14 març 2011

MOTIUS DE SITGES. Per ordre alfabétic. E se non è vero, è ben trovato

Aquests dies de Setmana Blanca imposada, per cert, una prova que hem superat amb èxit tot i la mala predisposició amb la que la vàrem començar gran part dels pares, he aprofitat els pocs moments lliures que deixen tres nens ociosos per fer buidatge d'alguns setmanaris i llibres antics.
Entre les moltes coses interessants que he trobat durant la meva recerca em va cridar l’atenció aquesta llista que es va publicar a la revista humorística Papitu del mes de febrer de 1915. Sota el títol de "Motius de Sitges. Per ordre alfabética”, ens trobem amb un bon exemple de quins eren els noms més originals que se’ls hi donava popularment a alguns veïns del Sitges de principis del segle XX. Aquesta pràctica estesa arreu del món  al llarg de molts segles ha estat motiu de diversos estudis locals i generals, i com a exemple més proper el que va fer la Vinyet Panyella “Recull de motius de la vila de Sitges (segles XVI-XX)”, editat pel Grup d’Estudis Sitgetans l’any 1985. Darrerament, i per sort de moltes persones  a les que no els hi agrada aquesta "mania" de posar sobrenoms a tort i a dret,  el costum dels motius s'ha vist molt minvat, o com a mínim, si a algú se li posa un "mal nom", no se li diu a la cara. 
Com diu Joan Veny en el seu llibre “Onomàstica i dialectologia”, aquests renoms dels nostres vilatans es converteixen en destacades dades de valor documental i que ens serveixen per a conèixer el tarannà del poble, odis, gustos, adhesions. Alguns dels motius que apareixen en aquesta llista són originals, altres desagradables i escatològics, n'hi ha que fan referència a un lloc,  a un fet, una planta o a  unl’ofici.... i també en trobem que encara es poden escoltar actualment entre els sitgetans de més edat, cosa que no vol dir que la persona citada encara sobrevisqui.  
Us penjo la pàgina del Papito, però us faig una tria dels que m'ha fet més gràcia o que m’han sobtat, però us recomano que us amplieu la imatge i que els busqueu vosaltres mateixo: Baldiri no l'hi Tiris, Bufa-Culs, Butxaques, Caga Trones, Coll-Tort, Dimoni Vermell, Embruta-cuines, Fart de fasols, Gitano, Gandul, Granota, Mamut, Mitja-moça, Milanos, la Maria dels ous, Mala Vida, Mata tocinos, Menxeta, Manel carnicer, La Nissos, Negret, La Noia del Cadiraire, Pau Xic, Punta, Pica foc, Quimet de l'ull tapat, Pau Figa, Rotschild, Rosa dels Mistos, Ribatana, Sardina, Sardineta, Surell, Tirano, Tribulacions, Xemanda, Xic del cotxe, Xicarrons, Xato, Xec....

Un d’aquest renoms que surt en aquesta llista és motiu d'una anècdota personal. A casa havia sentit diversos noms usats popularment per referir-se als membres de la meva família, especialment a persones de la banda materna. De tant sentir-los els tenia totalment assumits i aplicats a la meva vida. Però un dia, quan tenia uns quinze anys, la mare em va enviar a comprar embotit a "la plaça", tot i que aquesta ja feia referèrncia al mercat actual. La venedora, una senyora de Sitges de tota la vida, es va dirigir a mi com la nena de "ca la Pu-ta".... Estava darrera el taulell, hi havia molta gent i soroll... però jo vaig tenir claríssim el que havia escoltat. Em va sentar com una patada a la panxa, i vaig marxar d'allà indignada, deixant passar la tanda que tant de temps m'havia suposat i la senyora amb la paraula a la boca. Corrents vaig anar a demanar explicacions a la meva mare sobre l'ocultació d'aquell motiu tan desagradable. El seu atac de riure encara em va enutjar més!!!! Però com podia prendre’s amb aquesta tranquil·litat un nom tan insultant?  Resulta que havia entès malament la bona intenció d’aquella senyora del mercat, que se m’havia dirigit carinyosament com la "nena de la PUNTA"!!! El veritable origen d’aquest motiu potser no té res a veure amb el que a mi em van explicar, però em va agradar i us l'explico: es veu que a la meva  rebesàvia materna li deien la Punta comparant-la  amb la nostre estimada església... no se ben bé quina era la relació entre el temple i la dona, però com diuen els italians e se non è vero, è ben trovato. Estic tranquil·la... en aquesta llista surt La Punta...


PDT. Missatge enviat per la meva mare el 4 d'abril de 2011. Crec és està bé posar-lo aquí, ja que complementa i aclara molts punts d'aquesta entrada:

"Beli, pregunta les coses a la familia¡¡¡ Quan el pare de la teva besavia Isabel Rovira - de nom Cristofor Rovira Bori- va anar a Cuba, no li va agradar gens la illa. Al seu retorn solament deia (referint-se a Cuba): "No le veo la punta" ( es a dir, no li veia cap gracia en fer les amèriques). Tan ho va repetir que li quedà en "Toful Punta", el cosí dels Bacardí, amb qui va tenir una amistat molt estreta.

Posteriorment molta gent que no era diriem de Sitges, Sitges... va atribuir que, com era molt maca la teva besavia, el sobrenom li venia perquè la comparavan amb l'edifici parroquial. A mi m'ho han dit moltíssimes vegades i a tu també... sobretot gent que venia a passar l' estiu .
No m'agrada però que hagis posat aquesta anècdota. Ja saps que odio els motius. Pero la llastima es que no l'hagis acabat. Ho faig jo.

Al cap de tres dies de l' explicació del motiu, et trobes al carrer Espalter un Senyor que et diu: Nena, tu ets de Can Gori? i tu ,pensant que el sr s'equivocava, perquè el teu motiu era un altre, li vas contestar: no senyor, jo soc de casa La Punta... Aleshores aquell bon home (Sr.Marcet) et va explicar que el Pepet Gori s'havia casat amb l' Isabel Punta. Vas tornar enfadada a casa disposada a conèixer tots els motius familiars. Els quals amb recança- perque repeteixo, no m' agraden gens ni mica- te'ls vaig anar recitant. isabel coll"

5 comentaris:

  1. Gràcies per la informació del PAPITU! La utilitzaré quan faci la tercera edició del llibre, on hauré d'actualitzar i reordenar moltes coses (no ho tinc previst a curt termini però vaig fetn carpeta).
    No sé si vaig errada si penso en la teva besàvia o rebesàvia Isabel, muller d'en Josep Mirabent Magrans i mare de la teva àvia Montserrat Mirabent Rovira. Aquella senyora, per les fotos, era tot un monument, com l'església parroquial de la Vila. Amb tot, en Cristòfol Rovira, de la "Banda del Pensil", i pare de la teva besàvia o rebesàvia Isabel, pel que tinc entés i llegit en algun lloc, li deien en "Tòfol Punta".

    ResponElimina
  2. Hola Vinyet...quina feinada.... jo m'he rigut molt llegint aquest noms i pensant a qui li posaria a dia d'avui...Sobre la bèsàvia Isabel, aquesta opció que dius tu és la que m'havien explicat, però quan he vist que al Papitu de l'any 1915 ja surt la Punta, i ella era una nena molt petita en aquells moment, ara em decanto més per la versió de "Tòfol Punta"...ja m'has donat feina... ara buscaré d'on ve aquest motiu!!! Gràcies!!!!

    Miquel, tots els dibuixos del PApitu, on hi participaven artistes molt importants, són boníssims!!!!

    ResponElimina
  3. jo em quedo amb Bufa-Culs i Caga Trones!! estaria bé saber a quins veïns els hi deien així, poder en coneixes algun descendent!!

    ResponElimina
  4. Beli, pregunta les coses a la familia¡¡¡ Quan el pare de la teva besavia Isabel Rovira -
    de nom Cristofor Rovira Bori- va anar a Cuba, no li va agradar gens la illa. Al seu retorn solament deia (referint-se a Cuba): "No le veo la punta" ( es a dir, no li veia cap gracia en fer les amèriques). Tan ho va repetir que li quedà en "Toful Punta", el cosí dels Bacardí, amb qui va tenir una amistat molt estreta.
    Posteriorment molta gent que no era diriem de Sitges, Sitges... va atribuir que, com era molt maca la teva besavia, el sobrenom li venia perquè la comparavan amb l'edifici parroquial. A mi m'ho han dit moltíssimes vegades i a tu també... sobretot gent que venia a passar l' estiu .
    No m'agrada però que hagis posat aquesta anècdota. Ja saps que odio els motius. Pero la llastima es que no l'hagis acabat. Ho faig jo.
    Al cap de tres dies de l' explicació del motiu, et trobes al carrer Espalter un Senyor que et diu: Nena, tu ets de Can Gori? i tu ,pensant que el sr s'equivocava, perquè el teu motiu era un altre, li vas contestar: no senyor, jo soc de casa La Punta... Aleshores aquell bon home (Sr.Marcet) et va explicar que el Pepet Gori s'havia casat amb l' Isabel Punta. Vas tornar enfadada a casa disposada a conèixer tots els motius familiars. Els quals amb recança- perque repeteixo, no m' agraden gens ni mica- te'ls vaig anar recitant. isabel coll

    ResponElimina