14 des. 2010

SEMPRE HI HAURÀ UNA ESPERANÇA........ PEL PATRIMONI DE SITGES!




Tot i que ja fa diversos mesos que des d’aquest bloc no faig  reflexions personals sobre les obres que s’estan duent a terme al Cau Ferrat i al Maricel de Sitges, ara que fa un any que es va aprovar el projecte de restauració i remodelació dels museus, em sento amb la necessitat de posar per escrit algunes de les coses que m’ha passat pel cap aquest temps.
  
Imatge de la façana marítima de Maricel, anterior a 1916
Imatge de la façana marítima de Maricel, anterior a 1916

Per disculpar-me pel rotllo que he escrit, em fa molta il·lusió compartir amb vosaltres el meu regal avançat d’aniversari. Per qüestions professionals moltes tardes me les passo remenant entre antiquaris i botigues de col·leccionisme buscant postals o fotografies antigues que em serveixin per documentar els meus estudis, així com il·lustrar els libres que preparo. Doncs ahir vaig tenir una gran sorpresa. Ja feia estona que donava voltes a les capces de postals d’una original botiga del barri de Gràcia de Barcelona, “La Cova del col·leccionisme”, un petit espai on els minuts passen sense adonar-se’n. Quan marxava vaig fer la meva “típica” pregunta d’acomiadament. Tens alguna cosa més sobre Sitges? I va ser així com el propietari de la botiga va posar a les meves mans aquestes dues joies. Confesso que el preu em van tirar enrere… però només van ser uns segons. Ràpides i profitoses gestions telefòniques van convertir les dues postals en el meu regal d’aniversari! Com podeu apreciar es tracta de dues belles i reveladores imatges de la façana marítima original del Maricel de Mar. Les fotografies són anteriors a l’any 1916, ja la can Xicarrons, la petita casa situada entre el Maricel i el cau Ferrat, edifici que des de l’Ajuntament s’empenyen a anomenar casa Rocamora i a dir que no està catalogada, encara té l’aspecte original i no ha estat remodelada per formar part, com a casa d’hivern, del conjunt de Maricel. Tot i les declaracions que han fet alguns dels responsables del projecte de reforma dels museus sobre la “lletjor” i poca vàlua estètica i patrimonial d’aquesta façana marítima, la visió de les dues imatges els deixen en evidència.

Fa un any just que des d’aquest blog  em preguntava quin era el futur que li esperava a Sitges. Us confesso que encara m’ho pregunto! Entre els diversos “dubtes existencials”,  especialment em preocupava de saber quants sitgetans havien pogut veure i conèixer la imatge virtual del projecte de la futura façana de vidre dels museus del Cau Ferrat i Maricel, visió que únicament s’havia presentat a un reduït grup de sitgetans que havien estat convidats pel Consorci del Patrimoni de Sitges. Aquest  primer acte de presentació pública, al que per sort o per desgràcia d’alguns jo hi vaig poder assistir, va tenir lloc a principis del mes d’agost a la capella del Saló d’Or del Palau Maricel. Des d’aquell mes d’agost fins al 16 de desembre de 2010, dia en que va ser publicada la imatge virtual de la futura façana del Maricel, Cau Ferrat i Casa Rocamora a la Vanguardia, del projecte de reforma dels museus no se’n va parlar gairebé res.  Aquesta poca voluntat de publicitar el projecte de la reforma dels museus per part de l’Ajuntament i del Consorci del Patrimoni de Sitges sobta si la comparem amb la darrera macro campanya publicitària que s’està fent per tal de mostrar al món una nova “idea lluminosa” del nostre Ajuntament, QUALIA (per cert, un invent que no convens ni als seguidors del seu grup polític ni als que fomenten i avalen el projecte de reforma dels museus).

El dia 15 de desembre de 2010, demà es podrà commemorar el primer aniversari d’aquest fatídic jorn, el Ministre de Foment Jose Blanco va ver una visita fugaç a Sitges per tal de firmar el conveni que atorgava als nostres representants polítics uns quants milions d’euros per destinar-los, presumpta i suposadament, a la restauració d’aquests edificis. Espero que això sigui veritat i que part d’aquests diners no serveixin per tapar altres forats més esportius. Entre els presents a aquest acte hi havia els representants de dues altres entitats implicades en aquest atemptat contra el nostre patrimoni: Jordi Baijet, alcalde de Sitges, i  Antoni Fogué, president de la Diputació de Barcelona. A Fogué hem d’agrair una de les frases més realistes i clares que s’han dit al llarg d’aquest darrer anys: MUCHAS GRACIAS MINISTRO POR HABER VENIDO DIRECTAMENTE AL LUGAR DEL CRIMEN. Quanta raó que tenia!!!!!!

Al dia següent alguns sitgetans i catalans lectors de la Vanguardia (hem de pensar que el conjunt de Maricel i Cau Ferrat és un Bé Cultural d’Interès Nacional), finalment van poder conèixer aquesta façana de vidre que s’havia dissenyat per al Maricel de Mar. Dos dies més tard la foto il·lustrava la portada de El Eco de Sitges, visió d’una monstruositat que va servir per a que molts sitgetans decidissin mostrar públicament el seu desencís vers el projecte aprovat. Com ja se sap, la unió fa la força, i amb la creació de l’Associació Cultural Plataforma SOS Sitges, de la que jo en sóc una convençuda i orgullosa militant, van ser molts més els ciutadans que van poder conèixer el veritable projecte que s’està duent a terme en els nostres museus.

La feina de difusió, i més quan es va en contra de molts interessos públics i personals, es dura. Quan t’emboliques amb una “moguda” com aquesta te n’adones de molts coses que fins aquell moment has volgut obviar. Primer el tòpic de que no tots els que diuen ser els teus amics ho són en realitat, i segon, la indefensió que tenim els ciutadans vers el poder. Com que les meves paraules són a títol personal, avui puc dir el que em sembla. Sobre les amistats… a la vida moltes vegades companys de trajecte es queden pel camí i no passar res, com diuen el grup de música els Manel. El que m’ha sobtat més és aquest “passotisme” d’alguns mitjans de comunicació vers les reivindicacions de molts sitgetans que s’han adherit a la Plataforma SOS Sitges. Ni la Vanguardia, ni Catalunya Ràdio, ni TV3, ni l’Avui..., tot i els diversos  missatges que els hi hem fet arribar  aquest darrer any per explicar les nostres bases documentals a l’hora de denunciar la il·legalitat d’aquest projecte, no ens han dedicat ni un minut o una línia, més enllà de les cartes del lector. I no serà per falta d’interès d’ells vers el tema, ja que han omplert pàgines i minuts parlant de la genialitat i perfecció de les obres que s’estan realitzant al Cau Ferrat i al Maricel. Mateix desinterès que s’entén del silenci de molts suposats coneixedors del tema (historiadors, artistes, arquitectes i tècnics, “patums”…sitgetans ) que en cap moment s’han manifestat ni a favor ni en contra del projecte de remodelació dels museus. .

Però aquí també vull destacar a altres mitjans de comunicació gràcies als quals hem aconseguit un ressò important a nivell català. Sense la constància i el rigor per informar que han mostrat des de Ràdio Maricel de Sitges, l’Eco de Sitges, El Punt, El Diari de Vilanova, la Cadena Ser Penedès Garraf, el País o el Mundo... la nostra veu ho hauria tingut molt més difícil per fer-se escoltar.

Des de que es van començar les accions per intentar salvar el nostre patrimoni fins al dia d’avui no podem dir que les coses estiguin bé. El pitjor cop se l’ha emportat la casa d’hivern del Maricel, la casa Rocamora per alguns, i que s’hauria pogut destinar a casa museu del pintor Ramon Casas, un dels seus il·lustres propietaris. Fa poc més d’un mes, i  sense que les persones responsables del patrimoni escoltessin les súpliques fetes des de la Plataforma per tal d’impedir aquesta gran greuge patrimonial vers un edifici que disposa d’un nivell de protecció màxim, l’interior de la cas ha estat derruït, i així ha desaparegut una edifici essencial dins del patrimoni sitgetà. 
Estat actual de la façana marítima

Estat actual de la casa Rocamora
Pel que fa al Cau Ferrat aquest es troba en procés de reinvenció, i quan el tornin a obrir (em diuen que les obres van molt ràpid per poder reinaugurar abans de les eleccions municipals de maig i així l’Ajuntament posar-se una “medalla tacada de runa”), l’escala d’accés a la primera planta tindrà tres graons més,  les bases de les columnes les veurem des d’un vidre (preludi del que passarà a la façana marítima), i els festejadors de les finestres hauran desaparegut…per no parlar del parament ceràmic que omplia les parets de la planta baixa del Cau. Segur que els vitralls de la sala brollador seran els originals, però podem dir el mateix de la ceràmica dels arrambadors? 

Amb gairebé 2900 persones adherides a la Plataforma SOS Sitges, amb diverses denuncies posades al fiscal de delictes urbanístics, als departaments de Cultura i d’obres públiques de la Generalitat de Catalunya, als departaments corresponents del Govern Espanyol, així com al Parlament Europeu,  puc contestar a un dels dubtes que tenia fa un any. Amb l’esforç de diverses persones que estimen Sitges i el respecten fins al punt de perdre temps i diners en aquesta causa, puc assegurar que ja són moltes les persones que gràcies a la feina de la Plataforma SOS Sitges han pogut conèixer el veritables projecte que s’està duent a terme en aquests importantíssims edificis que conformen el catàleg del patrimoni arquitectònic i cultural de Sitges.

Tot i que les obres segueixen el seu curs de destrucció, no ens podem donar per vençuts, i hem de seguir lluitant pel que és nostre i pel que per dret hem de deixar als que ens seguiran en aquest món. Ens poden titllar d'utòpics i irrealistes, però la nova etapa que viu Catalunya, amb un a nova Generalitat de Catalunya que  des del primer moment s'ha mostrat interessada per la nostra lluita, i amb el suport d'altres grups polítics, es trenca amb el cercle socialista que ens ha silenciat fins avui (diputació, ajuntament, generalitat i govern espanyol). S'ens obre una finestra a l'esperança.... i us dic que si seguim mostrant el nostre convenciment, i no ens cansem d'explicar les nostres reivindicacions sempre documentades, és possible fer que la façana marítima dels museus de Sitges retorni a la seva bellesa original. Josep, Oriol, Lluïsa, Xavi, Florenci i tots els companys de lluita....seguim, no?

3 comentaris:

  1. Jo segueixo lluitant! I més desprès d'haver llegit aquest magnific i esperançador article.

    L'esperança mai s'ha de perdre!

    ResponElimina
  2. Primer de tot felicitats pels anys que anuncia el Facebook (el gran delator!) i per les postals que t'han regalat. S'han treballat el regal, oi?

    Per una altra part jo et recomanaria que no estiguessis tant esperançada amb els nou govern perquè també n'han fet de l'alçada d'un campanar quan governaven arreu de Catalunya! I per un altre costat quan pugin al poder ves a saber quines prioritats tindran i si els interessa tirar endarrere un projecte com aquest. El cas Teatre de Sagunt és prou clar sobre què passa amb el tema.

    Però com dius, el tema és lluitar per tenir l'esperança de conservar un patrimoni malmès de manera tant injustificada.

    Ànims i endavant però no et desmoralitzis amb els qui entren!

    ResponElimina
  3. Jo admeto que estic desanimat. Quan vaig rebre la fot aquella que em va enviar l'Oriol em vaig quedar mut. Tinc la sensació (personal, no parlo per tu, que no has parat ni un segon, eh) que no he fet prou. Només tinc com a excusa que he tingut un any complicat. Però i què?

    Pf, es comet un crim i els criminals principals semblen dormir tranquils. Com s'ho fan? Jo no dormo per la sensació de no haver fet prou per aturar-los. És una desolació similar (a un altre nivell, eh) de mirar de parlar amb un paio que vol participar en la lapidació d'una pobra dona que ha comés el terrible error de tenir un amant a segons quins països, i dir-li que allò és una barbaritat. No serveix de res. Es pensen que allò és bo. Visca Alàh entés d'aquesta manera i visca Sitges en una urna de vitrina assèptica, doncs, ves...

    ResponElimina