15 febr. 2011

EL PARC DE LA CIUTADELLA. 1871-1888

Seguint el buidatge fotogràfic del llibre  “Barcelona á la vista. Album de fotografías de la capital y sus alrededores”, exemplar editat l’any 1896 per Antonio Lopez, i il·lustrat amb 192 vistes de Barcelona, fotografies realitzades per Fernando Rus, acompanyades per interessants explicacions de Julio F. Guibernau, avui us passo un petit resum de la història del Parc de la Citadella. si fem un anàlisi de la quantitat d'imatges que apareixen d'aquest gran espai en el citat llibre, ens podem fer una idea de la importància que va tenir en aquell moment i la  novetat que va suposar per als ciutadans de finals del segle XIX.

Un cop derruïdes les muralles medievals l’any 1856, la ciutat de Barcelona va viure un important període de reorganització urbanística, on destacava el plantejament de l’Eixample, projecte ideat per Ildefons Cerdá.
El 12 de desembre de 1869, es va decretar la donació de la Ciutadella, construïda per Felip V durant la Guerra de Successió de 1714, a la ciutat de Barcelona, amb la condició única de que aquest terrenys es destinessin a un jardí públic. Els primers projectes plantejaven un parc pensat per satisfer a diversos interessos del públic: zona verda, i espais destinats a l’oci com podien ser els quioscs de música, atraccions, cafeteries, museus de ciència, espais de conservació de plantes i animals...


Desprès d’un concurs molt dubtós, l’any 1872, el mestre d’obres Josep Fontseré i Mestres (1829-1897) va ser elegit per a dirigir les obres que convertirien aquest enorme espai de 30 hectàrees, de caràcter militar i repressiu, en una gran  zona verda destinada a l’ús públic. Durant molts anys va se l’únic gran jardí de Barcelona, fet pel qual se’l coneixia exclusivament com “El Parc”. Tot i la polèmica, Josep Fontseré va iniciar el seu encàrrec, primer arranjant els jardins de l’antiga ciutadella i reordenant l’espai.
Però un fet molt important va marcar el futur del Parc de la Ciutadella. L’any 1885 la ciutat de Barcelona va rebre l’encàrrec d’organitzar un dels un dels esdeveniments, econòmics, polítics, culturals i socials més importants que podia viure una ciutat a finals del segle XIX, l’Exposició Universal que es celebraria l’any 1888. Per a poder atendre les necessitats d’espai que una mostra d’aquesta magnitud requereix, l’Ajuntament  de Barcelona, presidit per Francesc Rius i Taulet, va cedir part dels terrenys del nou Parc de la ciutat. 
Es va destituir a Fontseré, que creia que era incompatible el parc amb l’exposició, i es va nombrar a Elies Rogent com a nou director d’obres. Poc a poc es van iniciar les construccions més característiques, i cap a 1877 es van iniciar els treballs per a la construcció de la monumental cascada, disseny que van ser realitzat per Fontseré en col·laboració amb un jove estudiant d’arquitectura, Antoni Gaudí, que en aquells anys treballava com a delineant per al mestre d’obres. 


 

De Gaudí és la solució utilitzada per a la construcció del gran dipòsit que bastia d’aigua la cascada, i el càlcul del qual va suposar a Gaudí l’aprovat en l’assignatura que impartia Joan Torras Guardiola. Ràfols, primer biògraf de Gaudí, explica que quan Fontseré va rebre la proposta del jove col·laborador, davant la seva incredulitat va demanar consell a Torras Guardiola, el qual va quedar meravellat per la capacitat de Gaudí. 
Una altra de les col·laboracions de Gaudí en el parc és el disseny de la gruta artificial situada darrera de la cascada, i de molts dels elements decoratius que es van col·locar al límit del llac de la cascada, en els que destaquen les figures dels dragons i els medallons en els que hi va representar unes sargantanes. 
També trobem la mà de Gaudí en diversos espais del parc com la reixa que envolta el recinte i en les portes que tanquen les entrades principals, en les que hi trobem elements decoratius que amb els anys es convertiran en una costant en l’obra de Gaudí: com l’epigrafia, els motius naturals, l’aparició de la figura del drac, el casc de guerrer o els treballs escultòrics realitzats en forja en els fanals i a la mateixa reixa. 


 No podem oblidar els grans pedestals que Gaudí va dissenyar en les portes del Passeig Sant Joan i de l’avinguda de la Duana, on s’hi van col·locar impressionants escultures dels germans Vallmitjana. També es considera un projecte de Gaudí la balustrada de la glorieta (1875), en la que anys més tard es va situar l’escultura homenatge a Carles Aribau. 




Els treballs realitzats per Gaudí, encara estudiant d’arquitectura, van convertir-se en la millor classe pràctica de la que pot gaudir un estudiant.

4 comentaris:

  1. Ei! Una bona repassada al Parc, fa temps vaig llegir (no se on) que la font de la Ciutadella està "inspirada" en la del parc Longchamp a Marsella.

    PD: ja has passat a veure la Casa de l'Ardiaca?

    ResponElimina
  2. Xavier, en aquest llibre, hi trobes una completa i interessant explicació sobre aquesta "inspiració".....al final hi vaig demà a l'arxiu amb ganes de trobar alguna cosa original... ja ja ja

    http://books.google.es/books?id=ailqyrTOKCsC&pg=PA214&lpg=PA214&dq=parc+Longchamp+a+Marsella+gaudi&source=bl&ots=rjnWkj56Lk&sig=xP-p05x0KeBc7F-FXvUSQatzmOA&hl=es&ei=bYpaTZr4Fcqu8QORkqXVDw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CCkQ6AEwAg#v=onepage&q&f=false

    ResponElimina
  3. Lo curioso de la Ciutadella es el porqué de su "ser". A sido el único lugar del mundo en donde un fortín se puso no para defender la ciudad en contra de un ataque exterior, sino para defender los intereses del rey de un ataque interior, o sea, de la Barcelona de la época. Su objetivo es la antítesis. Creo que ese punto sería indispensable de reseñar. Un saludo . salut

    ResponElimina
  4. Encara no tinc clar si Fontser(èé) porta accent tancat o obert.
    Fonèticament, la gran majoria de gent diu Fontserè (inclosos Fontserès que avui dia transiten per Catalunya), però sovint he llegit el cognom amb accent tancat.

    Com dictaminar quina és la versió correcta? Necessitem un filòleg o un heraldista (que no pateixi hispanofília o no en treurem l'aigua clara).

    ResponElimina