering i  un tal senyor Isaac Smith. Amb ell a la mà, i amb l’inestimable ajuda de Francesc Fontbona, que va dir, que fas remenant el fons de l’Ismael Smith, vaig poder lligar les paraules d’en Genís i el ciutadà americà!

Isaac Smith i Marí, germà del genial escultor i gravador Ismael Smith, va morir a Barcelona el 28 de juliol de 1951, a l’edat de 55 anys, víctima d’un càncer. A la Vanguardia del 8 d’agost d’aquell mateix any, i a la de l’ABC Sevilla del 9 d’agost,  apareixia una crònica idèntica on s’explicava el seu trist final:

Un caso conmovedor de amor a España. La señorita Alice Besinski, una bella e inteligente enfermera norteamericana que se encuentra en nuestra ciudad des de hace unos días, nos hizo ayer partícipes de una historia breve y conmovedora que, destacándose de la información habitual de la llegada de viajeros, merece consignarse como uno de los casos más singulares de devoción por España. La señorita Besinski conoció en un hospital de Nueva York al millonario Isaac Smith, enfermo incurable de cáncer, que estaba agonizando lentamente. El señor Smith había nacido en Barcelona y conservaba de nuestra ciudad imborrable recuerdo, a pesar de haberse nacionalizado en Estados Unidos. Sintiéndose morir, le pide a la enfermera que le asista en un viaje a España, puesto que desea morir en la ciudad donde vio la luz primera. Se emprende la triste peregrinación, que ha tenido el final luctuoso que la ciencia preveía: el señor Smith ha muerto en Barcelona hace unos días. La señorita Besinki, que nos refirió esta historia con voz emocionada, está aún aturdida por la desgracia y aguarda la llegada de unos parientes del finado que pondrán por obra unos vastos proyectos de orden artístico que acariciaba el señor Smith en relación con nuestra Patria.”

 Quins eren aquests “vastos proyectos de orden artístico”? potser la seva finalitat al voler comprar el Maricel de Mar era posar allà una col·lecció d’art?,  o fer-hi un museu amb l’obra del seu germà Ismel Smith?

El document que es conserva està datat a Nova York el 18 de juliol de 1951. La família Deering, està representada pel bufet d’advocats Riegelman, Strasser, Schwarz & Spiegleberg, situat al número 160 de Broadway, NY. Per part d’Isaac Smith,  el representant legal és Juan Marí, cosí matern dels Smith, amb domicili al carrer Lauria número 122 de Barcelona. Pel que es desprèn d’aquest document, escrit en anglès, i que va completat amb una descripció de l’edifici de Maricel i del seu emplaçament a Sitges, és que els representants de la família Deering tenien alguns dubtes de com realitzar el canvi de nom de Maricel, per tal de que fos vàlid tant als EEUU com a Espanya.  Per part d’Isaac Smith, i amb la seguretat de que li quedava poc temps de vida, la preocupació era saber si ja podia posar la propietat de l’edifici al nom de la seva germana Ana Maria, estalviant-li així les futures i costoses taxes que es paguen per  rebre en herència un edifici.  I les seves pitjor expectatives es van complir i al cap de pocs dies d’arribar a Barcelona per acabar de tancar la compra venta, Isaac Smith es va morir sense haver vist complert el seu objectiu.



Però qui formava la família Smith Marí i que feien als Estat Units d’Amèrica?

Els germans Smith Marí van ser el Pedro Juan, l’Isaac, l’Ana Maria, el Paco i l’Ismael, tots ells nascuts a Barcelona. El cognom Smith, no gaire català,  i que casualment es trobem tant en el pare com en la mare, els hi venia del besavi patern que un constructor de vaixells anglès que va arribar a Tarragona cap al segle XVIII. El pare, Victoriano Smith i Vicens, també havia nascut a Barcelona, va morir d’una pulmonia fulminant  l’any 1898; la mare, Mònica Marí i Smith, no va dubtar en tirar endavant amb els seus cinc fills, quatre d’ells solters i un divorciat, que no es van separar mai.

Juntament amb la mare, els germans es van establir a Irvington, ciutat propera a Nova York. A l’Estat Espanyol, les gestions eren portades pels seus cosins materns, en Manuel i en Joan Marí Coromines, que eren advocats i gestors dels Smith.

Ismael Smith, Mariano Andreu i Néstor de la Torre, amb un model a l'estudi de París l'any 1911
El nom més conegut d’aquesta família fou el reconegut dibuixant, gravador i escultor Ismael Smith (Barcelona, 1886- Nova York, 1972). Durant els seus primers anys com a artista professional, Ismael es va moure entre l’esfera modernista, sota la tutela d’Alexandre de Riquer, fins que es va decantar per la nova estètica noucentista que començava a despuntar a Catalunya. Amb la voluntat de créixer artísticament i gràcies a la beca atorgada per l’Ajuntament de Barcelona,  l’any 1911 marxà a París, d’on sortí precipitadament l’any 1914 quan va esclatar la Primera Guerra Mundial. D’aquesta època és el conegut Quadern de París.  

Pequeñas Monografías de Arte, Madrid 1911
Fou a la capital francesa on va conèixer a Miquel Utrillo, al qual va realitzar un retrat escultòric del que als museus de Sitges se'n conserven dos bronzes i un guix, tal i com explica Francesc Fontbona a la petita biografia que firma dins del catàleg de l'exposició Miquel Utrillo i les arts, que va tenir lloc a Sitges a finals de 2009. Fontbona també fa referència a l'article publicat  per Hèctor Oriol (Victor Oliva) sobre Smith a Pequeñas Monografías de Arte, Madrid 1911, on es reprodueix un fris d'ell representant juntament amb Utrillo, Casas i Rusiñol.

Foto d'Isamel Smith
L’any 1919, i seguint el camí de la seva família, Ismael es va instal·lar a Nova York, on va viure fins que l’any 1940 traslladà la seva residència a la ciutat veïna d’Irvington. La seva estada en terres americanes va significar un trencament total amb el món de l’art. Ismael es va obsessionar en dedicar tot el seu temps i esforç en trobar una cura del càncer, investigació que el va portar a estar convençut que havia trobat el remei contra aquesta malaltia. L’any 1926, durant una visita a Madrid, va explicar a Eugeni D’Ors, un dels seus màxims valedors a principis del segle XX, que únicament li interessava la ciència i la medicina. Ismael, totalment trastornat, acostumava a passejar despullat pel seu jardí, i els veïns el van denunciar diverses vegades, situació que va fer que l’any 1960, i totalment en contra de la seva voluntat, el seu germà Paco el va ingressar a l’Hospital Psiquiàtric White Plains de Nova York, on moriria l’any 1972.

En dos articles publicats per Carlos Sentís a La Vanguardia , el primer del 19 de desembre de 1987, titulat “Ismael y sus hermanos”, i l’altre del 29 de maig de 1999, “El Comisionista”, el gran periodista ens dóna una visió molt personal de la família Smith. Durant una estada de Sentís, la seva esposa i José Luis Marsans a Nova York l’any 1946, va poder visitar als germans Smith a la mansió que aquests tenien a Long Island a les afores de Nova York i on vivien juntament amb la seva mare. En aquests articles, Sentís ens regala imatges, pistes i anècdotes per conèixer una mica cada un dels membres d’aquesta original família.

A la mare, que procedia d’una família de Sabadell i era descendent d’algun anglès que va anar al Vallès durant la industrialització, la descriu com una dona molt gran que tenia demència senil, malaltia que la portaria a la mort pocs dies més tard, el 24 de novembre de 1946. Sentís explica que encara ells en terres americanes, va rebre la trucada d’Ana Maria Smith per anunciar-li la mort de la seva mare. Segons explica Sentís, la filla es mostrava molt orgullosa de com havia quedat la mare després de passar pel maquillatge post mortem.  A les esqueles que es van publicar a La Vanguardia els dies 1 i 18 de desembre de 1946, es diu que Mónica Marí, viuda Smith, natural de Barcelona, va morir a la seva residència “The Clare Court” a Irvington on the Hudson (NY).

Francisco Smith retratat pel seu germà Ismael l'any 1921
Als germans Smith els descriu com a extravagants i bastant “raros”, però amb molta personalitat. Que no havien perdut mai el seu amor per Catalunya, fins al punt que entre ells sempre es parlaven en català, als dòlars els hi deien duros, i a un dels camins que creuava l’immens jardí de la seva mansió de Long Island, el van batejar com “Montserrat Avenue”, ja que al final hi havia tot de pedres amuntegades.

De Pere, el més normal dels germans i que va morir l’any 1947, diu que es guanyava diners venent maquinària per a fàbriques tèxtils. Entre els seus negocis destaca l’exportació a Catalunya. Quan aquest morí, l’empresa va passar a mans de l’Isaac, que el dia que Sentís visitava la família, anava per casa anava vestit amb un simple “taparrabos”. Isaac havia enriquit la família jugant a la borsa, inversions encertades que, segons Sentís, va aconseguir gràcies a les nits en blanc escoltant per ràdio les notícies que procedien de les borses de Londres i París, per així avançar-se a les cotitzacions de Wall Street. Isaac és l’únic germà que es va casar, tot i que el matrimoni va durar molt poc. Diu Sentís que els germans no van acceptar l’esposa del seu germà, que la consideraven una intrusa. Ana Maria, única germana, morta a la mateixa mansió americana a principis de gener de 1954, diu Sentís que va ser una de les principals seguidores de l’estil de vestir de Carmen Miranda. I evidentment es referix a Ismael, el germà escultor, que també  anava vestit simplement amb uns calçotets, i que amb els anys havia omplert la casa amb les seves figures i caps de totes les mides, on únicament s’hi representaven a Jesucrist i a Don Quixot.

I aquí em planto, que amb aquest ja tinc tres fronts oberts, juntament amb el de Pere Calders i Salvat- Papasseit!!! Tot aquest rotllo per acabar al principi de l’article. En Genís Muntaner (com sempre) té tota la raó quan explica que un senyor de Barcelona que vivia als EEUU va voler comprar el Maricel, però que no ho va poder fer perquè va morir, no se si un, dos, tres... dies abans de firmar el contracte. Aquest propietari de moltes escultures, obres que possiblement tenia la intensió d’exposar a Maricel, era Isaac Smith Marí, germà del gran escultor, dibuixant i gravador català, Ismael Smith.

Però si voleu saber més coses sobre el gran artista, us recomano llibre Ismael Smith gravador, publicat per la Biblioteca de Catalunya, així com el bloc del Museu d'Art de Cerdanyola, on a principis d'aquest anys s'hi va organitzar una exposició Ismael Smith Grabador. Del Modernisme a l'Art Déco.  I ara,  buscant imatges  de darrera hora per il.lustrar l'article,  he trobat que aquesta bellíssima exposició itinerant la tindrem a la Sala Vaixell del Palau Maricel de Sitges des del 22 de juliol fins al 30 de setembre d'aquest any 2011. 

Afegeix la llegenda

4 comentaris:

  1. D'això se'n diu una bona troballa amb esforç de remenar l'arxiu!

    ResponElimina
  2. fELICITATS BELI¡¡¡¡ uN MOLT BON ARTICLE ¡¡¡¡

    ResponElimina
  3. Realization Jackets,North Face Scythe Jackets,North Face 2 IN 1 Jackets,North Face Denali Jackets,North Face Denali Hoodie,North Face Apex Bionic Jackets,North Face Down Jackets,North Face Gore Tex Jackets,North Face Realization Jackets,North Face 2 IN 1 Jackets,North Face 3 IN 1 Jackets,Kids North Face Down Jackets。”

    ResponElimina