5 maig 2011

ENAMORATS DE SITGES?... PERE JOU, L'ARTISTA SITGETANITZAT I SITGETANITZADOR.


A poques hores de l’inici oficial de la campanya electoral, ja comencem a conèixer com serà algun dels cartells i dels lemes triats pels partits polítics que es presenten a les eleccions municipals. A Sitges n’hi ha un que ja fa uns dies que comença a omplir les rets socials, suscitant comentaris i debats diversos. Es tracta del  vídeo promocional per PSC de Sitges, que sota el títol “Enamorat de Sitges” va presentant imatges de llocs i moment “estel·lars” de la vida, cultura i esdeveniments sitgetans. Crida l’atenció, que al llarg del minut trenta-vuit segons que dura el vídeo, que apareguin més de 10 imatges de la façana  marítima de Sitges  (aquesta que ara ja no existeix, i que al pas que anem ja no existirà mai més), i deldiversos espais de l conjunt urbanísitic de Maricel (em sembla que no surt en cap moment el Cau Ferrat, m’ho tornaré a mirar)!!! 


Tot i que jo em declaro enamorada de Sitges, també tinc clar que per sobre de tot, jo l'ESTIMO i que el  e respecto. Estar enamorat significar respectar, valorar a l'altre per com és, pel que té. Acceptar-lo amb les seves mancances. Fer tot el possible per coneixer la seva història i el seu passat, i així entendre el seu present i procurar pel seu futur. Estar enamorat no implica obligatòriament estimar. Així doncs, estar enamorat no és suficient. Cal anar molt més lluny, respectant, coneixent, valorant,  i per sobre de tot, estimant. I per estimar s'ha de ser valent!!!


El meu convenciment sobre la veritable finalitat d’aquest cartell electoral, m’impedeix “marcar-me” amb qualsevol element propagandístic on aparegui aquest eslògan dins d’un cor vermell..Per cert, ni cors, ni somriures dubtosos, ni Puntes, ni cap altra referència que identifiqui un partit polític.....

Una persona que sí que va estimar i respectar Sitges fou l’escultor Pere Jou i Francisco (Barcelona, 1891- Sitges, 1964), al que aquests dies se li ret un merescut homenatge amb una exposició retrospectiva a l’edifici Miramar de Sitges. Jou, que va arribar a Sitges l’any 1915 per treballar en la decoració escultòrica del Palau Maricel. Jou va estimar i respectar Sitges i ho va fer  de la millor manera que sabia, omplint-lo de belles obres escultòriques sorgides del seu geni. En el setmanari  Baluard de Sitges del 13 de març de 1932 hi ha una interessant nota que fa referència a Pere Jou. En la lectura d’aquest text, l’autor del qual firma amb les sigles Sitbar, m’han agradat dues paraules que lliguen amb el tema que he tractat al principi: L’artista sitgetanitzat i sitgetanitzador.

El terme SITGETANITZAR ja el va utilitzar Santiago Rusiñol durant el seu discurs d’inauguració del monument a El Greco l’any 1898. Com explica Margarida Casacuberta en el seu llibre “Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite”, el reconegut artista va plantejar la necessitat de “sitgetanitzar aquesta terra. Aquest poble”, en el sentit de catalanitzar Espanya. Durant el seu parlament, Rusiñol va ser molt crític amb la incapacitat de les institucions oficials de mantenir intacte el patrimoni artístic català.

Jou es va integrar (sitgetanitzar) a la vida de Sitges. Hi va construir, literalment, una casa i hi va formar una família. La seva implicació amb Sitges va fer que mitjançant el seu art públic, representat en els capitells de Maricel, en els relleus de façana del Prado, en la venerada talla de la Mare de Déu del Vinyet, en els detalls escultòrics que engalanen edificis sitgetans i en la Sirena (tot i el seu penós estat de conservació d’aquesta peça), al llarg d’aquests anys, hagin estat moltes les persones que s’hagin enamorat de Sitges. Jou va ser un sitgetanitzador, capacitat que ja va ser apreciada pels seus coetanis tal i com es desprèn de la notícia publicada durant el mes de març de 1932.


 Baluard de Sitges del 13 de març de 1932

Sitges- Barcelona,

“A les Galeries Layetanes, en aquella mena de hall on hi havia la llibreria que fou de Salvat-Papasseit, veureu una escultura de Pere Jou que formà part de l’artista sitgetanitzat i sitgetanitzador. Es una figura de dona que ix de la mar o que abandona la mar, com si diguéssim a trenc d’onades. Recordem que, en l’avinentesa de l’exposició suscita, En Planas i Robert, aleshores alcalde, feu alguna suggestió per tal d’adquirir aquella obra i col·locar-la al peu de l’escala de la Casa de la Vila de Sitges, o millor dit, al primer replà, i el propi autor n’experimentà una gran il·lusió, talment com si, en concebre aquell nu, hagués previst el destí que després se li oferia.

Creiem que els giravolts de la política no ens han de fer perdre el nord de la nostra espiritualitat i que els actuals governants locals mereixerien bé dels sitgetans si portessin a efectivitat aquella idea, tot invitant la bella feminitat, plasmada en pedra nostra, a passar a ocupar el lloc que li pertoca, ja sigui damunt un pedestral o en la concavitat d’una  petxina, que bé podria ésser la que forma en el saló de sessions on hi havia el retrat del Borbó, com indica el mestre Utrillo, mitjançant la “Nova era”. 

I que esborrin, si volen, la procedència de la suggestió, puix en aquest cas, no hi ha altra paternitat que la de Pere Jou, fins ara no representat en la incipient galeria d’art de les Cases Consistorials de Sitges.”

2 comentaris:

  1. Em sap greu... però aquesta campanya del PSC és de lo més potent!
    Qui no està enamorat de Sitges?
    Però són els sociates el que s'enduenel gat a l'aigua!
    Només cal comparar-la amb la que presenta en Forns... que no coneixen el Photoshop??? A més, li han tret el que més el podia reivindicar: el sitgestanisme!
    Mala campanya de Convergència! Qui l'hagi creat, que no el contractin més!
    Em sap greu veure què poc s'han aprofitat el errors dels sociates d'aquests útims 4 anys amb aquesta campanya tant gris!
    Ara, que segur que el SR. Sisi s'ha gastat una morterada en consultors i publicistes... que hi farem?

    ResponElimina
  2. Xavier, tens tota la raó! Hi ha moltíssima gent que està enamorada de Sitges, però com escric en aquesta entrada, el que veritablement és difícil en aquest món és ESTIMAR i RESPECTAR, cosa que no han fet des de l’actual Ajuntament! Políticament la campanya del PSC és potent. Dons si. Crida més l’atenció el pin del cor vermell que aquella capsa de cartró entregada per CIU, que m’ha costat construir, i que encara no entenc ben bé de que es tracta ni quina utilitat té!! Però el que ha fet el PSC de Sitges és fer una campanya política on únicament interessa Qualia, deixant de banda totalment el "gran" projecte de reforma dels museus dels que fins que va apareixer Qualia se'n sentien tan orgullosos....i era el seu gran repte!!!!
    També estic amb tu en dir que la campanya de CIU està sent molt fluixa. Aquests darrers dos anys han tingut moltes possibilitats per posar en entredit la política dels socialistes sitgetans i no han fet res. Entre els temes que puc conèixer una mica hi ha el de Discoteca Atlàntida solucionat gràcies a la valentia d’una sola persona ; el mamotreto del hotel del Veracruz de l’Avinguda Sofia; la reforma dels museus on CIU únicament ha utilitzat les “vies polítiques” (molt reduïdes i poc eficaces) i han tingut que ser la Plataforma Pupular SOS SItges la que ha portat el tema al jutjat; ni...... ells deuen saber el pq han decidit seguir aquest criteri del “l’abstenció”. Però els altres partits polítics de l’oposició sitgetana també han brillat per la seva absència. Així que els que ESTIMEM Sitges ho tindrem difícil el 22 de maig!!!

    ResponElimina