8 febr. 2011

MAI HAURIA DIT QUE EM PODRIA POSAR EN LA PELL D'UN BORBÓ... NI QUE FOSSIN UNS SEGONS..


A la Vanguardia del dilluns 15 de juliol de 1912 es publicava una crònica del viatge de la infanta “S.A. Doña Isabel” a Barcelona. Primogènita de la reina Isabel II, “ la infanta Isabel Borbó i Borbó  (1851-1931), va ser coneguda popularment com “La Chata”. Entre els diversos lloc que va visitar en un sol dia aquesta “il·lustre dama viatgera”, destaca la seva parada a Sitges. Per la descripció que en l’article es fa d’aquesta maratoniana visita per terres catalanes, podem pensar que les poques hores que va estar a la Blanca Subur, van ser com un oasi, desprès de passar per Tarragona i Vilanova, i abans de tornar a Barcelona. 

Quan arriba a Sitges visita el passeig del Mar, l’Ajuntament, l’Església, el Cau Ferrat i per fi... arriba al Maricel. Durant tot el recorregut pel nostre poble, la infanta va estar acompanyada per Miquel Utrillo, el qual no va parar de fer-li interessants explicacions sobre cada un dels llocs i objectes que admiraven. 

Llegint la crònica, text que afegeixo a continuació, puc imaginar-me la sensació de pau i felicitat que va poder viure aquesta senyora al trobar-se cara a cara amb l’aire fresc i amb l’olor a mar que li arribava des de les finestres de Maricel, una sensació que des d’aquell magnífic i privilegiat balcó mai més podrà tenir ningú, si abans no es revisa el projecte actual de reforma dels museus. No hauria pensat mai que em podria posar en la pell d'un Borbó... i que l'arribaria a envejar...

Visitó luego la casa denominada “Miracel” (sic) vecina del “Cau Ferrat”, cuyo edificio constituye un alarde de buen gusto por el acierto y originalidad que ha presidido en la decoración de sus habitaciones; la infanta pasó un buen rato contemplando el mar, que bate los muros de la casa, des de el mirador contiguo al salón principal.
La casa pertenece al súbdito yanqui míster Charles Deering, quien encantado de la hermosa villa de Sitjes (sic), adquirió el antiguo hospital y unas escuelas vecinas, encargando la dirección de las obras .
S.A fue obsequiada con un te, siendo invitada a inaugurar con su firma el álbum de la casa”.

Abans de seguir el camí cap a Barcelona, la comitiva de sitgetans i no sitgetans que acompanyaven a la visitant, van anar fins al convent de les Mares Mercedàries per saludar a una de les monges que de la congregació, amiga personal de la infanta.

7 comentaris:

  1. Que Sitges era importante y especial desde "siempre" ya lo sabíamos. Ahora, este artículo se lo confirma a los que pudiesen dudar.
    Gracias Beli.
    Margarita

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. "la sensació de pau i felicitat que va poder viure aquesta senyora al trobar-se cara a cara amb l’aire fresc i amb l’olor a mar que li arribava des de les finestres de Maricel". Espectacular la sensació que m'has transmès amb aquesta frase.

    A Sitges, poble del qual n'estic enamorat, hi he estat un munt de vegades i quan passejo pels carrerons on estan el Cau Ferrat i el Palau Maricel, tinc una sensació de pau que soc incapaç de descriure.

    Hem fa por que la remodelació projectada al Palau Maricel, en pro de la modernitat, faci perdre l'encant a aquest petit racó de Sitges on sembla que es va aturar al temps.

    Trobo genial el teu bloc. M'hi afegeixo com a seguidor.

    Salut

    ResponElimina
  4. S. A. fue obsequiada con una UTE!!!

    ResponElimina
  5. Margarita, espero que cuando vuelvas a Sitges como mínimo nos encuentres a nosotros!!!!
    Ai Cromlec!!! ja no queda res d'aquell espai on com tu molt bé dius, durant uns anys es va aconseguir que el temps s'aturés... si ara passes per allà et pot agafar un "atac de cor"... de pau i tranquil.litat, res de res... i estic convençuda que no quedarà res del que teniem...et recomano que passis pel meu altre blog, aquell compartit però molt interessant, www.plataformasitges.blogspot.com ... segur que entendràs el pq de l'obsequi en forma d'UTE...

    ResponElimina
  6. Sovint, assisteixo desolada a la proliferació d'edificis anodins (i amb péssimes qualitats d'acabat), que substitueixen les típiques cases angleses, que anys enrera definien el perfil urbà de la meva ciutat.

    El desordre urbanístic em posa malalta i la falta de criteri per part de la majoria d'ajuntaments que deixen enderrocar les cases que donaven personalitat a tants indrets d'aquest país nostre, em fa venir sovint, ganes de plorar.

    Trobar aquest blog, em fa sentir avui, una mica més acompanyada en la meva "obsessió". M'ha agradat molt trobar-te.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Cialis

    Dopo le droghe come Viagra e Cialis ha rivoluzionato il trattamento di disfunzione sessuale maschio verso la fine degli anni 90, un turbine di neve dei test clinici sono stati condotti in donne nelle speranze che le droghe potrebbero fare lo stessi per fare rivivere l'azionamento di sesso diminuente della donna.

    http://www.medicinaligenerici.com/

    ResponElimina